Title:   Troilus and Criseyde

Subject:  

Author:   Geoffrey Chaucer

Keywords:  

Creator:  

PDF Version:   1.2



Contents:

Page No 1

Page No 2

Page No 3

Page No 4

Page No 5

Page No 6

Page No 7

Page No 8

Page No 9

Page No 10

Page No 11

Page No 12

Page No 13

Page No 14

Page No 15

Page No 16

Page No 17

Page No 18

Page No 19

Page No 20

Page No 21

Page No 22

Page No 23

Page No 24

Page No 25

Page No 26

Page No 27

Page No 28

Page No 29

Page No 30

Page No 31

Page No 32

Page No 33

Page No 34

Page No 35

Page No 36

Page No 37

Page No 38

Page No 39

Page No 40

Page No 41

Page No 42

Page No 43

Page No 44

Page No 45

Page No 46

Page No 47

Page No 48

Page No 49

Page No 50

Page No 51

Page No 52

Page No 53

Page No 54

Page No 55

Page No 56

Page No 57

Page No 58

Page No 59

Page No 60

Page No 61

Page No 62

Page No 63

Page No 64

Page No 65

Page No 66

Page No 67

Page No 68

Page No 69

Page No 70

Page No 71

Page No 72

Page No 73

Page No 74

Page No 75

Page No 76

Page No 77

Page No 78

Page No 79

Page No 80

Page No 81

Page No 82

Page No 83

Page No 84

Page No 85

Page No 86

Page No 87

Page No 88

Page No 89

Page No 90

Page No 91

Page No 92

Page No 93

Page No 94

Page No 95

Page No 96

Page No 97

Page No 98

Page No 99

Page No 100

Page No 101

Page No 102

Page No 103

Page No 104

Page No 105

Page No 106

Page No 107

Page No 108

Page No 109

Page No 110

Page No 111

Page No 112

Page No 113

Page No 114

Page No 115

Page No 116

Page No 117

Page No 118

Page No 119

Page No 120

Page No 121

Page No 122

Page No 123

Page No 124

Page No 125

Page No 126

Page No 127

Page No 128

Page No 129

Page No 130

Page No 131

Page No 132

Page No 133

Page No 134

Page No 135

Page No 136

Page No 137

Page No 138

Page No 139

Page No 140

Page No 141

Page No 142

Page No 143

Page No 144

Page No 145

Page No 146

Page No 147

Page No 148

Page No 149

Page No 150

Page No 151

Page No 152

Page No 153

Page No 154

Page No 155

Page No 156

Page No 157

Page No 158

Page No 159

Page No 160

Page No 161

Page No 162

Page No 163

Page No 164

Page No 165

Bookmarks





Page No 1


Troilus and Criseyde

Geoffrey Chaucer



Top




Page No 2


Table of Contents

Troilus and Criseyde ...........................................................................................................................................1


Troilus and Criseyde

i



Top




Page No 3


Troilus and Criseyde

Geoffrey Chaucer

 Book I

 Book II

 Book III

 Book IV

 Book V

BOOK I

                   The  double  sorwe  of  Troilus  to  tellen,

              That  was  the  king  Priamus  sone  of  Troye,

              In  lovinge,  how  his  aventures  fellen

              Fro  wo  to  wele,  and  after  out  of  Ioye,

              My  purpos  is,  er  that  I  parte  fro  ye.

              Thesiphone,  thou  help  me  for  tendyte

              Thise  woful  vers,  that  wepen  as  I  wryte!

               To  thee  clepe  I,  thou  goddesse  of  torment,

              Thou  cruel  Furie,  sorwing  ever  in  peyne;

              Help  me,  that  am  the  sorwful  instrument

              That  helpeth  lovers,  as  I  can,  to  pleyne!

              For  wel  sit  it,  the  sothe  for  to  seyne,

              A  woful  wight  to  han  a  drery  fere,

              And,  to  a  sorwful  tale,  a  sory  chere.

               For  I,  that  god  of  Loves  servaunts  serve,

              Ne  dar  to  Love,  for  myn  unlyklinesse,

              Preyen  for  speed,  al  sholde  I  therfor  sterve,

              So  fer  am  I  fro  his  help  in  derknesse;

              But  nathelees,  if  this  may  doon  gladnesse

              To  any  lover,  and  his  cause  avayle,

              Have  he  my  thank,  and  myn  be  this  travayle!

               But  ye  loveres,  that  bathen  in  gladnesse,

              If  any  drope  of  pitee  in  yow  be,

              Remembreth  yow  on  passed  hevinesse

              That  ye  han  felt,  and  on  the  adversitee

              Of  othere  folk,  and  thenketh  how  that  ye

              Han  felt  that  Love  dorste  yow  displese;

              Or  ye  han  wonne  hym  with  to  greet  an  ese.

               And  preyeth  for  hem  that  ben  in  the  cas

              Of  Troilus,  as  ye  may  after  here,

              That  love  hem  bringe  in  hevene  to  solas,

              And  eek  for  me  preyeth  to  god  so  dere,

              That  I  have  might  to  shewe,  in  som  manere,

Troilus and Criseyde 1



Top




Page No 4


Swich  peyne  and  wo  as  Loves  folk  endure,

              In  Troilus  unsely  aventure.

               And  biddeth  eek  for  hem  that  been  despeyred

              In  love,  that  never  nil  recovered  be,

              And  eek  for  hem  that  falsly  been  apeyred

              Thorugh  wikked  tonges,  be  it  he  or  she;

              Thus  biddeth  god,  for  his  benignitee,

              So  graunte  hem  sone  out  of  this  world  to  pace,

              That  been  despeyred  out  of  Loves  grace.

               And  biddeth  eek  for  hem  that  been  at  ese,

              That  god  hem  graunte  ay  good  perseveraunce,

              And  sende  hem  might  hir  ladies  so  to  plese,

              That  it  to  Love  be  worship  and  plesaunce.

              For  so  hope  I  my  soule  best  avaunce,

              To  preye  for  hem  that  Loves  servaunts  be,

              And  wryte  hir  wo,  and  live  in  charitee.

               And  for  to  have  of  hem  compassioun

              As  though  I  were  hir  owene  brother  dere.

              Now  herkeneth  with  a  gode  entencioun,

              For  now  wol  I  gon  streight  to  my  matere,

              In  whiche  ye  may  the  double  sorwes  here

              Of  Troilus,  in  loving  of  Criseyde,

              And  how  that  she  forsook  him  er  she  deyde.

                   It  is  wel  wist,  how  that  the  Grekes  stronge

              In  armes  with  a  thousand  shippes  wente

              To  Troyewardes,  and  the  citee  longe

              Assegeden  neigh  ten  yeer  er  they  stente,

              And,  in  diverse  wyse  and  oon  entente,

              The  ravisshing  to  wreken  of  Eleyne,

              By  Paris  doon,  they  wroughten  al  hir  peyne.

               Now  fil  it  so,  that  in  the  toun  ther  was

              Dwellinge  a  lord  of  greet  auctoritee,

              A  gret  devyn  that  cleped  was  Calkas,

              That  in  science  so  expert  was,  that  he

              Knew  wel  that  Troye  sholde  destroyed  be,

              By  answere  of  his  god,  that  highte  thus,

              Daun  Phebus  or  Apollo  Delphicus.

               So  whan  this  Calkas  knew  by  calculinge,

              And  eek  by  answere  of  this  Appollo,

              That  Grekes  sholden  swich  a  peple  bringe,

              Thorugh  which  that  Troye  moste  been  fordo,

              He  caste  anoon  out  of  the  toun  to  go;

              For  wel  wiste  he,  by  sort,  that  Troye  sholde

              Destroyed  ben,  ye,  wolde  whoso  nolde.

               For  which,  for  to  departen  softely

              Took  purpos  ful  this  forknowinge  wyse,

              And  to  the  Grekes  ost  ful  prively

              He  stal  anoon;  and  they,  in  curteys  wyse,

              Hym  deden  bothe  worship  and  servyse,

              In  trust  that  he  hath  conning  hem  to  rede

              In  every  peril  which  that  is  to  drede.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 2



Top




Page No 5


The  noyse  up  roos,  whan  it  was  first  aspyed,

              Thorugh  al  the  toun,  and  generally  was  spoken,

              That  Calkas  traytor  fled  was,  and  allyed

              With  hem  of  Grece;  and  casten  to  ben  wroken

              On  him  that  falsly  hadde  his  feith  so  broken;

              And  seyden,  he  and  al  his  kin  at  ones

              Ben  worthy  for  to  brennen,  fel  and  bones.

               Now  hadde  Calkas  left,  in  this  meschaunce,

              Al  unwist  of  this  false  and  wikked  dede,

              His  doughter,  which  that  was  in  gret  penaunce,

              For  of  hir  lyf  she  was  ful  sore  in  drede,

              As  she  that  niste  what  was  best  to  rede;

              For  bothe  a  widowe  was  she,  and  allone

              Of  any  freend  to  whom  she  dorste  hir  mone.

               Criseyde  was  this  lady  name  aright;

              As  to  my  dome,  in  al  Troyes  citee

              Nas  noon  so  fair,  for  passing  every  wight

              So  aungellyk  was  hir  natyf  beautee,

              That  lyk  a  thing  immortal  semed  she,

              As  doth  an  hevenish  parfit  creature,

              That  doun  were  sent  in  scorning  of  nature.

               This  lady,  which  that  alday  herde  at  ere

              Hir  fadres  shame,  his  falsnesse  and  tresoun,

              Wel  nigh  out  of  hir  wit  for  sorwe  and  fere,

              In  widewes  habit  large  of  samit  broun,

              On  knees  she  fil  biforn  Ector  adoun;

              With  pitous  voys,  and  tendrely  wepinge,

              His  mercy  bad,  hirselven  excusinge.

               Now  was  this  Ector  pitous  of  nature,

              And  saw  that  she  was  sorwfully  bigoon,

              And  that  she  was  so  fair  a  creature;

              Of  his  goodnesse  he  gladed  hir  anoon,

              And  seyde,  `Lat  your  fadres  treson  goon

              Forth  with  mischaunce,  and  ye  yourself,  in  Ioye,

              Dwelleth  with  us,  whyl  you  good  list,  in  Troye.

               `And  al  thonour  that  men  may  doon  yow  have,

              As  ferforth  as  your  fader  dwelled  here,

              Ye  shul  han,  and  your  body  shal  men  save,

              As  fer  as  I  may  ought  enquere  or  here.'

              And  she  him  thonked  with  ful  humble  chere,

              And  ofter  wolde,  and  it  hadde  ben  his  wille,

              And  took  hir  leve,  and  hoom,  and  held  hir  stille.

               And  in  hir  hous  she  abood  with  swich  meynee

              As  to  hir  honour  nede  was  to  holde;

              And  whyl  she  was  dwellinge  in  that  citee,

              Kepte  hir  estat,  and  bothe  of  yonge  and  olde

              Ful  wel  beloved,  and  wel  men  of  hir  tolde.

              But  whether  that  she  children  hadde  or  noon,

              I  rede  it  naught;  therfore  I  late  it  goon.

               The  thinges  fellen,  as  they  doon  of  werre,

              Bitwixen  hem  of  Troye  and  Grekes  ofte;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 3



Top




Page No 6


For  som  day  boughten  they  of  Troye  it  derre,

              And  eft  the  Grekes  founden  no  thing  softe

              The  folk  of  Troye;  and  thus  fortune  onlofte,

              And  under  eft,  gan  hem  to  wheelen  bothe

              After  hir  cours,  ay  whyl  they  were  wrothe.

               But  how  this  toun  com  to  destruccioun

              Ne  falleth  nought  to  purpos  me  to  telle;

              For  it  were  a  long  digressioun

              Fro  my  matere,  and  yow  to  longe  dwelle.

              But  the  Troyane  gestes,  as  they  felle,

              In  Omer,  or  in  Dares,  or  in  Dyte,

              Whoso  that  can,  may  rede  hem  as  they  wryte.

               But  though  that  Grekes  hem  of  Troye  shetten,

              And  hir  citee  bisegede  al  aboute,

              Hir  olde  usage  wolde  they  not  letten,

              As  for  to  honoure  hir  goddes  ful  devoute;

              But  aldermost  in  honour,  out  of  doute,

              They  hadde  a  relik  hight  Palladion,

              That  was  hir  trist  aboven  everichon.

               And  so  bifel,  whan  comen  was  the  tyme

              Of  Aperil,  whan  clothed  is  the  mede

              With  newe  grene,  of  lusty  Ver  the  pryme,

              And  swote  smellen  floures  whyte  and  rede,

              In  sondry  wyses  shewed,  as  I  rede,

              The  folk  of  Troye  hir  observaunces  olde,

              Palladiones  feste  for  to  holde.

               And  to  the  temple,  in  al  hir  beste  wyse,

              In  general,  ther  wente  many  a  wight,

              To  herknen  of  Palladion  servyse;

              And  namely,  so  many  a  lusty  knight,

              So  many  a  lady  fresh  and  mayden  bright,

              Ful  wel  arayed,  bothe  moste  and  leste,

              Ye,  bothe  for  the  seson  and  the  feste.

               Among  thise  othere  folk  was  Criseyda,

              In  widewes  habite  blak;  but  nathelees,

              Right  as  our  firste  lettre  is  now  an  A,

              In  beautee  first  so  stood  she,  makelees;

              Hir  godly  looking  gladede  al  the  prees.

              Nas  never  seyn  thing  to  ben  preysed  derre,

              Nor  under  cloude  blak  so  bright  a  sterre

               As  was  Criseyde,  as  folk  seyde  everichoon

              That  hir  behelden  in  hir  blake  wede;

              And  yet  she  stood  ful  lowe  and  stille  alloon,

              Bihinden  othere  folk,  in  litel  brede,

              And  neigh  the  dore,  ay  under  shames  drede,

              Simple  of  atyr,  and  debonaire  of  chere,

              With  ful  assured  loking  and  manere.

               This  Troilus,  as  he  was  wont  to  gyde

              His  yonge  knightes,  ladde  hem  up  and  doun

              In  thilke  large  temple  on  every  syde,

              Biholding  ay  the  ladyes  of  the  toun,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 4



Top




Page No 7


Now  here,  now  there,  for  no  devocioun

              Hadde  he  to  noon,  to  reven  him  his  reste,

              But  gan  to  preyse  and  lakken  whom  him  leste.

               And  in  his  walk  ful  fast  he  gan  to  wayten

              If  knight  or  squyer  of  his  companye

              Gan  for  to  syke,  or  lete  his  eyen  bayten

              On  any  woman  that  he  coude  aspye;

              He  wolde  smyle,  and  holden  it  folye,

              And  seye  him  thus,  `god  wot,  she  slepeth  softe

              For  love  of  thee,  whan  thou  tornest  ful  ofte!

               `I  have  herd  told,  pardieux,  of  your  livinge,

              Ye  lovers,  and  your  lewede  observaunces,

              And  which  a  labour  folk  han  in  winninge

              Of  love,  and,  in  the  keping,  which  doutaunces;

              And  whan  your  preye  is  lost,  wo  and  penaunces;

              O  verrey  foles!  nyce  and  blinde  be  ye;

              Ther  nis  not  oon  can  war  by  other  be.'

               And  with  that  word  he  gan  cast  up  the  browe,

              Ascaunces,  `Lo!  is  this  nought  wysly  spoken?'

              At  which  the  god  of  love  gan  loken  rowe

              Right  for  despyt,  and  shoop  for  to  ben  wroken;

              He  kidde  anoon  his  bowe  nas  not  broken;

              For  sodeynly  he  hit  him  at  the  fulle;

              And  yet  as  proud  a  pekok  can  he  pulle.

               O  blinde  world,  O  blinde  entencioun!

              How  ofte  falleth  al  theffect  contraire

              Of  surquidrye  and  foul  presumpcioun;

              For  caught  is  proud,  and  caught  is  debonaire.

              This  Troilus  is  clomben  on  the  staire,

              And  litel  weneth  that  he  moot  descenden.

              But  alday  falleth  thing  that  foles  ne  wenden.

               As  proude  Bayard  ginneth  for  to  skippe

              Out  of  the  wey,  so  priketh  him  his  corn,

              Til  he  a  lash  have  of  the  longe  whippe,

              Than  thenketh  he,  `Though  I  praunce  al  biforn

              First  in  the  trays,  ful  fat  and  newe  shorn,

              Yet  am  I  but  an  hors,  and  horses  lawe

              I  moot  endure,  and  with  my  feres  drawe.'

               So  ferde  it  by  this  fers  and  proude  knight;

              Though  he  a  worthy  kinges  sone  were,

              And  wende  nothing  hadde  had  swiche  might

              Ayens  his  wil  that  sholde  his  herte  stere,

              Yet  with  a  look  his  herte  wex  afere,

              That  he,  that  now  was  most  in  pryde  above,

              Wex  sodeynly  most  subget  unto  love.

               Forthy  ensample  taketh  of  this  man,

              Ye  wyse,  proude,  and  worthy  folkes  alle,

              To  scornen  Love,  which  that  so  sone  can

              The  freedom  of  your  hertes  to  him  thralle;

              For  ever  it  was,  and  ever  it  shal  bifalle,

              That  Love  is  he  that  alle  thing  may  binde;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 5



Top




Page No 8


For  may  no  man  fordo  the  lawe  of  kinde.

               That  this  be  sooth,  hath  preved  and  doth  yet;

              For  this  trowe  I  ye  knowen,  alle  or  some,

              Men  reden  not  that  folk  han  gretter  wit

              Than  they  that  han  be  most  with  love  ynome;

              And  strengest  folk  ben  therwith  overcome,

              The  worthiest  and  grettest  of  degree:

              This  was,  and  is,  and  yet  men  shal  it  see.

               And  trewelich  it  sit  wel  to  be  so;

              For  alderwysest  han  therwith  ben  plesed;

              And  they  that  han  ben  aldermost  in  wo,

              With  love  han  ben  conforted  most  and  esed;

              And  ofte  it  hath  the  cruel  herte  apesed,

              And  worthy  folk  maad  worthier  of  name,

              And  causeth  most  to  dreden  vyce  and  shame.

               Now  sith  it  may  not  goodly  be  withstonde,

              And  is  a  thing  so  vertuous  in  kinde,

              Refuseth  not  to  Love  for  to  be  bonde,

              Sin,  as  himselven  list,  he  may  yow  binde.

              The  yerde  is  bet  that  bowen  wole  and  winde

              Than  that  that  brest;  and  therfor  I  yow  rede

              To  folwen  him  that  so  wel  can  yow  lede.

               But  for  to  tellen  forth  in  special

              As  of  this  kinges  sone  of  which  I  tolde,

              And  leten  other  thing  collateral,

              Of  him  thenke  I  my  tale  for  to  holde,

              Both  of  his  Ioye,  and  of  his  cares  colde;

              And  al  his  werk,  as  touching  this  matere,

              For  I  it  gan,  I  wol  therto  refere.

               Withinne  the  temple  he  wente  him  forth  pleyinge,

              This  Troilus,  of  every  wight  aboute,

              On  this  lady  and  now  on  that  lokinge,

              Wherso  she  were  of  toune,  or  of  withoute:

              And  upon  cas  bifel,  that  thorugh  a  route

              His  eye  perced,  and  so  depe  it  wente,

              Til  on  Criseyde  it  smoot,  and  ther  it  stente.

               And  sodeynly  he  wax  therwith  astoned,

              And  gan  hire  bet  biholde  in  thrifty  wyse:

              `O  mercy,  god!'  thoughte  he,  `wher  hastow  woned,

              That  art  so  fair  and  goodly  to  devyse?'

              Therwith  his  herte  gan  to  sprede  and  ryse,

              And  softe  sighed,  lest  men  mighte  him  here,

              And  caughte  ayein  his  firste  pleyinge  chere.

               She  nas  nat  with  the  leste  of  hir  stature,

              But  alle  hir  limes  so  wel  answeringe

              Weren  to  womanhode,  that  creature

              Was  neuer  lasse  mannish  in  seminge.

              And  eek  the  pure  wyse  of  here  meninge

              Shewede  wel,  that  men  might  in  hir  gesse

              Honour,  estat,  and  wommanly  noblesse.

               To  Troilus  right  wonder  wel  withalle


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 6



Top




Page No 9


Gan  for  to  lyke  hir  meninge  and  hir  chere,

              Which  somdel  deynous  was,  for  she  leet  falle

              Hir  look  a  lite  aside,  in  swich  manere,

              Ascaunces,  `What!  May  I  not  stonden  here?'

              And  after  that  hir  loking  gan  she  lighte,

              That  never  thoughte  him  seen  so  good  a  sighte.

               And  of  hir  look  in  him  ther  gan  to  quiken

              So  greet  desir,  and  swich  affeccioun,

              That  in  his  herte  botme  gan  to  stiken

              Of  hir  his  fixe  and  depe  impressioun:

              And  though  he  erst  hadde  poured  up  and  doun,

              He  was  tho  glad  his  hornes  in  to  shrinke;

              Unnethes  wiste  he  how  to  loke  or  winke.

               Lo,  he  that  leet  himselven  so  konninge,

              And  scorned  hem  that  loves  peynes  dryen,

              Was  ful  unwar  that  love  hadde  his  dwellinge

              Withinne  the  subtile  stremes  of  hir  yen;

              That  sodeynly  him  thoughte  he  felte  dyen,

              Right  with  hir  look,  the  spirit  in  his  herte;

              Blissed  be  love,  that  thus  can  folk  converte!

               She,  this  in  blak,  likinge  to  Troylus,

              Over  alle  thyng,  he  stood  for  to  biholde;

              Ne  his  desir,  ne  wherfor  he  stood  thus,

              He  neither  chere  made,  ne  worde  tolde;

              But  from  afer,  his  maner  for  to  holde,

              On  other  thing  his  look  somtyme  he  caste,

              And  eft  on  hir,  whyl  that  servyse  laste.

               And  after  this,  not  fulliche  al  awhaped,

              Out  of  the  temple  al  esiliche  he  wente,

              Repentinge  him  that  he  hadde  ever  yiaped

              Of  loves  folk,  lest  fully  the  descente

              Of  scorn  fille  on  himself;  but,  what  he  mente,

              Lest  it  were  wist  on  any  maner  syde,

              His  wo  he  gan  dissimulen  and  hyde.

               Whan  he  was  fro  the  temple  thus  departed,

              He  streyght  anoon  unto  his  paleys  torneth,

              Right  with  hir  look  thurghshoten  and  thurghdarted,

              Al  feyneth  he  in  lust  that  he  soiorneth;

              And  al  his  chere  and  speche  also  he  borneth;

              And  ay,  of  loves  servants  every  whyle,

              Himself  to  wrye,  at  hem  he  gan  to  smyle.

               And  seyde,  `Lord,  so  ye  live  al  in  lest,

              Ye  loveres!  For  the  conningest  of  yow,

              That  serveth  most  ententiflich  and  best,

              Him  tit  as  often  harm  therof  as  prow;

              Your  hyre  is  quit  ayein,  ye,  god  wot  how!

              Nought  wel  for  wel,  but  scorn  for  good  servyse;

              In  feith,  your  ordre  is  ruled  in  good  wyse!

               `In  nouncerteyn  ben  alle  your  observaunces,

              But  it  a  sely  fewe  poyntes  be;

              Ne  nothing  asketh  so  grete  attendaunces


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 7



Top




Page No 10


As  doth  youre  lay,  and  that  knowe  alle  ye;

              But  that  is  not  the  worste,  as  mote  I  thee;

              But,  tolde  I  yow  the  worste  poynt,  I  leve,

              Al  seyde  I  sooth,  ye  wolden  at  me  greve!

               `But  tak  this,  that  ye  loveres  ofte  eschuwe,

              Or  elles  doon  of  good  entencioun,

              Ful  ofte  thy  lady  wole  it  misconstrue,

              And  deme  it  harm  in  hir  opinioun;

              And  yet  if  she,  for  other  enchesoun,

              Be  wrooth,  than  shalt  thou  han  a  groyn  anoon:

              Lord!  wel  is  him  that  may  be  of  yow  oon!'

               But  for  al  this,  whan  that  he  say  his  tyme,

              He  held  his  pees,  non  other  bote  him  gayned;

              For  love  bigan  his  fetheres  so  to  lyme,

              That  wel  unnethe  unto  his  folk  he  fayned

              That  othere  besye  nedes  him  destrayned;

              For  wo  was  him,  that  what  to  doon  he  niste,

              But  bad  his  folk  to  goon  wher  that  hem  liste.

               And  whan  that  he  in  chaumbre  was  allone,

              He  doun  upon  his  beddes  feet  him  sette,

              And  first  be  gan  to  syke,  and  eft  to  grone,

              And  thoughte  ay  on  hir  so,  withouten  lette,

              That,  as  he  sat  and  wook,  his  spirit  mette

              That  he  hir  saw  a  temple,  and  al  the  wyse

              Right  of  hir  loke,  and  gan  it  newe  avyse.

               Thus  gan  he  make  a  mirour  of  his  minde,

              In  which  he  saugh  al  hoolly  hir  figure;

              And  that  he  wel  coude  in  his  herte  finde,

              It  was  to  him  a  right  good  aventure

              To  love  swich  oon,  and  if  he  dide  his  cure

              To  serven  hir,  yet  mighte  he  falle  in  grace,

              Or  elles,  for  oon  of  hir  servaunts  pace.

               Imagininge  that  travaille  nor  grame

              Ne  mighte,  for  so  goodly  oon,  be  lorn

              As  she,  ne  him  for  his  desir  ne  shame,

              Al  were  it  wist,  but  in  prys  and  upborn

              Of  alle  lovers  wel  more  than  biforn;

              Thus  argumented  he  in  his  ginninge,

              Ful  unavysed  of  his  wo  cominge.

               Thus  took  he  purpos  loves  craft  to  suwe,

              And  thoughte  he  wolde  werken  prively,

              First,  to  hyden  his  desir  in  muwe

              From  every  wight  yborn,  aloutrely,

              But  he  mighte  ought  recovered  be  therby;

              Remembring  him,  that  love  to  wyde  yblowe

              Yelt  bittre  fruyt,  though  swete  seed  be  sowe.

               And  over  al  this,  yet  muchel  more  he  thoughte

              What  for  to  speke,  and  what  to  holden  inne,

              And  what  to  arten  hir  to  love  he  soughte,

              And  on  a  song  anoonright  to  biginne,

              And  gan  loude  on  his  sorwe  for  to  winne;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 8



Top




Page No 11


For  with  good  hope  he  gan  fully  assente

              Criseyde  for  to  love,  and  nought  repente.

               And  of  his  song  nought  only  the  sentence,

              As  writ  myn  autour  called  Lollius,

              But  pleynly,  save  our  tonges  difference,

              I  dar  wel  sayn,  in  al  that  Troilus

              Seyde  in  his  song,  lo!  every  word  right  thus

              As  I  shal  seyn;  and  whoso  list  it  here,

              Lo!  next  this  vers,  he  may  it  finden  here.

                     Cantus  Troili.

               `If  no  love  is,  O  god,  what  fele  I  so?

              And  if  love  is,  what  thing  and  whiche  is  he!

              If  love  be  good,  from  whennes  comth  my  wo?

              If  it  be  wikke,  a  wonder  thinketh  me,

              Whenne  every  torment  and  adversitee

              That  cometh  of  him,  may  to  me  savory  thinke;

              For  ay  thurst  I,  the  more  that  I  it  drinke.

               `And  if  that  at  myn  owene  lust  I  brenne,

              Fro  whennes  cometh  my  wailing  and  my  pleynte?

              If  harme  agree  me,  wherto  pleyne  I  thenne?

              I  noot,  ne  why  unwery  that  I  feynte.

              O  quike  deeth,  O  swete  harm  so  queynte,

              How  may  of  thee  in  me  swich  quantitee,

              Butif  that  I  consente  that  it  be?

               `And  if  that  I  consente,  I  wrongfully

              Compleyne,  ywis;  thus  possed  to  and  fro,

              Al  sterelees  with  inne  a  boot  am  I

              Amid  the  see,  bytwixen  windes  two,

              That  in  contrarie  stonden  evermo.

              Allas!  what  is  this  wonder  maladye?

              For  hete  of  cold,  for  cold  of  hete,  I  deye.'

               And  to  the  god  of  love  thus  seyde  he

              With  pitous  voys,  `O  lord,  now  youres  is

              My  spirit,  which  that  oughte  youres  be.

              Yow  thanke  I,  lord,  that  han  me  brought  to  this;

              But  whether  goddesse  or  womman,  ywis,

              She  be,  I  noot,  which  that  ye  do  me  serve;

              But  as  hir  man  I  wole  ay  live  and  sterve.

               `Ye  stonden  in  hire  eyen  mightily,

              As  in  a  place  unto  youre  vertu  digne;

              Wherfore,  lord,  if  my  servyse  or  I

              May  lyke  yow,  so  beth  to  me  benigne;

              For  myn  estat  royal  here  I  resigne

              Into  hir  hond,  and  with  ful  humble  chere

              Bicome  hir  man,  as  to  my  lady  dere.'

               In  him  ne  deyned  sparen  blood  royal

              The  fyr  of  love,  wherfro  god  me  blesse,

              Ne  him  forbar  in  no  degree,  for  al

              His  vertu  or  his  excellent  prowesse;

              But  held  him  as  his  thral  lowe  in  distresse,

              And  brende  him  so  in  sondry  wyse  ay  newe,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 9



Top




Page No 12


That  sixty  tyme  a  day  he  loste  his  hewe.

               So  muche,  day  by  day,  his  owene  thought,

              For  lust  to  hir,  gan  quiken  and  encrese,

              That  every  other  charge  he  sette  at  nought;

              Forthy  ful  ofte,  his  hote  fyr  to  cese,

              To  seen  hir  goodly  look  he  gan  to  prese;

              For  therby  to  ben  esed  wel  he  wende,

              And  ay  the  ner  he  was,  the  more  he  brende.

               For  ay  the  ner  the  fyr,  the  hotter  is,

              This,  trowe  I,  knoweth  al  this  companye.

              But  were  he  fer  or  neer,  I  dar  seye  this,

              By  night  or  day,  for  wisdom  or  folye,

              His  herte,  which  that  is  his  brestes  ye,

              Was  ay  on  hir,  that  fairer  was  to  sene

              Than  ever  were  Eleyne  or  Polixene.

               Eek  of  the  day  ther  passed  nought  an  houre

              That  to  himself  a  thousand  tyme  he  seyde,

              `Good  goodly,  to  whom  serve  I  and  laboure,

              As  I  best  can,  now  wolde  god,  Criseyde,

              Ye  wolden  on  me  rewe  er  that  I  deyde!

              My  dere  herte,  allas!  myn  hele  and  hewe

              And  lyf  is  lost,  but  ye  wole  on  me  rewe.'

               Alle  othere  dredes  weren  from  him  fledde,

              Both  of  the  assege  and  his  savacioun;

              Ne  in  him  desyr  noon  othere  fownes  bredde

              But  argumentes  to  his  conclusioun,

              That  she  on  him  wolde  han  compassioun,

              And  he  to  be  hir  man,  whyl  he  may  dure;

              Lo,  here  his  lyf,  and  from  the  deeth  his  cure!

               The  sharpe  shoures  felle  of  armes  preve,

              That  Ector  or  his  othere  bretheren  diden,

              Ne  made  him  only  therfore  ones  meve;

              And  yet  was  he,  wherso  men  wente  or  riden,

              Founde  oon  the  beste,  and  lengest  tyme  abiden

              Ther  peril  was,  and  dide  eek  such  travayle

              In  armes,  that  to  thenke  it  was  mervayle.

               But  for  non  hate  he  to  the  Grekes  hadde,

              Ne  also  for  the  rescous  of  the  toun,

              Ne  made  him  thus  in  armes  for  to  madde,

              But  only,  lo,  for  this  conclusioun,

              To  lyken  hir  the  bet  for  his  renoun;

              Fro  day  to  day  in  armes  so  he  spedde,

              That  alle  the  Grekes  as  the  deeth  him  dredde.

               And  fro  this  forth  tho  refte  him  love  his  sleep,

              And  made  his  mete  his  foo;  and  eek  his  sorwe

              Gan  multiplye,  that,  whoso  toke  keep,

              It  shewed  in  his  hewe,  bothe  eve  and  morwe;

              Therfor  a  title  he  gan  him  for  to  borwe

              Of  other  syknesse,  lest  of  him  men  wende

              That  the  hote  fyr  of  love  him  brende,

               And  seyde,  he  hadde  a  fever  and  ferde  amis;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 10



Top




Page No 13


But  how  it  was,  certayn,  can  I  not  seye,

              If  that  his  lady  understood  not  this,

              Or  feyned  hir  she  niste,  oon  of  the  tweye;

              But  wel  I  rede  that,  by  no  maner  weye,

              Ne  semed  it  as  that  she  of  him  roughte,

              Nor  of  his  peyne,  or  whatsoever  he  thoughte.

               But  than  fel  to  this  Troylus  such  wo,

              That  he  was  wel  neigh  wood;  for  ay  his  drede

              Was  this,  that  she  som  wight  had  loved  so,

              That  never  of  him  she  wolde  have  taken  hede;

              For  whiche  him  thoughte  he  felte  his  herte  blede.

              Ne  of  his  wo  ne  dorste  he  not  biginne

              To  tellen  it,  for  al  this  world  to  winne.

               But  whanne  he  hadde  a  space  fro  his  care,

              Thus  to  himself  ful  ofte  he  gan  to  pleyne;

              He  sayde,  `O  fool,  now  art  thou  in  the  snare,

              That  whilom  Iapedest  at  loves  peyne;

              Now  artow  hent,  now  gnaw  thyn  owene  cheyne;

              Thou  were  ay  wont  eche  lovere  reprehende

              Of  thing  fro  which  thou  canst  thee  nat  defende.

               `What  wol  now  every  lover  seyn  of  thee,

              If  this  be  wist,  but  ever  in  thyn  absence

              Laughen  in  scorn,  and  seyn,  `Lo,  ther  gooth  he,

              That  is  the  man  of  so  gret  sapience,

              That  held  us  lovers  leest  in  reverence!

              Now,  thonked  be  god,  he  may  goon  in  the  daunce

              Of  hem  that  Love  list  febly  for  to  avaunce!'

               `But,  O  thou  woful  Troilus,  god  wolde,

              Sin  thou  most  loven  thurgh  thi  destinee,

              That  thow  beset  were  on  swich  oon  that  sholde

              Knowe  al  thy  wo,  al  lakkede  hir  pitee:

              But  al  so  cold  in  love,  towardes  thee,

              Thy  lady  is,  as  frost  in  winter  mone,

              And  thou  fordoon,  as  snow  in  fyr  is  sone.'

               `God  wolde  I  were  aryved  in  the  port

              Of  deth,  to  which  my  sorwe  wil  me  lede!

              A,  lord,  to  me  it  were  a  gret  comfort;

              Than  were  I  quit  of  languisshing  in  drede.

              For  by  myn  hidde  sorwe  yblowe  on  brede

              I  shal  biIaped  been  a  thousand  tyme

              More  than  that  fool  of  whos  folye  men  ryme.

               `But  now  help  god,  and  ye,  swete,  for  whom

              I  pleyne,  ycaught,  ye,  never  wight  so  faste!

              O  mercy,  dere  herte,  and  help  me  from

              The  deeth,  for  I,  whyl  that  my  lyf  may  laste,

              More  than  myself  wol  love  yow  to  my  laste.

              And  with  som  freendly  look  gladeth  me,  swete,

              Though  never  more  thing  ye  me  bihete!'

               This  wordes  and  ful  manye  another  to

              He  spak,  and  called  ever  in  his  compleynte

              Hir  name,  for  to  tellen  hir  his  wo,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 11



Top




Page No 14


Til  neigh  that  he  in  salte  teres  dreynte.

              Al  was  for  nought,  she  herde  nought  his  pleynte;

              And  whan  that  he  bithoughte  on  that  folye,

              A  thousand  fold  his  wo  gan  multiplye.

               Biwayling  in  his  chambre  thus  allone,

              A  freend  of  his,  that  called  was  Pandare,

              Com  ones  in  unwar,  and  herde  him  grone,

              And  say  his  freend  in  swich  distresse  and  care:

              `Allas!'  quod  he,  `who  causeth  al  this  fare?

              O  mercy,  god!  What  unhap  may  this  mene?

              Han  now  thus  sone  Grekes  maad  yow  lene?

               `Or  hastow  som  remors  of  conscience,

              And  art  now  falle  in  som  devocioun,

              And  waylest  for  thy  sinne  and  thyn  offence,

              And  hast  for  ferde  caught  attricioun?

              God  save  hem  that  biseged  han  our  toun,

              And  so  can  leye  our  Iolyte  on  presse,

              And  bring  our  lusty  folk  to  holinesse!'

               These  wordes  seyde  he  for  the  nones  alle,

              That  with  swich  thing  he  mighte  him  angry  maken,

              And  with  an  angre  don  his  sorwe  falle,

              As  for  the  tyme,  and  his  corage  awaken;

              But  wel  he  wist,  as  fer  as  tonges  spaken,

              Ther  nas  a  man  of  gretter  hardinesse

              Than  he,  ne  more  desired  worthinesse.

               `What  cas,'  quod  Troilus,  `or  what  aventure

              Hath  gyded  thee  to  see  my  languisshinge,

              That  am  refus  of  euery  creature?

              But  for  the  love  of  god,  at  my  preyinge,

              Go  henne  away,  for  certes,  my  deyinge

              Wol  thee  disese,  and  I  mot  nedes  deye;

              Therfor  go  wey,  ther  is  no  more  to  seye.

               `But  if  thou  wene  I  be  thus  sik  for  drede,

              It  is  not  so,  and  therfor  scorne  nought;

              Ther  is  another  thing  I  take  of  hede

              Wel  more  than  ought  the  Grekes  han  ywrought,

              Which  cause  is  of  my  deeth,  for  sorwe  and  thought.

              But  though  that  I  now  telle  thee  it  ne  leste,

              Be  thou  nought  wrooth;  I  hyde  it  for  the  beste.'

               This  Pandare,  that  neigh  malt  for  wo  and  routhe,

              Ful  often  seyde,  `Allas!  what  may  this  be?

              Now  freend,'  quod  he,  `if  ever  love  or  trouthe

              Hath  been,  or  is,  bitwixen  thee  and  me,

              Ne  do  thou  never  swiche  a  crueltee

              To  hyde  fro  thy  freend  so  greet  a  care;

              Wostow  nought  wel  that  it  am  I,  Pandare?

               `I  wole  parten  with  thee  al  thy  peyne,

              If  it  be  so  I  do  thee  no  comfort,

              As  it  is  freendes  right,  sooth  for  to  seyne,

              To  entreparten  wo,  as  glad  desport.

              I  have,  and  shal,  for  trewe  or  fals  report,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 12



Top




Page No 15


In  wrong  and  right  yloved  thee  al  my  lyve;

              Hyd  not  thy  wo  fro  me,  but  telle  it  blyve.'

               Than  gan  this  sorwful  Troilus  to  syke,

              And  seyde  him  thus,  "God  leve  it  be  my  beste

              To  telle  it  thee;  for  sith  it  may  thee  lyke,

              Yet  wole  I  telle  it,  though  myn  herte  breste;

              And  wel  wot  I  thou  mayst  do  me  no  reste.

              But  lest  thow  deme  I  truste  not  to  thee,

              Now  herkne,  freend,  for  thus  it  stant  with  me.

               `Love,  ayeins  the  which  whoso  defendeth

              Himselven  most,  him  alderlest  avayleth,

              With  disespeir  so  sorwfully  me  offendeth,

              That  streyght  unto  the  deeth  myn  herte  sayleth.

              Therto  desyr  so  brenningly  me  assaylleth,

              That  to  ben  slayn  it  were  a  gretter  Ioye

              To  me  than  king  of  Grece  been  and  Troye!

               `Suffiseth  this,  my  fulle  freend  Pandare,

              That  I  have  seyd,  for  now  wostow  my  wo;

              And  for  the  love  of  god,  my  colde  care

              So  hyd  it  wel,  I  telle  it  never  to  mo;

              For  harmes  mighte  folwen,  mo  than  two,

              If  it  were  wist;  but  be  thou  in  gladnesse,

              And  lat  me  sterve,  unknowe,  of  my  distresse.'

               `How  hastow  thus  unkindely  and  longe

              Hid  this  fro  me,  thou  fool?'  quod  Pandarus;

              `Paraunter  thou  might  after  swich  oon  longe,

              That  myn  avys  anoon  may  helpen  us.'

              `This  were  a  wonder  thing,'  quod  Troylus,

              `Thou  coudest  never  in  love  thyselven  wisse;

              How  devel  maystow  bringen  me  to  blisse?'

               `Ye,  Troilus,  now  herke,'  quod  Pandare,

              `Though  I  be  nyce;  it  happeth  ofte  so,

              That  oon  that  exces  doth  ful  yvele  fare,

              By  good  counseyl  can  kepe  his  freend  therfro.

              I  have  myself  eek  seyn  a  blind  man  go

              Theras  he  fel  that  coude  loke  wyde;

              A  fool  may  eek  a  wys  man  ofte  gyde.

               `A  whetston  is  no  kerving  instrument,

              And  yet  it  maketh  sharpe  kervingtolis.

              And  ther  thou  woost  that  I  have  ought  miswent,

              Eschewe  thou  that,  for  swich  thing  to  thee  scole  is;

              Thus  ofte  wyse  men  ben  war  by  folis.

              If  thou  do  so,  thy  wit  is  wel  biwared;

              By  his  contrarie  is  every  thing  declared.

               `For  how  might  ever  sweetnesse  have  be  knowe

              To  him  that  never  tasted  bitternesse?

              Ne  no  man  may  be  inly  glad,  I  trowe,

              That  never  was  in  sorwe  or  som  distresse;

              Eek  whyt  by  blak,  by  shame  eek  worthinesse,

              Ech  set  by  other,  more  for  other  semeth;

              As  men  may  see;  and  so  the  wyse  it  demeth.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 13



Top




Page No 16


`Sith  thus  of  two  contraries  is  a  lore,

              I,  that  have  in  love  so  ofte  assayed

              Grevaunces,  oughte  conne,  and  wel  the  more

              Counsayllen  thee  of  that  thou  art  amayed.

              Eek  thee  ne  oughte  nat  ben  yvel  apayed,

              Though  I  desyre  with  thee  for  to  bere

              Thyn  hevy  charge;  it  shal  the  lasse  dere.

               `I  woot  wel  that  it  fareth  thus  by  me

              As  to  thy  brother  Parys  an  herdesse,

              Which  that  ycleped  was  Oenone,

              Wrot  in  a  compleynte  of  hir  hevinesse:

              Ye  say  the  lettre  that  she  wroot,  y  gesse?'

              `Nay,  never  yet,  ywis,'  quod  Troilus.

              `Now,'  quod  Pandare,  `herkneth,  it  was  thus.  

               "Phebus,  that  first  fond  art  of  medicyne,'

              Quod  she,  `and  coude  in  every  wightes  care

              Remede  and  reed,  by  herbes  he  knew  fyne,

              Yet  to  himself  his  conning  was  ful  bare;

              For  love  hadde  him  so  bounden  in  a  snare,

              Al  for  the  doughter  of  the  kinge  Admete,

              That  al  his  craft  ne  coude  his  sorwe  bete."  

               `Right  so  fare  I,  unhappily  for  me;

              I  love  oon  best,  and  that  me  smerteth  sore;

              And  yet,  paraunter,  can  I  rede  thee,

              And  not  myself;  repreve  me  no  more.

              I  have  no  cause,  I  woot  wel,  for  to  sore

              As  doth  an  hauk  that  listeth  for  to  pleye,

              But  to  thyn  help  yet  somwhat  can  I  seye.

               `And  of  o  thing  right  siker  maystow  be,

              That  certayn,  for  to  deyen  in  the  peyne,

              That  I  shal  nevermo  discoveren  thee;

              Ne,  by  my  trouthe,  I  kepe  nat  restreyne

              Thee  fro  thy  love,  thogh  that  it  were  Eleyne,

              That  is  thy  brotheres  wif,  if  ich  it  wiste;

              Be  what  she  be,  and  love  hir  as  thee  liste.

               `Therfore,  as  freend  fullich  in  me  assure,

              And  tel  me  plat  what  is  thyn  enchesoun,

              And  final  cause  of  wo  that  ye  endure;

              For  douteth  nothing,  myn  entencioun

              Nis  nought  to  yow  of  reprehencioun,

              To  speke  as  now,  for  no  wight  may  bireve

              A  man  to  love,  til  that  him  list  to  leve.

               `And  witeth  wel,  that  bothe  two  ben  vyces,

              Mistrusten  alle,  or  elles  alle  leve;

              But  wel  I  woot,  the  mene  of  it  no  vyce  is,

              For  to  trusten  sum  wight  is  a  preve

              Of  trouthe,  and  forthy  wolde  I  fayn  remeve

              Thy  wrong  conseyte,  and  do  thee  som  wight  triste,

              Thy  wo  to  telle;  and  tel  me,  if  thee  liste.

               `The  wyse  seyth,  "Wo  him  that  is  allone,

              For,  and  he  falle,  he  hath  noon  help  to  ryse;"


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 14



Top




Page No 17


And  sith  thou  hast  a  felawe,  tel  thy  mone;

              For  this  nis  not,  certeyn,  the  nexte  wyse

              To  winnen  love,  as  techen  us  the  wyse,

              To  walwe  and  wepe  as  Niobe  the  quene,

              Whos  teres  yet  in  marbel  been  ysene.

               `Lat  be  thy  weping  and  thi  drerinesse,

              And  lat  us  lissen  wo  with  other  speche;

              So  may  thy  woful  tyme  seme  lesse.

              Delyte  not  in  wo  thy  wo  to  seche,

              As  doon  thise  foles  that  hir  sorwes  eche

              With  sorwe,  whan  they  han  misaventure,

              And  listen  nought  to  seche  hem  other  cure.

               `Men  seyn,  "To  wrecche  is  consolacioun

              To  have  another  felawe  in  his  peyne;"

              That  oughte  wel  ben  our  opinioun,

              For,  bothe  thou  and  I,  of  love  we  pleyne;

              So  ful  of  sorwe  am  I,  soth  for  to  seyne,

              That  certeynly  no  more  harde  grace

              May  sitte  on  me,  forwhy  ther  is  no  space.

               `If  god  wole  thou  art  not  agast  of  me,

              Lest  I  wolde  of  thy  lady  thee  bigyle,

              Thow  wost  thyself  whom  that  I  love,  pardee,

              As  I  best  can,  gon  sithen  longe  whyle.

              And  sith  thou  wost  I  do  it  for  no  wyle,

              And  sith  I  am  he  that  thou  tristest  most,

              Tel  me  sumwhat,  sin  al  my  wo  thou  wost.'

               Yet  Troilus,  for  al  this,  no  word  seyde,

              But  longe  he  ley  as  stille  as  he  ded  were;

              And  after  this  with  sykinge  he  abreyde,

              And  to  Pandarus  voys  he  lente  his  ere,

              And  up  his  eyen  caste  he,  that  in  fere

              Was  Pandarus,  lest  that  in  frenesye

              He  sholde  falle,  or  elles  sone  dye;

               And  cryde  `Awake'  ful  wonderly  and  sharpe;

              `What?  Slombrestow  as  in  a  lytargye?

              Or  artow  lyk  an  asse  to  the  harpe,

              That  hereth  soun,  whan  men  the  strenges  plye,

              But  in  his  minde  of  that  no  melodye

              May  sinken,  him  to  glade,  for  that  he

              So  dul  is  of  his  bestialitee?'

               And  with  that,  Pandare  of  his  wordes  stente;

              And  Troilus  yet  him  no  word  answerde,

              Forwhy  to  telle  nas  not  his  entente

              To  never  no  man,  for  whom  that  he  so  ferde.

              For  it  is  seyd,  `Man  maketh  ofte  a  yerde

              With  which  the  maker  is  himself  ybeten

              In  sondry  maner,'  as  thise  wyse  treten,

               And  namely,  in  his  counseyl  tellinge

              That  toucheth  love  that  oughte  be  secree;

              For  of  himself  it  wolde  ynough  outspringe,

              Butif  that  it  the  bet  governed  be.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 15



Top




Page No 18


Eek  somtyme  it  is  craft  to  seme  flee

              Fro  thing  which  in  effect  men  hunte  faste;

              Al  this  gan  Troilus  in  his  herte  caste.

               But  nathelees,  whan  he  had  herd  him  crye

              `Awake!'  he  gan  to  syke  wonder  sore,

              And  seyde,  `Freend,  though  that  I  stille  lye,

              I  am  not  deef;  now  pees,  and  cry  no  more;

              For  I  have  herd  thy  wordes  and  thy  lore;

              But  suffre  me  my  mischef  to  biwayle,

              For  thy  proverbes  may  me  nought  avayle.

               `Nor  other  cure  canstow  noon  for  me.

              Eek  I  nil  not  be  cured,  I  wol  deye;

              What  knowe  I  of  the  quene  Niobe?

              Lat  be  thyne  olde  ensaumples,  I  thee  preye.'

              `No,'  quod  tho  Pandarus,  `therfore  I  seye,

              Swich  is  delyt  of  foles  to  biwepe

              Hir  wo,  but  seken  bote  they  ne  kepe.

               `Now  knowe  I  that  ther  reson  in  the  fayleth.

              But  tel  me,  if  I  wiste  what  she  were

              For  whom  that  thee  al  this  misaunter  ayleth?

              Dorstestow  that  I  tolde  hir  in  hir  ere

              Thy  wo,  sith  thou  darst  not  thyself  for  fere,

              And  hir  bisoughte  on  thee  to  han  som  routhe?'

              `Why,  nay,'  quod  he,  `by  god  and  by  my  trouthe!'

               `What,  Not  as  bisily,'  quod  Pandarus,

              `As  though  myn  owene  lyf  lay  on  this  nede?'

              `No,  certes,  brother,'  quod  this  Troilus,

              `And  why?'    `For  that  thou  sholdest  never  spede.'

              `Wostow  that  wel?'    `Ye,  that  is  out  of  drede,'

              Quod  Troilus,  `for  al  that  ever  ye  conne,

              She  nil  to  noon  swich  wrecche  as  I  be  wonne.'

               Quod  Pandarus,  `Allas!  What  may  this  be,

              That  thou  dispeyred  art  thus  causelees?

              What?  Liveth  not  thy  lady?  Benedicite!

              How  wostow  so  that  thou  art  gracelees?

              Swich  yvel  is  nat  alwey  botelees.

              Why,  put  not  impossible  thus  thy  cure,

              Sin  thing  to  come  is  ofte  in  aventure.

               `I  graunte  wel  that  thou  endurest  wo

              As  sharp  as  doth  he,  Ticius,  in  helle,

              Whos  stomak  foules  tyren  evermo

              That  highte  volturis,  as  bokes  telle.

              But  I  may  not  endure  that  thou  dwelle

              In  so  unskilful  an  opinioun

              That  of  thy  wo  is  no  curacioun.

               `But  ones  niltow,  for  thy  coward  herte,

              And  for  thyn  ire  and  folish  wilfulnesse,

              For  wantrust,  tellen  of  thy  sorwes  smerte,

              Ne  to  thyn  owene  help  do  bisinesse

              As  muche  as  speke  a  resoun  more  or  lesse,

              But  lyest  as  he  that  list  of  nothing  recche.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 16



Top




Page No 19


What  womman  coude  love  swich  a  wrecche?

               `What  may  she  demen  other  of  thy  deeth,

              If  thou  thus  deye,  and  she  not  why  it  is,

              But  that  for  fere  is  yolden  up  thy  breeth,

              For  Grekes  han  biseged  us,  ywis?

              Lord,  which  a  thank  than  shaltow  han  of  this!

              Thus  wol  she  seyn,  and  al  the  toun  at  ones,

              "The  wrecche  is  deed,  the  devel  have  his  bones!"

               `Thou  mayst  allone  here  wepe  and  crye  and  knele;

              But,  love  a  woman  that  she  woot  it  nought,

              And  she  wol  quyte  that  thou  shalt  not  fele;

              Unknowe,  unkist,  and  lost  that  is  unsought.

              What!  Many  a  man  hath  love  ful  dere  ybought

              Twenty  winter  that  his  lady  wiste,

              That  never  yet  his  lady  mouth  he  kiste.

               `What?  Shulde  be  therfor  fallen  in  despeyr,

              Or  be  recreaunt  for  his  owene  tene,

              Or  sleen  himself,  al  be  his  lady  fayr?

              Nay,  nay,  but  ever  in  oon  be  fresh  and  grene

              To  serve  and  love  his  dere  hertes  quene,

              And  thenke  it  is  a  guerdoun  hir  to  serve

              A  thousandfold  more  than  he  can  deserve.'

               Of  that  word  took  hede  Troilus,

              And  thoughte  anoon  what  folye  he  was  inne,

              And  how  that  sooth  him  seyde  Pandarus,

              That  for  to  sleen  himself  mighte  he  not  winne,

              But  bothe  doon  unmanhod  and  a  sinne,

              And  of  his  deeth  his  lady  nought  to  wyte;

              For  of  his  wo,  god  woot,  she  knew  ful  lyte.

               And  with  that  thought  he  gan  ful  sore  syke,

              And  seyde,  `Allas!  What  is  me  best  to  do?'

              To  whom  Pandare  answered,  `If  thee  lyke,

              The  best  is  that  thou  telle  me  thy  wo;

              And  have  my  trouthe,  but  thou  it  finde  so,

              I  be  thy  bote,  or  that  it  be  ful  longe,

              To  peces  do  me  drawe,  and  sithen  honge!'

               `Ye,  so  thou  seyst,'  quod  Troilus  tho,  `allas!

              But,  god  wot,  it  is  not  the  rather  so;

              Ful  hard  were  it  to  helpen  in  this  cas,

              For  wel  finde  I  that  Fortune  is  my  fo,

              Ne  alle  the  men  that  ryden  conne  or  go

              May  of  hir  cruel  wheel  the  harm  withstonde;

              For,  as  hir  list,  she  pleyeth  with  free  and  bonde.'

               Quod  Pandarus,  `Than  blamestow  Fortune

              For  thou  art  wrooth,  ye,  now  at  erst  I  see;

              Wostow  nat  wel  that  Fortune  is  commune

              To  every  maner  wight  in  som  degree?

              And  yet  thou  hast  this  comfort,  lo,  pardee!

              That,  as  hir  Ioyes  moten  overgoon,

              So  mote  hir  sorwes  passen  everichoon.

               `For  if  hir  wheel  stinte  anything  to  torne,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 17



Top




Page No 20


Than  cessed  she  Fortune  anoon  to  be:

              Now,  sith  hir  wheel  by  no  wey  may  soiorne,

              What  wostow  if  hir  mutabilitee

              Right  as  thyselven  list,  wol  doon  by  thee,

              Or  that  she  be  not  fer  fro  thyn  helpinge?

              Paraunter,  thou  hast  cause  for  to  singe!

               `And  therfor  wostow  what  I  thee  beseche?

              Lat  be  thy  wo  and  turning  to  the  grounde;

              For  whoso  list  have  helping  of  his  leche,

              To  him  bihoveth  first  unwrye  his  wounde.

              To  Cerberus  in  helle  ay  be  I  bounde,

              Were  it  for  my  suster,  al  thy  sorwe,

              By  my  wil,  she  sholde  al  be  thyn  tomorwe.

               `Loke  up,  I  seye,  and  tel  me  what  she  is

              Anoon,  that  I  may  goon  aboute  thy  nede;

              Knowe  ich  hir  ought?  For  my  love,  tel  me  this;

              Than  wolde  I  hopen  rather  for  to  spede.'

              Tho  gan  the  veyne  of  Troilus  to  blede,

              For  he  was  hit,  and  wex  al  reed  for  shame;

              `A  ha!'  quod  Pandare,  `Here  biginneth  game!'

               And  with  that  word  he  gan  him  for  to  shake,

              And  seyde,  `Theef,  thou  shalt  hir  name  telle.'

              But  tho  gan  sely  Troilus  for  to  quake

              As  though  men  sholde  han  led  him  into  helle,

              And  seyde,  `Allas!  Of  al  my  wo  the  welle,

              Than  is  my  swete  fo  called  Criseyde!'

              And  wel  nigh  with  the  word  for  fere  he  deyde.

               And  whan  that  Pandare  herde  hir  name  nevene,

              Lord,  he  was  glad,  and  seyde,  `Freend  so  dere,

              Now  fare  aright,  for  Ioves  name  in  hevene,

              Love  hath  biset  the  wel,  be  of  good  chere;

              For  of  good  name  and  wysdom  and  manere

              She  hath  ynough,  and  eek  of  gentilesse;

              If  she  be  fayr,  thou  wost  thyself,  I  gesse,

               `Ne  I  never  saw  a  more  bountevous

              Of  hir  estat,  ne  a  gladder,  ne  of  speche

              A  freendlier,  ne  a  more  gracious

              For  to  do  wel,  ne  lasse  hadde  nede  to  seche

              What  for  to  doon;  and  al  this  bet  to  eche,

              In  honour,  to  as  fer  as  she  may  strecche,

              A  kinges  herte  semeth  by  hirs  a  wrecche.

               `And  forthy  loke  of  good  comfort  thou  be;

              For  certeinly,  the  firste  poynt  is  this

              Of  noble  corage  and  wel  ordeyne,

              A  man  to  have  pees  with  himself,  ywis;

              So  oughtest  thou,  for  nought  but  good  it  is

              To  loven  wel,  and  in  a  worthy  place;

              Thee  oghte  not  to  clepe  it  hap,  but  grace.

               `And  also  thenk,  and  therwith  glade  thee,

              That  sith  thy  lady  vertuous  is  al,

              So  folweth  it  that  ther  is  som  pitee


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 18



Top




Page No 21


Amonges  alle  thise  othere  in  general;

              And  forthy  see  that  thou,  in  special,

              Requere  nought  that  is  ayein  hir  name;

              For  vertue  streccheth  not  himself  to  shame.

               `But  wel  is  me  that  ever  that  I  was  born,

              That  thou  biset  art  in  so  good  a  place;

              For  by  my  trouthe,  in  love  I  dorste  have  sworn,

              Thee  sholde  never  han  tid  thus  fayr  a  grace;

              And  wostow  why?  For  thou  were  wont  to  chace

              At  Love  in  scorn,  and  for  despyt  him  calle

              "Seynt  Idiot,  lord  of  thise  foles  alle."

               `How  often  hastow  maad  thy  nyce  Iapes,

              And  seyd,  that  loves  servants  everichone

              Of  nycetee  been  verray  goddes  apes;

              And  some  wolde  monche  hir  mete  alone,

              Ligging  abedde,  and  make  hem  for  to  grone;

              And  som,  thou  seydest,  hadde  a  blaunche  fevere,

              And  preydest  god  he  sholde  never  kevere.

               `And  som  of  hem  tok  on  hem,  for  the  colde,

              More  than  ynough,  so  seydestow  ful  ofte;

              And  som  han  feyned  ofte  tyme,  and  tolde

              How  that  they  wake,  whan  they  slepen  softe;

              And  thus  they  wolde  han  brought  hemself  alofte,

              And  nathelees  were  under  at  the  laste;

              Thus  seydestow,  and  Iapedest  ful  faste.

               `Yet  seydestow,  that,  for  the  more  part,

              These  loveres  wolden  speke  in  general,

              And  thoughten  that  it  was  a  siker  art,

              For  fayling,  for  to  assayen  overal.

              Now  may  I  iape  of  thee,  if  that  I  shal!

              But  nathelees,  though  that  I  sholde  deye,

              That  thou  art  noon  of  tho,  that  dorste  I  seye.

               `Now  beet  thy  brest,  and  sey  to  god  of  love,

              "Thy  grace,  lord!  For  now  I  me  repente

              If  I  mis  spak,  for  now  myself  I  love:"

              Thus  sey  with  al  thyn  herte  in  good  entente.'

              Quod  Troilus,  `A!  Lord!  I  me  consente,

              And  prey  to  thee  my  Iapes  thou  foryive,

              And  I  shal  nevermore  whyl  I  live.'

               `Thou  seyst  wel,'  quod  Pandare,  `and  now  I  hope

              That  thou  the  goddes  wraththe  hast  al  apesed;

              And  sithen  thou  hast  wepen  many  a  drope,

              And  seyd  swich  thing  wherwith  thy  god  is  plesed,

              Now  wolde  never  god  but  thou  were  esed;

              And  think  wel,  she  of  whom  rist  al  thy  wo

              Hereafter  may  thy  comfort  been  also.

               `For  thilke  ground,  that  bereth  the  wedes  wikke,

              Bereth  eek  thise  holsom  herbes,  as  ful  ofte

              Next  the  foule  netle,  rough  and  thikke,

              The  rose  waxeth  swote  and  smothe  and  softe;

              And  next  the  valey  is  the  hil  alofte;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 19



Top




Page No 22


And  next  the  derke  night  the  glade  morwe;

              And  also  Ioye  is  next  the  fyn  of  sorwe.

               `Now  loke  that  atempre  be  thy  brydel,

              And,  for  the  beste,  ay  suffre  to  the  tyde,

              Or  elles  al  our  labour  is  on  ydel;

              He  hasteth  wel  that  wysly  can  abyde;

              Be  diligent,  and  trewe,  and  ay  wel  hyde.

              Be  lusty,  free,  persevere  in  thy  servyse,

              And  al  is  wel,  if  thou  werke  in  this  wyse.

               `But  he  that  parted  is  in  every  place

              Is  nowher  hool,  as  writen  clerkes  wyse;

              What  wonder  is,  though  swich  oon  have  no  grace?

              Eek  wostow  how  it  fareth  of  som  servyse?

              As  plaunte  a  tre  or  herbe,  in  sondry  wyse,

              And  on  the  morwe  pulle  it  up  as  blyve,

              No  wonder  is,  though  it  may  never  thryve.

               `And  sith  that  god  of  love  hath  thee  bistowed

              In  place  digne  unto  thy  worthinesse,

              Stond  faste,  for  to  good  port  hastow  rowed;

              And  of  thyself,  for  any  hevinesse,

              Hope  alwey  wel;  for,  butif  drerinesse

              Or  overhaste  our  bothe  labour  shende,

              I  hope  of  this  to  maken  a  good  ende.

               `And  wostow  why  I  am  the  lasse  afered

              Of  this  matere  with  my  nece  trete?

              For  this  have  I  herd  seyd  of  wyse  ylered,

              "Was  never  man  ne  woman  yet  bigete

              That  was  unapt  to  suffren  loves  hete,

              Celestial,  or  elles  love  of  kinde;"

              Forthy  som  grace  I  hope  in  hir  to  finde.

               `And  for  to  speke  of  hir  in  special,

              Hir  beautee  to  bithinken  and  hir  youthe,

              It  sit  hir  nought  to  be  celestial

              As  yet,  though  that  hir  liste  bothe  and  couthe;

              But  trewely,  it  sete  hir  wel  right  nouthe

              A  worthy  knight  to  loven  and  cheryce,

              And  but  she  do,  I  holde  it  for  a  vyce.

               `Wherfore  I  am,  and  wol  be,  ay  redy

              To  peyne  me  to  do  yow  this  servyse;

              For  bothe  yow  to  plese  thus  hope  I

              Herafterward;  for  ye  beth  bothe  wyse,

              And  conne  it  counseyl  kepe  in  swich  a  wyse

              That  no  man  shal  the  wyser  of  it  be;

              And  so  we  may  be  gladed  alle  three.

               `And,  by  my  trouthe,  I  have  right  now  of  thee

              A  good  conceyt  in  my  wit,  as  I  gesse,

              And  what  it  is,  I  wol  now  that  thou  see.

              I  thenke,  sith  that  love,  of  his  goodnesse,

              Hath  thee  converted  out  of  wikkednesse,

              That  thou  shalt  be  the  beste  post,  I  leve,

              Of  al  his  lay,  and  most  his  foos  togreve.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 20



Top




Page No 23


`Ensample  why,  see  now  these  wyse  clerkes,

              That  erren  aldermost  ayein  a  lawe,

              And  ben  converted  from  hir  wikked  werkes

              Thorugh  grace  of  god,  that  list  hem  to  him  drawe,

              Than  arn  they  folk  that  han  most  god  in  awe,

              And  strengestfeythed  been,  I  understonde,

              And  conne  an  errour  alderbest  withstonde.'

               Whan  Troilus  had  herd  Pandare  assented

              To  been  his  help  in  loving  of  Criseyde,

              Wex  of  his  wo,  as  who  seyth,  untormented,

              But  hotter  wex  his  love,  and  thus  he  seyde,

              With  sobre  chere,  although  his  herte  pleyde,

              `Now  blisful  Venus  helpe,  er  that  I  sterve,

              Of  thee,  Pandare,  I  may  som  thank  deserve.

               `But,  dere  frend,  how  shal  myn  wo  ben  lesse

              Til  this  be  doon?  And  goode,  eek  tel  me  this,

              How  wiltow  seyn  of  me  and  my  destresse?

              Lest  she  be  wrooth,  this  drede  I  most,  ywys,

              Or  nil  not  here  or  trowen  how  it  is.

              Al  this  drede  I,  and  eek  for  the  manere

              Of  thee,  hir  eem,  she  nil  no  swich  thing  here.'

               Quod  Pandarus,  `Thou  hast  a  ful  gret  care

              Lest  that  the  cherl  may  falle  out  of  the  mone!

              Why,  lord!  I  hate  of  the  thy  nyce  fare!

              Why,  entremete  of  that  thou  hast  to  done!

              For  goddes  love,  I  bidde  thee  a  bone,

              So  lat  me  alone,  and  it  shal  be  thy  beste.'  

              `Why,  freend,'  quod  he,  `now  do  right  as  the  leste.

               `But  herke,  Pandare,  o  word,  for  I  nolde

              That  thou  in  me  wendest  so  greet  folye,

              That  to  my  lady  I  desiren  sholde

              That  toucheth  harm  or  any  vilenye;

              For  dredelees,  me  were  lever  dye

              Than  she  of  me  ought  elles  understode

              But  that,  that  mighte  sounen  into  gode.'

               Tho  lough  this  Pandare,  and  anoon  answerde,

              `And  I  thy  borw?  Fy!  No  wight  dooth  but  so;

              I  roughte  nought  though  that  she  stode  and  herde

              How  that  thou  seyst;  but  farewel,  I  wol  go.

              Adieu!  Be  glad!  God  spede  us  bothe  two!

              Yif  me  this  labour  and  this  besinesse,

              And  of  my  speed  be  thyn  al  that  swetnesse.'

               Tho  Troilus  gan  doun  on  knees  to  falle,

              And  Pandare  in  his  armes  hente  faste,

              And  seyde,  `Now,  fy  on  the  Grekes  alle!

              Yet,  pardee,  god  shal  helpe  us  at  the  laste;

              And  dredelees,  if  that  my  lyf  may  laste,

              And  god  toforn,  lo,  som  of  hem  shal  smerte;

              And  yet  me  athinketh  that  this  avaunt  me  asterte!

               `Now,  Pandare,  I  can  no  more  seye,

              But  thou  wys,  thou  wost,  thou  mayst,  thou  art  al!


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 21



Top




Page No 24


My  lyf,  my  deeth,  hool  in  thyn  bonde  I  leye;

              Help  now,'  Quod  he,  `Yis,  by  my  trouthe,  I  shal.'

              `God  yelde  thee,  freend,  and  this  in  special,'

              Quod  Troilus,  `that  thou  me  recomaunde

              To  hir  that  to  the  deeth  me  may  comaunde.'

               This  Pandarus  tho,  desirous  to  serve

              His  fulle  freend,  than  seyde  in  this  manere,

              `Farwel,  and  thenk  I  wol  thy  thank  deserve;

              Have  here  my  trouthe,  and  that  thou  shalt  wel  here.'  

              And  wente  his  wey,  thenking  on  this  matere,

              And  how  he  best  mighte  hir  beseche  of  grace,

              And  finde  a  tyme  therto,  and  a  place.

               For  every  wight  that  hath  an  hous  to  founde

              Ne  renneth  nought  the  werk  for  to  biginne

              With  rakel  hond,  but  he  wol  byde  a  stounde,

              And  sende  his  hertes  lyne  out  fro  withinne

              Alderfirst  his  purpos  for  to  winne.

              Al  this  Pandare  in  his  herte  thoughte,

              And  caste  his  werk  ful  wysly,  or  he  wroughte.

               But  Troilus  lay  tho  no  lenger  doun,

              But  up  anoon  upon  his  stede  bay,

              And  in  the  feld  he  pleyde  tho  leoun;

              Wo  was  that  Greek  that  with  him  mette  that  day.

              And  in  the  toun  his  maner  tho  forth  ay

              So  goodly  was,  and  gat  him  so  in  grace,

              That  ech  him  lovede  that  loked  on  his  face.

               For  he  bicom  the  frendlyeste  wight,

              The  gentileste,  and  eek  the  moste  free,

              The  thriftieste  and  oon  the  beste  knight,

              That  in  his  tyme  was,  or  mighte  be.

              Dede  were  his  Iapes  and  his  crueltee,

              His  heighe  port  and  his  manere  estraunge,

              And  ech  of  tho  gan  for  a  vertu  chaunge.

               Now  lat  us  stinte  of  Troilus  a  stounde,

              That  fareth  lyk  a  man  that  hurt  is  sore,

              And  is  somdel  of  akinge  of  his  wounde

              Ylissed  wel,  but  heled  no  del  more:

              And,  as  an  esy  pacient,  the  lore

              Abit  of  him  that  gooth  aboute  his  cure;

              And  thus  he  dryveth  forth  his  aventure.

Explicit  Liber  Primus

Book  II

Incipit  Prohemium  Secundi  Libri.

                   Out  of  these  blake  wawes  for  to  sayle,

              O  wind,  O  wind,  the  weder  ginneth  clere;

              For  in  this  see  the  boot  hath  swich  travayle,

              Of  my  conning,  that  unnethe  I  it  stere:

              This  see  clepe  I  the  tempestous  matere


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 22



Top




Page No 25


Of  desespeyr  that  Troilus  was  inne:

              But  now  of  hope  the  calendes  biginne.

               O  lady  myn,  that  called  art  Cleo,

              Thou  be  my  speed  fro  this  forth,  and  my  muse,

              To  ryme  wel  this  book,  til  I  have  do;

              Me  nedeth  here  noon  other  art  to  use.

              Forwhy  to  every  lovere  I  me  excuse,

              That  of  no  sentement  I  this  endyte,

              But  out  of  Latin  in  my  tonge  it  wryte.

               Wherfore  I  nil  have  neither  thank  ne  blame

              Of  al  this  werk,  but  prey  yow  mekely,

              Disblameth  me  if  any  word  be  lame,

              For  as  myn  auctor  seyde,  so  seye  I.

              Eek  though  I  speke  of  love  unfelingly,

              No  wondre  is,  for  it  nothing  of  newe  is;

              A  blind  man  can  nat  Iuggen  wel  in  hewis.

               Ye  knowe  eek,  that  in  forme  of  speche  is  chaunge

              Withinne  a  thousand  yeer,  and  wordes  tho

              That  hadden  prys,  now  wonder  nyce  and  straunge

              Us  thinketh  hem;  and  yet  they  spake  hem  so,

              And  spedde  as  wel  in  love  as  men  now  do;

              Eek  for  to  winne  love  in  sondry  ages,

              In  sondry  londes,  sondry  ben  usages.

               And  forthy  if  it  happe  in  any  wyse,

              That  here  be  any  lovere  in  this  place

              That  herkneth,  as  the  storie  wol  devyse,

              How  Troilus  com  to  his  lady  grace,

              And  thenketh,  so  nolde  I  nat  love  purchace,

              Or  wondreth  on  his  speche  or  his  doinge,

              I  noot;  but  it  is  me  no  wonderinge;

               For  every  wight  which  that  to  Rome  went,

              Halt  nat  o  path,  or  alwey  o  manere;

              Eek  in  som  lond  were  al  the  gamen  shent,

              If  that  they  ferde  in  love  as  men  don  here,

              As  thus,  in  open  doing  or  in  chere,

              In  visitinge,  in  forme,  or  seyde  hire  sawes;

              Forthy  men  seyn,  ech  contree  hath  his  lawes.

               Eek  scarsly  been  ther  in  this  place  three

              That  han  in  love  seid  lyk  and  doon  in  al;

              For  to  thy  purpos  this  may  lyken  thee,

              And  thee  right  nought,  yet  al  is  seyd  or  shal;

              Eek  som  men  grave  in  tree,  som  in  stoon  wal,

              As  it  bitit;  but  sin  I  have  begonne,

              Myn  auctor  shal  I  folwen,  if  I  conne.

Exclipit  prohemium  Secundi  Libri.

Incipit  Liber  Secundus.

               In  May,  that  moder  is  of  monthes  glade,

              That  fresshe  floures,  blewe,  and  whyte,  and  rede,

              Ben  quike  agayn,  that  winter  dede  made,

              And  ful  of  bawme  is  fleting  every  mede;

              Whan  Phebus  doth  his  brighte  bemes  sprede


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 23



Top




Page No 26


Right  in  the  whyte  Bole,  it  so  bitidde

              As  I  shal  singe,  on  Mayes  day  the  thridde,

               That  Pandarus,  for  al  his  wyse  speche,

              Felt  eek  his  part  of  loves  shottes  kene,

              That,  coude  he  never  so  wel  of  loving  preche,

              It  made  his  hewe  aday  ful  ofte  grene;

              So  shoop  it,  that  hym  fil  that  day  a  tene

              In  love,  for  which  in  wo  to  bedde  he  wente,

              And  made,  er  it  was  day,  ful  many  a  wente.

               The  swalwe  Proigne,  with  a  sorwful  lay,

              Whan  morwe  com,  gan  make  hir  waymentinge,

              Why  she  forshapen  was;  and  ever  lay

              Pandare  abedde,  half  in  a  slomeringe,

              Til  she  so  neigh  him  made  hir  chiteringe

              How  Tereus  gan  forth  hir  suster  take,

              That  with  the  noyse  of  hir  he  gan  awake;

               And  gan  to  calle,  and  dresse  him  up  to  ryse,

              Remembringe  him  his  erand  was  to  done

              From  Troilus,  and  eek  his  greet  empryse;

              And  caste  and  knew  in  good  plyt  was  the  mone

              To  doon  viage,  and  took  his  wey  ful  sone

              Unto  his  neces  paleys  ther  bisyde;

              Now  Ianus,  god  of  entree,  thou  him  gyde!

               Whan  he  was  come  unto  his  neces  place,

              `Wher  is  my  lady?'  to  hir  folk  seyde  he;

              And  they  him  tolde;  and  he  forth  in  gan  pace,

              And  fond,  two  othere  ladyes  sete  and  she,

              Withinne  a  paved  parlour;  and  they  three

              Herden  a  mayden  reden  hem  the  geste

              Of  the  Sege  of  Thebes,  whyl  hem  leste.

               Quod  Pandarus,  `Ma  dame,  god  yow  see,

              With  al  your  book  and  al  the  companye!'

              `Ey,  uncle  myn,  welcome  ywis,'  quod  she,

              And  up  she  roos,  and  by  the  hond  in  hye

              She  took  him  faste,  and  seyde,  `This  night  thrye,

              To  goode  mote  it  turne,  of  yow  I  mette!'

              And  with  that  word  she  doun  on  bench  him  sette.

               `Ye,  nece,  ye  shal  fare  wel  the  bet,

              If  god  wole,  al  this  yeer,'  quod  Pandarus;

              `But  I  am  sory  that  I  have  yow  let

              To  herknen  of  your  book  ye  preysen  thus;

              For  goddes  love,  what  seith  it?  tel  it  us.

              Is  it  of  love?  O,  som  good  ye  me  lere!'

              `Uncle,'  quod  she,  `your  maistresse  is  not  here!'

               With  that  they  gonnen  laughe,  and  tho  she  seyde,

              `This  romaunce  is  of  Thebes,  that  we  rede;

              And  we  han  herd  how  that  king  Laius  deyde

              Thurgh  Edippus  his  sone,  and  al  that  dede;

              And  here  we  stenten  at  these  lettres  rede,

              How  the  bisshop,  as  the  book  can  telle,

              Amphiorax,  fil  thurgh  the  ground  to  helle.'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 24



Top




Page No 27


Quod  Pandarus,  `Al  this  knowe  I  myselve,

              And  al  the  assege  of  Thebes  and  the  care;

              For  herof  been  ther  maked  bokes  twelve:  

              But  lat  be  this,  and  tel  me  how  ye  fare;

              Do  wey  your  barbe,  and  shew  your  face  bare;

              Do  wey  your  book,  rys  up,  and  lat  us  daunce,

              And  lat  us  don  to  May  som  observaunce.'

               `A!  God  forbede!'  quod  she.  `Be  ye  mad?

              Is  that  a  widewes  lyf,  so  god  you  save?

              By  god,  ye  maken  me  right  sore  adrad,

              Ye  ben  so  wilde,  it  semeth  as  ye  rave!

              It  sete  me  wel  bet  ay  in  a  cave

              To  bidde,  and  rede  on  holy  seyntes  lyves;

              Lat  maydens  gon  to  daunce,  and  yonge  wyves.'

               `As  ever  thryve  I,'  quod  this  Pandarus,

              `Yet  coude  I  telle  a  thing  to  doon  you  pleye.'

              `Now,  uncle  dere,'  quod  she,  `tel  it  us

              For  goddes  love;  is  than  the  assege  aweye?

              I  am  of  Grekes  so  ferd  that  I  deye.'

              `Nay,  nay,'  quod  he,  `as  ever  mote  I  thryve!

              It  is  a  thing  wel  bet  than  swiche  fyve.'

               `Ye,  holy  god,'  quod  she,  `what  thing  is  that?

              What!  Bet  than  swiche  fyve?  Ey,  nay,  ywis!

              For  al  this  world  ne  can  I  reden  what

              It  sholde  been;  som  Iape,  I  trowe,  is  this;

              And  but  yourselven  telle  us  what  it  is,

              My  wit  is  for  to  arede  it  al  to  lene;

              As  help  me  god,  I  noot  nat  what  ye  meene.'

               `And  I  your  borow,  ne  never  shal,  for  me,

              This  thing  be  told  to  yow,  as  mote  I  thryve!'

              `And  why  so,  uncle  myn?  Why  so?'  quod  she.

              `By  god,'  quod  he,  `that  wole  I  telle  as  blyve;

              For  prouder  womman  were  ther  noon  onlyve,

              And  ye  it  wiste,  in  al  the  toun  of  Troye;

              I  iape  nought,  as  ever  have  I  Ioye!'

               Tho  gan  she  wondren  more  than  biforn

              A  thousand  fold,  and  doun  hir  eyen  caste;

              For  never,  sith  the  tyme  that  she  was  born,

              To  knowe  thing  desired  she  so  faste;

              And  with  a  syk  she  seyde  him  at  the  laste,

              `Now,  uncle  myn,  I  nil  yow  nought  displese,

              Nor  axen  more,  that  may  do  yow  disese.'

               So  after  this,  with  many  wordes  glade,

              And  freendly  tales,  and  with  mery  chere,

              Of  this  and  that  they  pleyde,  and  gunnen  wade

              In  many  an  unkouth  glad  and  deep  matere,

              As  freendes  doon,  whan  they  ben  met  yfere;

              Til  she  gan  axen  him  how  Ector  ferde,

              That  was  the  tounes  wal  and  Grekes  yerde.

               `Ful  wel,  I  thanke  it  god,'  quod  Pandarus,

              `Save  in  his  arm  he  hath  a  litel  wounde;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 25



Top




Page No 28


And  eek  his  fresshe  brother  Troilus,

              The  wyse  worthy  Ector  the  secounde,

              In  whom  that  ever  vertu  list  abounde,

              As  alle  trouthe  and  alle  gentillesse,

              Wysdom,  honour,  fredom,  and  worthinesse.'

               `In  good  feith,  eem,'  quod  she,  `that  lyketh  me;

              They  faren  wel,  god  save  hem  bothe  two!

              For  trewely  I  holde  it  greet  deyntee

              A  kinges  sone  in  armes  wel  to  do,

              And  been  of  good  condiciouns  therto;

              For  greet  power  and  moral  vertu  here

              Is  selde  yseye  in  o  persone  yfere.'

               `In  good  feith,  that  is  sooth,'  quod  Pandarus;

              `But,  by  my  trouthe,  the  king  hath  sones  tweye,

              That  is  to  mene,  Ector  and  Troilus,

              That  certainly,  though  that  I  sholde  deye,

              They  been  as  voyde  of  vyces,  dar  I  seye,

              As  any  men  that  liveth  under  the  sonne,

              Hir  might  is  wyde  yknowe,  and  what  they  conne.

               `Of  Ector  nedeth  it  nought  for  to  telle:

              In  al  this  world  ther  nis  a  bettre  knight

              Than  he,  that  is  of  worthinesse  welle;

              And  he  wel  more  vertu  hath  than  might.

              This  knoweth  many  a  wys  and  worthy  wight.

              The  same  prys  of  Troilus  I  seye,

              God  help  me  so,  I  knowe  not  swiche  tweye.'

               `By  god,'  quod  she,  `of  Ector  that  is  sooth;

              Of  Troilus  the  same  thing  trowe  I;

              For,  dredelees,  men  tellen  that  he  dooth

              In  armes  day  by  day  so  worthily,

              And  bereth  him  here  at  hoom  so  gentilly

              To  every  wight,  that  al  the  prys  hath  he

              Of  hem  that  me  were  levest  preysed  be.'

               `Ye  sey  right  sooth,  ywis,'  quod  Pandarus;

              `For  yesterday,  whoso  hadde  with  him  been,

              He  might  have  wondred  upon  Troilus;

              For  never  yet  so  thikke  a  swarm  of  been

              Ne  fleigh,  as  Grekes  fro  him  gonne  fleen;

              And  thorugh  the  feld,  in  everi  wightes  ere,

              Ther  nas  no  cry  but  "Troilus  is  there!"

               `Now  here,  now  there,  he  hunted  hem  so  faste,

              Ther  nas  but  Grekes  blood;  and  Troilus,

              Now  hem  he  hurte,  and  hem  alle  doun  he  caste;

              Ay  where  he  wente,  it  was  arayed  thus:

              He  was  hir  deeth,  and  sheld  and  lyf  for  us;

              That  as  that  day  ther  dorste  noon  withstonde,

              Whyl  that  he  held  his  blody  swerd  in  honde.

               `Therto  he  is  the  freendlieste  man

              Of  grete  estat,  that  ever  I  saw  my  lyve;

              And  wher  him  list,  best  felawshipe  can

              To  suche  as  him  thinketh  able  for  to  thryve.'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 26



Top




Page No 29


And  with  that  word  tho  Pandarus,  as  blyve,

              He  took  his  leve,  and  seyde,  `I  wol  go  henne.'

              `Nay,  blame  have  I,  myn  uncle,'  quod  she  thenne.

               `What  eyleth  yow  to  be  thus  wery  sone,

              And  namelich  of  wommen?  Wol  ye  so?

              Nay,  sitteth  down;  by  god,  I  have  to  done

              With  yow,  to  speke  of  wisdom  er  ye  go.'

              And  every  wight  that  was  aboute  hem  tho,

              That  herde  that,  gan  fer  awey  to  stonde,

              Whyl  they  two  hadde  al  that  hem  liste  in  honde.

               Whan  that  hir  tale  al  brought  was  to  an  ende,

              Of  hire  estat  and  of  hir  governaunce,

              Quod  Pandarus,  `Now  is  it  tyme  I  wende;

              But  yet,  I  seye,  aryseth,  lat  us  daunce,

              And  cast  your  widwes  habit  to  mischaunce:

              What  list  yow  thus  yourself  to  disfigure,

              Sith  yow  is  tid  thus  fair  an  aventure?'

               `A!  Wel  bithought!  For  love  of  god,'  quod  she,

              `Shal  I  not  witen  what  ye  mene  of  this?'

              `No,  this  thing  axeth  layser,'  tho  quod  he,

              `And  eek  me  wolde  muche  greve,  ywis,

              If  I  it  tolde,  and  ye  it  toke  amis.

              Yet  were  it  bet  my  tonge  for  to  stille

              Than  seye  a  sooth  that  were  ayeins  your  wille.

               `For,  nece,  by  the  goddesse  Minerve,

              And  Iuppiter,  that  maketh  the  thonder  ringe,

              And  by  the  blisful  Venus  that  I  serve,

              Ye  been  the  womman  in  this  world  livinge,

              Withoute  paramours,  to  my  wittinge,

              That  I  best  love,  and  lothest  am  to  greve,

              And  that  ye  witen  wel  yourself,  I  leve.'

               `Ywis,  myn  uncle,'  quod  she,  `grant  mercy;

              Your  freendship  have  I  founden  ever  yit;

              I  am  to  no  man  holden  trewely,

              So  muche  as  yow,  and  have  so  litel  quit;

              And,  with  the  grace  of  god,  emforth  my  wit,

              As  in  my  gilt  I  shal  you  never  offende;

              And  if  I  have  er  this,  I  wol  amende.

               `But,  for  the  love  of  god,  I  yow  beseche,

              As  ye  ben  he  that  I  love  most  and  triste,

              Lat  be  to  me  your  fremde  manere  speche,

              And  sey  to  me,  your  nece,  what  yow  liste:'

              And  with  that  word  hir  uncle  anoon  hir  kiste,

              And  seyde,  `Gladly,  leve  nece  dere,

              Tak  it  for  good  that  I  shal  seye  yow  here.'

               With  that  she  gan  hir  eiyen  doun  to  caste,

              And  Pandarus  to  coghe  gan  a  lyte,

              And  seyde,  `Nece,  alwey,  lo!  To  the  laste,

              Howso  it  be  that  som  men  hem  delyte

              With  subtil  art  hir  tales  for  to  endyte,

              Yet  for  al  that,  in  hir  entencioun


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 27



Top




Page No 30


Hir  tale  is  al  for  som  conclusioun.

               `And  sithen  thende  is  every  tales  strengthe,

              And  this  matere  is  so  bihovely,

              What  sholde  I  peynte  or  drawen  it  on  lengthe

              To  yow,  that  been  my  freend  so  feithfully?'

              And  with  that  word  he  gan  right  inwardly

              Biholden  hir,  and  loken  on  hir  face,

              And  seyde,  `On  suche  a  mirour  goode  grace!'

               Than  thoughte  he  thus:  `If  I  my  tale  endyte

              Ought  hard,  or  make  a  proces  any  whyle,

              She  shal  no  savour  han  therin  but  lyte,

              And  trowe  I  wolde  hir  in  my  wil  bigyle.

              For  tendre  wittes  wenen  al  be  wyle

              Theras  they  can  nat  pleynly  understonde;

              Forthy  hir  wit  to  serven  wol  I  fonde  '

               And  loked  on  hir  in  a  besy  wyse,

              And  she  was  war  that  he  byheld  hir  so,

              And  seyde,  `Lord!  So  faste  ye  me  avyse!

              Sey  ye  me  never  er  now?  What  sey  ye,  no?'

              `Yes,  yes,'  quod  he,  `and  bet  wole  er  I  go;

              But,  by  my  trouthe,  I  thoughte  now  if  ye

              Be  fortunat,  for  now  men  shal  it  see.

               `For  to  every  wight  som  goodly  aventure

              Som  tyme  is  shape,  if  he  it  can  receyven;

              And  if  that  he  wol  take  of  it  no  cure,

              Whan  that  it  commeth,  but  wilfully  it  weyven,

              Lo,  neither  cas  nor  fortune  him  deceyven,

              But  right  his  verray  slouthe  and  wrecchednesse;

              And  swich  a  wight  is  for  to  blame,  I  gesse.

               `Good  aventure,  O  bele  nece,  have  ye

              Ful  lightly  founden,  and  ye  conne  it  take;

              And,  for  the  love  of  god,  and  eek  of  me,

              Cacche  it  anoon,  lest  aventure  slake.

              What  sholde  I  lenger  proces  of  it  make?

              Yif  me  your  hond,  for  in  this  world  is  noon,

              If  that  yow  list,  a  wight  so  wel  begoon.

               `And  sith  I  speke  of  good  entencioun,

              As  I  to  yow  have  told  wel  herebiforn,

              And  love  as  wel  your  honour  and  renoun

              As  creature  in  al  this  world  yborn;

              By  alle  the  othes  that  I  have  yow  sworn,

              And  ye  be  wrooth  therfore,  or  wene  I  lye,

              Ne  shal  I  never  seen  yow  eft  with  ye.

               `Beth  nought  agast,  ne  quaketh  nat;  wherto?

              Ne  chaungeth  nat  for  fere  so  your  hewe;

              For  hardely  the  werste  of  this  is  do;

              And  though  my  tale  as  now  be  to  yow  newe,

              Yet  trist  alwey,  ye  shal  me  finde  trewe;

              And  were  it  thing  that  me  thoughte  unsittinge,

              To  yow  nolde  I  no  swiche  tales  bringe.'

               `Now,  my  good  eem,  for  goddes  love,  I  preye,'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 28



Top




Page No 31


Quod  she,  `com  of,  and  tel  me  what  it  is;

              For  bothe  I  am  agast  what  ye  wol  seye,

              And  eek  me  longeth  it  to  wite,  ywis.

              For  whether  it  be  wel  or  be  amis,

              Say  on,  lat  me  not  in  this  fere  dwelle:'

              `So  wol  I  doon;  now  herkneth,  I  shal  telle:

               `Now,  nece  myn,  the  kinges  dere  sone,

              The  goode,  wyse,  worthy,  fresshe,  and  free,

              Which  alwey  for  to  do  wel  is  his  wone,

              The  noble  Troilus,  so  loveth  thee,

              That,  bot  ye  helpe,  it  wol  his  bane  be.

              Lo,  here  is  al,  what  sholde  I  more  seye?

              Doth  what  yow  list,  to  make  him  live  or  deye.

               `But  if  ye  lete  him  deye,  I  wol  sterve;

              Have  her  my  trouthe,  nece,  I  nil  not  lyen;

              Al  sholde  I  with  this  knyf  my  throte  kerve  '

              With  that  the  teres  braste  out  of  his  yen,

              And  seyde,  `If  that  ye  doon  us  bothe  dyen,

              Thus  giltelees,  than  have  ye  fisshed  faire;

              What  mende  ye,  though  that  we  bothe  apeyre?

               `Allas!  He  which  that  is  my  lord  so  dere,

              That  trewe  man,  that  noble  gentil  knight,

              That  nought  desireth  but  your  freendly  chere,

              I  see  him  deye,  ther  he  goth  upright,

              And  hasteth  him,  with  al  his  fulle  might,

              For  to  be  slayn,  if  fortune  wol  assente;

              Allas!  That  god  yow  swich  a  beautee  sente!

               `If  it  be  so  that  ye  so  cruel  be,

              That  of  his  deeth  yow  liste  nought  to  recche,

              That  is  so  trewe  and  worthy,  as  ye  see,

              No  more  than  of  a  Iapere  or  a  wrecche,

              If  ye  be  swich,  your  beautee  may  not  strecche

              To  make  amendes  of  so  cruel  a  dede;

              Avysement  is  good  bifore  the  nede.

               `Wo  worth  the  faire  gemme  vertulees!

              Wo  worth  that  herbe  also  that  dooth  no  bote!

              Wo  worth  that  beautee  that  is  routhelees!

              Wo  worth  that  wight  that  tret  ech  under  fote!

              And  ye,  that  been  of  beautee  crop  and  rote,

              If  therwithal  in  you  ther  be  no  routhe,

              Than  is  it  harm  ye  liven,  by  my  trouthe!

               `And  also  thenk  wel  that  this  is  no  gaude;

              For  me  were  lever,  thou  and  I  and  he

              Were  hanged,  than  I  sholde  been  his  baude,

              As  heyghe,  as  men  mighte  on  us  alle  ysee:

              I  am  thyn  eem,  the  shame  were  to  me,

              As  wel  as  thee,  if  that  I  sholde  assente,

              Thorugh  myn  abet,  that  he  thyn  honour  shente.

               `Now  understond,  for  I  yow  nought  requere,

              To  binde  yow  to  him  thorugh  no  beheste,

              But  only  that  ye  make  him  bettre  chere


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 29



Top




Page No 32


Than  ye  han  doon  er  this,  and  more  feste,

              So  that  his  lyf  be  saved,  at  the  leste;

              This  al  and  som,  and  playnly  our  entente;

              God  help  me  so,  I  never  other  mente.

               `Lo,  this  request  is  not  but  skile,  ywis,

              Ne  doute  of  reson,  pardee,  is  ther  noon.

              I  sette  the  worste  that  ye  dredden  this,

              Men  wolden  wondren  seen  him  come  or  goon:

              Therayeins  answere  I  thus  anoon,

              That  every  wight,  but  he  be  fool  of  kinde,

              Wol  deme  it  love  of  freendship  in  his  minde.

               `What?  Who  wol  deme,  though  he  see  a  man

              To  temple  go,  that  he  the  images  eteth?

              Thenk  eek  how  wel  and  wysly  that  he  can

              Governe  himself,  that  he  nothing  foryeteth,

              That,  wher  he  cometh,  he  prys  and  thank  him  geteth;

              And  eek  therto,  he  shal  come  here  so  selde,

              What  fors  were  it  though  al  the  toun  behelde?

               `Swich  love  of  freendes  regneth  al  this  toun;

              And  wrye  yow  in  that  mantel  evermo;

              And  god  so  wis  be  my  savacioun,

              As  I  have  seyd,  your  beste  is  to  do  so.

              But  alwey,  goode  nece,  to  stinte  his  wo,

              So  lat  your  daunger  sucred  ben  a  lyte,

              That  of  his  deeth  ye  be  nought  for  to  wyte.'

               Criseyde,  which  that  herde  him  in  this  wyse,

              Thoughte,  `I  shal  fele  what  he  meneth,  ywis.'

              `Now,  eem,'  quod  she,  `what  wolde  ye  devyse?

              What  is  your  reed  I  sholde  doon  of  this?'

              `That  is  wel  seyd,'  quod  be.  `certayn,  best  is

              That  ye  him  love  ayein  for  his  lovinge,

              As  love  for  love  is  skilful  guerdoninge.

               `Thenk  eek,  how  elde  wasteth  every  houre

              In  eche  of  yow  a  party  of  beautee;

              And  therfore,  er  that  age  thee  devoure,

              Go  love,  for,  olde,  ther  wol  no  wight  of  thee.

              Lat  this  proverbe  a  lore  unto  yow  be;

              "To  late  ywar,  quod  Beautee,  whan  it  paste;"

              And  elde  daunteth  daunger  at  the  laste.

               `The  kinges  fool  is  woned  to  cryen  loude,

              Whan  that  him  thinketh  a  womman  bereth  hir  hye,

              "So  longe  mote  ye  live,  and  alle  proude,

              Til  crowes  feet  be  growe  under  your  ye,

              And  sende  yow  thanne  a  mirour  in  to  prye

              In  whiche  that  ye  may  see  your  face  amorwe!"

              Nece,  I  bidde  wisshe  yow  no  more  sorwe.'

               With  this  he  stente,  and  caste  adoun  the  heed,

              And  she  bigan  to  breste  awepe  anoon,

              And  seyde,  `Allas,  for  wo!  Why  nere  I  deed?

              For  of  this  world  the  feith  is  al  agoon!

              Allas!  What  sholden  straunge  to  me  doon,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 30



Top




Page No 33


Whan  he,  that  for  my  beste  freend  I  wende,

              Ret  me  to  love,  and  sholde  it  me  defende?

               `Allas!  I  wolde  han  trusted,  doutelees,

              That  if  that  I,  thurgh  my  disaventure,

              Had  loved  other  him  or  Achilles,

              Ector,  or  any  mannes  creature,

              Ye  nolde  han  had  no  mercy  ne  mesure

              On  me,  but  alwey  had  me  in  repreve;

              This  false  world,  allas!  Who  may  it  leve?

               `What?  Is  this  al  the  Ioye  and  al  the  feste?

              Is  this  your  reed,  is  this  my  blisful  cas?

              Is  this  the  verray  mede  of  your  beheste?

              Is  al  this  peynted  proces  seyd,  allas!

              Right  for  this  fyn?  O  lady  myn,  Pallas!

              Thou  in  this  dredful  cas  for  me  purveye;

              For  so  astonied  am  I  that  I  deye!'

               With  that  she  gan  ful  sorwfully  to  syke;

              `A!  May  it  be  no  bet?'  quod  Pandarus;

              `By  god,  I  shal  nomore  come  here  this  wyke,

              And  god  toforn,  that  am  mistrusted  thus;

              I  see  ful  wel  that  ye  sette  lyte  of  us,

              Or  of  our  deeth!  Allas!  I  woful  wrecche!

              Mighte  he  yet  live,  of  me  is  nought  to  recche.

               `O  cruel  god,  O  dispitouse  Marte,

              O  Furies  three  of  helle,  on  yow  I  crye!

              So  lat  me  never  out  of  this  hous  departe,

              If  that  I  mente  harm  or  vilanye!

              But  sith  I  see  my  lord  mot  nedes  dye,

              And  I  with  him,  here  I  me  shryve,  and  seye

              That  wikkedly  ye  doon  us  bothe  deye.

               `But  sith  it  lyketh  yow  that  I  be  deed,

              By  Neptunus,  that  god  is  of  the  see,

              Fro  this  forth  shal  I  never  eten  breed

              Til  I  myn  owene  herte  blood  may  see;

              For  certayn,  I  wole  deye  as  sone  as  he  '

              And  up  he  sterte,  and  on  his  wey  he  raughte,

              Til  she  agayn  him  by  the  lappe  caughte.

               Criseyde,  which  that  wel  neigh  starf  for  fere,

              So  as  she  was  the  ferfulleste  wight

              That  mighte  be,  and  herde  eek  with  hir  ere,

              And  saw  the  sorwful  ernest  of  the  knight,

              And  in  his  preyere  eek  saw  noon  unright,

              And  for  the  harm  that  mighte  eek  fallen  more,

              She  gan  to  rewe  and  dredde  hir  wonder  sore;

               And  thoughte  thus,  `Unhappes  fallen  thikke

              Alday  for  love,  and  in  swich  maner  cas,

              As  men  ben  cruel  in  hemself  and  wikke;

              And  if  this  man  slee  here  himself,  allas!

              In  my  presence,  it  wol  be  no  solas.

              What  men  wolde  of  hit  deme  I  can  nat  seye;

              It  nedeth  me  ful  sleyly  for  to  pleye.'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 31



Top




Page No 34


And  with  a  sorwful  syk  she  seyde  thrye,

              `A!  Lord!  What  me  is  tid  a  sory  chaunce!

              For  myn  estat  lyth  in  Iupartye,

              And  eek  myn  emes  lyf  lyth  in  balaunce;

              But  nathelees,  with  goddes  governaunce,

              I  shal  so  doon,  myn  honour  shal  I  kepe,

              And  eek  his  lyf;'  and  stinte  for  to  wepe.

               `Of  harmes  two,  the  lesse  is  for  to  chese;

              Yet  have  I  lever  maken  him  good  chere

              In  honour,  than  myn  emes  lyf  to  lese;

              Ye  seyn,  ye  nothing  elles  me  requere?'

              `No,  wis,'  quod  he,  `myn  owene  nece  dere.'

              `Now  wel,'  quod  she,  `and  I  wol  doon  my  peyne;

              I  shal  myn  herte  ayeins  my  lust  constreyne.

               `But  that  I  nil  not  holden  him  in  honde,

              Ne  love  a  man,  ne  can  I  not,  ne  may

              Ayeins  my  wil;  but  elles  wol  I  fonde,

              Myn  honour  sauf,  plese  him  fro  day  to  day;

              Therto  nolde  I  nought  ones  have  seyd  nay,

              But  that  I  dredde,  as  in  my  fantasye;

              But  cesse  cause,  ay  cesseth  maladye.

               `And  here  I  make  a  protestacioun,

              That  in  this  proces  if  ye  depper  go,

              That  certaynly,  for  no  savacioun

              Of  yow,  though  that  ye  sterve  bothe  two,

              Though  al  the  world  on  o  day  be  my  fo,

              Ne  shal  I  never  on  him  han  other  routhe.  '

              `I  graunte  wel,'  quod  Pandare,  `by  my  trouthe.

               `But  may  I  truste  wel  therto,'  quod  he,

              `That  of  this  thing  that  ye  han  hight  me  here,

              Ye  wol  it  holden  trewly  unto  me?'

              `Ye,  doutelees,'  quod  she,  `myn  uncle  dere.'

              `Ne  that  I  shal  han  cause  in  this  matere,'

              Quod  he,  `to  pleyne,  or  after  yow  to  preche?'

              `Why,  no,  parde;  what  nedeth  more  speche?'

               Tho  fillen  they  in  othere  tales  glade,

              Til  at  the  laste,  `O  good  eem,'  quod  she  tho,

              `For  love  of  god,  which  that  us  bothe  made,

              Tel  me  how  first  ye  wisten  of  his  wo:

              Wot  noon  of  hit  but  ye?'  He  seyde,  `No.'

              `Can  he  wel  speke  of  love?'  quod  she,  `I  preye,

              Tel  me,  for  I  the  bet  me  shal  purveye.'

               Tho  Pandarus  a  litel  gan  to  smyle,

              And  seyde,  `By  my  trouthe,  I  shal  yow  telle.

              This  other  day,  nought  gon  ful  longe  whyle,

              Inwith  the  paleysgardyn,  by  a  welle,

              Gan  he  and  I  wel  half  a  day  to  dwelle,

              Right  for  to  speken  of  an  ordenaunce,

              How  we  the  Grekes  myghte  disavaunce.

               `Sone  after  that  bigonne  we  to  lepe,

              And  casten  with  our  dartes  to  and  fro,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 32



Top




Page No 35


Til  at  the  laste  he  seyde  he  wolde  slepe,

              And  on  the  gres  adoun  he  leyde  him  tho;

              And  I  after  gan  rome  to  and  fro

              Til  that  I  herde,  as  that  I  welk  allone,

              How  he  bigan  ful  wofully  to  grone.

               `Tho  gan  I  stalke  him  softely  bihinde,

              And  sikerly,  the  sothe  for  to  seyne,

              As  I  can  clepe  ayein  now  to  my  minde,

              Right  thus  to  Love  he  gan  him  for  to  pleyne;

              He  seyde,  "Lord!  Have  routhe  upon  my  peyne,

              Al  have  I  been  rebel  in  myn  entente;

              Now,  MEA  CULPA,  lord!  I  me  repente.

               `"O  god,  that  at  thy  disposicioun

              Ledest  the  fyn  by  Iuste  purveyaunce,

              Of  every  wight,  my  lowe  confessioun

              Accepte  in  gree,  and  send  me  swich  penaunce

              As  lyketh  thee,  but  from  desesperaunce,

              That  may  my  goost  departe  awey  fro  thee,

              Thou  be  my  sheld,  for  thy  benignitee.

               `"For  certes,  lord,  so  soore  hath  she  me  wounded,

              That  stod  in  blak,  with  loking  of  hir  yen,

              That  to  myn  hertes  botme  it  is  ysounded,

              Thorugh  which  I  woot  that  I  mot  nedes  dyen;

              This  is  the  worste,  I  dar  me  not  biwryen;

              And  wel  the  hotter  been  the  gledes  rede,

              That  men  hem  wryen  with  asshen  pale  and  dede."

               `With  that  he  smoot  his  heed  adoun  anoon,

              And  gan  to  motre,  I  noot  what,  trewely.

              And  I  with  that  gan  stille  awey  to  goon,

              And  leet  therof  as  nothing  wist  hadde  I,

              And  come  ayein  anoon  and  stood  him  by,

              And  seyde,  "Awake,  ye  slepen  al  to  longe;

              It  semeth  nat  that  love  dooth  yow  longe,

               `"That  slepen  so  that  no  man  may  yow  wake.

              Who  sey  ever  or  this  so  dul  a  man?"

              "Ye,  freend,"  quod  he,  "do  ye  your  hedes  ake

              For  love,  and  lat  me  liven  as  I  can."

              But  though  that  he  for  wo  was  pale  and  wan,

              Yet  made  he  tho  as  freshe  a  countenaunce

              As  though  he  shulde  have  led  the  newe  daunce.

               `This  passed  forth,  til  now,  this  other  day,

              It  fel  that  I  com  roming  al  allone

              Into  his  chaumbre,  and  fond  how  that  he  lay

              Upon  his  bed;  but  man  so  sore  grone

              Ne  herde  I  never,  and  what  that  was  his  mone,

              Ne  wist  I  nought;  for,  as  I  was  cominge,

              Al  sodeynly  he  lefte  his  compleyninge.

               `Of  which  I  took  somwat  suspecioun,

              And  neer  I  com,  and  fond  he  wepte  sore;

              And  god  so  wis  be  my  savacioun,

              As  never  of  thing  hadde  I  no  routhe  more.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 33



Top




Page No 36


For  neither  with  engyn,  ne  with  no  lore,

              Unethes  mighte  I  fro  the  deeth  him  kepe;

              That  yet  fele  I  myn  herte  for  him  wepe.

               `And  god  wot,  never,  sith  that  I  was  born,

              Was  I  so  bisy  no  man  for  to  preche,

              Ne  never  was  to  wight  so  depe  ysworn,

              Or  he  me  tolde  who  mighte  been  his  leche.

              But  now  to  yow  rehersen  al  his  speche,

              Or  alle  his  woful  wordes  for  to  soune,

              Ne  bid  me  not,  but  ye  wol  see  me  swowne.

               `But  for  to  save  his  lyf,  and  elles  nought,

              And  to  non  harm  of  yow,  thus  am  I  driven;

              And  for  the  love  of  god  that  us  hath  wrought,

              Swich  chere  him  dooth,  that  he  and  I  may  liven.

              Now  have  I  plat  to  yow  myn  herte  shriven;

              And  sin  ye  woot  that  myn  entente  is  clene,

              Tak  hede  therof,  for  I  non  yvel  mene.

               `And  right  good  thrift,  I  prey  to  god,  have  ye,

              That  han  swich  oon  ycaught  withoute  net;

              And  be  ye  wys,  as  ye  ben  fair  to  see,

              Wel  in  the  ring  than  is  the  ruby  set.

              Ther  were  never  two  so  wel  ymet,

              Whan  ye  ben  his  al  hool,  as  he  is  youre:

              Ther  mighty  god  yet  graunte  us  see  that  houre!'

               `Nay,  therof  spak  I  not,  a,  ha!'  quod  she,

              `As  helpe  me  god,  ye  shenden  every  deel!'

              `O  mercy,  dere  nece,'  anoon  quod  he,

              `Whatso  I  spak,  I  mente  nought  but  weel,

              By  Mars  the  god,  that  helmed  is  of  steel;

              Now  beth  nought  wrooth,  my  blood,  my  nece  dere.'

              `Now  wel,'  quod  she,  `foryeven  be  it  here!'

               With  this  he  took  his  leve,  and  hoom  he  wente;

              And  lord,  he  was  glad  and  wel  bigoon!

              Criseyde  aroos,  no  lenger  she  ne  stente,

              But  straught  into  hir  closet  wente  anoon,

              And  sette  here  doun  as  stille  as  any  stoon,

              And  every  word  gan  up  and  doun  to  winde,

              That  he  hadde  seyd,  as  it  com  hir  to  minde;

               And  wex  somdel  astonied  in  hir  thought,

              Right  for  the  newe  cas;  but  whan  that  she

              Was  ful  avysed,  tho  fond  she  right  nought

              Of  peril,  why  she  oughte  afered  be.

              For  man  may  love,  of  possibilitee,

              A  womman  so,  his  herte  may  tobreste,

              And  she  nought  love  ayein,  butif  hir  leste.

               But  as  she  sat  allone  and  thoughte  thus,

              Thascry  aroos  at  skarmish  al  withoute,

              And  men  cryde  in  the  strete,  `See,  Troilus

              Hath  right  now  put  to  flight  the  Grekes  route!'

              With  that  gan  al  hir  meynee  for  to  shoute,

              `A!  Go  we  see,  caste  up  the  latis  wyde;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 34



Top




Page No 37


For  thurgh  this  strete  he  moot  to  palays  ryde;

               `For  other  wey  is  fro  the  yate  noon

              Of  Dardanus,  ther  open  is  the  cheyne.'

              With  that  com  he  and  al  his  folk  anoon

              An  esy  pas  rydinge,  in  routes  tweyne,

              Right  as  his  happy  day  was,  sooth  to  seyne,

              For  which,  men  say,  may  nought  disturbed  be

              That  shal  bityden  of  necessitee.

               This  Troilus  sat  on  his  baye  stede,

              Al  armed,  save  his  heed,  ful  richely,

              And  wounded  was  his  hors,  and  gan  to  blede,

              On  whiche  he  rood  a  pas,  ful  softely;

              But  swych  a  knightly  sighte,  trewely,

              As  was  on  him,  was  nought,  withouten  faile,

              To  loke  on  Mars,  that  god  is  of  batayle.

               So  lyk  a  man  of  armes  and  a  knight

              He  was  to  seen,  fulfild  of  heigh  prowesse;

              For  bothe  he  hadde  a  body  and  a  might

              To  doon  that  thing,  as  wel  as  hardinesse;

              And  eek  to  seen  him  in  his  gere  him  dresse,

              So  fresh,  so  yong,  so  weldy  semed  he,

              It  was  an  heven  upon  him  for  to  see.

               His  helm  tohewen  was  in  twenty  places,

              That  by  a  tissew  heng,  his  bak  bihinde,

              His  sheld  todasshed  was  with  swerdes  and  maces,

              In  which  men  mighte  many  an  arwe  finde

              That  thirled  hadde  horn  and  nerf  and  rinde;

              And  ay  the  peple  cryde,  `Here  cometh  our  Ioye,

              And,  next  his  brother,  holdere  up  of  Troye!'

               For  which  he  wex  a  litel  reed  for  shame,

              Whan  he  the  peple  upon  him  herde  cryen,

              That  to  biholde  it  was  a  noble  game,

              How  sobreliche  he  caste  doun  his  yen.

              Cryseyda  gan  al  his  chere  aspyen,

              And  leet  so  softe  it  in  hir  herte  sinke,

              That  to  hirself  she  seyde,  `Who  yaf  me  drinke?'

               For  of  hir  owene  thought  she  wex  al  reed,

              Remembringe  hir  right  thus,  `Lo,  this  is  he

              Which  that  myn  uncle  swereth  he  moot  be  deed,

              But  I  on  him  have  mercy  and  pitee;'

              And  with  that  thought,  for  pure  ashamed,  she

              Gan  in  hir  heed  to  pulle,  and  that  as  faste,

              Whyl  he  and  al  the  peple  forby  paste,

               And  gan  to  caste  and  rollen  up  and  doun

              Withinne  hir  thought  his  excellent  prowesse,

              And  his  estat,  and  also  his  renoun,

              His  wit,  his  shap,  and  eek  his  gentillesse;

              But  most  hir  favour  was,  for  his  distresse

              Was  al  for  hir,  and  thoughte  it  was  a  routhe

              To  sleen  swich  oon,  if  that  he  mente  trouthe.

               Now  mighte  som  envyous  Iangle  thus,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 35



Top




Page No 38


`This  was  a  sodeyn  love;  how  mighte  it  be

              That  she  so  lightly  lovede  Troilus

              Right  for  the  firste  sighte;  ye,  pardee?'

              Now  whoso  seyth  so,  mote  he  never  thee!

              For  every  thing,  a  ginning  hath  it  nede

              Er  al  be  wrought,  withouten  any  drede.

               For  I  sey  nought  that  she  so  sodeynly

              Yaf  him  hir  love,  but  that  she  gan  enclyne

              To  lyke  him  first,  and  I  have  told  yow  why;

              And  after  that,  his  manhod  and  his  pyne

              Made  love  withinne  hir  for  to  myne,

              For  which,  by  proces  and  by  good  servyse,

              He  gat  hir  love,  and  in  no  sodeyn  wyse.

               And  also  blisful  Venus,  wel  arayed,

              Sat  in  hir  seventhe  hous  of  hevene  tho,

              Disposed  wel,  and  with  aspectes  payed,

              To  helpen  sely  Troilus  of  his  wo.

              And,  sooth  to  seyn,  she  nas  not  al  a  fo

              To  Troilus  in  his  nativitee;

              God  woot  that  wel  the  soner  spedde  he.

               Now  lat  us  stinte  of  Troilus  a  throwe,

              That  rydeth  forth,  and  lat  us  tourne  faste

              Unto  Criseyde,  that  heng  hir  heed  ful  lowe,

              Theras  she  sat  allone,  and  gan  to  caste

              Wheron  she  wolde  apoynte  hir  at  the  laste,

              If  it  so  were  hir  eem  ne  wolde  cesse,

              For  Troilus,  upon  hir  for  to  presse.

               And,  lord!  So  she  gan  in  hir  thought  argue

              In  this  matere  of  which  I  have  yow  told,

              And  what  to  doon  best  were,  and  what  eschue,

              That  plyted  she  ful  ofte  in  many  fold.

              Now  was  hir  herte  warm,  now  was  it  cold,

              And  what  she  thoughte  somwhat  shal  I  wryte,

              As  to  myn  auctor  listeth  for  to  endyte.

               She  thoughte  wel  that  Troilus  persone

              She  knew  by  sighte  and  eek  his  gentillesse,

              And  thus  she  seyde,  `Al  were  it  nought  to  done,

              To  graunte  him  love,  yet,  for  his  worthinesse,

              It  were  honour,  with  pley  and  with  gladnesse,

              In  honestee,  with  swich  a  lord  to  dele,

              For  myn  estat,  and  also  for  his  hele.

               `Eek,  wel  wot  I  my  kinges  sone  is  he;

              And  sith  he  hath  to  see  me  swich  delyt,

              If  I  wolde  utterly  his  sighte  flee,

              Peraunter  he  mighte  have  me  in  dispyt,

              Thurgh  which  I  mighte  stonde  in  worse  plyt;

              Now  were  I  wys,  me  hate  to  purchace,

              Withouten  nede,  ther  I  may  stonde  in  grace?

               `In  every  thing,  I  woot,  ther  lyth  mesure.

              For  though  a  man  forbede  dronkenesse,

              He  nought  forbet  that  every  creature


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 36



Top




Page No 39


Be  drinkelees  for  alwey,  as  I  gesse;

              Eek  sith  I  woot  for  me  is  his  distresse,

              I  ne  oughte  not  for  that  thing  him  despyse,

              Sith  it  is  so,  he  meneth  in  good  wyse.

               `And  eek  I  knowe,  of  longe  tyme  agoon,

              His  thewes  goode,  and  that  he  is  not  nyce.

              Ne  avauntour,  seyth  men,  certein,  he  is  noon;

              To  wys  is  he  to  do  so  gret  a  vyce;

              Ne  als  I  nel  him  never  so  cheryce,

              That  he  may  make  avaunt,  by  Iuste  cause;

              He  shal  me  never  binde  in  swiche  a  clause.

               `Now  set  a  cas,  the  hardest  is,  ywis,

              Men  mighten  deme  that  he  loveth  me;

              What  dishonour  were  it  unto  me,  this?

              May  I  him  lette  of  that?  Why  nay,  pardee!

              I  knowe  also,  and  alday  here  and  see,

              Men  loven  wommen  al  this  toun  aboute;

              Be  they  the  wers?  Why,  nay,  withouten  doute.

               `I  thenk  eek  how  he  able  is  for  to  have

              Of  al  this  noble  toun  the  thriftieste,

              To  been  his  love,  so  she  hir  honour  save;

              For  out  and  out  he  is  the  worthieste,

              Save  only  Ector,  which  that  is  the  beste.

              And  yet  his  lyf  al  lyth  now  in  my  cure,

              But  swich  is  love,  and  eek  myn  aventure.

               `Ne  me  to  love,  a  wonder  is  it  nought;

              For  wel  wot  I  myself,  so  god  me  spede,

              Al  wolde  I  that  noon  wiste  of  this  thought,

              I  am  oon  the  fayreste,  out  of  drede,

              And  goodlieste,  whoso  taketh  hede;

              And  so  men  seyn  in  al  the  toun  of  Troye.

              What  wonder  is  it  though  he  of  me  have  Ioye?

               `I  am  myn  owene  woman,  wel  at  ese,

              I  thank  it  god,  as  after  myn  estat;

              Right  yong,  and  stonde  unteyd  in  lusty  lese,

              Withouten  Ialousye  or  swich  debat;

              Shal  noon  housbonde  seyn  to  me  "Chekmat!"

              For  either  they  ben  ful  of  Ialousye,

              Or  maisterful,  or  loven  novelrye.

               `What  shal  I  doon?  To  what  fyn  live  I  thus?

              Shal  I  nat  loven,  in  cas  if  that  me  leste?

              What,  par  dieux!  I  am  nought  religious!

              And  though  that  I  myn  herte  sette  at  reste

              Upon  this  knight,  that  is  the  worthieste,

              And  kepe  alwey  myn  honour  and  my  name,

              By  alle  right,  it  may  do  me  no  shame.'

               But  right  as  whan  the  sonne  shyneth  brighte,

              In  March,  that  chaungeth  ofte  tyme  his  face,

              And  that  a  cloud  is  put  with  wind  to  flighte

              Which  oversprat  the  sonne  as  for  a  space,

              A  cloudy  thought  gan  thorugh  hir  soule  pace,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 37



Top




Page No 40


That  overspradde  hir  brighte  thoughtes  alle,

              So  that  for  fere  almost  she  gan  to  falle.

               That  thought  was  this:  `Allas!  Sin  I  am  free,

              Sholde  I  now  love,  and  putte  in  Iupartye

              My  sikernesse,  and  thrallen  libertee?

              Allas!  How  dorste  I  thenken  that  folye?

              May  I  nought  wel  in  other  folk  aspye

              Hir  dredful  Ioye,  hir  constreynt,  and  hir  peyne?

              Ther  loveth  noon,  that  she  nath  why  to  pleyne.

               `For  love  is  yet  the  moste  stormy  lyf,

              Right  of  himself,  that  ever  was  bigonne;

              For  ever  som  mistrust,  or  nyce  stryf,

              Ther  is  in  love,  som  cloud  is  over  that  sonne:

              Therto  we  wrecched  wommen  nothing  conne,

              Whan  us  is  wo,  but  wepe  and  sitte  and  thinke;

              Our  wreche  is  this,  our  owene  wo  to  drinke.

               `Also  these  wikked  tonges  been  so  prest

              To  speke  us  harm,  eek  men  be  so  untrewe,

              That,  right  anoon  as  cessed  is  hir  lest,

              So  cesseth  love,  and  forth  to  love  a  newe:

              But  harm  ydoon,  is  doon,  whoso  it  rewe.

              For  though  these  men  for  love  hem  first  torende,

              Ful  sharp  biginning  breketh  ofte  at  ende.

               `How  ofte  tyme  hath  it  yknowen  be,

              The  treson,  that  to  womman  hath  be  do?

              To  what  fyn  is  swich  love,  I  can  nat  see,

              Or  wher  bicometh  it,  whan  it  is  ago;

              Ther  is  no  wight  that  woot,  I  trowe  so,

              Wher  it  bycomth;  lo,  no  wight  on  it  sporneth;

              That  erst  was  nothing,  into  nought  it  torneth.

               `How  bisy,  if  I  love,  eek  moste  I  be

              To  plesen  hem  that  Iangle  of  love,  and  demen,

              And  coye  hem,  that  they  sey  non  harm  of  me?

              For  though  ther  be  no  cause,  yet  hem  semen

              Al  be  for  harm  that  folk  hir  freendes  quemen;

              And  who  may  stoppen  every  wikked  tonge,

              Or  soun  of  belles  whyl  that  they  be  ronge?'

               And  after  that,  hir  thought  bigan  to  clere,

              And  seyde,  `He  which  that  nothing  undertaketh,

              No  thing  ne  acheveth,  be  him  looth  or  dere.'

              And  with  an  other  thought  hir  herte  quaketh;

              Than  slepeth  hope,  and  after  dreed  awaketh;

              Now  hoot,  now  cold;  but  thus,  bitwixen  tweye,

              She  rist  hir  up,  and  went  hir  for  to  pleye.

               Adoun  the  steyre  anoonright  tho  she  wente

              Into  the  gardin,  with  hir  neces  three,

              And  up  and  doun  ther  made  many  a  wente,

              Flexippe,  she,  Tharbe,  and  Antigone,

              To  pleyen,  that  it  Ioye  was  to  see;

              And  othere  of  hir  wommen,  a  gret  route,

              hir  folwede  in  the  gardin  al  aboute.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 38



Top




Page No 41


This  yerd  was  large,  and  rayled  alle  the  aleyes,

              And  shadwed  wel  with  blosmy  bowes  grene,

              And  benched  newe,  and  sonded  alle  the  weyes,

              In  which  she  walketh  arm  in  arm  bitwene;

              Til  at  the  laste  Antigone  the  shene

              Gan  on  a  Troian  song  to  singe  clere,

              That  it  an  heven  was  hir  voys  to  here.  

               She  seyde,  `O  love,  to  whom  I  have  and  shal

              Ben  humble  subgit,  trewe  in  myn  entente,

              As  I  best  can,  to  yow,  lord,  yeve  ich  al

              For  evermore,  myn  hertes  lust  to  rente.

              For  never  yet  thy  grace  no  wight  sente

              So  blisful  cause  as  me,  my  lyf  to  lede

              In  alle  Ioye  and  seurtee,  out  of  drede.

               `Ye,  blisful  god,  han  me  so  wel  beset

              In  love,  ywis,  that  al  that  bereth  lyf

              Imaginen  ne  cowde  how  to  ben  bet;

              For,  lord,  withouten  Ialousye  or  stryf,

              I  love  oon  which  that  is  most  ententyf

              To  serven  wel,  unwery  or  unfeyned,

              That  ever  was,  and  leest  with  harm  distreyned.

               `As  he  that  is  the  welle  of  worthinesse,

              Of  trouthe  ground,  mirour  of  goodliheed,

              Of  wit  Appollo,  stoon  of  sikernesse,

              Of  vertu  rote,  of  lust  findere  and  heed,

              Thurgh  which  is  alle  sorwe  fro  me  deed,

              Ywis,  I  love  him  best,  so  doth  he  me;

              Now  good  thrift  have  he,  wherso  that  he  be!

               `Whom  sholde  I  thanke  but  yow,  god  of  love,

              Of  al  this  blisse,  in  which  to  bathe  I  ginne?

              And  thanked  be  ye,  lord,  for  that  I  love!

              This  is  the  righte  lyf  that  I  am  inne,

              To  flemen  alle  manere  vyce  and  sinne:

              This  doth  me  so  to  vertu  for  to  entende,

              That  day  by  day  I  in  my  wil  amende.

               `And  whoso  seyth  that  for  to  love  is  vyce,

              Or  thraldom,  though  he  fele  in  it  distresse,

              He  outher  is  envyous,  or  right  nyce,

              Or  is  unmighty,  for  his  shrewednesse,

              To  loven;  for  swich  maner  folk,  I  gesse,

              Defamen  love,  as  nothing  of  him  knowe;

              Thei  speken,  but  they  bente  never  his  bowe.

               `What  is  the  sonne  wers,  of  kinde  righte,

              Though  that  a  man,  for  feblesse  of  his  yen,

              May  nought  endure  on  it  to  see  for  brighte?

              Or  love  the  wers,  though  wrecches  on  it  cryen?

              No  wele  is  worth,  that  may  no  sorwe  dryen.

              And  forthy,  who  that  hath  an  heed  of  verre,

              Fro  cast  of  stones  war  him  in  the  werre!

               `But  I  with  al  myn  herte  and  al  my  might,

              As  I  have  seyd,  wol  love,  unto  my  laste,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 39



Top




Page No 42


My  dere  herte,  and  al  myn  owene  knight,

              In  which  myn  herte  growen  is  so  faste,

              And  his  in  me,  that  it  shal  ever  laste.

              Al  dredde  I  first  to  love  him  to  biginne,

              Now  woot  I  wel,  ther  is  no  peril  inne.'

               And  of  hir  song  right  with  that  word  she  stente,

              And  therwithal,  `Now,  nece,'  quod  Criseyde,

              `Who  made  this  song  with  so  good  entente?'

              Antigone  answerde  anoon,  and  seyde,

              `Ma  dame,  ywis,  the  goodlieste  mayde

              Of  greet  estat  in  al  the  toun  of  Troye;

              And  let  hir  lyf  in  most  honour  and  Ioye.'

               `Forsothe,  so  it  semeth  by  hir  song,'

              Quod  tho  Criseyde,  and  gan  therwith  to  syke,

              And  seyde,  `Lord,  is  there  swich  blisse  among

              These  lovers,  as  they  conne  faire  endyte?'

              `Ye,  wis,'  quod  freshe  Antigone  the  whyte,

              `For  alle  the  folk  that  han  or  been  on  lyve

              Ne  conne  wel  the  blisse  of  love  discryve.

               `But  wene  ye  that  every  wrecche  woot

              The  parfit  blisse  of  love?  Why,  nay,  ywis;

              They  wenen  al  be  love,  if  oon  be  hoot;

              Do  wey,  do  wey,  they  woot  nothing  of  this!

              Men  mosten  axe  at  seyntes  if  it  is

              Aught  fair  in  hevene;  Why?  For  they  conne  telle;

              And  axen  fendes,  is  it  foul  in  helle.'

               Criseyde  unto  that  purpos  nought  answerde,

              But  seyde,  `Ywis,  it  wol  be  night  as  faste.'

              But  every  word  which  that  she  of  hir  herde,

              She  gan  to  prenten  in  hir  herte  faste;

              And  ay  gan  love  hir  lasse  for  to  agaste

              Than  it  dide  erst,  and  sinken  in  hir  herte,

              That  she  wex  somwhat  able  to  converte.

               The  dayes  honour,  and  the  hevenes  ye,

              The  nightes  fo,  al  this  clepe  I  the  sonne,

              Gan  westren  faste,  and  dounward  for  to  wrye,

              As  he  that  hadde  his  dayes  cours  yronne;

              And  whyte  thinges  wexen  dimme  and  donne

              For  lak  of  light,  and  sterres  for  to  appere,

              That  she  and  al  hir  folk  in  wente  yfere.

               So  whan  it  lyked  hir  to  goon  to  reste,

              And  voyded  weren  they  that  voyden  oughte,

              She  seyde,  that  to  slepe  wel  hir  leste.

              Hir  wommen  sone  til  hir  bed  hir  broughte.

              Whan  al  was  hust,  than  lay  she  stille,  and  thoughte

              Of  al  this  thing  the  manere  and  the  wyse.

              Reherce  it  nedeth  nought,  for  ye  ben  wyse.

               A  nightingale,  upon  a  cedre  grene,

              Under  the  chambrewal  ther  as  she  lay,

              Ful  loude  sang  ayein  the  mone  shene,

              Paraunter,  in  his  briddes  wyse,  a  lay


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 40



Top




Page No 43


Of  love,  that  made  hir  herte  fresh  and  gay.

              That  herkned  she  so  longe  in  good  entente,

              Til  at  the  laste  the  dede  sleep  hir  hente.

               And  as  she  sleep,  anoonright  tho  hir  mette,

              How  that  an  egle,  fethered  whyt  as  boon,

              Under  hir  brest  his  longe  clawes  sette,

              And  out  hir  herte  he  rente,  and  that  anoon,

              And  dide  his  herte  into  hir  brest  to  goon,

              Of  which  she  nought  agroos,  ne  nothing  smerte,

              And  forth  he  fleigh,  with  herte  left  for  herte.

               Now  lat  hir  slepe,  and  we  our  tales  holde

              Of  Troilus,  that  is  to  paleys  riden,

              Fro  the  scarmuch,  of  the  whiche  I  tolde,

              And  in  his  chaumbre  sit,  and  hath  abiden

              Til  two  or  three  of  his  messages  yeden

              For  Pandarus,  and  soughten  him  ful  faste,

              Til  they  him  founde  and  broughte  him  at  the  laste.

               This  Pandarus  com  leping  in  at  ones,

              And  seiyde  thus:  `Who  hath  ben  wel  ybete

              Today  with  swerdes,  and  with  slingestones,

              But  Troilus,  that  hath  caught  him  an  hete?'

              And  gan  to  Iape,  and  seyde,  `Lord,  so  ye  swete!

              But  rys,  and  lat  us  soupe  and  go  to  reste;'

              And  he  answerde  him,  `Do  we  as  thee  leste.'

               With  al  the  haste  goodly  that  they  mighte,

              They  spedde  hem  fro  the  souper  unto  bedde;

              And  every  wight  out  at  the  dore  him  dighte,

              And  wher  him  liste  upon  his  wey  him  spedde;

              But  Troilus,  that  thoughte  his  herte  bledde

              For  wo,  til  that  he  herde  som  tydinge,

              He  seyde,  `Freend,  shal  I  now  wepe  or  singe?'

               Quod  Pandarus,  `Ly  stille  and  lat  me  slepe,

              And  don  thyn  hood,  thy  nedes  spedde  be;

              And  chese,  if  thou  wolt  singe  or  daunce  or  lepe;

              At  shorte  wordes,  thow  shal  trowe  me.  

              Sire,  my  nece  wol  do  wel  by  thee,

              And  love  thee  best,  by  god  and  by  my  trouthe,

              But  lak  of  pursuit  make  it  in  thy  slouthe.

               `For  thus  ferforth  I  have  thy  work  bigonne,

              Fro  day  to  day,  til  this  day,  by  the  morwe,

              Hir  love  of  freendship  have  I  to  thee  wonne,

              And  also  hath  she  leyd  hir  feyth  to  borwe.

              Algate  a  foot  is  hameled  of  thy  sorwe.'

              What  sholde  I  lenger  sermon  of  it  holde?

              As  ye  han  herd  bifore,  al  he  him  tolde.

               But  right  as  floures,  thorugh  the  colde  of  night

              Yclosed,  stoupen  on  hir  stalke  lowe,

              Redressen  hem  ayein  the  sonne  bright,

              And  spreden  on  hir  kinde  cours  by  rowe,

              Right  so  gan  tho  his  eyen  up  to  throwe

              This  Troilus,  and  seyde,  `O  Venus  dere,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 41



Top




Page No 44


Thy  might,  thy  grace,  yheried  be  it  here!'

               And  to  Pandare  he  held  up  bothe  his  hondes,

              And  seyde,  `Lord,  al  thyn  be  that  I  have;

              For  I  am  hool,  al  brosten  been  my  bondes;

              A  thousand  Troians  who  so  that  me  yave,

              Eche  after  other,  god  so  wis  me  save,

              Ne  mighte  me  so  gladen;  lo,  myn  herte,

              It  spredeth  so  for  Ioye,  it  wol  tosterte!

               `But  Lord,  how  shal  I  doon,  how  shal  I  liven?

              Whan  shal  I  next  my  dere  herte  see?

              How  shal  this  longe  tyme  awey  be  driven,

              Til  that  thou  be  ayein  at  hir  fro  me?

              Thou  mayst  answere,  "Abyd,  abyd,"  but  he

              That  hangeth  by  the  nekke,  sooth  to  seyne,

              In  grete  disese  abydeth  for  the  peyne.'

               `Al  esily,  now,  for  the  love  of  Marte,'

              Quod  Pandarus,  `for  every  thing  hath  tyme;

              So  longe  abyd  til  that  the  night  departe;

              For  al  so  siker  as  thow  lyst  here  by  me,

              And  god  toforn,  I  wol  be  there  at  pryme,

              And  for  thy  werk  somwhat  as  I  shal  seye,

              Or  on  som  other  wight  this  charge  leye.

               `For  pardee,  god  wot,  I  have  ever  yit

              Ben  redy  thee  to  serve,  and  to  this  night

              Have  I  nought  fayned,  but  emforth  my  wit

              Don  al  thy  lust,  and  shal  with  al  my  might.

              Do  now  as  I  shal  seye,  and  fare  aright;

              And  if  thou  nilt,  wyte  al  thyself  thy  care,

              On  me  is  nought  along  thyn  yvel  fare.

               `I  woot  wel  that  thow  wyser  art  than  I

              A  thousand  fold,  but  if  I  were  as  thou,

              God  help  me  so,  as  I  wolde  outrely,

              Right  of  myn  owene  hond,  wryte  hir  right  now

              A  lettre,  in  which  I  wolde  hir  tellen  how

              I  ferde  amis,  and  hir  beseche  of  routhe;

              Now  help  thyself,  and  leve  it  not  for  slouthe.

               `And  I  myself  shal  therwith  to  hir  goon;

              And  whan  thou  wost  that  I  am  with  hir  there,

              Worth  thou  upon  a  courser  right  anoon,

              Ye,  hardily,  right  in  thy  beste  gere,

              And  ryd  forth  by  the  place,  as  nought  ne  were,

              And  thou  shalt  finde  us,  if  I  may,  sittinge

              At  som  windowe,  into  the  strete  lokinge.

               `And  if  thee  list,  than  maystow  us  saluwe,

              And  upon  me  make  thy  contenaunce;

              But,  by  thy  lyf,  be  war  and  faste  eschuwe

              To  tarien  ought,  god  shilde  us  fro  mischaunce!

              Ryd  forth  thy  wey,  and  hold  thy  governaunce;

              And  we  shal  speke  of  thee  somwhat,  I  trowe,

              Whan  Thou  art  goon,  to  do  thyne  eres  glowe!

               `Touching  thy  lettre,  thou  art  wys  ynough,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 42



Top




Page No 45


I  woot  thow  nilt  it  digneliche  endyte;

              As  make  it  with  thise  argumentes  tough;

              Ne  scrivenish  or  craftily  thou  it  wryte;

              Beblotte  it  with  thy  teres  eek  a  lyte;

              And  if  thou  wryte  a  goodly  word  al  softe,

              Though  it  be  good,  reherce  it  not  to  ofte.

               `For  though  the  beste  harpour  upon  lyve

              Wolde  on  the  beste  souned  Ioly  harpe

              That  ever  was,  with  alle  his  fingres  fyve,

              Touche  ay  o  streng,  or  ay  o  werbul  harpe,

              Were  his  nayles  poynted  never  so  sharpe,

              It  shulde  maken  every  wight  to  dulle,

              To  here  his  glee,  and  of  his  strokes  fulle.

               `Ne  Iompre  eek  no  discordaunt  thing  yfere,

              As  thus,  to  usen  termes  of  phisyk;

              In  loves  termes,  hold  of  thy  matere

              The  forme  alwey,  and  do  that  it  be  lyk;

              For  if  a  peyntour  wolde  peynte  a  pyk

              With  asses  feet,  and  hede  it  as  an  ape,

              It  cordeth  nought;  so  nere  it  but  a  Iape.'

               This  counseyl  lyked  wel  to  Troilus;

              But,  as  a  dreedful  lover,  he  seyde  this:  

              `Allas,  my  dere  brother  Pandarus,

              I  am  ashamed  for  to  wryte,  ywis,

              Lest  of  myn  innocence  I  seyde  amis,

              Or  that  she  nolde  it  for  despyt  receyve;

              Thanne  were  I  deed,  ther  mighte  it  nothing  weyve.'

               To  that  Pandare  answerde,  `If  thee  lest,

              Do  that  I  seye,  and  lat  me  therwith  goon;

              For  by  that  lord  that  formed  est  and  west,

              I  hope  of  it  to  bringe  answere  anoon

              Right  of  hir  hond,  and  if  that  thou  nilt  noon,

              Lat  be;  and  sory  mote  he  been  his  lyve,

              Ayeins  thy  lust  that  helpeth  thee  to  thryve.'

               Quod  Troilus,  `Depardieux,  I  assente;

              Sin  that  thee  list,  I  will  aryse  and  wryte;

              And  blisful  god  preye  ich,  with  good  entente,

              The  vyage,  and  the  lettre  I  shal  endyte,

              So  spede  it;  and  thou,  Minerva,  the  whyte,

              Yif  thou  me  wit  my  lettre  to  devyse:'

              And  sette  him  doun,  and  wroot  right  in  this  wyse.  

               First  he  gan  hir  his  righte  lady  calle,

              His  hertes  lyf,  his  lust,  his  sorwes  leche,

              His  blisse,  and  eek  these  othere  termes  alle,

              That  in  swich  cas  these  loveres  alle  seche;

              And  in  ful  humble  wyse,  as  in  his  speche,

              He  gan  him  recomaunde  unto  hir  grace;

              To  telle  al  how,  it  axeth  muchel  space.

               And  after  this,  ful  lowly  he  hir  prayde

              To  be  nought  wrooth,  though  he,  of  his  folye,

              So  hardy  was  to  hir  to  wryte,  and  seyde,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 43



Top




Page No 46


That  love  it  made,  or  elles  moste  he  dye,

              And  pitously  gan  mercy  for  to  crye;

              And  after  that  he  seyde,  and  ley  ful  loude,

              Himself  was  litel  worth,  and  lesse  he  coude;

               And  that  she  sholde  han  his  conning  excused,

              That  litel  was,  and  eek  he  dredde  hir  so,

              And  his  unworthinesse  he  ay  acused;

              And  after  that,  than  gan  he  telle  his  woo;

              But  that  was  endeles,  withouten  ho;

              And  seyde,  he  wolde  in  trouthe  alwey  him  holde;  

              And  radde  it  over,  and  gan  the  lettre  folde.

               And  with  his  salte  teres  gan  he  bathe

              The  ruby  in  his  signet,  and  it  sette

              Upon  the  wex  deliverliche  and  rathe;

              Therwith  a  thousand  tymes,  er  he  lette,

              He  kiste  tho  the  lettre  that  he  shette,

              And  seyde,  `Lettre,  a  blisful  destenee

              Thee  shapen  is,  my  lady  shal  thee  see.'

               This  Pandare  took  the  lettre,  and  that  by  tyme

              Amorwe,  and  to  his  neces  paleys  sterte,

              And  faste  he  swoor,  that  it  was  passed  pryme,

              And  gan  to  Iape,  and  seyde,  `Ywis,  myn  herte,

              So  fresh  it  is,  although  it  sore  smerte,

              I  may  not  slepe  never  a  Mayes  morwe;

              I  have  a  Ioly  wo,  a  lusty  sorwe.'

               Criseyde,  whan  that  she  hir  uncle  herde,

              With  dreedful  herte,  and  desirous  to  here

              The  cause  of  his  cominge,  thus  answerde:

              `Now  by  your  feyth,  myn  uncle,'  quod  she,  `dere,

              What  maner  windes  gydeth  yow  now  here?

              Tel  us  your  Ioly  wo  and  your  penaunce,

              How  ferforth  be  ye  put  in  loves  daunce.'

               `By  god,'  quod  he,  `I  hoppe  alwey  bihinde!'

              And  she  tolaugh,  it  thoughte  hir  herte  breste.

              Quod  Pandarus,  `Loke  alwey  that  ye  finde

              Game  in  myn  hood,  but  herkneth,  if  yow  leste;

              Ther  is  right  now  come  into  toune  a  geste,

              A  Greek  espye,  and  telleth  newe  thinges,

              For  which  I  come  to  telle  yow  tydinges.

               `Into  the  gardin  go  we,  and  we  shal  here,

              Al  prevely,  of  this  a  long  sermoun.'

              With  that  they  wenten  arm  in  arm  yfere

              Into  the  gardin  from  the  chaumbre  doun.

              And  whan  that  he  so  fer  was  that  the  soun

              Of  that  he  speke,  no  man  here  mighte,

              He  seyde  hir  thus,  and  out  the  lettre  plighte,

               `Lo,  he  that  is  al  hoolly  youres  free

              Him  recomaundeth  lowly  to  your  grace,

              And  sent  to  you  this  lettre  here  by  me;

              Avyseth  you  on  it,  whan  ye  han  space,

              And  of  som  goodly  answere  yow  purchace;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 44



Top




Page No 47


Or,  helpe  me  god,  so  pleynly  for  to  seyne,

              He  may  not  longe  liven  for  his  peyne.'

               Ful  dredfully  tho  gan  she  stonde  stille,

              And  took  it  nought,  but  al  hir  humble  chere

              Gan  for  to  chaunge,  and  seyde,  `Scrit  ne  bille,

              For  love  of  god,  that  toucheth  swich  matere,

              Ne  bring  me  noon;  and  also,  uncle  dere,

              To  myn  estat  have  more  reward,  I  preye,

              Than  to  his  lust;  what  sholde  I  more  seye?

               `And  loketh  now  if  this  be  resonable,

              And  letteth  nought,  for  favour  ne  for  slouthe,

              To  seyn  a  sooth;  now  were  it  covenable

              To  myn  estat,  by  god,  and  by  your  trouthe,

              To  taken  it,  or  to  han  of  him  routhe,

              In  harming  of  myself  or  in  repreve?

              Ber  it  ayein,  for  him  that  ye  on  leve!'

               This  Pandarus  gan  on  hir  for  to  stare,

              And  seyde,  `Now  is  this  the  grettest  wonder

              That  ever  I  sey!  Lat  be  this  nyce  fare!

              To  deethe  mote  I  smiten  be  with  thonder,

              If,  for  the  citee  which  that  stondeth  yonder,

              Wolde  I  a  lettre  unto  yow  bringe  or  take

              To  harm  of  yow;  what  list  yow  thus  it  make?

               `But  thus  ye  faren,  wel  neigh  alle  and  some,

              That  he  that  most  desireth  yow  to  serve,

              Of  him  ye  recche  leest  wher  he  bicome,

              And  whether  that  he  live  or  elles  sterve.

              But  for  al  that  that  ever  I  may  deserve,

              Refuse  it  nought,'  quod  he,  and  hente  hir  faste,

              And  in  hir  bosom  the  lettre  doun  he  thraste,

               And  seyde  hire,  `Now  cast  it  awey  anoon,

              That  folk  may  seen  and  gauren  on  us  tweye.'

              Quod  she,  `I  can  abyde  til  they  be  goon,'

              And  gan  to  smyle,  and  seyde  hym,  `Eem,  I  preye,

              Swich  answere  as  yow  list,  yourself  purveye,

              For  trewely  I  nil  no  lettre  wryte.'

              `No?  than  wol  I,'  quod  he,  `so  ye  endyte.'

               Therwith  she  lough,  and  seyde,  `Go  we  dyne.'

              And  he  gan  at  himself  to  iape  faste,

              And  seyde,  `Nece,  I  have  so  greet  a  pyne

              For  love,  that  every  other  day  I  faste'  

              And  gan  his  beste  Iapes  forth  to  caste;

              And  made  hir  so  to  laughe  at  his  folye,

              That  she  for  laughter  wende  for  to  dye.

               And  whan  that  she  was  comen  into  halle,

              `Now,  eem,'  quod  she,  `we  wol  go  dine  anoon;'

              And  gan  some  of  hir  women  to  hir  calle,

              And  streyght  into  hir  chaumbre  gan  she  goon;

              But  of  hir  besinesses,  this  was  oon

              Amonges  othere  thinges,  out  of  drede,

              Ful  prively  this  lettre  for  to  rede;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 45



Top




Page No 48


Avysed  word  by  word  in  every  lyne,

              And  fond  no  lak,  she  thoughte  he  coude  good;

              And  up  it  putte,  and  went  hir  in  to  dyne.

              But  Pandarus,  that  in  a  study  stood,

              Er  he  was  war,  she  took  him  by  the  hood,

              And  seyde,  `Ye  were  caught  er  that  ye  wiste;'

              `I  vouche  sauf,'  quod  he.  `do  what  yow  liste.'

               Tho  wesshen  they,  and  sette  hem  doun  and  ete;

              And  after  noon  ful  sleyly  Pandarus

              Gan  drawe  him  to  the  window  next  the  strete,

              And  seyde,  `Nece,  who  hath  arayed  thus

              The  yonder  hous,  that  stant  aforyeyn  us?'

              `Which  hous?'  quod  she,  and  gan  for  to  biholde,

              And  knew  it  wel,  and  whos  it  was  him  tolde,

               And  fillen  forth  in  speche  of  thinges  smale,

              And  seten  in  the  window  bothe  tweye.

              Whan  Pandarus  saw  tyme  unto  his  tale,

              And  saw  wel  that  hir  folk  were  alle  aweye,

              `Now,  nece  myn,  tel  on,'  quod  he;  `I  seye,

              How  liketh  yow  the  lettre  that  ye  woot?

              Can  he  theron?  For,  by  my  trouthe,  I  noot.'

               Therwith  al  rosy  hewed  tho  wex  she,

              And  gan  to  humme,  and  seyde,  `So  I  trowe.'

              `Aquyte  him  wel,  for  goddes  love,'  quod  he;

              `Myself  to  medes  wol  the  lettre  sowe.'

              And  held  his  hondes  up,  and  sat  on  knowe,

              `Now,  goode  nece,  be  it  never  so  lyte,

              Yif  me  the  labour,  it  to  sowe  and  plyte.'

               `Ye,  for  I  can  so  wryte,'  quod  she  tho;

              `And  eek  I  noot  what  I  sholde  to  him  seye.'

              `Nay,  nece,'  quod  Pandare,  `sey  nat  so;

              Yet  at  the  leste  thanketh  him,  I  preye,

              Of  his  good  wil,  and  doth  him  not  to  deye.

              Now  for  the  love  of  me,  my  nece  dere,

              Refuseth  not  at  this  tyme  my  preyere.'

               `Depardieux,'  quod  she,  `God  leve  al  be  wel!

              God  help  me  so,  this  is  the  firste  lettre

              That  ever  I  wroot,  ye,  al  or  any  del.'

              And  into  a  closet,  for  to  avyse  hir  bettre,

              She  wente  allone,  and  gan  hir  herte  unfettre

              Out  of  disdaynes  prison  but  a  lyte;

              And  sette  hir  doun,  and  gan  a  lettre  wryte,

               Of  which  to  telle  in  short  is  myn  entente

              Theffect,  as  fer  as  I  can  understonde:  

              She  thonked  him  of  al  that  he  wel  mente

              Towardes  hir,  but  holden  him  in  honde

              She  nolde  nought,  ne  make  hirselven  bonde

              In  love,  but  as  his  suster,  him  to  plese,

              She  wolde  fayn  to  doon  his  herte  an  ese.

               She  shette  it,  and  to  Pandarus  in  gan  goon,

              There  as  he  sat  and  loked  into  the  strete,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 46



Top




Page No 49


And  doun  she  sette  hir  by  him  on  a  stoon

              Of  Iaspre,  upon  a  quisshin  gold  ybete,

              And  seyde,  `As  wisly  helpe  me  god  the  grete,

              I  never  dide  a  thing  with  more  peyne

              Than  wryte  this,  to  which  ye  me  constreyne;'

               And  took  it  him:  He  thonked  hir  and  seyde,

              `God  woot,  of  thing  ful  ofte  looth  bigonne

              Cometh  ende  good;  and  nece  myn,  Criseyde,

              That  ye  to  him  of  hard  now  ben  ywonne

              Oughte  he  be  glad,  by  god  and  yonder  sonne!

              Forwhy  men  seyth,  "Impressiounes  lighte

              Ful  lightly  been  ay  redy  to  the  flighte.'

               `But  ye  han  pleyed  tyraunt  neigh  to  longe,

              And  hard  was  it  your  herte  for  to  grave;

              Now  stint,  that  ye  no  longer  on  it  honge,

              Al  wolde  ye  the  forme  of  daunger  save.

              But  hasteth  yow  to  doon  him  Ioye  have;

              For  trusteth  wel,  to  longe  ydoon  hardnesse

              Causeth  despyt  ful  often,  for  destresse.'

               And  right  as  they  declamed  this  matere,

              Lo,  Troilus,  right  at  the  stretes  ende,

              Com  ryding  with  his  tenthe  some  yfere,

              Al  softely,  and  thiderward  gan  bende

              Theras  they  sete,  as  was  his  way  to  wende

              To  paleysward;  and  Pandare  him  aspyde,

              And  seyde,  `Nece,  ysee  who  cometh  here  ryde!

               `O  flee  not  in,  he  seeth  us,  I  suppose;

              Lest  he  may  thinke  that  ye  him  eschuwe.'

              `Nay,  nay,'  quod  she,  and  wex  as  reed  as  rose.

              With  that  he  gan  hir  humbly  to  saluwe

              With  dreedful  chere,  and  oft  his  hewes  muwe;

              And  up  his  look  debonairly  he  caste,

              And  bekked  on  Pandare,  and  forth  he  paste.

               God  woot  if  he  sat  on  his  hors  aright,

              Or  goodly  was  beseyn,  that  ilke  day!

              God  woot  wher  he  was  lyk  a  manly  knight!

              What  sholde  I  drecche,  or  telle  of  his  aray?

              Criseyde,  which  that  alle  these  thinges  say,

              To  telle  in  short,  hir  lyked  al  yfere,

              His  persone,  his  aray,  his  look,  his  chere,

               His  goodly  manere,  and  his  gentillesse,

              So  wel,  that  never,  sith  that  she  was  born,

              Ne  hadde  she  swich  routhe  of  his  distresse;

              And  howso  she  hath  hard  ben  herbiforn,

              To  god  hope  I,  she  hath  now  caught  a  thorn,

              She  shal  not  pulle  it  out  this  nexte  wyke;

              God  sende  mo  swich  thornes  on  to  pyke!

               Pandare,  which  that  stood  hir  faste  by,

              Felte  iren  hoot,  and  he  bigan  to  smyte,

              And  seyde,  `Nece,  I  pray  yow  hertely,

              Tel  me  that  I  shal  axen  yow  a  lyte:


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 47



Top




Page No 50


A  womman,  that  were  of  his  deeth  to  wyte,

              Withouten  his  gilt,  but  for  hir  lakked  routhe,

              Were  it  wel  doon?'  Quod  she,  `Nay,  by  my  trouthe!'

               `God  help  me  so,'  quod  he,  `ye  sey  me  sooth.

              Ye  felen  wel  yourself  that  I  not  lye;

              Lo,  yond  he  rit!'  Quod  she,  `Ye,  so  he  dooth!'

              `Wel,'  quod  Pandare,  `as  I  have  told  yow  thrye,

              Lat  be  youre  nyce  shame  and  youre  folye,

              And  spek  with  him  in  esing  of  his  herte;

              Lat  nycetee  not  do  yow  bothe  smerte.'

               But  theron  was  to  heven  and  to  done;

              Considered  al  thing,  it  may  not  be;

              And  why,  for  shame;  and  it  were  eek  to  sone

              To  graunten  him  so  greet  a  libertee.

              `For  playnly  hir  entente,'  as  seyde  she,

              `Was  for  to  love  him  unwist,  if  she  mighte,

              And  guerdon  him  with  nothing  but  with  sighte.'

               But  Pandarus  thoughte,  `It  shal  not  be  so,

              If  that  I  may;  this  nyce  opinioun

              Shal  not  be  holden  fully  yeres  two.'

              What  sholde  I  make  of  this  a  long  sermoun?

              He  moste  assente  on  that  conclusioun,

              As  for  the  tyme;  and  whan  that  it  was  eve,

              And  al  was  wel,  he  roos  and  took  his  leve.

               And  on  his  wey  ful  faste  homward  he  spedde,

              And  right  for  Ioye  he  felte  his  herte  daunce;

              And  Troilus  he  fond  alone  abedde,

              That  lay  as  dooth  these  loveres,  in  a  traunce,

              Bitwixen  hope  and  derk  desesperaunce.

              But  Pandarus,  right  at  his  incominge,

              He  song,  as  who  seyth,  `Lo!  Sumwhat  I  bringe,'

               And  seyde,  `Who  is  in  his  bed  so  sone

              Yburied  thus?'  `It  am  I,  freend,'  quod  he.

              `Who,  Troilus?  Nay,  helpe  me  so  the  mone,'

              Quod  Pandarus,  `Thou  shalt  aryse  and  see

              A  charme  that  was  sent  right  now  to  thee,

              The  which  can  helen  thee  of  thyn  accesse,

              If  thou  do  forthwith  al  thy  besinesse.'

               `Ye,  through  the  might  of  god!'  quod  Troilus.

              And  Pandarus  gan  him  the  lettre  take,

              And  seyde,  `Pardee,  god  hath  holpen  us;

              Have  here  a  light,  and  loke  on  al  this  blake.'

              But  ofte  gan  the  herte  glade  and  quake

              Of  Troilus,  whyl  that  he  gan  it  rede,

              So  as  the  wordes  yave  him  hope  or  drede.

               But  fynally,  he  took  al  for  the  beste

              That  she  him  wroot,  for  somwhat  he  biheld

              On  which,  him  thoughte,  he  mighte  his  herte  reste,

              Al  covered  she  the  wordes  under  sheld.

              Thus  to  the  more  worthy  part  he  held,

              That,  what  for  hope  and  Pandarus  biheste,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 48



Top




Page No 51


His  grete  wo  foryede  he  at  the  leste.

               But  as  we  may  alday  ourselven  see,

              Through  more  wode  or  col,  the  more  fyr;

              Right  so  encrees  hope,  of  what  it  be,

              Therwith  ful  ofte  encreseth  eek  desyr;

              Or,  as  an  ook  cometh  of  a  litel  spyr,

              So  through  this  lettre,  which  that  she  him  sente,

              Encresen  gan  desyr,  of  which  he  brente.

               Wherfore  I  seye  alwey,  that  day  and  night

              This  Troilus  gan  to  desiren  more

              Than  he  dide  erst,  thurgh  hope,  and  dide  his  might

              To  pressen  on,  as  by  Pandarus  lore,

              And  wryten  to  hir  of  his  sorwes  sore

              Fro  day  to  day;  he  leet  it  not  refreyde,

              That  by  Pandare  he  wroot  somwhat  or  seyde;

               And  dide  also  his  othere  observaunces

              That  to  a  lovere  longeth  in  this  cas;

              And,  after  that  these  dees  turnede  on  chaunces,

              So  was  he  outher  glad  or  seyde  `Allas!'

              And  held  after  his  gestes  ay  his  pas;

              And  aftir  swiche  answeres  as  he  hadde,

              So  were  his  dayes  sory  outher  gladde.

               But  to  Pandare  alwey  was  his  recours,

              And  pitously  gan  ay  til  him  to  pleyne,

              And  him  bisoughte  of  rede  and  som  socours;

              And  Pandarus,  that  sey  his  wode  peyne,

              Wex  wel  neigh  deed  for  routhe,  sooth  to  seyne,

              And  bisily  with  al  his  herte  caste

              Som  of  his  wo  to  sleen,  and  that  as  faste;

               And  seyde,  `Lord,  and  freend,  and  brother  dere,

              God  woot  that  thy  disese  dooth  me  wo.

              But  woltow  stinten  al  this  woful  chere,

              And,  by  my  trouthe,  or  it  be  dayes  two,

              And  god  toforn,  yet  shal  I  shape  it  so,

              That  thou  shalt  come  into  a  certayn  place,

              Theras  thou  mayst  thyself  hir  preye  of  grace.

               `And  certainly,  I  noot  if  thou  it  wost,

              But  tho  that  been  expert  in  love  it  seye,

              It  is  oon  of  the  thinges  that  furthereth  most,

              A  man  to  have  a  leyser  for  to  preye,

              And  siker  place  his  wo  for  to  biwreye;

              For  in  good  herte  it  moot  som  routhe  impresse,

              To  here  and  see  the  giltles  in  distresse.

               `Paraunter  thenkestow:  though  it  be  so

              That  kinde  wolde  doon  hir  to  biginne

              To  han  a  maner  routhe  upon  my  wo,

              Seyth  Daunger,  "Nay,  thou  shalt  me  never  winne;

              So  reuleth  hir  hir  hertes  goost  withinne,

              That,  though  she  bende,  yet  she  stant  on  rote;

              What  in  effect  is  this  unto  my  bote?"

               `Thenk  hereayeins,  whan  that  the  sturdy  ook,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 49



Top




Page No 52


On  which  men  hakketh  ofte,  for  the  nones,

              Receyved  hath  the  happy  falling  strook,

              The  grete  sweigh  doth  it  come  al  at  ones,

              As  doon  these  rokkes  or  these  milnestones.

              For  swifter  cours  cometh  thing  that  is  of  wighte,

              Whan  it  descendeth,  than  don  thinges  lighte.

               `And  reed  that  boweth  doun  for  every  blast,

              Ful  lightly,  cesse  wind,  it  wol  aryse;

              But  so  nil  not  an  ook  whan  it  is  cast;

              It  nedeth  me  nought  thee  longe  to  forbyse.

              Men  shal  reioysen  of  a  greet  empryse

              Acheved  wel,  and  stant  withouten  doute,

              Al  han  men  been  the  lenger  theraboute.

               `But,  Troilus,  yet  tel  me,  if  thee  lest,

              A  thing  now  which  that  I  shal  axen  thee;

              Which  is  thy  brother  that  thou  lovest  best

              As  in  thy  verray  hertes  privetee?'

              `Ywis,  my  brother  Deiphebus,'  quod  he.

              `Now,'  quod  Pandare,  `er  houres  twyes  twelve,

              He  shal  thee  ese,  unwist  of  it  himselve.

               `Now  lat  me  allone,  and  werken  as  I  may,'

              Quod  he;  and  to  Deiphebus  wente  he  tho

              Which  hadde  his  lord  and  grete  freend  ben  ay;

              Save  Troilus,  no  man  he  lovede  so.

              To  telle  in  short,  withouten  wordes  mo,

              Quod  Pandarus,  `I  pray  yow  that  ye  be

              Freend  to  a  cause  which  that  toucheth  me.'

               `Yis,  pardee,'  quod  Deiphebus,  `wel  thow  wost,

              In  al  that  ever  I  may,  and  god  tofore,

              Al  nere  it  but  for  man  I  love  most,

              My  brother  Troilus;  but  sey  wherfore

              It  is;  for  sith  that  day  that  I  was  bore,

              I  nas,  ne  nevermo  to  been  I  thinke,

              Ayeins  a  thing  that  mighte  thee  forthinke.'

               Pandare  gan  him  thonke,  and  to  him  seyde,

              `Lo,  sire,  I  have  a  lady  in  this  toun,

              That  is  my  nece,  and  called  is  Criseyde,

              Which  some  men  wolden  doon  oppressioun,

              And  wrongfully  have  hir  possessioun:

              Wherfor  I  of  your  lordship  yow  biseche

              To  been  our  freend,  withoute  more  speche.'

               Deiphebus  him  answerde,  `O,  is  not  this,

              That  thow  spekest  of  to  me  thus  straungely,

              Criseyda,  my  freend?'  He  seyde,  `Yis.'

              `Than  nedeth,'  quod  Deiphebus,  `hardely,

              Namore  to  speke,  for  trusteth  wel,  that  I

              Wol  be  hir  champioun  with  spore  and  yerde;

              I  roughte  nought  though  alle  hir  foos  it  herde.

               `But  tel  me  how,  thou  that  woost  al  this  matere,

              How  I  might  best  avaylen?  Now  lat  see.'

              Quod  Pandarus;  `If  ye,  my  lord  so  dere,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 50



Top




Page No 53


Wolden  as  now  don  this  honour  to  me,

              To  preyen  hir  tomorwe,  lo,  that  she

              Come  unto  yow  hir  pleyntes  to  devyse,

              Hir  adversaries  wolde  of  it  agryse.

               `And  if  I  more  dorste  preye  as  now,

              And  chargen  yow  to  have  so  greet  travayle,

              To  han  som  of  your  bretheren  here  with  yow,

              That  mighten  to  hir  cause  bet  avayle,

              Than,  woot  I  wel,  she  mighte  never  fayle

              For  to  be  holpen,  what  at  your  instaunce,

              What  with  hir  othere  freendes  governaunce.'

               Deiphebus,  which  that  comen  was,  of  kinde,

              To  al  honour  and  bountee  to  consente,

              Answerde,  `It  shal  be  doon;  and  I  can  finde

              Yet  gretter  help  to  this  in  myn  entente.

              What  wolt  thow  seyn,  if  I  for  Eleyne  sente

              To  speke  of  this?  I  trowe  it  be  the  beste;

              For  she  may  leden  Paris  as  hir  leste.

               `Of  Ector,  which  that  is  my  lord,  my  brother,

              It  nedeth  nought  to  preye  him  freend  to  be;

              For  I  have  herd  him,  o  tyme  and  eek  other,

              Speke  of  Criseyde  swich  honour,  that  he

              May  seyn  no  bet,  swich  hap  to  him  hath  she.

              It  nedeth  nought  his  helpes  for  to  crave;

              He  shal  be  swich,  right  as  we  wole  him  have.

               `Spek  thou  thyself  also  to  Troilus

              On  my  bihalve,  and  pray  him  with  us  dyne.'

              `Sire,  al  this  shal  be  doon,'  quod  Pandarus;

              And  took  his  leve,  and  never  gan  to  fyne,

              But  to  his  neces  hous,  as  streyt  as  lyne,

              He  com;  and  fond  hir  fro  the  mete  aryse;

              And  sette  him  doun,  and  spak  right  in  this  wyse.

               He  seyde,  `O  veray  god,  so  have  I  ronne!

              Lo,  nece  myn,  see  ye  nought  how  I  swete?

              I  noot  whether  ye  the  more  thank  me  conne.

              Be  ye  nought  war  how  that  fals  Poliphete

              Is  now  aboute  eftsones  for  to  plete,

              And  bringe  on  yow  advocacyes  newe?'

              `I?  No,'  quod  she,  and  chaunged  al  hir  hewe.

               `What  is  he  more  aboute,  me  to  drecche

              And  doon  me  wrong?  What  shal  I  do,  allas?

              Yet  of  himself  nothing  ne  wolde  I  recche,

              Nere  it  for  Antenor  and  Eneas,

              That  been  his  freendes  in  swich  maner  cas;

              But,  for  the  love  of  god,  myn  uncle  dere,

              No  fors  of  that;  lat  him  have  al  yfere;

               `Withouten  that  I  have  ynough  for  us.'

              `Nay,'  quod  Pandare,  `it  shal  nothing  be  so.

              For  I  have  been  right  now  at  Deiphebus,

              And  Ector,  and  myne  othere  lordes  mo,

              And  shortly  maked  eche  of  hem  his  fo;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 51



Top




Page No 54


That,  by  my  thrift,  he  shal  it  never  winne

              For  ought  he  can,  whan  that  so  he  biginne.'

               And  as  they  casten  what  was  best  to  done,

              Deiphebus,  of  his  owene  curtasye,

              Com  hir  to  preye,  in  his  propre  persone,

              To  holde  him  on  the  morwe  companye

              At  diner,  which  she  nolde  not  denye,

              But  goodly  gan  to  his  preyere  obeye.

              He  thonked  hir,  and  wente  upon  his  weye.

               Whanne  this  was  doon,  this  Pandare  up  anoon,

              To  telle  in  short,  and  forth  gan  for  to  wende

              To  Troilus,  as  stille  as  any  stoon;

              And  al  this  thing  he  tolde  him,  word  and  ende;

              And  how  that  he  Deiphebus  gan  to  blende;

              And  seyde  him,  `Now  is  tyme,  if  that  thou  conne,

              To  bere  thee  wel  tomorwe,  and  al  is  wonne.

               `Now  spek,  now  prey,  now  pitously  compleyne;

              Lat  not  for  nyce  shame,  or  drede,  or  slouthe;

              Somtyme  a  man  mot  telle  his  owene  peyne;

              Bileve  it,  and  she  shal  han  on  thee  routhe;

              Thou  shalt  be  saved  by  thy  feyth,  in  trouthe.

              But  wel  wot  I,  thou  art  now  in  a  drede;

              And  what  it  is,  I  leye,  I  can  arede.

               `Thow  thinkest  now,  "How  sholde  I  doon  al  this?

              For  by  my  cheres  mosten  folk  aspye,

              That  for  hir  love  is  that  I  fare  amis;

              Yet  hadde  I  lever  unwist  for  sorwe  dye."

              Now  thenk  not  so,  for  thou  dost  greet  folye.

              For  I  right  now  have  founden  o  manere

              Of  sleighte,  for  to  coveren  al  thy  chere.

               `Thow  shalt  gon  over  night,  and  that  as  blyve,

              Unto  Deiphebus  hous,  as  thee  to  pleye,

              Thy  maladye  awey  the  bet  to  dryve,

              Forwhy  thou  semest  syk,  soth  for  to  seye.

              Sone  after  that,  doun  in  thy  bed  thee  leye,

              And  sey,  thow  mayst  no  lenger  up  endure,

              And  ly  right  there,  and  byde  thyn  aventure.

               `Sey  that  thy  fever  is  wont  thee  for  to  take

              The  same  tyme,  and  lasten  til  amorwe;

              And  lat  see  now  how  wel  thou  canst  it  make,

              For,  pardee,  syk  is  he  that  is  in  sorwe.

              Go  now,  farwel!  And,  Venus  here  to  borwe,

              I  hope,  and  thou  this  purpos  holde  ferme,

              Thy  grace  she  shal  fully  ther  conferme.'

               Quod  Troilus,  `Ywis,  thou  nedelees

              Conseylest  me,  that  sykliche  I  me  feyne,

              For  I  am  syk  in  ernest,  doutelees,

              So  that  wel  neigh  I  sterve  for  the  peyne.'

              Quod  Pandarus,  `Thou  shalt  the  bettre  pleyne,

              And  hast  the  lasse  need  to  countrefete;

              For  him  men  demen  hoot  that  men  seen  swete.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 52



Top




Page No 55


`Lo,  holde  thee  at  thy  triste  cloos,  and  I

              Shal  wel  the  deer  unto  thy  bowe  dryve.'

              Therwith  he  took  his  leve  al  softely,

              And  Troilus  to  paleys  wente  blyve.

              So  glad  ne  was  he  never  in  al  his  lyve;

              And  to  Pandarus  reed  gan  al  assente,

              And  to  Deiphebus  hous  at  night  he  wente.

               What  nedeth  yow  to  tellen  al  the  chere

              That  Deiphebus  unto  his  brother  made,

              Or  his  accesse,  or  his  siklych  manere,

              How  men  gan  him  with  clothes  for  to  lade,

              Whan  he  was  leyd,  and  how  men  wolde  him  glade?

              But  al  for  nought;  he  held  forth  ay  the  wyse

              That  ye  han  herd  Pandare  er  this  devyse.

               But  certeyn  is,  er  Troilus  him  leyde,

              Deiphebus  had  him  prayed,  over  night,

              To  been  a  freend  and  helping  to  Criseyde.

              God  woot,  that  he  it  grauntede  anonright,

              To  been  hir  fulle  freend  with  al  his  might.

              But  swich  a  nede  was  to  preye  him  thenne,

              As  for  to  bidde  a  wood  man  for  to  renne.

               The  morwen  com,  and  neighen  gan  the  tyme

              Of  meeltyd,  that  the  faire  quene  Eleyne

              Shoop  hir  to  been,  an  houre  after  the  pryme,

              With  Deiphebus,  to  whom  she  nolde  feyne;

              But  as  his  suster,  hoomly,  sooth  to  seyne,

              She  com  to  diner  in  hir  playn  entente.

              But  god  and  Pandare  wiste  al  what  this  mente.

               Com  eek  Criseyde,  al  innocent  of  this,

              Antigone,  hir  sister  Tarbe  also;

              But  flee  we  now  prolixitee  best  is,

              For  love  of  god,  and  lat  us  faste  go

              Right  to  the  effect,  withoute  tales  mo,

              Why  al  this  folk  assembled  in  this  place;

              And  lat  us  of  hir  saluinges  pace.

               Gret  honour  dide  hem  Deiphebus,  certeyn,

              And  fedde  hem  wel  with  al  that  mighte  lyke.

              But  evermore,  `Allas!'  was  his  refreyn,

              `My  goode  brother  Troilus,  the  syke,

              Lyth  yet"and  therwithal  he  gan  to  syke;

              And  after  that,  he  peyned  him  to  glade

              Hem  as  he  mighte,  and  chere  good  he  made.

               Compleyned  eek  Eleyne  of  his  syknesse

              So  feithfully,  that  pitee  was  to  here,

              And  every  wight  gan  waxen  for  accesse

              A  leche  anoon,  and  seyde,  `In  this  manere

              Men  curen  folk;  this  charme  I  wol  yow  lere.'

              But  ther  sat  oon,  al  list  hir  nought  to  teche,

              That  thoughte,  best  coude  I  yet  been  his  leche.

               After  compleynt,  him  gonnen  they  to  preyse,

              As  folk  don  yet,  whan  som  wight  hath  bigonne


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 53



Top




Page No 56


To  preyse  a  man,  and  up  with  prys  him  reyse

              A  thousand  fold  yet  hyer  than  the  sonne:  

              `He  is,  he  can,  that  fewe  lordes  conne.'

              And  Pandarus,  of  that  they  wolde  afferme,

              He  not  forgat  hir  preysing  to  conferme.

               Herde  al  this  thing  Criseyde  wel  ynough,

              And  every  word  gan  for  to  notifye;

              For  which  with  sobre  chere  hir  herte  lough;

              For  who  is  that  ne  wolde  hir  glorifye,

              To  mowen  swich  a  knight  don  live  or  dye?

              But  al  passe  I,  lest  ye  to  longe  dwelle;

              For  for  o  fyn  is  al  that  ever  I  telle.

               The  tyme  com,  fro  diner  for  to  ryse,

              And,  as  hem  oughte,  arisen  everychoon,

              And  gonne  a  while  of  this  and  that  devyse.

              But  Pandarus  brak  al  this  speche  anoon,

              And  seyde  to  Deiphebus,  `Wole  ye  goon,

              If  youre  wille  be,  as  I  yow  preyde,

              To  speke  here  of  the  nedes  of  Criseyde?'

               Eleyne,  which  that  by  the  hond  hir  held,

              Took  first  the  tale,  and  seyde,  `Go  we  blyve;'

              And  goodly  on  Criseyde  she  biheld,

              And  seyde,  `Ioves  lat  him  never  thryve,

              That  dooth  yow  harm,  and  bringe  him  sone  of  lyve!

              And  yeve  me  sorwe,  but  he  shal  it  rewe,

              If  that  I  may,  and  alle  folk  be  trewe.'

               `Tel  thou  thy  neces  cas,'  quod  Deiphebus

              To  Pandarus,  `for  thou  canst  best  it  telle.'  

              `My  lordes  and  my  ladyes,  it  stant  thus;

              What  sholde  I  lenger,'  quod  he,  `do  yow  dwelle?'

              He  rong  hem  out  a  proces  lyk  a  belle,

              Upon  hir  fo,  that  highte  Poliphete,

              So  heynous,  that  men  mighte  on  it  spete.

               Answerde  of  this  ech  worse  of  hem  than  other,

              And  Poliphete  they  gonnen  thus  to  warien,

              `Anhonged  be  swich  oon,  were  he  my  brother;

              And  so  he  shal,  for  it  ne  may  not  varien.'

              What  sholde  I  lenger  in  this  tale  tarien?

              Pleynly,  alle  at  ones,  they  hir  highten

              To  been  hir  helpe  in  al  that  ever  they  mighten.

               Spak  than  Eleyne,  and  seyde,  `Pandarus,

              Woot  ought  my  lord,  my  brother,  this  matere,

              I  mene,  Ector?  Or  woot  it  Troilus?'

              He  seyde,  `Ye,  but  wole  ye  now  me  here?

              Me  thinketh  this,  sith  Troilus  is  here,

              It  were  good,  if  that  ye  wolde  assente,

              She  tolde  hirself  him  al  this,  er  she  wente.

               `For  he  wole  have  the  more  hir  grief  at  herte,

              By  cause,  lo,  that  she  a  lady  is;

              And,  by  your  leve,  I  wol  but  right  in  sterte,

              And  do  yow  wite,  and  that  anoon,  ywis,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 54



Top




Page No 57


If  that  he  slepe,  or  wole  ought  here  of  this.'

              And  in  he  lepte,  and  seyde  him  in  his  ere,

              `God  have  thy  soule,  ybrought  have  I  thy  bere!'

               To  smylen  of  this  gan  tho  Troilus,

              And  Pandarus,  withoute  rekeninge,

              Out  wente  anoon  to  Eleyne  and  Deiphebus,

              And  seyde  hem,  `So  there  be  no  taryinge,

              Ne  more  pres,  he  wol  wel  that  ye  bringe

              Criseyda,  my  lady,  that  is  here;

              And  as  he  may  enduren,  he  wole  here.

               `But  wel  ye  woot,  the  chaumbre  is  but  lyte,

              And  fewe  folk  may  lightly  make  it  warm;

              Now  loketh  ye,    for  I  wol  have  no  wyte,

              To  bringe  in  prees  that  mighte  doon  him  harm

              Or  him  disesen,  for  my  bettre  arm  ,

              Wher  it  be  bet  she  byde  til  eftsones;

              Now  loketh  ye,  that  knowen  what  to  doon  is.

               `I  sey  for  me,  best  is,  as  I  can  knowe,

              That  no  wight  in  ne  wente  but  ye  tweye,

              But  it  were  I,  for  I  can,  in  a  throwe,

              Reherce  hir  cas  unlyk  that  she  can  seye;

              And  after  this,  she  may  him  ones  preye

              To  ben  good  lord,  in  short,  and  take  hir  leve;

              This  may  not  muchel  of  his  ese  him  reve.

               `And  eek,  for  she  is  straunge,  he  wol  forbere

              His  ese,  which  that  him  thar  nought  for  yow;

              Eek  other  thing  that  toucheth  not  to  here,

              He  wol  me  telle,  I  woot  it  wel  right  now,

              That  secret  is,  and  for  the  tounes  prow.'

              And  they,  that  nothing  knewe  of  his  entente,

              Withoute  more,  to  Troilus  in  they  wente.

               Eleyne,  in  al  hir  goodly  softe  wyse,

              Gan  him  saluwe,  and  womanly  to  pleye,

              And  seyde,  `Ywis,  ye  moste  alweyes  aryse!

              Now  fayre  brother,  beth  al  hool,  I  preye!'

              And  gan  hir  arm  right  over  his  sholder  leye,

              And  him  with  al  hir  wit  to  recomforte;

              As  she  best  coude,  she  gan  him  to  disporte.

               So  after  this  quod  she,  `We  yow  biseke,

              My  dere  brother,  Deiphebus  and  I,

              For  love  of  god,  and  so  doth  Pandare  eke,

              To  been  good  lord  and  freend,  right  hertely,

              Unto  Criseyde,  which  that  certeinly

              Receyveth  wrong,  as  woot  wel  here  Pandare,

              That  can  hir  cas  wel  bet  than  I  declare.'

               This  Pandarus  gan  newe  his  tunge  affyle,

              And  al  hir  cas  reherce,  and  that  anoon;

              Whan  it  was  seyd,  sone  after,  in  a  whyle,

              Quod  Troilus,  `As  sone  as  I  may  goon,

              I  wol  right  fayn  with  al  my  might  ben  oon,

              Have  god  my  trouthe,  hir  cause  to  sustene.'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 55



Top




Page No 58


`Good  thrift  have  ye,'  quod  Eleyne  the  quene.

               Quod  Pandarus,  `And  it  your  wille  be

              That  she  may  take  hir  leve,  er  that  she  go?'

              `O,  elles  god  forbede,'  tho  quod  he,

              `If  that  she  vouche  sauf  for  to  do  so.'

              And  with  that  word  quod  Troilus,  `Ye  two,

              Deiphebus,  and  my  suster  leef  and  dere,

              To  yow  have  I  to  speke  of  o  matere,

               `To  been  avysed  by  your  reed  the  bettre':  

              And  fond,  as  hap  was,  at  his  beddes  heed,

              The  copie  of  a  tretis  and  a  lettre,

              That  Ector  hadde  him  sent  to  axen  reed,

              If  swich  a  man  was  worthy  to  ben  deed,

              Woot  I  nought  who;  but  in  a  grisly  wyse

              He  preyede  hem  anoon  on  it  avyse.

               Deiphebus  gan  this  lettre  to  unfolde

              In  ernest  greet;  so  did  Eleyne  the  quene;

              And  rominge  outward,  fast  it  gan  biholde,

              Downward  a  steyre,  into  an  herber  grene.

              This  ilke  thing  they  redden  hem  bitwene;

              And  largely,  the  mountaunce  of  an  houre,

              Thei  gonne  on  it  to  reden  and  to  poure.

               Now  lat  hem  rede,  and  turne  we  anoon

              To  Pandarus,  that  gan  ful  faste  prye

              That  al  was  wel,  and  out  he  gan  to  goon

              Into  the  grete  chambre,  and  that  in  hye,

              And  seyde,  `God  save  al  this  companye!

              Com,  nece  myn;  my  lady  quene  Eleyne

              Abydeth  yow,  and  eek  my  lordes  tweyne.

               `Rys,  take  with  yow  your  nece  Antigone,

              Or  whom  yow  list,  or  no  fors,  hardily;

              The  lesse  prees,  the  bet;  com  forth  with  me,

              And  loke  that  ye  thonke  humblely

              Hem  alle  three,  and,  whan  ye  may  goodly

              Your  tyme  ysee,  taketh  of  hem  your  leve,

              Lest  we  to  longe  his  restes  him  bireve.'

               Al  innocent  of  Pandarus  entente,

              Quod  tho  Criseyde,  `Go  we,  uncle  dere';

              And  arm  in  arm  inward  with  him  she  wente,

              Avysed  wel  hir  wordes  and  hir  chere;

              And  Pandarus,  in  ernestful  manere,

              Seyde,  `Alle  folk,  for  goddes  love,  I  preye,

              Stinteth  right  here,  and  softely  yow  pleye.

               `Aviseth  yow  what  folk  ben  here  withinne,

              And  in  what  plyt  oon  is,  god  him  amende!

              And  inward  thus  ful  softely  biginne;

              Nece,  I  conjure  and  heighly  yow  defende,

              On  his  half,  which  that  sowle  us  alle  sende,

              And  in  the  vertue  of  corounes  tweyne,

              Slee  nought  this  man,  that  hath  for  yow  this  peyne!

               `Fy  on  the  devel!  Thenk  which  oon  he  is,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 56



Top




Page No 59


And  in  what  plyt  he  lyth;  com  of  anoon;

              Thenk  al  swich  taried  tyd,  but  lost  it  nis!

              That  wol  ye  bothe  seyn,  whan  ye  ben  oon.

              Secoundelich,  ther  yet  devyneth  noon

              Upon  yow  two;  come  of  now,  if  ye  conne;

              Whyl  folk  is  blent,  lo,  al  the  tyme  is  wonne!

               `In  titering,  and  pursuite,  and  delayes,

              The  folk  devyne  at  wagginge  of  a  stree;

              And  though  ye  wolde  han  after  merye  dayes,

              Than  dar  ye  nought,  and  why?  For  she,  and  she

              Spak  swich  a  word;  thus  loked  he,  and  he;

              Lest  tyme  I  loste,  I  dar  not  with  yow  dele;

              Com  of  therfore,  and  bringeth  him  to  hele.'

               But  now  to  yow,  ye  lovers  that  ben  here,

              Was  Troilus  nought  in  a  cankedort,

              That  lay,  and  mighte  whispringe  of  hem  here,

              And  thoughte,  `O  lord,  right  now  renneth  my  sort

              Fully  to  dye,  or  han  anoon  comfort';

              And  was  the  firste  tyme  he  shulde  hir  preye

              Of  love;  O  mighty  god,  what  shal  he  seye?

Explicit  Secundus  Liber.

BOOK  III

Incipit  prohemium  tercii  libri.

               O  blisful  light  of  whiche  the  bemes  clere

              Adorneth  al  the  thridde  hevene  faire!

              O  sonnes  lief,  O  Ioves  doughter  dere,

              Plesaunce  of  love,  O  goodly  debonaire,

              In  gentil  hertes  ay  redy  to  repaire!

              O  verray  cause  of  hele  and  of  gladnesse,

              Yheried  be  thy  might  and  thy  goodnesse!

               In  hevene  and  helle,  in  erthe  and  salte  see

              Is  felt  thy  might,  if  that  I  wel  descerne;

              As  man,  brid,  best,  fish,  herbe  and  grene  tree

              Thee  fele  in  tymes  with  vapour  eterne.

              God  loveth,  and  to  love  wol  nought  werne;

              And  in  this  world  no  lyves  creature,

              Withouten  love,  is  worth,  or  may  endure.

               Ye  Ioves  first  to  thilke  effectes  glade,

              Thorugh  which  that  thinges  liven  alle  and  be,

              Comeveden,  and  amorous  him  made

              On  mortal  thing,  and  as  yow  list,  ay  ye

              Yeve  him  in  love  ese  or  adversitee;

              And  in  a  thousand  formes  doun  him  sente

              For  love  in  erthe,  and  whom  yow  liste,  he  hente.

               Ye  fierse  Mars  apeysen  of  his  ire,

              And,  as  yow  list,  ye  maken  hertes  digne;

              Algates,  hem  that  ye  wol  sette  afyre,

              They  dreden  shame,  and  vices  they  resigne;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 57



Top




Page No 60


Ye  do  hem  corteys  be,  fresshe  and  benigne,

              And  hye  or  lowe,  after  a  wight  entendeth;

              The  Ioyes  that  he  hath,  your  might  him  sendeth.

               Ye  holden  regne  and  hous  in  unitee;

              Ye  soothfast  cause  of  frendship  been  also;

              Ye  knowe  al  thilke  covered  qualitee

              Of  thinges  which  that  folk  on  wondren  so,

              Whan  they  can  not  construe  how  it  may  io,

              She  loveth  him,  or  why  he  loveth  here;

              As  why  this  fish,  and  nought  that,  comth  to  were.

               Ye  folk  a  lawe  han  set  in  universe,

              And  this  knowe  I  by  hem  that  loveres  be,

              That  whoso  stryveth  with  yow  hath  the  werse:

              Now,  lady  bright,  for  thy  benignitee,

              At  reverence  of  hem  that  serven  thee,

              Whos  clerk  I  am,  so  techeth  me  devyse

              Som  Ioye  of  that  is  felt  in  thy  servyse.

               Ye  in  my  naked  herte  sentement

              Inhelde,  and  do  me  shewe  of  thy  swetnesse.  

              Caliope,  thy  vois  be  now  present,

              For  now  is  nede;  sestow  not  my  destresse,

              How  I  mot  telle  anonright  the  gladnesse

              Of  Troilus,  to  Venus  heryinge?

              To  which  gladnes,  who  nede  hath,  god  him  bringe!

Explicit  prohemium  Tercii  Libri.

Incipit  Liber  Tercius.

               Lay  al  this  mene  whyle  Troilus,

              Recordinge  his  lessoun  in  this  manere,

              `Ma  fey!'  thought  he,  `Thus  wole  I  seye  and  thus;

              Thus  wole  I  pleyne  unto  my  lady  dere;

              That  word  is  good,  and  this  shal  be  my  chere;

              This  nil  I  not  foryeten  in  no  wyse.'

              God  leve  him  werken  as  he  can  devyse!

               And,  lord,  so  that  his  herte  gan  to  quappe,

              Heringe  hir  come,  and  shorte  for  to  syke!

              And  Pandarus,  that  ledde  hir  by  the  lappe,

              Com  ner,  and  gan  in  at  the  curtin  pyke,

              And  seyde,  `God  do  bote  on  alle  syke!

              See,  who  is  here  yow  comen  to  visyte;

              Lo,  here  is  she  that  is  your  deeth  to  wyte.'

               Therwith  it  semed  as  he  wepte  almost;

              `A  ha,'  quod  Troilus  so  rewfully,

              `Wher  me  be  wo,  O  mighty  god,  thow  wost!

              Who  is  al  there?  I  se  nought  trewely.'

              `Sire,'  quod  Criseyde,  `it  is  Pandare  and  I.'

              `Ye,  swete  herte?  Allas,  I  may  nought  ryse

              To  knele,  and  do  yow  honour  in  som  wyse.'

               And  dressede  him  upward,  and  she  right  tho

              Gan  bothe  here  hondes  softe  upon  him  leye,

              `O,  for  the  love  of  god,  do  ye  not  so

              To  me,'  quod  she,  `Ey!  What  is  this  to  seye?


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 58



Top




Page No 61


Sire,  come  am  I  to  yow  for  causes  tweye;

              First,  yow  to  thonke,  and  of  your  lordshipe  eke

              Continuance  I  wolde  yow  biseke.'

               This  Troilus,  that  herde  his  lady  preye

              Of  lordship  him,  wex  neither  quik  ne  deed,

              Ne  mighte  a  word  for  shame  to  it  seye,

              Although  men  sholde  smyten  of  his  heed.

              But  lord,  so  he  wex  sodeinliche  reed,

              And  sire,  his  lesson,  that  he  wende  conne,

              To  preyen  hir,  is  thurgh  his  wit  yronne.

               Cryseyde  al  this  aspyede  wel  ynough,

              For  she  was  wys,  and  lovede  him  neverthelasse,

              Al  nere  he  malapert,  or  made  it  tough,

              Or  was  to  bold,  to  singe  a  fool  a  masse.

              But  whan  his  shame  gan  somwhat  to  passe,

              His  resons,  as  I  may  my  rymes  holde,

              I  yow  wole  telle,  as  techen  bokes  olde.

               In  chaunged  vois,  right  for  his  verray  drede,

              Which  vois  eek  quook,  and  therto  his  manere

              Goodly  abayst,  and  now  his  hewes  rede,

              Now  pale,  unto  Criseyde,  his  lady  dere,

              With  look  doun  cast  and  humble  yolden  chere,

              Lo,  the  alderfirste  word  that  him  asterte

              Was,  twyes,  `Mercy,  mercy,  swete  herte!'

               And  stinte  a  whyl,  and  whan  he  mighte  outbringe,

              The  nexte  word  was,  `God  wot,  for  I  have,

              As  feyfully  as  I  have  had  konninge,

              Ben  youres,  also  god  so  my  sowle  save;

              And  shal  til  that  I,  woful  wight,  be  grave.

              And  though  I  dar  ne  can  unto  yow  pleyne,

              Ywis,  I  suffre  nought  the  lasse  peyne.

               `Thus  muche  as  now,  O  wommanliche  wyf,

              I  may  outbringe,  and  if  this  yow  displese,

              That  shal  I  wreke  upon  myn  owne  lyf

              Right  sone,  I  trowe,  and  doon  your  herte  an  ese,

              If  with  my  deeth  your  herte  I  may  apese.

              But  sin  that  ye  han  herd  me  somwhat  seye,

              Now  recche  I  never  how  sone  that  I  deye.'

               Therwith  his  manly  sorwe  to  biholde,

              It  mighte  han  maad  an  herte  of  stoon  to  rewe;

              And  Pandare  weep  as  he  to  watre  wolde,

              And  poked  ever  his  nece  newe  and  newe,

              And  seyde,  `Wo  bigon  ben  hertes  trewe!

              For  love  of  god,  make  of  this  thing  an  ende,

              Or  slee  us  bothe  at  ones,  er  that  ye  wende.'

               `I?  What?'  quod  she,  `By  god  and  by  my  trouthe,

              I  noot  nought  what  ye  wilne  that  I  seye.'

              `I?  What?'  quod  he,  `That  ye  han  on  him  routhe,

              For  goddes  love,  and  doth  him  nought  to  deye.'

              `Now  thanne  thus,'  quod  she,  `I  wolde  him  preye

              To  telle  me  the  fyn  of  his  entente;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 59



Top




Page No 62


Yet  wist  I  never  wel  what  that  he  mente.'

               `What  that  I  mene,  O  swete  herte  dere?'

              Quod  Troilus,  `O  goodly,  fresshe  free!

              That,  with  the  stremes  of  your  eyen  clere,

              Ye  wolde  somtyme  freendly  on  me  see,

              And  thanne  agreen  that  I  may  ben  he,

              Withoute  braunche  of  vyce  on  any  wyse,

              In  trouthe  alwey  to  doon  yow  my  servyse,

               `As  to  my  lady  right  and  chief  resort,

              With  al  my  wit  and  al  my  diligence,

              And  I  to  han,  right  as  yow  list,  comfort,

              Under  your  yerde,  egal  to  myn  offence,

              As  deeth,  if  that  I  breke  your  defence;

              And  that  ye  deigne  me  so  muche  honoure,

              Me  to  comaunden  ought  in  any  houre.

               `And  I  to  ben  your  verray  humble  trewe,

              Secret,  and  in  my  paynes  pacient,

              And  evermo  desire  freshly  newe,

              To  serven,  and  been  ylyke  ay  diligent,

              And,  with  good  herte,  al  holly  your  talent

              Receyven  wel,  how  sore  that  me  smerte,

              Lo,  this  mene  I,  myn  owene  swete  herte.'

               Quod  Pandarus,  `Lo,  here  an  hard  request,

              And  resonable,  a  lady  for  to  werne!

              Now,  nece  myn,  by  natal  Ioves  fest,

              Were  I  a  god,  ye  sholde  sterve  as  yerne,

              That  heren  wel,  this  man  wol  nothing  yerne

              But  your  honour,  and  seen  him  almost  sterve,

              And  been  so  looth  to  suffren  him  yow  serve.'

               With  that  she  gan  hir  eyen  on  him  caste

              Ful  esily,  and  ful  debonairly,

              Avysing  hir,  and  hyed  not  to  faste

              With  never  a  word,  but  seyde  him  softely,

              `Myn  honour  sauf,  I  wol  wel  trewely,

              And  in  swich  forme  as  he  can  now  devyse,

              Receyven  him  fully  to  my  servyse,

               `Biseching  him,  for  goddes  love,  that  he

              Wolde,  in  honour  of  trouthe  and  gentilesse,

              As  I  wel  mene,  eek  mene  wel  to  me,

              And  myn  honour,  with  wit  and  besinesse

              Ay  kepe;  and  if  I  may  don  him  gladnesse,

              From  hennesforth,  ywis,  I  nil  not  feyne:

              Now  beeth  al  hool;  no  lenger  ye  ne  pleyne.

               `But  nathelees,  this  warne  I  yow,'  quod  she,

              `A  kinges  sone  although  ye  be,  ywis,

              Ye  shal  namore  have  soverainetee

              Of  me  in  love,  than  right  in  that  cas  is;

              Ne  I  nil  forbere,  if  that  ye  doon  amis,

              To  wrathen  yow;  and  whyl  that  ye  me  serve,

              Cherycen  yow  right  after  ye  deserve.

               `And  shortly,  dere  herte  and  al  my  knight,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 60



Top




Page No 63


Beth  glad,  and  draweth  yow  to  lustinesse,

              And  I  shal  trewely,  with  al  my  might,

              Your  bittre  tornen  al  into  swetenesse.

              If  I  be  she  that  may  yow  do  gladnesse,

              For  every  wo  ye  shal  recovere  a  blisse';

              And  him  in  armes  took,  and  gan  him  kisse.

               Fil  Pandarus  on  knees,  and  up  his  eyen

              To  hevene  threw,  and  held  his  hondes  hye,

              `Immortal  god!'  quod  he,  `That  mayst  nought  dyen,

              Cupide  I  mene,  of  this  mayst  glorifye;

              And  Venus,  thou  mayst  maken  melodye;

              Withouten  hond,  me  semeth  that  in  the  towne,

              For  this  merveyle,  I  here  ech  belle  sowne.

               `But  ho!  No  more  as  now  of  this  matere,

              Forwhy  this  folk  wol  comen  up  anoon,

              That  han  the  lettre  red;  lo,  I  hem  here.

              But  I  coniure  thee,  Criseyde,  and  oon,

              And  two,  thou  Troilus,  whan  thow  mayst  goon,

              That  at  myn  hous  ye  been  at  my  warninge,

              For  I  ful  wel  shal  shape  youre  cominge;

               `And  eseth  ther  your  hertes  right  ynough;

              And  lat  see  which  of  yow  shal  bere  the  belle

              To  speke  of  love  aright!'  therwith  he  lough,

              `For  ther  have  ye  a  layser  for  to  telle.'

              Quod  Troilus,  `How  longe  shal  I  dwelle

              Er  this  be  doon?'  Quod  he,  `Whan  thou  mayst  ryse,

              This  thing  shal  be  right  as  I  yow  devyse.'

               With  that  Eleyne  and  also  Deiphebus

              Tho  comen  upward,  right  at  the  steyres  ende;

              And  Lord,  so  than  gan  grone  Troilus,

              His  brother  and  his  suster  for  to  blende.

              Quod  Pandarus,  `It  tyme  is  that  we  wende;

              Tak,  nece  myn,  your  leve  at  alle  three,

              And  lat  hem  speke,  and  cometh  forth  with  me.'

               She  took  hir  leve  at  hem  ful  thriftily,

              As  she  wel  coude,  and  they  hir  reverence

              Unto  the  fulle  diden  hardely,

              And  speken  wonder  wel,  in  hir  absence,

              Of  hir,  in  preysing  of  hir  excellence,

              Hir  governaunce,  hir  wit;  and  hir  manere

              Commendeden,  it  Ioye  was  to  here.

               Now  lat  hir  wende  unto  hir  owne  place,

              And  torne  we  to  Troilus  ayein,

              That  gan  ful  lightly  of  the  lettre  passe

              That  Deiphebus  hadde  in  the  gardin  seyn.

              And  of  Eleyne  and  him  he  wolde  fayn

              Delivered  been,  and  seyde  that  him  leste

              To  slepe,  and  after  tales  have  reste.

               Eleyne  him  kiste,  and  took  hir  leve  blyve,

              Deiphebus  eek,  and  hoom  wente  every  wight;

              And  Pandarus,  as  faste  as  he  may  dryve,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 61



Top




Page No 64


To  Troilus  tho  com,  as  lyne  right;

              And  on  a  paillet,  al  that  glade  night,

              By  Troilus  he  lay,  with  mery  chere,

              To  tale;  and  wel  was  hem  they  were  yfere.

               Whan  every  wight  was  voided  but  they  two,

              And  alle  the  dores  were  faste  yshette,

              To  telle  in  short,  withoute  wordes  mo,

              This  Pandarus,  withouten  any  lette,

              Up  roos,  and  on  his  beddes  syde  him  sette,

              And  gan  to  speken  in  a  sobre  wyse

              To  Troilus,  as  I  shal  yow  devyse:

               `Myn  alderlevest  lord,  and  brother  dere,

              God  woot,  and  thou,  that  it  sat  me  so  sore,

              When  I  thee  saw  so  languisshing  toyere,

              For  love,  of  which  thy  wo  wex  alwey  more;

              That  I,  with  al  my  might  and  al  my  lore,

              Have  ever  sithen  doon  my  bisinesse

              To  bringe  thee  to  Ioye  out  of  distresse,

               `And  have  it  brought  to  swich  plyt  as  thou  wost,

              So  that,  thorugh  me,  thow  stondest  now  in  weye

              To  fare  wel,  I  seye  it  for  no  bost,

              And  wostow  which?  For  shame  it  is  to  seye,

              For  thee  have  I  bigonne  a  gamen  pleye

              Which  that  I  never  doon  shal  eft  for  other,

              Although  he  were  a  thousand  fold  my  brother.

               `That  is  to  seye,  for  thee  am  I  bicomen,

              Bitwixen  game  and  ernest,  swich  a  mene

              As  maken  wommen  unto  men  to  comen;

              Al  sey  I  nought,  thou  wost  wel  what  I  mene.

              For  thee  have  I  my  nece,  of  vyces  clene,

              So  fully  maad  thy  gentilesse  triste,

              That  al  shal  been  right  as  thyselve  liste.

               `But  god,  that  al  wot,  take  I  to  witnesse,

              That  never  I  this  for  coveityse  wroughte,

              But  only  for  to  abregge  that  distresse,

              For  which  wel  nygh  thou  deydest,  as  me  thoughte.

              But,  gode  brother,  do  now  as  thee  oughte,

              For  goddes  love,  and  kep  hir  out  of  blame,

              Sin  thou  art  wys,  and  save  alwey  hir  name.

               `For  wel  thou  wost,  the  name  as  yet  of  here

              Among  the  peple,  as  who  seyth,  halwed  is;

              For  that  man  is  unbore,  I  dar  wel  swere,

              That  ever  wiste  that  she  dide  amis.

              But  wo  is  me,  that  I,  that  cause  al  this,

              May  thenken  that  she  is  my  nece  dere,

              And  I  hir  eem,  and  trattor  eek  yfere!

               `And  were  it  wist  that  I,  through  myn  engyn,

              Hadde  in  my  nece  yput  this  fantasye,

              To  do  thy  lust,  and  hoolly  to  be  thyn,

              Why,  al  the  world  upon  it  wolde  crye,

              And  seye,  that  I  the  worste  trecherye


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 62



Top




Page No 65


Dide  in  this  cas,  that  ever  was  bigonne,

              And  she  forlost,  and  thou  right  nought  ywonne.

               `Wherfore,  er  I  wol  ferther  goon  a  pas,

              Yet  eft  I  thee  biseche  and  fully  seye,

              That  privetee  go  with  us  in  this  cas;

              That  is  to  seye,  that  thou  us  never  wreye;

              And  be  nought  wrooth,  though  I  thee  ofte  preye

              To  holden  secree  swich  an  heigh  matere;

              For  skilful  is,  thow  wost  wel,  my  preyere.

               `And  thenk  what  wo  ther  hath  bitid  er  this,

              For  makinge  of  avantes,  as  men  rede;

              And  what  mischaunce  in  this  world  yet  ther  is,

              Fro  day  to  day,  right  for  that  wikked  dede;

              For  which  these  wyse  clerkes  that  ben  dede

              Han  ever  yet  proverbed  to  us  yonge,

              That  "Firste  vertu  is  to  kepe  tonge."

               `And,  nere  it  that  I  wilne  as  now  tabregge

              Diffusioun  of  speche,  I  coude  almost

              A  thousand  olde  stories  thee  alegge

              Of  wommen  lost,  thorugh  fals  and  foles  bost;

              Proverbes  canst  thyself  ynowe,  and  wost,

              Ayeins  that  vyce,  for  to  been  a  labbe,

              Al  seyde  men  sooth  as  often  as  they  gabbe.

               `O  tonge,  allas!  So  often  herebiforn

              Hastow  made  many  a  lady  bright  of  hewe

              Seyd,  "Welawey!  The  day  that  I  was  born!"

              And  many  a  maydes  sorwes  for  to  newe;

              And,  for  the  more  part,  al  is  untrewe

              That  men  of  yelpe,  and  it  were  brought  to  preve;

              Of  kinde  non  avauntour  is  to  leve.

               `Avauntour  and  a  lyere,  al  is  on;

              As  thus:  I  pose,  a  womman  graunte  me

              Hir  love,  and  seyth  that  other  wol  she  non,

              And  I  am  sworn  to  holden  it  secree,

              And  after  I  go  telle  it  two  or  three;

              Ywis,  I  am  avauntour  at  the  leste,

              And  lyere,  for  I  breke  my  biheste.

               `Now  loke  thanne,  if  they  be  nought  to  blame,

              Swich  maner  folk;  what  shal  I  clepe  hem,  what,

              That  hem  avaunte  of  wommen,  and  by  name,

              That  never  yet  bihighte  hem  this  ne  that,

              Ne  knewe  hem  more  than  myn  olde  hat?

              No  wonder  is,  so  god  me  sende  hele,

              Though  wommen  drede  with  us  men  to  dele.

               `I  sey  not  this  for  no  mistrust  of  yow,

              Ne  for  no  wys  man,  but  for  foles  nyce,

              And  for  the  harm  that  in  the  world  is  now,

              As  wel  for  foly  ofte  as  for  malyce;

              For  wel  wot  I,  in  wyse  folk,  that  vyce

              No  womman  drat,  if  she  be  wel  avysed;

              For  wyse  ben  by  foles  harm  chastysed.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 63



Top




Page No 66


`But  now  to  purpos;  leve  brother  dere,

              Have  al  this  thing  that  I  have  seyd  in  minde,

              And  keep  thee  clos,  and  be  now  of  good  chere,

              For  at  thy  day  thou  shalt  me  trewe  finde.

              I  shal  thy  proces  sette  in  swich  a  kinde,

              And  god  toforn,  that  it  shall  thee  suffyse,

              For  it  shal  been  right  as  thou  wolt  devyse.

               `For  wel  I  woot,  thou  menest  wel,  parde;

              Therfore  I  dar  this  fully  undertake.

              Thou  wost  eek  what  thy  lady  graunted  thee,

              And  day  is  set,  the  chartres  up  to  make.

              Have  now  good  night,  I  may  no  lenger  wake;

              And  bid  for  me,  sin  thou  art  now  in  blisse,

              That  god  me  sende  deeth  or  sone  lisse.'

               Who  mighte  telle  half  the  Ioye  or  feste

              Which  that  the  sowle  of  Troilus  tho  felte,

              Heringe  theffect  of  Pandarus  biheste?

              His  olde  wo,  that  made  his  herte  swelte,

              Gan  tho  for  Ioye  wasten  and  tomelte,

              And  al  the  richesse  of  his  sykes  sore

              At  ones  fledde,  he  felte  of  hem  no  more.

               But  right  so  as  these  holtes  and  these  hayes,

              That  han  in  winter  dede  been  and  dreye,

              Revesten  hem  in  grene,  whan  that  May  is,

              Whan  every  lusty  lyketh  best  to  pleye;

              Right  in  that  selve  wyse,  sooth  to  seye,

              Wax  sodeynliche  his  herte  ful  of  Ioye,

              That  gladder  was  ther  never  man  in  Troye.

               And  gan  his  look  on  Pandarus  up  caste

              Ful  sobrely,  and  frendly  for  to  see,

              And  seyde,  `Freend,  in  Aprille  the  laste,

              As  wel  thou  wost,  if  it  remembre  thee,

              How  neigh  the  deeth  for  wo  thou  founde  me;

              And  how  thou  didest  al  thy  bisinesse

              To  knowe  of  me  the  cause  of  my  distresse.

               `Thou  wost  how  longe  I  it  forbar  to  seye

              To  thee,  that  art  the  man  that  I  best  triste;

              And  peril  was  it  noon  to  thee  bywreye,

              That  wiste  I  wel;  but  tel  me,  if  thee  liste,

              Sith  I  so  looth  was  that  thyself  it  wiste,

              How  dorst  I  mo  tellen  of  this  matere,

              That  quake  now,  and  no  wight  may  us  here?

               `But  natheles,  by  that  god  I  thee  swere,

              That,  as  him  list,  may  al  this  world  governe,

              And,  if  I  lye,  Achilles  with  his  spere

              Myn  herte  cleve,  al  were  my  lyf  eterne,

              As  I  am  mortal,  if  I  late  or  yerne

              Wolde  it  biwreye,  or  dorste,  or  sholde  conne,

              For  al  the  good  that  god  made  under  sonne;

               `That  rather  deye  I  wolde,  and  determyne,

              As  thinketh  me,  now  stokked  in  presoun,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 64



Top




Page No 67


In  wrecchednesse,  in  filthe,  and  in  vermyne,

              Caytif  to  cruel  king  Agamenoun;

              And  this,  in  alle  the  temples  of  this  toun

              Upon  the  goddes  alle,  I  wol  thee  swere,

              Tomorwe  day,  if  that  thee  lyketh  here.

               `And  that  thou  hast  so  muche  ydoon  for  me,

              That  I  ne  may  it  nevermore  deserve,

              This  knowe  I  wel,  al  mighte  I  now  for  thee

              A  thousand  tymes  on  a  morwen  sterve.

              I  can  no  more,  but  that  I  wol  thee  serve

              Right  as  thy  sclave,  whiderso  thou  wende,

              For  evermore,  unto  my  lyves  ende!

               `But  here,  with  al  myn  herte,  I  thee  biseche,

              That  never  in  me  thou  deme  swich  folye

              As  I  shal  seyn;  me  thoughte,  by  thy  speche,

              That  this,  which  thou  me  dost  for  companye,

              I  sholde  wene  it  were  a  bauderye;

              I  am  nought  wood,  alif  I  lewed  be;

              It  is  not  so,  that  woot  I  wel,  pardee.

               `But  he  that  goth,  for  gold  or  for  richesse,

              On  swich  message,  calle  him  what  thee  list;

              And  this  that  thou  dost,  calle  it  gentilesse,

              Compassioun,  and  felawship,  and  trist;

              Departe  it  so,  for  wydewhere  is  wist

              How  that  there  is  dyversitee  requered

              Bitwixen  thinges  lyke,  as  I  have  lered.

               `And,  that  thou  knowe  I  thenke  nought  ne  wene

              That  this  servyse  a  shame  be  or  Iape,

              I  have  my  faire  suster  Polixene,

              Cassandre,  Eleyne,  or  any  of  the  frape;

              Be  she  never  so  faire  or  wel  yshape,

              Tel  me,  which  thou  wilt  of  everichone,

              To  han  for  thyn,  and  lat  me  thanne  allone.

               `But,  sith  that  thou  hast  don  me  this  servyse

              My  lyf  to  save,  and  for  noon  hope  of  mede,

              So,  for  the  love  of  god,  this  grete  empryse

              Performe  it  out;  for  now  is  moste  nede.

              For  high  and  low,  withouten  any  drede,

              I  wol  alwey  thyne  hestes  alle  kepe;

              Have  now  good  night,  and  lat  us  bothe  slepe.'

               Thus  held  him  ech  of  other  wel  apayed,

              That  al  the  world  ne  mighte  it  bet  amende;

              And,  on  the  morwe,  whan  they  were  arayed,

              Ech  to  his  owene  nedes  gan  entende.

              But  Troilus,  though  as  the  fyr  he  brende

              For  sharp  desyr  of  hope  and  of  plesaunce,

              He  not  forgat  his  gode  governaunce.

               But  in  himself  with  manhod  gan  restreyne

              Ech  rakel  dede  and  ech  unbrydled  chere,

              That  alle  tho  that  liven,  sooth  to  seyne,

              Ne  sholde  han  wist,  by  word  or  by  manere,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 65



Top




Page No 68


What  that  he  mente,  as  touching  this  matere.

              From  every  wight  as  fer  as  is  the  cloude

              He  was,  so  wel  dissimulen  he  coude.

               And  al  the  whyl  which  that  I  yow  devyse,

              This  was  his  lyf;  with  al  his  fulle  might,

              By  day  he  was  in  Martes  high  servyse,

              This  is  to  seyn,  in  armes  as  a  knight;

              And  for  the  more  part,  the  longe  night

              He  lay,  and  thoughte  how  that  he  mighte  serve

              His  lady  best,  hir  thank  for  to  deserve.

               Nil  I  nought  swere,  although  he  lay  softe,

              That  in  his  thought  he  nas  sumwhat  disesed,

              Ne  that  he  tornede  on  his  pilwes  ofte,

              And  wolde  of  that  him  missed  han  ben  sesed;

              But  in  swich  cas  men  is  nought  alwey  plesed,

              For  ought  I  wot,  no  more  than  was  he;

              That  can  I  deme  of  possibilitee.

               But  certeyn  is,  to  purpos  for  to  go,

              That  in  this  whyle,  as  writen  is  in  geste,

              He  say  his  lady  somtyme;  and  also

              She  with  him  spak,  whan  that  she  dorste  or  leste,

              And  by  hir  bothe  avys,  as  was  the  beste,

              Apoynteden  ful  warly  in  this  nede,

              So  as  they  dorste,  how  they  wolde  procede.

               But  it  was  spoken  in  so  short  a  wyse,

              In  swich  awayt  alwey,  and  in  swich  fere,

              Lest  any  wyght  devynen  or  devyse

              Wolde  of  hem  two,  or  to  it  leye  an  ere,

              That  al  this  world  so  leef  to  hem  ne  were

              As  that  Cupido  wolde  hem  grace  sende

              To  maken  of  hir  speche  aright  an  ende.

               But  thilke  litel  that  they  spake  or  wroughte,

              His  wyse  goost  took  ay  of  al  swich  hede,

              It  semed  hir,  he  wiste  what  she  thoughte

              Withouten  word,  so  that  it  was  no  nede

              To  bidde  him  ought  to  done,  or  ought  forbede;

              For  which  she  thought  that  love,  al  come  it  late,

              Of  alle  Ioye  hadde  opned  hir  the  yate.

               And  shortly  of  this  proces  for  to  pace,

              So  wel  his  werk  and  wordes  he  bisette,

              That  he  so  ful  stood  in  his  lady  grace,

              That  twenty  thousand  tymes,  or  she  lette,

              She  thonked  god  she  ever  with  him  mette;

              So  coude  he  him  governe  in  swich  servyse,

              That  al  the  world  ne  might  it  bet  devyse.

               Forwhy  she  fond  him  so  discreet  in  al,

              So  secret,  and  of  swich  obeisaunce,

              That  wel  she  felte  he  was  to  hir  a  wal

              Of  steel,  and  sheld  from  every  displesaunce;

              That,  to  ben  in  his  gode  governaunce,

              So  wys  he  was,  she  was  no  more  afered,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 66



Top




Page No 69


I  mene,  as  fer  as  oughte  ben  requered.

               And  Pandarus,  to  quike  alwey  the  fyr,

              Was  evere  ylyke  prest  and  diligent;

              To  ese  his  frend  was  set  al  his  desyr.

              He  shof  ay  on,  he  to  and  fro  was  sent;

              He  lettres  bar  whan  Troilus  was  absent.

              That  never  man,  as  in  his  freendes  nede,

              Ne  bar  him  bet  than  he,  withouten  drede.

               But  now,  paraunter,  som  man  wayten  wolde

              That  every  word,  or  sonde,  or  look,  or  chere

              Of  Troilus  that  I  rehersen  sholde,

              In  al  this  whyle  unto  his  lady  dere;

              I  trowe  it  were  a  long  thing  for  to  here;

              Or  of  what  wight  that  stant  in  swich  disioynte,

              His  wordes  alle,  or  every  look,  to  poynte.

               For  sothe,  I  have  not  herd  it  doon  er  this,

              In  storye  noon,  ne  no  man  here,  I  wene;

              And  though  I  wolde  I  coude  not,  ywis;

              For  ther  was  som  epistel  hem  bitwene,

              That  wolde,  as  seyth  myn  auctor,  wel  contene

              Neigh  half  this  book,  of  which  him  list  not  wryte;

              How  sholde  I  thanne  a  lyne  of  it  endyte?

               But  to  the  grete  effect:  than  sey  I  thus,

              That  stonding  in  concord  and  in  quiete,

              Thise  ilke  two,  Criseyde  and  Troilus,

              As  I  have  told,  and  in  this  tyme  swete,

              Save  only  often  mighte  they  not  mete,

              Ne  layser  have  hir  speches  to  fulfelle,

              That  it  befel  right  as  I  shal  yow  telle.

               That  Pandarus,  that  ever  dide  his  might

              Right  for  the  fyn  that  I  shal  speke  of  here,

              As  for  to  bringe  to  his  hous  som  night

              His  faire  nece,  and  Troilus  yfere,

              Wheras  at  leyser  al  this  heigh  matere,

              Touching  hir  love,  were  at  the  fulle  upbounde,

              Hadde  out  of  doute  a  tyme  to  it  founde.

               For  he  with  greet  deliberacioun

              Hadde  every  thing  that  herto  mighte  avayle

              Forncast,  and  put  in  execucioun.

              And  neither  laft,  for  cost  ne  for  travayle;

              Come  if  hem  list,  hem  sholde  nothing  fayle;

              And  for  to  been  in  ought  espyed  there,

              That,  wiste  he  wel,  an  inpossible  were.

               Dredelees,  it  cleer  was  in  the  wind

              Of  every  pye  and  every  lettegame;

              Now  al  is  wel,  for  al  the  world  is  blind

              In  this  matere,  bothe  fremed  and  tame.

              This  timbur  is  al  redy  up  to  frame;

              Us  lakketh  nought  but  that  we  witen  wolde

              A  certein  houre,  in  which  she  comen  sholde.

               And  Troilus,  that  al  this  purveyaunce


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 67



Top




Page No 70


Knew  at  the  fulle,  and  waytede  on  it  ay,

              Hadde  hereupon  eek  made  gret  ordenaunce,

              And  founde  his  cause,  and  therto  his  aray,

              If  that  he  were  missed,  night  or  day,

              Therwhyle  he  was  aboute  this  servyse,

              That  he  was  goon  to  doon  his  sacrifyse,

               And  moste  at  swich  a  temple  alone  wake,

              Answered  of  Appollo  for  to  be;

              And  first  to  seen  the  holy  laurer  quake,

              Er  that  Apollo  spak  out  of  the  tree,

              To  telle  him  next  whan  Grekes  sholden  flee,

              And  forthy  lette  him  no  man,  god  forbede,

              But  preye  Apollo  helpen  in  this  nede.

               Now  is  ther  litel  more  for  to  doone,

              But  Pandare  up,  and  shortly  for  to  seyne,

              Right  sone  upon  the  chaunging  of  the  mone,

              Whan  lightles  is  the  world  a  night  or  tweyne,

              And  that  the  welken  shoop  him  for  to  reyne,

              He  streight  amorwe  unto  his  nece  wente;

              Ye  han  wel  herd  the  fyn  of  his  entente.

               Whan  he  was  come,  he  gan  anoon  to  pleye

              As  he  was  wont,  and  of  himself  to  Iape;

              And  fynally,  he  swor  and  gan  hir  seye,

              By  this  and  that,  she  sholde  him  not  escape,

              Ne  lengere  doon  him  after  hir  to  gape;

              But  certeynly  she  moste,  by  hir  leve,

              Come  soupen  in  his  hous  with  him  at  eve.

               At  whiche  she  lough,  and  gan  hir  faste  excuse,

              And  seyde,  `It  rayneth;  lo,  how  sholde  I  goon?'

              `Lat  be,'  quod  he,  `ne  stond  not  thus  to  muse;

              This  moot  be  doon,  ye  shal  be  ther  anoon.'

              So  at  the  laste  herof  they  felle  at  oon,

              Or  elles,  softe  he  swor  hir  in  hir  ere,

              He  nolde  never  come  ther  she  were.

               Sone  after  this,  to  him  she  gan  to  rowne,

              And  asked  him  if  Troilus  were  there?

              He  swor  hir,  `Nay,  for  he  was  out  of  towne,'

              And  seyde,  `Nece,  I  pose  that  he  were,

              Yow  thurfte  never  have  the  more  fere.

              For  rather  than  men  mighte  him  ther  aspye,

              Me  were  lever  a  thousandfold  to  dye.'

               Nought  list  myn  auctor  fully  to  declare

              What  that  she  thoughte  whan  he  seyde  so,

              That  Troilus  was  out  of  town  yfare,

              As  if  he  seyde  therof  sooth  or  no;

              But  that,  withouten  awayt,  with  him  to  go,

              She  graunted  him,  sith  he  hir  that  bisoughte

              And,  as  his  nece,  obeyed  as  hir  oughte.

               But  nathelees,  yet  gan  she  him  biseche,

              Although  with  him  to  goon  it  was  no  fere,

              For  to  be  war  of  goosish  peples  speche,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 68



Top




Page No 71


That  dremen  thinges  whiche  that  never  were,

              And  wel  avyse  him  whom  he  broughte  there;

              And  seyde  him,  `Eem,  sin  I  mot  on  yow  triste,

              Loke  al  be  wel,  and  do  now  as  yow  liste.'

               He  swor  hire,  `Yis,  by  stokkes  and  by  stones,

              And  by  the  goddes  that  in  hevene  dwelle,

              Or  elles  were  him  levere,  soule  and  bones,

              With  Pluto  king  as  depe  been  in  helle

              As  Tantalus!'  What  sholde  I  more  telle?

              Whan  al  was  wel,  he  roos  and  took  his  leve,

              And  she  to  souper  com,  whan  it  was  eve,

               With  a  certayn  of  hir  owene  men,

              And  with  hir  faire  nece  Antigone,

              And  othere  of  hir  wommen  nyne  or  ten;

              But  who  was  glad  now,  who,  as  trowe  ye,

              But  Troilus,  that  stood  and  mighte  it  see

              Thurghout  a  litel  windowe  in  a  stewe,

              Ther  he  bishet,  sin  midnight,  was  in  mewe,

               Unwist  of  every  wight  but  of  Pandare?

              But  to  the  poynt;  now  whan  that  she  was  ycome

              With  alle  Ioye,  and  alle  frendes  fare,

              Hir  em  anoon  in  armes  hath  hir  nome,

              And  after  to  the  souper,  alle  and  some,

              Whan  tyme  was,  ful  softe  they  hem  sette;

              God  wot,  ther  was  no  deyntee  for  to  fette.

               And  after  souper  gonnen  they  to  ryse,

              At  ese  wel,  with  hertes  fresshe  and  glade,

              And  wel  was  him  that  coude  best  devyse

              To  lyken  hir,  or  that  hir  laughen  made.

              He  song;  she  pleyde;  he  tolde  tale  of  Wade.

              But  at  the  laste,  as  every  thing  hath  ende,

              She  took  hir  leve,  and  nedes  wolde  wende.

               But  O,  Fortune,  executrice  of  wierdes,

              O  influences  of  thise  hevenes  hye!

              Soth  is,  that,  under  god,  ye  ben  our  hierdes,

              Though  to  us  bestes  been  the  causes  wrye.

              This  mene  I  now,  for  she  gan  hoomward  hye,

              But  execut  was  al  bisyde  hir  leve,

              At  the  goddes  wil,  for  which  she  moste  bleve.

               The  bente  mone  with  hir  hornes  pale,

              Saturne,  and  Iove,  in  Cancro  ioyned  were,

              That  swich  a  rayn  from  hevene  gan  avale

              That  every  maner  womman  that  was  there

              Hadde  of  that  smoky  reyn  a  verray  fere;

              At  which  Pandare  tho  lough,  and  seyde  thenne,

              `Now  were  it  tyme  a  lady  to  go  henne!

               `But  goode  nece,  if  I  mighte  ever  plese

              Yow  anything,  than  prey  I  yow,'  quod  he,

              `To  doon  myn  herte  as  now  so  greet  an  ese

              As  for  to  dwelle  here  al  this  night  with  me,

              Forwhy  this  is  your  owene  hous,  pardee.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 69



Top




Page No 72


For,  by  my  trouthe,  I  sey  it  nought  agame,

              To  wende  as  now,  it  were  to  me  a  shame.'

               Criseyde,  which  that  coude  as  muche  good

              As  half  a  world,  tok  hede  of  his  preyere;

              And  sin  it  ron,  and  al  was  on  a  flood,

              She  thoughte,  as  good  chep  may  I  dwellen  here,

              And  graunte  it  gladly  with  a  freendes  chere,

              And  have  a  thank,  as  grucche  and  thanne  abyde;

              For  hoom  to  goon,  it  may  nought  wel  bityde.'

               `I  wol,'  quod  she,  `myn  uncle  leef  and  dere,

              Sin  that  yow  list,  it  skile  is  to  be  so;

              I  am  right  glad  with  yow  to  dwellen  here;

              I  seyde  but  agame,  I  wolde  go.'

              `Ywis,  graunt  mercy,  nece!'  quod  he  tho;

              `Were  it  a  game  or  no,  soth  for  to  telle,

              Now  am  I  glad,  sin  that  yow  list  to  dwelle.'

               Thus  al  is  wel;  but  tho  bigan  aright

              The  newe  Ioye,  and  al  the  feste  agayn;

              But  Pandarus,  if  goodly  hadde  he  might,

              He  wolde  han  hyed  hir  to  bedde  fayn,

              And  seyde,  `Lord,  this  is  an  huge  rayn!

              This  were  a  weder  for  to  slepen  inne;

              And  that  I  rede  us  sonE  to  biginne.

               `And  nece,  woot  ye  wher  I  wol  yow  leye,

              For  that  we  shul  not  liggen  fer  asonder,

              And  for  ye  neither  shullen,  dar  I  seye,

              Heren  noise  of  reynes  nor  of  thondre?

              By  god,  right  in  my  lyte  closet  yonder.

              And  I  wol  in  that  outer  hous  allone

              Be  wardeyn  of  your  wommen  everichone.

               `And  in  this  middel  chaumbre  that  ye  see

              Shal  youre  wommen  slepen  wel  and  softe;

              And  ther  I  seyde  shal  yourselve  be;

              And  if  ye  liggen  wel  tonight,  com  ofte,

              And  careth  not  what  weder  is  onlofte.

              The  wyn  anon,  and  whan  so  that  yow  leste,

              So  go  we  slepe,  I  trowe  it  be  the  beste.'

               Ther  nis  no  more,  but  hereafter  sone,

              The  voyde  dronke,  and  travers  drawe  anon,

              Gan  every  wight,  that  hadde  nought  to  done

              More  in  the  place,  out  of  the  chaumber  gon.

              And  evermo  so  sternelich  it  ron,

              And  blew  therwith  so  wonderliche  loude,

              That  wel  neigh  no  man  heren  other  coude.

               Tho  Pandarus,  hir  eem,  right  as  him  oughte,

              With  women  swiche  as  were  hir  most  aboute,

              Ful  glad  unto  hir  beddes  syde  hir  broughte,

              And  toke  his  leve,  and  gan  ful  lowe  loute,

              And  seyde,  `Here  at  this  closetdore  withoute,

              Right  overthwart,  your  wommen  liggen  alle,

              That,  whom  yow  list  of  hem,  ye  may  here  calle.'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 70



Top




Page No 73


So  whan  that  she  was  in  the  closet  leyd,

              And  alle  hir  wommen  forth  by  ordenaunce

              Abedde  weren,  ther  as  I  have  seyd,

              There  was  no  more  to  skippen  nor  to  traunce,

              But  boden  go  to  bedde,  with  mischaunce,

              If  any  wight  was  steringe  anywhere,

              And  late  hem  slepe  that  abedde  were.

               But  Pandarus,  that  wel  coude  eche  a  del

              The  olde  daunce,  and  every  poynt  therinne,

              Whan  that  he  sey  that  alle  thing  was  wel,

              He  thoughte  he  wolde  upon  his  werk  biginne,

              And  gan  the  stewedore  al  softe  unpinne;

              And  stille  as  stoon,  withouten  lenger  lette,

              By  Troilus  adoun  right  he  him  sette.

               And,  shortly  to  the  poynt  right  for  to  gon,

              Of  al  this  werk  he  tolde  him  word  and  ende,

              And  seyde,  `Make  thee  redy  right  anon,

              For  thou  shalt  into  hevene  blisse  wende.'

              `Now  blisful  Venus,  thou  me  grace  sende,'

              Quod  Troilus,  `for  never  yet  no  nede

              Hadde  I  er  now,  ne  halvendel  the  drede.'

               Quod  Pandarus,  `Ne  drede  thee  never  a  del,

              For  it  shal  been  right  as  thou  wilt  desyre;

              So  thryve  I,  this  night  shal  I  make  it  wel,

              Or  casten  al  the  gruwel  in  the  fyre.'

              `Yit  blisful  Venus,  this  night  thou  me  enspyre,'

              Quod  Troilus,  `as  wis  as  I  thee  serve,

              And  ever  bet  and  bet  shal,  til  I  sterve.

               `And  if  I  hadde,  O  Venus  ful  of  murthe,

              Aspectes  badde  of  Mars  or  of  Saturne,

              Or  thou  combust  or  let  were  in  my  birthe,

              Thy  fader  prey  al  thilke  harm  disturne

              Of  grace,  and  that  I  glad  ayein  may  turne,

              For  love  of  him  thou  lovedest  in  the  shawe,

              I  mene  Adoon,  that  with  the  boor  was  slawe.

               `O  Iove  eek,  for  the  love  of  faire  Europe,

              The  whiche  in  forme  of  bole  awey  thou  fette;

              Now  help,  O  Mars,  thou  with  thy  blody  cope,

              For  love  of  Cipris,  thou  me  nought  ne  lette;

              O  Phebus,  thenk  whan  Dane  hirselven  shette

              Under  the  bark,  and  laurer  wex  for  drede,

              Yet  for  hir  love,  O  help  now  at  this  nede!

               `Mercurie,  for  the  love  of  Hierse  eke,

              For  which  Pallas  was  with  Aglauros  wrooth,

              Now  help,  and  eek  Diane,  I  thee  biseke

              That  this  viage  be  not  to  thee  looth.

              O  fatal  sustren,  which,  er  any  clooth

              Me  shapen  was,  my  destene  me  sponne,

              So  helpeth  to  this  werk  that  is  bigonne!'

               Quod  Pandarus,  `Thou  wrecched  mouses  herte,

              Art  thou  agast  so  that  she  wol  thee  byte?


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 71



Top




Page No 74


Why,  don  this  furred  cloke  upon  thy  sherte,

              And  folowe  me,  for  I  wol  have  the  wyte;

              But  byd,  and  lat  me  go  bifore  a  lyte.'

              And  with  that  word  he  gan  undo  a  trappe,

              And  Troilus  he  broughte  in  by  the  lappe.

               The  sterne  wind  so  loude  gan  to  route

              That  no  wight  other  noyse  mighte  here;

              And  they  that  layen  at  the  dore  withoute,

              Ful  sykerly  they  slepten  alle  yfere;

              And  Pandarus,  with  a  ful  sobre  chere,

              Goth  to  the  dore  anon  withouten  lette,

              Theras  they  laye,  and  softely  it  shette.

               And  as  he  com  ayeinward  prively,

              His  nece  awook,  and  asked,  `Who  goth  there?'

              `My  dere  nece,'  quod  he,  `it  am  I;

              Ne  wondreth  not,  ne  have  of  it  no  fere;'

              And  ner  he  com,  and  seyde  hir  in  hir  ere,

              `No  word,  for  love  of  god  I  yow  biseche;

              Lat  no  wight  ryse  and  heren  of  oure  speche.'

               `What!  Which  wey  be  ye  comen,  benedicite?'

              Quod  she;  `And  how  thus  unwist  of  hem  alle?'

              `Here  at  this  secre  trappedore,'  quod  he.

              Quod  tho  Criseyde,  `Lat  me  som  wight  calle.'

              `Ey!  God  forbede  that  it  sholde  falle,'

              Quod  Pandarus,  `that  ye  swich  foly  wroughte!

              They  mighte  deme  thing  they  never  er  thoughte!

               `It  is  nought  good  a  sleping  hound  to  wake,

              Ne  yeve  a  wight  a  cause  to  devyne;

              Your  wommen  slepen  alle,  I  undertake,

              So  that,  for  hem,  the  hous  men  mighte  myne;

              And  slepen  wolen  til  the  sonne  shyne.

              And  whan  my  tale  al  brought  is  to  an  ende,

              Unwist,  right  as  I  com,  so  wol  I  wende.

               `Now,  nece  myn,  ye  shul  wel  understonde,'

              Quod  he,  `so  as  ye  wommen  demen  alle,

              That  for  to  holde  in  love  a  man  in  honde,

              And  him  hir  "leef"  and  "dere  herte"  calle,

              And  maken  him  an  howve  above  a  calle,

              I  mene,  as  love  an  other  in  this  whyle,

              She  doth  hirself  a  shame,  and  him  a  gyle.

               `Now  wherby  that  I  telle  yow  al  this?

              Ye  woot  yourself,  as  wel  as  any  wight,

              How  that  your  love  al  fully  graunted  is

              To  Troilus,  the  worthieste  knight,

              Oon  of  this  world,  and  therto  trouthe  plyght,

              That,  but  it  were  on  him  along,  ye  nolde

              Him  never  falsen,  whyle  ye  liven  sholde.

               `Now  stant  it  thus,  that  sith  I  fro  yow  wente,

              This  Troilus,  right  platly  for  to  seyn,

              Is  thurgh  a  goter,  by  a  prive  wente,

              Into  my  chaumbre  come  in  al  this  reyn,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 72



Top




Page No 75


Unwist  of  every  maner  wight,  certeyn,

              Save  of  myself,  as  wisly  have  I  Ioye,

              And  by  that  feith  I  shal  Pryam  of  Troye!

               `And  he  is  come  in  swich  peyne  and  distresse

              That,  but  he  be  al  fully  wood  by  this,

              He  sodeynly  mot  falle  into  wodnesse,

              Butif  god  helpe;  and  cause  why  this  is,

              He  seyth  him  told  is,  of  a  freend  of  his,

              How  that  ye  sholde  love  oon  that  hatte  Horaste,

              For  sorwe  of  which  this  night  shalt  been  his  laste.'

               Criseyde,  which  that  al  this  wonder  herde,

              Gan  sodeynly  aboute  hir  herte  colde,

              And  with  a  syk  she  sorwfully  answerde,

              `Allas!  I  wende,  whoso  tales  tolde,

              My  dere  herte  wolde  me  not  holde

              So  lightly  fals!  Allas!  Conceytes  wronge,

              What  harm  they  doon,  for  now  live  I  to  longe!

               `Horaste!  Allas!  And  falsen  Troilus?

              I  knowe  him  not,  god  helpe  me  so,'  quod  she;

              `Allas!  What  wikked  spirit  tolde  him  thus?

              Now  certes,  eem,  tomorwe,  and  I  him  see,

              I  shal  therof  as  ful  excusen  me

              As  ever  dide  womman,  if  him  lyke';

              And  with  that  word  she  gan  ful  sore  syke.

               `O  god!'  quod  she,  `So  worldly  selinesse,

              Which  clerkes  callen  fals  felicitee,

              Ymedled  is  with  many  a  bitternesse!

              Ful  anguisshous  than  is,  god  woot,'  quod  she,

              `Condicioun  of  veyn  prosperitee;

              For  either  Ioyes  comen  nought  yfere,

              Or  elles  no  wight  hath  hem  alwey  here.

               `O  brotel  wele  of  mannes  Ioye  unstable!

              With  what  wight  so  thou  be,  or  how  thou  pleye,

              Either  he  woot  that  thou,  Ioye,  art  muable,

              Or  woot  it  not,  it  moot  ben  oon  of  tweye;

              Now  if  he  woot  it  not,  how  may  he  seye

              That  he  hath  verray  Ioye  and  selinesse,

              That  is  of  ignoraunce  ay  in  derknesse?

               `Now  if  he  woot  that  Ioye  is  transitorie,

              As  every  Ioye  of  worldly  thing  mot  flee,

              Than  every  tyme  he  that  hath  in  memorie,

              The  drede  of  lesing  maketh  him  that  he

              May  in  no  perfit  selinesse  be.

              And  if  to  lese  his  Ioye  he  set  a  myte,

              Than  semeth  it  that  Ioye  is  worth  ful  lyte.

               `Wherfore  I  wol  deffyne  in  this  matere,

              That  trewely,  for  ought  I  can  espye,

              Ther  is  no  verray  wele  in  this  world  here.

              But  O,  thou  wikked  serpent,  Ialousye,

              Thou  misbeleved  and  envious  folye,

              Why  hastow  Troilus  me  mad  untriste,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 73



Top




Page No 76


That  never  yet  agilte  him,  that  I  wiste?'

               Quod  Pandarus,  `Thus  fallen  is  this  cas.'

              `Why,  uncle  myn,'  quod  she,  `who  tolde  him  this?

              Why  doth  my  dere  herte  thus,  allas?'

              `Ye  woot,  ye  nece  myn,'  quod  he,  `what  is;

              I  hope  al  shal  be  wel  that  is  amis,

              For  ye  may  quenche  al  this,  if  that  yow  leste,

              And  doth  right  so,  for  I  holde  it  the  beste.'

               `So  shal  I  do  tomorwe,  ywis,'  quod  she,

              `And  god  toforn,  so  that  it  shal  suffyse.'

              `Tomorwe?  Allas,  that  were  a  fair!'  quod  he,

              `Nay,  nay,  it  may  not  stonden  in  this  wyse;

              For,  nece  myn,  thus  wryten  clerkes  wyse,

              That  peril  is  with  drecching  in  ydrawe;

              Nay,  swich  abodes  been  nought  worth  an  hawe.

               `Nece,  al  thing  hath  tyme,  I  dar  avowe;

              For  whan  a  chaumber  afyr  is,  or  an  halle,

              Wel  more  nede  is,  it  sodeynly  rescowe

              Than  to  dispute,  and  axe  amonges  alle

              How  is  this  candele  in  the  straw  yfalle?

              A!  Benedicite!  For  al  among  that  fare

              The  harm  is  doon,  and  farewel  feldefare!

               `And,  nece  myn,  ne  take  it  not  agreef,

              If  that  ye  suffre  him  al  night  in  this  wo,

              God  help  me  so,  ye  hadde  him  never  leef,

              That  dar  I  seyn,  now  there  is  but  we  two;

              But  wel  I  woot,  that  ye  wol  not  do  so;

              Ye  been  to  wys  to  do  so  gret  folye,

              To  putte  his  lyf  al  night  in  Iupertye.

               `Hadde  I  him  never  leef?  By  god,  I  wene

              Ye  hadde  never  thing  so  leef,'  quod  she.

              `Now  by  my  thrift,'  quod  he,  `that  shal  be  sene;

              For,  sin  ye  make  this  ensample  of  me,

              If  I  al  night  wolde  him  in  sorwe  see

              For  al  the  tresour  in  the  toun  of  Troye,

              I  bidde  god,  I  never  mote  have  Ioye!

               `Now  loke  thanne,  if  ye,  that  been  his  love,

              Shul  putte  al  night  his  lyf  in  Iupartye

              For  thing  of  nought!  Now,  by  that  god  above,

              Nought  only  this  delay  comth  of  folye,

              But  of  malyce,  if  that  I  shal  nought  lye.

              What,  platly,  and  ye  suffre  him  in  distresse,

              Ye  neither  bountee  doon  ne  gentilesse!'

               Quod  tho  Criseyde,  `Wole  ye  doon  o  thing,

              And  ye  therwith  shal  stinte  al  his  disese?

              Have  here,  and  bereth  him  this  blewe  ringe,

              For  ther  is  nothing  mighte  him  bettre  plese,

              Save  I  myself,  ne  more  his  herte  apese;

              And  sey  my  dere  herte,  that  his  sorwe

              Is  causeles,  that  shal  be  seen  tomorwe.'

               `A  ring?'  quod  he,  `Ye,  haselwodes  shaken!


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 74



Top




Page No 77


Ye  nece  myn,  that  ring  moste  han  a  stoon

              That  mighte  dede  men  alyve  maken;

              And  swich  a  ring  trowe  I  that  ye  have  noon.

              Discrecioun  out  of  your  heed  is  goon;

              That  fele  I  now,'  quod  he,  `and  that  is  routhe;

              O  tyme  ylost,  wel  maystow  cursen  slouthe!

               `Wot  ye  not  wel  that  noble  and  heigh  corage

              Ne  sorweth  not,  ne  stinteth  eek  for  lyte?

              But  if  a  fool  were  in  a  Ialous  rage,

              I  nolde  setten  at  his  sorwe  a  myte,

              But  feffe  him  with  a  fewe  wordes  whyte

              Another  day,  whan  that  I  mighte  him  finde;

              But  this  thing  stant  al  in  another  kinde.

               `This  is  so  gentil  and  so  tendre  of  herte,

              That  with  his  deeth  he  wol  his  sorwes  wreke;

              For  trusteth  wel,  how  sore  that  him  smerte,

              He  wol  to  yow  no  Ialouse  wordes  speke.

              And  forthy,  nece,  er  that  his  herte  breke,

              So  spek  yourself  to  him  of  this  matere;

              For  with  o  word  ye  may  his  herte  stere.

               `Now  have  I  told  what  peril  he  is  inne,

              And  his  coming  unwist  is  to  every  wight;

              Ne,  pardee,  harm  may  ther  be  noon,  ne  sinne;

              I  wol  myself  be  with  yow  al  this  night.

              Ye  knowe  eek  how  it  is  your  owne  knight,

              And  that,  by  right,  ye  moste  upon  him  triste,

              And  I  al  prest  to  fecche  him  whan  yow  liste.'

               This  accident  so  pitous  was  to  here,

              And  eek  so  lyk  a  sooth,  at  pryme  face,

              And  Troilus  hir  knight  to  hir  so  dere,

              His  prive  coming,  and  the  siker  place,

              That,  though  that  she  dide  him  as  thanne  a  grace,

              Considered  alle  thinges  as  they  stode,

              No  wonder  is,  sin  she  dide  al  for  gode.

               Cryseyde  answerde,  `As  wisly  god  at  reste

              My  sowle  bringe,  as  me  is  for  him  wo!

              And  eem,  ywis,  fayn  wolde  I  doon  the  beste,

              If  that  I  hadde  grace  to  do  so.

              But  whether  that  ye  dwelle  or  for  him  go,

              I  am,  til  god  me  bettre  minde  sende,

              At  dulcarnon,  right  at  my  wittes  ende.'

               Quod  Pandarus,  `Ye,  nece,  wol  ye  here?

              Dulcarnon  called  is  "fleminge  of  wrecches";

              It  semeth  hard,  for  wrecches  wol  not  lere

              For  verray  slouthe  or  othere  wilful  tecches;

              This  seyd  by  hem  that  be  not  worth  two  fecches.

              But  ye  ben  wys,  and  that  we  han  on  honde

              Nis  neither  hard,  ne  skilful  to  withstonde.'

               `Thanne,  eem,'  quod  she,  `doth  herof  as  yow  list;

              But  er  he  come,  I  wil  up  first  aryse;

              And,  for  the  love  of  god,  sin  al  my  trist


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 75



Top




Page No 78


Is  on  yow  two,  and  ye  ben  bothe  wyse,

              So  wircheth  now  in  so  discreet  a  wyse,

              That  I  honour  may  have,  and  he  plesaunce;

              For  I  am  here  al  in  your  governaunce.'

               `That  is  wel  seyd,'  quod  he,  `my  nece  dere'

              Ther  good  thrift  on  that  wyse  gentil  herte!

              But  liggeth  stille,  and  taketh  him  right  here,

              It  nedeth  not  no  ferther  for  him  sterte;

              And  ech  of  yow  ese  otheres  sorwes  smerte,

              For  love  of  god;  and,  Venus,  I  the  herie;

              For  sone  hope  I  we  shulle  ben  alle  merie.'

               This  Troilus  ful  sone  on  knees  him  sette

              Ful  sobrely,  right  be  hir  beddes  heed,

              And  in  his  beste  wyse  his  lady  grette;

              But  lord,  so  she  wex  sodeynliche  reed!

              Ne,  though  men  sholden  smyten  of  hir  heed,

              She  coude  nought  a  word  aright  outbringe

              So  sodeynly,  for  his  sodeyn  cominge.

               But  Pandarus,  that  so  wel  coude  fele

              In  every  thing,  to  pleye  anoon  bigan,

              And  seyde,  `Nece,  see  how  this  lord  can  knele!

              Now,  for  your  trouthe,  seeth  this  gentil  man!'

              And  with  that  word  he  for  a  quisshen  ran,

              And  seyde,  `Kneleth  now,  whyl  that  yow  leste,

              Ther  god  your  hertes  bringe  sone  at  reste!'

               Can  I  not  seyn,  for  she  bad  him  not  ryse,

              If  sorwe  it  putte  out  of  hir  remembraunce,

              Or  elles  that  she  toke  it  in  the  wyse

              Of  duetee,  as  for  his  observaunce;

              But  wel  finde  I  she  dide  him  this  plesaunce,

              That  she  him  kiste,  although  she  syked  sore;

              And  bad  him  sitte  adoun  withouten  more.

               Quod  Pandarus,  `Now  wol  ye  wel  biginne;

              Now  doth  him  sitte,  gode  nece  dere,

              Upon  your  beddes  syde  al  there  withinne,

              That  ech  of  yow  the  bet  may  other  here.'

              And  with  that  word  he  drow  him  to  the  fere,

              And  took  a  light,  and  fond  his  contenaunce,

              As  for  to  loke  upon  an  old  romaunce.

               Criseyde,  that  was  Troilus  lady  right,

              And  cleer  stood  on  a  ground  of  sikernesse,

              Al  thoughte  she,  hir  servaunt  and  hir  knight

              Ne  sholde  of  right  non  untrouthe  in  hir  gesse,

              Yet  nathelees,  considered  his  distresse,

              And  that  love  is  in  cause  of  swich  folye,

              Thus  to  him  spak  she  of  his  Ialousye:

               `Lo,  herte  myn,  as  wolde  the  excellence

              Of  love,  ayeins  the  which  that  no  man  may,

              Ne  oughte  eek  goodly  maken  resistence

              And  eek  bycause  I  felte  wel  and  say

              Youre  grete  trouthe,  and  servyse  every  day;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 76



Top




Page No 79


And  that  your  herte  al  myn  was,  sooth  to  seyne,

              This  droof  me  for  to  rewe  upon  your  peyne.

               `And  your  goodnesse  have  I  founde  alwey  yit,

              Of  whiche,  my  dere  herte  and  al  my  knight,

              I  thonke  it  yow,  as  fer  as  I  have  wit,

              Al  can  I  nought  as  muche  as  it  were  right;

              And  I,  emforth  my  conninge  and  my  might,

              Have  and  ay  shal,  how  sore  that  me  smerte,

              Ben  to  yow  trewe  and  hool,  with  a  myn  herte;

               `And  dredelees,  that  shal  be  founde  at  preve.  

              But,  herte  myn,  what  al  this  is  to  seyne

              Shal  wel  be  told,  so  that  ye  noght  yow  greve,

              Though  I  to  yow  right  on  yourself  compleyne.

              For  therwith  mene  I  fynally  the  peyne,

              That  halt  your  herte  and  myn  in  hevinesse,

              Fully  to  sleen,  and  every  wrong  redresse.

               `My  goode,  myn,  not  I  forwhy  ne  how

              That  Ialousye,  allas!  That  wikked  wivere,

              Thus  causelees  is  cropen  into  yow;

              The  harm  of  which  I  wolde  fayn  delivere!

              Allas!  That  he,  al  hool,  or  of  him  slivere,

              Shuld  have  his  refut  in  so  digne  a  place,

              Ther  Iove  him  sone  out  of  your  herte  arace!

               `But  O,  thou  Iove,  O  auctor  of  nature,

              Is  this  an  honour  to  thy  deitee,

              That  folk  ungiltif  suffren  here  iniure,

              And  who  that  giltif  is,  al  quit  goth  he?

              O  were  it  leful  for  to  pleyne  on  thee,

              That  undeserved  suffrest  Ialousye,

              Of  that  I  wolde  upon  thee  pleyne  and  crye!

               `Eek  al  my  wo  is  this,  that  folk  now  usen

              To  seyn  right  thus,  "Ye,  Ialousye  is  love!"

              And  wolde  a  busshel  venim  al  excusen,

              For  that  o  greyn  of  love  is  on  it  shove!

              But  that  wot  heighe  god  that  sit  above,

              If  it  be  lyker  love,  or  hate,  or  grame;

              And  after  that,  it  oughte  bere  his  name.

               `But  certeyn  is,  som  maner  Ialousye

              Is  excusable  more  than  som,  ywis.

              As  whan  cause  is,  and  som  swich  fantasye

              With  pietee  so  wel  repressed  is,

              That  it  unnethe  dooth  or  seyth  amis,

              But  goodly  drinketh  up  al  his  distresse;

              And  that  excuse  I,  for  the  gentilesse.

               `And  som  so  ful  of  furie  is  and  despyt

              That  it  sourmounteth  his  repressioun;

              But  herte  myn,  ye  be  not  in  that  plyt,

              That  thanke  I  god,  for  whiche  your  passioun

              I  wol  not  calle  it  but  illusioun,

              Of  habundaunce  of  love  and  bisy  cure,

              That  dooth  your  herte  this  disese  endure.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 77



Top




Page No 80


`Of  which  I  am  right  sory  but  not  wrooth;

              But,  for  my  devoir  and  your  hertes  reste,

              Wherso  yow  list,  by  ordal  or  by  ooth,

              By  sort,  or  in  what  wyse  so  yow  leste,

              For  love  of  god,  lat  preve  it  for  the  beste!

              And  if  that  I  be  giltif,  do  me  deye,

              Allas!  What  mighte  I  more  doon  or  seye?'

               With  that  a  fewe  brighte  teres  newe

              Owt  of  hir  eyen  fille,  and  thus  she  seyde,

              `Now  god,  thou  wost,  in  thought  ne  dede  untrewe

              To  Troilus  was  never  yet  Criseyde.'

              With  that  hir  heed  doun  in  the  bed  she  leyde,

              And  with  the  shete  it  wreigh,  and  syghed  sore,

              And  held  hir  pees;  not  o  word  spak  she  more.

               But  now  help  god  to  quenchen  al  this  sorwe,

              So  hope  I  that  he  shal,  for  he  best  may;

              For  I  have  seyn,  of  a  ful  misty  morwe

              Folwen  ful  ofte  a  mery  someres  day;

              And  after  winter  folweth  grene  May.

              Men  seen  alday,  and  reden  eek  in  stories,

              That  after  sharpe  shoures  been  victories.

               This  Troilus,  whan  he  hir  wordes  herde,

              Have  ye  no  care,  him  liste  not  to  slepe;

              For  it  thoughte  him  no  strokes  of  a  yerde

              To  here  or  seen  Criseyde,  his  lady  wepe;

              But  wel  he  felte  aboute  his  herte  crepe,

              For  every  teer  which  that  Criseyde  asterte,

              The  crampe  of  deeth,  to  streyne  him  by  the  herte.

               And  in  his  minde  he  gan  the  tyme  acurse

              That  he  cam  there,  and  that  that  he  was  born;

              For  now  is  wikke  yturned  into  worse,

              And  al  that  labour  he  hath  doon  biforn,

              He  wende  it  lost,  he  thoughte  he  nas  but  lorn.

              `O  Pandarus,'  thoughte  he,  `allas!  Thy  wyle

              Serveth  of  nought,  so  weylaway  the  whyle!'

               And  therwithal  he  heng  adoun  the  heed,

              And  fil  on  knees,  and  sorwfully  he  sighte;

              What  mighte  he  seyn?  He  felte  he  nas  but  deed,

              For  wrooth  was  she  that  shulde  his  sorwes  lighte.

              But  nathelees,  whan  that  he  speken  mighte,

              Than  seyde  he  thus,  `God  woot,  that  of  this  game,

              Whan  al  is  wist,  than  am  I  not  to  blame!'

               Therwith  the  sorwe  so  his  herte  shette,

              That  from  his  eyen  fil  there  not  a  tere,

              And  every  spirit  his  vigour  inknette,

              So  they  astoned  or  oppressed  were.

              The  feling  of  his  sorwe,  or  of  his  fere,

              Or  of  ought  elles,  fled  was  out  of  towne;

              And  doun  he  fel  al  sodeynly  aswowne.

               This  was  no  litel  sorwe  for  to  see;

              But  al  was  hust,  and  Pandare  up  as  faste,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 78



Top




Page No 81


`O  nece,  pees,  or  we  be  lost,'  quod  he,

              `Beth  nought  agast;'  But  certeyn,  at  the  laste,

              For  this  or  that,  he  into  bedde  him  caste,

              And  seyde,  `O  theef,  is  this  a  mannes  herte?'

              And  of  he  rente  al  to  his  bare  sherte;

               And  seyde,  `Nece,  but  ye  helpe  us  now,

              Allas,  your  owne  Troilus  is  lorn!'

              `Ywis,  so  wolde  I,  and  I  wiste  how,

              Ful  fayn,'  quod  she;  `Allas!  That  I  was  born!'

              `Ye,  nece,  wole  ye  pullen  out  the  thorn

              That  stiketh  in  his  herte?'  quod  Pandare;

              `Sey  "Al  foryeve,"  and  stint  is  al  this  fare!'

               `Ye,  that  to  me,'  quod  she,  `ful  lever  were

              Than  al  the  good  the  sonne  aboute  gooth';

              And  therwithal  she  swoor  him  in  his  ere,

              `Ywis,  my  dere  herte,  I  am  nought  wrooth,

              Have  here  my  trouthe  and  many  another  ooth;

              Now  speek  to  me,  for  it  am  I,  Cryseyde!'

              But  al  for  nought;  yet  mighte  he  not  abreyde.

               Therwith  his  pous  and  pawmes  of  his  hondes

              They  gan  to  frote,  and  wete  his  temples  tweyne,

              And,  to  deliveren  him  from  bittre  bondes,

              She  ofte  him  kiste;  and,  shortly  for  to  seyne,

              Him  to  revoken  she  dide  al  hir  peyne.

              And  at  the  laste,  he  gan  his  breeth  to  drawe,

              And  of  his  swough  sone  after  that  adawe,

               And  gan  bet  minde  and  reson  to  him  take,

              But  wonder  sore  he  was  abayst,  ywis.

              And  with  a  syk,  whan  he  gan  bet  awake,

              He  seyde,  `O  mercy,  god,  what  thing  is  this?'

              `Why  do  ye  with  yourselven  thus  amis?'

              Quod  tho  Criseyde,  `Is  this  a  mannes  game?

              What,  Troilus!  Wol  ye  do  thus,  for  shame?'

               And  therwithal  hir  arm  over  him  she  leyde,

              And  al  foryaf,  and  ofte  tyme  him  keste.

              He  thonked  hir,  and  to  hir  spak,  and  seyde

              As  fil  to  purpos  for  his  herte  reste.

              And  she  to  that  answerde  him  as  hir  leste;

              And  with  hir  goodly  wordes  him  disporte

              She  gan,  and  ofte  his  sorwes  to  comforte.

               Quod  Pandarus,  `For  ought  I  can  espyen,

              This  light,  nor  I  ne  serven  here  of  nought;

              Light  is  not  good  for  syke  folkes  yen.

              But  for  the  love  of  god,  sin  ye  be  brought

              In  thus  good  plyt,  lat  now  non  hevy  thought

              Ben  hanginge  in  the  hertes  of  yow  tweye:'

              And  bar  the  candele  to  the  chimeneye.

               Sone  after  this,  though  it  no  nede  were,

              Whan  she  swich  othes  as  hir  list  devyse

              Hadde  of  him  take,  hir  thoughte  tho  no  fere,

              Ne  cause  eek  non,  to  bidde  him  thennes  ryse.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 79



Top




Page No 82


Yet  lesse  thing  than  othes  may  suffyse

              In  many  a  cas;  for  every  wight,  I  gesse,

              That  loveth  wel  meneth  but  gentilesse.

               But  in  effect  she  wolde  wite  anoon

              Of  what  man,  and  eek  where,  and  also  why

              He  Ielous  was,  sin  ther  was  cause  noon;

              And  eek  the  signe,  that  he  took  it  by,

              She  bad  him  that  to  telle  hir  bisily,

              Or  elles,  certeyn,  she  bar  him  on  honde,

              That  this  was  doon  of  malis,  hir  to  fonde.

               Withouten  more,  shortly  for  to  seyne,

              He  moste  obeye  unto  his  lady  heste;

              And  for  the  lasse  harm,  he  moste  feyne.

              He  seyde  hir,  whan  she  was  at  swiche  a  feste,

              She  mighte  on  him  han  loked  at  the  leste;

              Not  I  not  what,  al  dere  ynough  a  risshe,

              As  he  that  nedes  moste  a  cause  fisshe.

               And  she  answerde,  `Swete,  al  were  it  so,

              What  harm  was  that,  sin  I  non  yvel  mene?

              For,  by  that  god  that  boughte  us  bothe  two,

              In  alle  thinge  is  myn  entente  clene.

              Swich  arguments  ne  been  not  worth  a  bene;

              Wol  ye  the  childish  Ialous  contrefete?

              Now  were  it  worthy  that  ye  were  ybete.'

               Tho  Troilus  gan  sorwfully  to  syke,

              Lest  she  be  wrooth,  him  thoughte  his  herte  deyde;

              And  seyde,  `Allas!  Upon  my  sorwes  syke

              Have  mercy,  swete  herte  myn,  Cryseyde!

              And  if  that,  in  tho  wordes  that  I  seyde,

              Be  any  wrong,  I  wol  no  more  trespace;

              Do  what  yow  list,  I  am  al  in  your  grace.'

               And  she  answerde,  `Of  gilt  misericorde!

              That  is  to  seyn,  that  I  foryeve  al  this;

              And  evermore  on  this  night  yow  recorde,

              And  beth  wel  war  ye  do  no  more  amis.'

              `Nay,  dere  herte  myn,'  quod  he,  `ywis.'

              `And  now,'  quod  she,  `that  I  have  do  yow  smerte,

              Foryeve  it  me,  myn  owene  swete  herte.'

               This  Troilus,  with  blisse  of  that  supprysed,

              Put  al  in  goddes  hond,  as  he  that  mente

              Nothing  but  wel;  and,  sodeynly  avysed,

              He  hir  in  armes  faste  to  him  hente.

              And  Pandarus,  with  a  ful  good  entente,

              Leyde  him  to  slepe,  and  seyde,  `If  ye  ben  wyse,

              Swowneth  not  now,  lest  more  folk  aryse.'

               What  mighte  or  may  the  sely  larke  seye,

              Whan  that  the  sperhauk  hath  it  in  his  foot?

              I  can  no  more,  but  of  thise  ilke  tweye,

              To  whom  this  tale  sucre  be  or  soot,

              Though  that  I  tarie  a  yeer,  somtyme  I  moot,

              After  myn  auctor,  tellen  hir  gladnesse,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 80



Top




Page No 83


As  wel  as  I  have  told  hir  hevinesse.

               Criseyde,  which  that  felte  hir  thus  ytake,

              As  writen  clerkes  in  hir  bokes  olde,

              Right  as  an  aspes  leef  she  gan  to  quake,

              Whan  she  him  felte  hir  in  his  armes  folde.

              But  Troilus,  al  hool  of  cares  colde,

              Gan  thanken  tho  the  blisful  goddes  sevene;

              Thus  sondry  peynes  bringen  folk  in  hevene.

               This  Troilus  in  armes  gan  hir  streyne,

              And  seyde,  `O  swete,  as  ever  mote  I  goon,

              Now  be  ye  caught,  now  is  ther  but  we  tweyne;

              Now  yeldeth  yow,  for  other  boot  is  noon.'

              To  that  Criseyde  answerde  thus  anoon,

              `Ne  hadde  I  er  now,  my  swete  herte  dere,

              Ben  yolde,  ywis,  I  were  now  not  here!'

               O!  Sooth  is  seyd,  that  heled  for  to  be

              As  of  a  fevre  or  othere  greet  syknesse,

              Men  moste  drinke,  as  men  may  often  see,

              Ful  bittre  drink;  and  for  to  han  gladnesse,

              Men  drinken  often  peyne  and  greet  distresse;

              I  mene  it  here,  as  for  this  aventure,

              That  thourgh  a  peyne  hath  founden  al  his  cure.

               And  now  swetnesse  semeth  more  sweet,

              That  bitternesse  assayed  was  biforn;

              For  out  of  wo  in  blisse  now  they  flete;

              Non  swich  they  felten,  sith  they  were  born;

              Now  is  this  bet,  than  bothe  two  be  lorn!

              For  love  of  god,  take  every  womman  hede

              To  werken  thus,  if  it  comth  to  the  nede.

               Criseyde,  al  quit  from  every  drede  and  tene,

              As  she  that  iuste  cause  hadde  him  to  triste,

              Made  him  swich  feste,  it  Ioye  was  to  sene,

              Whan  she  his  trouthe  and  clene  entente  wiste.

              And  as  aboute  a  tree,  with  many  a  twiste,

              Bitrent  and  wryth  the  sote  wodebinde,

              Gan  eche  of  hem  in  armes  other  winde.

               And  as  the  newe  abaysshed  nightingale,

              That  stinteth  first  whan  she  biginneth  to  singe,

              Whan  that  she  hereth  any  herde  tale,

              Or  in  the  hegges  any  wight  steringe,

              And  after  siker  dooth  hir  voys  outringe;

              Right  so  Criseyde,  whan  hir  drede  stente,

              Opned  hir  herte  and  tolde  him  hir  entente.

               And  right  as  he  that  seeth  his  deeth  yshapen,

              And  deye  moot,  in  ought  that  he  may  gesse,

              And  sodeynly  rescous  doth  him  escapen,

              And  from  his  deeth  is  brought  in  sikernesse,

              For  al  this  world,  in  swich  present  gladnesse

              Was  Troilus,  and  hath  his  lady  swete;

              With  worse  hap  god  lat  us  never  mete!

               Hir  armes  smale,  hir  streyghte  bak  and  softe,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 81



Top




Page No 84


Hir  sydes  longe,  fleshly,  smothe,  and  whyte

              He  gan  to  stroke,  and  good  thrift  bad  ful  ofte

              Hir  snowish  throte,  hir  brestes  rounde  and  lyte;

              Thus  in  this  hevene  he  gan  him  to  delyte,

              And  therwithal  a  thousand  tyme  hir  kiste;

              That,  what  to  done,  for  Ioye  unnethe  he  wiste.

               Than  seyde  he  thus,  `O,  Love,  O,  Charitee,

              Thy  moder  eek,  Citherea  the  swete,

              After  thyself  next  heried  be  she,

              Venus  mene  I,  the  welwilly  planete;

              And  next  that,  Imeneus,  I  thee  grete;

              For  never  man  was  to  yow  goddes  holde

              As  I,  which  ye  han  brought  fro  cares  colde.

               `Benigne  Love,  thou  holy  bond  of  thinges,

              Whoso  wol  grace,  and  list  thee  nought  honouren,

              Lo,  his  desyr  wol  flee  withouten  winges.

              For,  noldestow  of  bountee  hem  socouren

              That  serven  best  and  most  alwey  labouren,

              Yet  were  al  lost,  that  dar  I  wel  seyn,  certes,

              Butif  thy  grace  passed  our  desertes.

               `And  for  thou  me,  that  coude  leest  deserve

              Of  hem  that  nombred  been  unto  thy  grace,

              Hast  holpen,  ther  I  lykly  was  to  sterve,

              And  me  bistowed  in  so  heygh  a  place

              That  thilke  boundes  may  no  blisse  pace,

              I  can  no  more,  but  laude  and  reverence

              Be  to  thy  bounte  and  thyn  excellence!'

               And  therwithal  Criseyde  anoon  he  kiste,

              Of  which,  certeyn,  she  felte  no  disese,

              And  thus  seyde  he,  `Now  wolde  god  I  wiste,

              Myn  herte  swete,  how  I  yow  mighte  plese!

              What  man,'  quod  he,  `was  ever  thus  at  ese

              As  I,  on  whiche  the  faireste  and  the  beste

              That  ever  I  say,  deyneth  hir  herte  reste.

               `Here  may  men  seen  that  mercy  passeth  right;

              The  experience  of  that  is  felt  in  me,

              That  am  unworthy  to  so  swete  a  wight.

              But  herte  myn,  of  your  benignitee,

              So  thenketh,  though  that  I  unworthy  be,

              Yet  mot  I  nede  amenden  in  som  wyse,

              Right  thourgh  the  vertu  of  your  heyghe  servyse.

               `And  for  the  love  of  god,  my  lady  dere,

              Sin  god  hath  wrought  me  for  I  shal  yow  serve,

              As  thus  I  mene,  that  ye  wol  be  my  stere,

              To  do  me  live,  if  that  yow  liste,  or  sterve,

              So  techeth  me  how  that  I  may  deserve

              Your  thank,  so  that  I,  thurgh  myn  ignoraunce,

              Ne  do  nothing  that  yow  be  displesaunce.

               `For  certes,  fresshe  wommanliche  wyf,

              This  dar  I  seye,  that  trouthe  and  diligence,

              That  shal  ye  finden  in  me  al  my  lyf,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 82



Top




Page No 85


Ne  wol  not,  certeyn,  breken  your  defence;

              And  if  I  do,  present  or  in  absence,

              For  love  of  god,  lat  slee  me  with  the  dede,

              If  that  it  lyke  unto  your  womanhede.'

               `Ywis,'  quod  she,  `myn  owne  hertes  list,

              My  ground  of  ese,  and  al  myn  herte  dere,

              Graunt  mercy,  for  on  that  is  al  my  trist;

              But  late  us  falle  awey  fro  this  matere;

              For  it  suffyseth,  this  that  seyd  is  here.

              And  at  o  word,  withouten  repentaunce,

              Welcome,  my  knight,  my  pees,  my  suffisaunce!'

               Of  hir  delyt,  or  Ioyes  oon  the  leste

              Were  impossible  to  my  wit  to  seye;

              But  iuggeth,  ye  that  han  ben  at  the  feste,

              Of  swich  gladnesse,  if  that  hem  liste  pleye!

              I  can  no  more,  but  thus  thise  ilke  tweye

              That  night,  betwixen  dreed  and  sikernesse,

              Felten  in  love  the  grete  worthinesse.

               O  blisful  night,  of  hem  so  longe  ysought,

              How  blithe  unto  hem  bothe  two  thou  were!

              Why  ne  hadde  I  swich  on  with  my  soule  ybought,

              Ye,  or  the  leeste  Ioye  that  was  there?

              Awey,  thou  foule  daunger  and  thou  fere,

              And  lat  hem  in  this  hevene  blisse  dwelle,

              That  is  so  heygh,  that  al  ne  can  I  telle!

               But  sooth  is,  though  I  can  not  tellen  al,

              As  can  myn  auctor,  of  his  excellence,

              Yet  have  I  seyd,  and,  god  toforn,  I  shal

              In  every  thing  al  hoolly  his  sentence.

              And  if  that  I,  at  loves  reverence,

              Have  any  word  in  eched  for  the  beste,

              Doth  therwithal  right  as  yourselven  leste.

               For  myne  wordes,  here  and  every  part,

              I  speke  hem  alle  under  correccioun

              Of  yow,  that  feling  han  in  loves  art,

              And  putte  it  al  in  your  discrecioun

              To  encrese  or  maken  diminucioun

              Of  my  langage,  and  that  I  yow  biseche;

              But  now  to  purpos  of  my  rather  speche.

               Thise  ilke  two,  that  ben  in  armes  laft,

              So  looth  to  hem  asonder  goon  it  were,

              That  ech  from  other  wende  been  biraft,

              Or  elles,  lo,  this  was  hir  moste  fere,

              That  al  this  thing  but  nyce  dremes  were;

              For  which  ful  ofte  ech  of  hem  seyde,  `O  swete,

              Clippe  ich  yow  thus,  or  elles  I  it  mete?'

               And,  lord!  So  he  gan  goodly  on  hir  see,

              That  never  his  look  ne  bleynte  from  hir  face,

              And  seyde,  `O  dere  herte,  may  it  be

              That  it  be  sooth,  that  ye  ben  in  this  place?'

              `Ye,  herte  myn,  god  thank  I  of  his  grace!'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 83



Top




Page No 86


Quod  tho  Criseyde,  and  therwithal  him  kiste,

              That  where  his  spirit  was,  for  Ioye  he  niste.

               This  Troilus  ful  ofte  hir  eyen  two

              Gan  for  to  kisse,  and  seyde,  `O  eyen  clere,

              It  were  ye  that  wroughte  me  swich  wo,

              Ye  humble  nettes  of  my  lady  dere!

              Though  ther  be  mercy  writen  in  your  chere,

              God  wot,  the  text  ful  hard  is,  sooth,  to  finde,

              How  coude  ye  withouten  bond  me  binde?'

               Therwith  he  gan  hir  faste  in  armes  take,

              And  wel  an  hundred  tymes  gan  he  syke,

              Nought  swiche  sorwfull  sykes  as  men  make

              For  wo,  or  elles  whan  that  folk  ben  syke,

              But  esy  sykes,  swiche  as  been  to  lyke,

              That  shewed  his  affeccioun  withinne;

              Of  swiche  sykes  coude  he  nought  bilinne.

               Sone  after  this  they  speke  of  sondry  thinges,

              As  fil  to  purpos  of  this  aventure,

              And  pleyinge  entrechaungeden  hir  ringes,

              Of  which  I  can  nought  tellen  no  scripture;

              But  wel  I  woot,  a  broche,  gold  and  asure,

              In  whiche  a  ruby  set  was  lyk  an  herte,

              Criseyde  him  yaf,  and  stak  it  on  his  sherte.

               Lord!  trowe  ye,  a  coveitous,  a  wreccbe,

              That  blameth  love  and  holt  of  it  despyt,

              That,  of  tho  pens  that  he  can  mokre  and  kecche,

              Was  ever  yet  yyeve  him  swich  delyt,

              As  is  in  love,  in  oo  poynt,  in  som  plyt?

              Nay,  doutelees,  for  also  god  me  save,

              So  parfit  Ioye  may  no  nigard  have!

               They  wol  sey  `Yis,'  but  lord!  So  that  they  lye,

              Tho  bisy  wrecches,  ful  of  wo  and  drede!

              They  callen  love  a  woodnesse  or  folye,

              But  it  shal  falle  hem  as  I  shal  yow  rede;

              They  shul  forgo  the  whyte  and  eke  the  rede,

              And  live  in  wo,  ther  god  yeve  hem  mischaunce,

              And  every  lover  in  his  trouthe  avaunce!

               As  wolde  god,  tho  wrecches,  that  dispyse

              Servyse  of  love,  hadde  eres  also  longe

              As  hadde  Myda,  ful  of  coveityse,

              And  therto  dronken  hadde  as  hoot  and  stronge

              As  Crassus  dide  for  his  affectis  wronge,

              To  techen  hem  that  they  ben  in  the  vyce,

              And  loveres  nought,  although  they  holde  hem  nyce!

               Thise  ilke  two,  of  whom  that  I  yow  seye,

              Whan  that  hir  hertes  wel  assured  were,

              Tho  gonne  they  to  speken  and  to  pleye,

              And  eek  rehercen  how,  and  whanne,  and  where,

              They  knewe  hem  first,  and  every  wo  and  fere

              That  passed  was;  but  al  swich  hevinesse,

              I  thanke  it  god,  was  tourned  to  gladnesse.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 84



Top




Page No 87


And  evermo,  whan  that  hem  fel  to  speke

              Of  any  thing  of  swich  a  tyme  agoon,

              With  kissing  al  that  tale  sholde  breke,

              And  fallen  in  a  newe  Ioye  anoon,

              And  diden  al  hir  might,  sin  they  were  oon,

              For  to  recoveren  blisse  and  been  at  ese,

              And  passed  wo  with  Ioye  countrepeyse.

               Reson  wil  not  that  I  speke  of  sleep,

              For  it  accordeth  nought  to  my  matere;

              God  woot,  they  toke  of  that  ful  litel  keep,

              But  lest  this  night,  that  was  to  hem  so  dere,

              Ne  sholde  in  veyn  escape  in  no  manere,

              It  was  biset  in  Ioye  and  bisinesse

              Of  al  that  souneth  into  gentilnesse.

               But  whan  the  cok,  comune  astrologer,

              Gan  on  his  brest  to  bete,  and  after  crowe,

              And  Lucifer,  the  dayes  messager,

              Gan  for  to  ryse,  and  out  hir  bemes  throwe;

              And  estward  roos,  to  him  that  coude  it  knowe,

              Fortuna  maior,  than  anoon  Criseyde,

              With  herte  sore,  to  Troilus  thus  seyde:  

               `Myn  hertes  lyf,  my  trist  and  my  plesaunce,

              That  I  was  born,  allas!  What  me  is  wo,

              That  day  of  us  mot  make  desseveraunce!

              For  tyme  it  is  to  ryse,  and  hennes  go,

              Or  elles  I  am  lost  for  evermo!

              O  night,  allas!  Why  niltow  over  us  hove,

              As  longe  as  whanne  Almena  lay  by  Iove?

               `O  blake  night,  as  folk  in  bokes  rede,

              That  shapen  art  by  god  this  world  to  hyde

              At  certeyn  tymes  with  thy  derke  wede,

              That  under  that  men  mighte  in  reste  abyde,

              Wel  oughte  bestes  pleyne,  and  folk  thee  chyde,

              That  thereas  day  with  labour  wolde  us  breste,

              That  thou  thus  fleest,  and  deynest  us  nought  reste!

               `Thou  dost,  allas!  To  shortly  thyn  offyce,

              Thou  rakel  night,  ther  god,  makere  of  kinde,

              Thee,  for  thyn  hast  and  thyn  unkinde  vyce,

              So  faste  ay  to  our  hemispere  binde.

              That  nevermore  under  the  ground  thou  winde!

              For  now,  for  thou  so  hyest  out  of  Troye,

              Have  I  forgon  thus  hastily  my  Ioye!'

               This  Troilus,  that  with  tho  wordes  felte,

              As  thoughte  him  tho,  for  pietous  distresse,

              The  blody  teres  from  his  herte  melte,

              As  he  that  never  yet  swich  hevinesse

              Assayed  hadde,  out  of  so  greet  gladnesse,

              Gan  therwithal  Criseyde  his  lady  dere

              In  armes  streyne,  and  seyde  in  this  manere:  

               `O  cruel  day,  accusour  of  the  Ioye

              That  night  and  love  han  stole  and  faste  ywryen,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 85



Top




Page No 88


Acursed  be  thy  coming  into  Troye,

              For  every  bore  hath  oon  of  thy  bright  yen!

              Envyous  day,  what  list  thee  so  to  spyen?

              What  hastow  lost,  why  sekestow  this  place,

              Ther  god  thy  lyght  so  quenche,  for  his  grace?

               `Allas!  What  han  thise  loveres  thee  agilt,

              Dispitous  day?  Thyn  be  the  pyne  of  helle!

              For  many  a  lovere  hastow  shent,  and  wilt;

              Thy  pouring  in  wol  nowher  lete  hem  dwelle.

              What  proferestow  thy  light  here  for  to  selle?

              Go  selle  it  hem  that  smale  seles  graven,

              We  wol  thee  nought,  us  nedeth  no  day  haven.'

               And  eek  the  sonne  Tytan  gan  he  chyde,

              And  seyde,  `O  fool,  wel  may  men  thee  dispyse,

              That  hast  the  Dawing  al  night  by  thy  syde,

              And  suffrest  hir  so  sone  up  fro  thee  ryse,

              For  to  disesen  loveres  in  this  wyse.

              What!  Holde  your  bed  ther,  thou,  and  eek  thy  Morwe!

              I  bidde  god,  so  yeve  yow  bothe  sorwe!'

               Therwith  ful  sore  he  sighte,  and  thus  he  seyde,

              `My  lady  right,  and  of  my  wele  or  wo

              The  welle  and  rote,  O  goodly  myn,  Criseyde,

              And  shal  I  ryse,  allas!  And  shal  I  go?

              Now  fele  I  that  myn  herte  moot  atwo!

              For  how  sholde  I  my  lyf  an  houre  save,

              Sin  that  with  yow  is  al  the  lyf  I  have?

               `What  shal  I  doon,  for  certes,  I  not  how,

              Ne  whanne,  allas!  I  shal  the  tyme  see,

              That  in  this  plyt  I  may  be  eft  with  yow;

              And  of  my  lyf,  god  woot,  how  that  shal  be,

              Sin  that  desyr  right  now  so  byteth  me,

              That  I  am  deed  anoon,  but  I  retourne.

              How  sholde  I  longe,  allas!  Fro  yow  soiourne?

               `But  nathelees,  myn  owene  lady  bright,

              Yit  were  it  so  that  I  wiste  outrely,

              That  I,  your  humble  servaunt  and  your  knight,

              Were  in  your  herte  set  so  fermely

              As  ye  in  myn,  the  which  thing,  trewely,

              Me  lever  were  than  thise  worldes  tweyne,

              Yet  sholde  I  bet  enduren  al  my  peyne.'

               To  that  Cryseyde  answerde  right  anoon,

              And  with  a  syk  she  seyde,  `O  herte  dere,

              The  game,  ywis,  so  ferforth  now  is  goon,

              That  first  shal  Phebus  falle  fro  his  spere,

              And  every  egle  been  the  dowves  fere,

              And  every  roche  out  of  his  place  sterte,

              Er  Troilus  out  of  Criseydes  herte!

               `Ye  he  so  depe  inwith  myn  herte  grave,

              That,  though  I  wolde  it  turne  out  of  my  thought,

              As  wisly  verray  god  my  soule  save,

              To  dyen  in  the  peyne,  I  coude  nought!


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 86



Top




Page No 89


And,  for  the  love  of  god  that  us  bath  wrought,

              Lat  in  your  brayn  non  other  fantasye

              So  crepe,  that  it  cause  me  to  dye!

               `And  that  ye  me  wolde  han  as  faste  in  minde

              As  I  have  yow,  that  wolde  I  yow  biseche;

              And,  if  I  wiste  soothly  that  to  finde,

              God  mighte  not  a  poynt  my  Ioyes  eche!

              But,  herte  myn,  withoute  more  speche,

              Beth  to  me  trewe,  or  elles  were  it  routhe;

              For  I  am  thyn,  by  god  and  by  my  trouthe!

               `Beth  glad  forthy,  and  live  in  sikernesse;

              Thus  seyde  I  never  er  this,  ne  shal  to  mo;

              And  if  to  yow  it  were  a  gret  gladnesse

              To  turne  ayein,  soone  after  that  ye  go,

              As  fayn  wolde  I  as  ye,  it  were  so,

              As  wisly  god  myn  herte  bringe  at  reste!'

              And  him  in  armes  took,  and  ofte  keste.

               Agayns  his  wil,  sin  it  mot  nedes  be,

              This  Troilus  up  roos,  and  faste  him  cledde,

              And  in  his  armes  took  his  lady  free

              An  hundred  tyme,  and  on  his  wey  him  spedde,

              And  with  swich  wordes  as  his  herte  bledde,

              He  seyde,  `Farewel,  mr  dere  herte  swete,

              Ther  god  us  graunte  sounde  and  sone  to  mete!'

               To  which  no  word  for  sorwe  she  answerde,

              So  sore  gan  his  parting  hir  destreyne;

              And  Troilus  unto  his  palays  ferde,

              As  woo  bigon  as  she  was,  sooth  to  seyne;

              So  hard  him  wrong  of  sharp  desyr  the  peyne

              For  to  ben  eft  there  he  was  in  plesaunce,

              That  it  may  never  out  of  his  remembraunce.

               Retorned  to  his  real  palais,  sone

              He  softe  into  his  bed  gan  for  to  slinke,

              To  slepe  longe,  as  he  was  wont  to  done,

              But  al  for  nought;  he  may  wel  ligge  and  winke,

              But  sleep  ne  may  ther  in  his  herte  sinke;

              Thenkinge  how  she,  for  whom  desyr  him  brende,

              A  thousandfold  was  worth  more  than  he  wende.

               And  in  his  thought  gan  up  and  doun  to  winde

              Hir  wordes  alle,  and  every  countenaunce,

              And  fermely  impressen  in  his  minde

              The  leste  poynt  that  to  him  was  plesaunce;

              And  verrayliche,  of  thilke  remembraunce,

              Desyr  al  newe  him  brende,  and  lust  to  brede

              Gan  more  than  erst,  and  yet  took  he  non  hede.

               Criseyde  also,  right  in  the  same  wyse,

              Of  Troilus  gan  in  hir  herte  shette

              His  worthinesse,  his  lust,  his  dedes  wyse,

              His  gentilesse,  and  how  she  with  him  mette,

              Thonkinge  love  he  so  wel  hir  bisette;

              Desyring  eft  to  have  hir  herte  dere


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 87



Top




Page No 90


In  swich  a  plyt,  she  dorste  make  him  chere.

               Pandare,  amorwe  which  that  comen  was

              Unto  his  nece,  and  gan  hir  fayre  grete,

              Seyde,  `Al  this  night  so  reyned  it,  allas!

              That  al  my  drede  is  that  ye,  nece  swete,

              Han  litel  layser  had  to  slepe  and  mete;

              Al  night,'  quod  he,  `hath  reyn  so  do  me  wake,

              That  som  of  us,  I  trowe,  hir  hedes  ake.'

               And  ner  he  com,  and  seyde,  `How  stont  it  now

              This  mery  morwe,  nece,  how  can  ye  fare?'

              Criseyde  answerde,  `Never  the  bet  for  yow,

              Fox  that  ye  been,  god  yeve  youre  herte  care!

              God  help  me  so,  ye  caused  al  this  fare,

              Trow  I,'  quod  she,  `for  alle  your  wordes  whyte;

              O!  Whoso  seeth  yow  knoweth  yow  ful  lyte!'

               With  that  she  gan  hir  face  for  to  wrye

              With  the  shete,  and  wex  for  shame  al  reed;

              And  Pandarus  gan  under  for  to  prye,

              And  seyde,  `Nece,  if  that  I  shal  be  deed,

              Have  here  a  swerd,  and  smyteth  of  myn  heed.'

              With  that  his  arm  al  sodeynly  he  thriste

              Under  hir  nekke,  and  at  the  laste  hir  kiste.

               I  passe  al  that  which  chargeth  nought  to  seye,

              What!  God  foryaf  his  deeth,  and  she  also

              Foryaf,  and  with  hir  uncle  gan  to  pleye,

              For  other  cause  was  ther  noon  than  so.

              But  of  this  thing  right  to  the  effect  to  go,

              Whan  tyme  was,  hom  til  hir  hous  she  wente,

              And  Pandarus  hath  fully  his  entente.

               Now  torne  we  ayein  to  Troilus,

              That  resteles  ful  longe  abedde  lay,

              And  prevely  sente  after  Pandarus,

              To  him  to  come  in  al  the  haste  he  may.

              He  com  anoon,  nought  ones  seyde  he  `nay,'

              And  Troilus  ful  sobrely  he  grette,

              And  doun  upon  his  beddes  syde  him  sette.

               This  Troilus,  with  al  the  affeccioun

              Of  frendes  love  that  herte  may  devyse,

              To  Pandarus  on  knees  fil  adoun,

              And  er  that  he  wolde  of  the  place  aryse,

              He  gan  him  thonken  in  his  beste  wyse;

              An  hondred  sythe  he  gan  the  tyme  blesse,

              That  he  was  born,  to  bringe  him  fro  distresse.

               He  seyde,  `O  frend  of  frendes  the  alderbeste

              That  ever  was,  the  sothe  for  to  telle,

              Thou  hast  in  hevene  ybrought  my  soule  at  reste

              Fro  Flegitoun,  the  fery  flood  of  helle;

              That,  though  I  mighte  a  thousand  tymes  selle,

              Upon  a  day,  my  lyf  in  thy  servyse,

              It  mighte  nought  a  mote  in  that  suffyse.

               `The  sonne,  which  that  al  the  world  may  see,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 88



Top




Page No 91


Saw  never  yet,  my  lyf,  that  dar  I  leye,

              So  inly  fayr  and  goodly  as  is  she,

              Whos  I  am  al,  and  shal,  til  that  I  deye;

              And,  that  I  thus  am  hires,  dar  I  seye,

              That  thanked  be  the  heighe  worthinesse

              Of  love,  and  eek  thy  kinde  bisinesse.

               `Thus  hastow  me  no  litel  thing  yyive,

              Fo  which  to  thee  obliged  be  for  ay

              My  lyf,  and  why?  For  thorugh  thyn  help  I  live;

              For  elles  deed  hadde  I  be  many  a  day.'

              And  with  that  word  doun  in  his  bed  he  lay,

              And  Pandarus  ful  sobrely  him  herde

              Til  al  was  seyd,  and  than  he  thus  answerde:

               `My  dere  frend,  if  I  have  doon  for  thee

              In  any  cas,  god  wot,  it  is  me  leef;

              And  am  as  glad  as  man  may  of  it  be,

              God  help  me  so;  but  tak  now  agreef

              That  I  shal  seyn,  be  war  of  this  myscheef,

              That,  thereas  thou  now  brought  art  into  blisse,

              That  thou  thyself  ne  cause  it  nought  to  misse.

               `For  of  fortunes  sharpe  adversitee

              The  worst  kinde  of  infortune  is  this,

              A  man  to  have  ben  in  prosperitee,

              And  it  remembren,  whan  it  passed  is.

              Thou  art  wys  ynough,  forthy  do  nought  amis;

              Be  not  to  rakel,  though  thou  sitte  warme,

              For  if  thou  be,  certeyn,  it  wol  thee  harme.

               `Thou  art  at  ese,  and  holde  the  wel  therinne.

              For  also  seur  as  reed  is  every  fyr,

              As  greet  a  craft  is  kepe  wel  as  winne;

              Brydle  alwey  wel  thy  speche  and  thy  desyr,

              For  worldly  Ioye  halt  not  but  by  a  wyr;

              That  preveth  wel,  it  brest  alday  so  ofte;

              Forthy  nede  is  to  werke  with  it  softe.'

               Quod  Troilus,  `I  hope,  and  god  toforn,

              My  dere  frend,  that  I  shal  so  me  bere,

              That  in  my  gilt  ther  shal  no  thing  be  lorn,

              Ne  I  nil  not  rakle  as  for  to  greven  here;

              It  nedeth  not  this  matere  ofte  tere;

              For  wistestow  myn  herte  wel,  Pandare,

              God  woot,  of  this  thou  woldest  litel  care.'

               Tho  gan  he  telle  him  of  his  glade  night,

              And  wherof  first  his  herte  dredde,  and  how,

              And  seyde,  `Freend,  as  I  am  trewe  knight,

              And  by  that  feyth  I  shal  to  god  and  yow,

              I  hadde  it  never  half  so  hote  as  now;

              And  ay  the  more  that  desyr  me  byteth

              To  love  hir  best,  the  more  it  me  delyteth.

               `I  noot  myself  not  wisly  what  it  is;

              But  now  I  fele  a  newe  qualitee,

              Ye,  al  another  than  I  dide  er  this.'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 89



Top




Page No 92


Pandare  answerde,  and  seyde  thus,  that  he

              That  ones  may  in  hevene  blisse  be,

              He  feleth  other  weyes,  dar  I  leye,

              Than  thilke  tyme  he  first  herde  of  it  seye.

               This  is  o  word  for  al:  this  Troilus

              Was  never  ful  to  speke  of  this  matere,

              And  for  to  preysen  unto  Pandarus

              The  bountee  of  his  righte  lady  dere,

              And  Pandarus  to  thanke  and  maken  chere.

              This  tale  ay  was  spannewe  to  biginne,

              Til  that  the  night  departed  hem  atwinne.

               Sone  after  this,  for  that  fortune  it  wolde,

              Icomen  was  the  blisful  tyme  swete,

              That  Troilus  was  warned  that  he  sholde,

              Ther  he  was  erst,  Criseyde  his  lady  mete;

              For  which  he  felte  his  herte  in  Ioye  flete;

              And  feythfully  gan  alle  the  goddes  herie;

              And  lat  see  now  if  that  he  can  be  merie.

               And  holden  was  the  forme  and  al  the  wyse,

              Of  hir  cominge,  and  eek  of  his  also,

              As  it  was  erst,  which  nedeth  nought  devyse.

              But  playnly  to  the  effect  right  for  to  go,

              In  Ioye  and  suerte  Pandarus  hem  two

              Abedde  broughte,  whan  that  hem  bothe  leste,

              And  thus  they  ben  in  quiete  and  in  reste.

               Nought  nedeth  it  to  yow,  sin  they  ben  met,

              To  aske  at  me  if  that  they  blythe  were;

              For  if  it  erst  was  wel,  tho  was  it  bet

              A  thousandfold,  this  nedeth  not  enquere.

              Agon  was  every  sorwe  and  every  fere;

              And  bothe,  ywis,  they  hadde,  and  so  they  wende,

              As  muche  Ioye  as  herte  may  comprende.

               This  is  no  litel  thing  of  for  to  seye,

              This  passeth  every  wit  for  to  devyse;

              For  eche  of  hem  gan  otheres  lust  obeye;

              Felicitee,  which  that  thise  clerkes  wyse

              Commenden  so,  ne  may  not  here  suffyse.

              This  Ioye  may  not  writen  been  with  inke,

              This  passeth  al  that  herte  may  bithinke.

               But  cruel  day,  so  welawey  the  stounde!

              Gan  for  to  aproche,  as  they  by  signes  knewe,

              For  whiche  hem  thoughte  felen  dethes  wounde;

              So  wo  was  hem,  that  changen  gan  hir  hewe,

              And  day  they  goonnen  to  dispyse  al  newe,

              Calling  it  traytour,  envyous,  and  worse,

              And  bitterly  the  dayes  light  they  curse.

               Quod  Troilus,  `Allas!  Now  am  I  war

              That  Pirous  and  tho  swifte  stedes  three,

              Whiche  that  drawen  forth  the  sonnes  char,

              Han  goon  som  bypath  in  despyt  of  me;

              That  maketh  it  so  sone  day  to  be;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 90



Top




Page No 93


And,  for  the  sonne  him  hasteth  thus  to  ryse,

              Ne  shal  I  never  doon  him  sacrifyse!'

               But  nedes  day  departe  moste  hem  sone,

              And  whanne  hir  speche  doon  was  and  hir  chere,

              They  twinne  anoon  as  they  were  wont  to  done,

              And  setten  tyme  of  meting  eft  yfere;

              And  many  a  night  they  wroughte  in  this  manere.

              And  thus  Fortune  a  tyme  ladde  in  Ioye

              Criseyde,  and  eek  this  kinges  sone  of  Troye.

               In  suffisaunce,  in  blisse,  and  in  singinges,

              This  Troilus  gan  al  his  lyf  to  lede;

              He  spendeth,  Iusteth,  maketh  festeynges;

              He  yeveth  frely  ofte,  and  chaungeth  wede,

              And  held  aboute  him  alwey,  out  of  drede,

              A  world  of  folk,  as  cam  him  wel  of  kinde,

              The  fressheste  and  the  beste  he  coude  fynde;

               That  swich  a  voys  was  of  hym  and  a  stevene

              Thorughout  the  world,  of  honour  and  largesse,

              That  it  up  rong  unto  the  yate  of  hevene.

              And,  as  in  love,  he  was  in  swich  gladnesse,

              That  in  his  herte  he  demede,  as  I  gesse,

              That  there  nis  lovere  in  this  world  at  ese

              So  wel  as  he,  and  thus  gan  love  him  plese.

               The  godlihede  or  beautee  which  that  kinde

              In  any  other  lady  hadde  yset

              Can  not  the  mountaunce  of  a  knot  unbinde,

              Aboute  his  herte,  of  al  Criseydes  net.

              He  was  so  narwe  ymasked  and  yknet,

              That  it  undon  on  any  manere  syde,

              That  nil  not  been,  for  ought  that  may  betyde.

               And  by  the  hond  ful  ofte  he  wolde  take

              This  Pandarus,  and  into  gardin  lede,

              And  swich  a  feste  and  swich  a  proces  make

              Him  of  Criseyde,  and  of  hir  womanhede,

              And  of  hir  beautee,  that,  withouten  drede,

              It  was  an  hevene  his  wordes  for  to  here;

              And  thanne  he  wolde  singe  in  this  manere.

               `Love,  that  of  erthe  and  see  hath  governaunce,

              Love,  that  his  hestes  hath  in  hevene  hye,

              Love,  that  with  an  holsom  alliaunce

              Halt  peples  ioyned,  as  him  list  hem  gye,

              Love,  that  knetteth  lawe  of  companye,

              And  couples  doth  in  vertu  for  to  dwelle,

              Bind  this  acord,  that  I  have  told  and  telle;

               `That  that  the  world  with  feyth,  which  that  is  stable,

              Dyverseth  so  his  stoundes  concordinge,

              That  elements  that  been  so  discordable

              Holden  a  bond  perpetuely  duringe,

              That  Phebus  mote  his  rosy  day  forth  bringe,

              And  that  the  mone  hath  lordship  over  the  nightes,

              Al  this  doth  Love;  ay  heried  be  his  mightes!


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 91



Top




Page No 94


`That,  that  the  see,  that  gredy  is  to  flowen,

              Constreyneth  to  a  certeyn  ende  so

              His  flodes,  that  so  fersly  they  ne  growen

              To  drenchen  erthe  and  al  for  evermo;

              And  if  that  Love  ought  lete  his  brydel  go,

              Al  that  now  loveth  asonder  sholde  lepe,

              And  lost  were  al,  that  Love  halt  now  tohepe.

               `So  wolde  god,  that  auctor  is  of  kinde,

              That,  with  his  bond,  Love  of  his  vertu  liste

              To  cerclen  hertes  alle,  and  faste  binde,

              That  from  his  bond  no  wight  the  wey  out  wiste.

              And  hertes  colde,  hem  wolde  I  that  he  twiste

              To  make  hem  love,  and  that  hem  leste  ay  rewe

              On  hertes  sore,  and  kepe  hem  that  ben  trewe.'

               In  alle  nedes,  for  the  tounes  werre,

              He  was,  and  ay  the  firste  in  armes  dight;

              And  certeynly,  butif  that  bokes  erre,

              Save  Ector,  most  ydrad  of  any  wight;

              And  this  encrees  of  hardinesse  and  might

              Cam  him  of  love,  his  ladies  thank  to  winne,

              That  altered  his  spirit  so  withinne.

               In  tyme  of  trewe,  on  haukinge  wolde  he  ryde,

              Or  elles  hunten  boor,  bere,  or  lyoun;

              The  smale  bestes  leet  he  gon  bisyde.

              And  whan  that  he  com  rydinge  into  toun,

              Ful  ofte  his  lady,  from  hir  window  doun,

              As  fresh  as  faucon  comen  out  of  muwe,

              Ful  redy  was,  him  goodly  to  saluwe.

               And  most  of  love  and  vertu  was  his  speche,

              And  in  despyt  hadde  alle  wrecchednesse;

              And  doutelees,  no  nede  was  him  biseche

              To  honouren  hem  that  hadde  worthinesse,

              And  esen  hem  that  weren  in  distresse.

              And  glad  was  he  if  any  wight  wel  ferde,

              That  lover  was,  whan  he  it  wiste  or  herde.

               For  sooth  to  seyn,  he  lost  held  every  wight

              Butif  he  were  in  loves  heigh  servyse,

              I  mene  folk  that  oughte  it  been  of  right.

              And  over  al  this,  so  wel  coude  he  devyse

              Of  sentement,  and  in  so  unkouth  wyse

              Al  his  array,  that  every  lover  thoughte,

              That  al  was  wel,  whatso  he  seyde  or  wroughte.

               And  though  that  he  be  come  of  blood  royal,

              Him  liste  of  pryde  at  no  wight  for  to  chase;

              Benigne  he  was  to  ech  in  general,

              For  which  he  gat  him  thank  in  every  place.

              Thus  wolde  love,  yheried  be  his  grace,

              That  Pryde,  Envye,  Ire,  and  Avaryce

              He  gan  to  flee,  and  every  other  vyce.

               Thou  lady  bright,  the  doughter  to  Dione,

              Thy  blinde  and  winged  sone  eek,  daun  Cupyde;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 92



Top




Page No 95


Ye  sustren  nyne  eek,  that  by  Elicone

              In  hil  Parnaso  listen  for  to  abyde,

              That  ye  thus  fer  han  deyned  me  to  gyde,

              I  can  no  more,  but  sin  that  ye  wol  wende,

              Ye  heried  been  for  ay,  withouten  ende!

               Thourgh  yow  have  I  seyd  fully  in  my  song

              Theffect  and  Ioye  of  Troilus  servyse,

              Al  be  that  ther  was  som  disese  among,

              As  to  myn  auctor  listeth  to  devyse.

              My  thridde  book  now  ende  ich  in  this  wyse;

              And  Troilus  in  luste  and  in  quiete

              Is  with  Criseyde,  his  owne  herte  swete.

Explicit  Liber  Tercius.

BOOK  IV

Prohemium.

                   But  al  to  litel,  weylaway  the  whyle,

              Lasteth  swich  Ioye,  ythonked  be  Fortune!

              That  semeth  trewest,  whan  she  wol  bygyle,

              And  can  to  foles  so  hir  song  entune,

              That  she  hem  hent  and  blent,  traytour  comune;

              And  whan  a  wight  is  from  hir  wheel  ythrowe,

              Than  laugheth  she,  and  maketh  him  the  mowe.

               From  Troilus  she  gan  hir  brighte  face

              Awey  to  wrythe,  and  took  of  him  non  hede,

              But  caste  him  clene  out  of  his  lady  grace,

              And  on  hir  wheel  she  sette  up  Diomede;

              For  which  right  now  myn  herte  ginneth  blede,

              And  now  my  penne,  allas!  With  which  I  wryte,

              Quaketh  for  drede  of  that  I  moot  endyte.

               For  how  Criseyde  Troilus  forsook,

              Or  at  the  leste,  how  that  she  was  unkinde,

              Mot  hennesforth  ben  matere  of  my  book,

              As  wryten  folk  through  which  it  is  in  minde.

              Allas!  That  they  sholde  ever  cause  finde

              To  speke  hir  harm;  and  if  they  on  hir  lye,

              Ywis,  hemself  sholde  han  the  vilanye.

               O  ye  Herines,  Nightes  doughtren  three,

              That  endelees  compleynen  ever  in  pyne,

              Megera,  Alete,  and  eek  Thesiphone;

              Thou  cruel  Mars  eek,  fader  to  Quiryne,

              This  ilke  ferthe  book  me  helpeth  fyne,

              So  that  the  los  of  lyf  and  love  yfere

              Of  Troilus  be  fully  shewed  here.

Explicit  prohemium.

Incipit  Quartus  Liber.

               Ligginge  in  ost,  as  I  have  seyd  er  this,

              The  Grekes  stronge,  aboute  Troye  toun,

              Bifel  that,  whan  that  Phebus  shyning  is


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 93



Top




Page No 96


Upon  the  brest  of  Hercules  Lyoun,

              That  Ector,  with  ful  many  a  bold  baroun,

              Caste  on  a  day  with  Grekes  for  to  fighte,

              As  he  was  wont  to  greve  hem  what  he  mighte.

               Not  I  how  longe  or  short  it  was  bitwene

              This  purpos  and  that  day  they  fighte  mente;

              But  on  a  day  wel  armed,  bright  and  shene,

              Ector,  and  many  a  worthy  wight  out  wente,

              With  spere  in  hond  and  bigge  bowes  bente;

              And  in  the  herd,  withoute  lenger  lette,

              Hir  fomen  in  the  feld  anoon  hem  mette.

               The  longe  day,  with  speres  sharpe  ygrounde,

              With  arwes,  dartes,  swerdes,  maces  felle,

              They  fighte  and  bringen  hors  and  man  to  grounde,

              And  with  hir  axes  out  the  braynes  quelle.

              But  in  the  laste  shour,  sooth  for  to  telle,

              The  folk  of  Troye  hemselven  so  misledden,

              That  with  the  worse  at  night  homward  they  fledden.

               At  whiche  day  was  taken  Antenor,

              Maugre  Polydamas  or  Monesteo,

              Santippe,  Sarpedon,  Polynestor,

              Polyte,  or  eek  the  Troian  daun  Ripheo,

              And  othere  lasse  folk,  as  Phebuseo.

              So  that,  for  harm,  that  day  the  folk  of  Troye

              Dredden  to  lese  a  greet  part  of  hir  Ioye.

               Of  Pryamus  was  yeve,  at  Greek  requeste,

              A  tyme  of  trewe,  and  tho  they  gonnen  trete,

              Hir  prisoneres  to  chaungen,  moste  and  leste,

              And  for  the  surplus  yeven  sommes  grete.

              This  thing  anoon  was  couth  in  every  strete,

              Bothe  in  thassege,  in  toune,  and  everywhere,

              And  with  the  firste  it  cam  to  Calkas  ere.

               Whan  Calkas  knew  this  tretis  sholde  holde,

              In  consistorie,  among  the  Grekes,  sone

              He  gan  in  thringe  forth,  with  lordes  olde,

              And  sette  him  thereas  he  was  wont  to  done;

              And  with  a  chaunged  face  hem  bad  a  bone,

              For  love  of  god,  to  don  that  reverence,

              To  stinte  noyse,  and  yeve  him  audience.

               Thanne  seyde  he  thus,  `Lo!  Lordes  myne,  I  was

              Troian,  as  it  is  knowen  out  of  drede;

              And,  if  that  yow  remembre,  I  am  Calkas,

              That  alderfirst  yaf  comfort  to  your  nede,

              And  tolde  wel  how  that  ye  sholden  spede.

              For  dredelees,  thorugh  yow,  shal,  in  a  stounde,

              Ben  Troye  ybrend,  and  beten  doun  to  grounde.

               `And  in  what  forme,  or  in  what  maner  wyse

              This  town  to  shende,  and  al  your  lust  to  acheve,

              Ye  han  er  this  wel  herd  it  me  devyse;

              This  knowe  ye,  my  lordes,  as  I  leve.

              And  for  the  Grekes  weren  me  so  leve,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 94



Top




Page No 97


I  com  myself  in  my  propre  persone,

              To  teche  in  this  how  yow  was  best  to  done;

               `Havinge  unto  my  tresour  ne  my  rente

              Right  no  resport,  to  respect  of  your  ese.

              Thus  al  my  good  I  loste  and  to  yow  wente,

              Wening  in  this  you,  lordes,  for  to  plese.

              But  al  that  los  ne  doth  me  no  disese.

              I  vouchesauf,  as  wisly  have  I  Ioye,

              For  you  to  lese  al  that  I  have  in  Troye,

               `Save  of  a  doughter,  that  I  lafte,  allas!

              Slepinge  at  hoom,  whanne  out  of  Troye  I  sterte.

              O  sterne,  O  cruel  fader  that  I  was!

              How  mighte  I  have  in  that  so  hard  an  herte?

              Allas!  I  ne  hadde  ybrought  hir  in  hir  sherte!

              For  sorwe  of  which  I  wol  not  live  to  morwe,

              Butif  ye  lordes  rewe  upon  my  sorwe.

               `For,  by  that  cause  I  say  no  tyme  er  now

              Hir  to  delivere,  I  holden  have  my  pees;

              But  now  or  never,  if  that  it  lyke  yow,

              I  may  hir  have  right  sone,  doutelees.

              O  help  and  grace!  Amonges  al  this  prees,

              Rewe  on  this  olde  caitif  in  destresse,

              Sin  I  through  yow  have  al  this  hevinesse!

               `Ye  have  now  caught  and  fetered  in  prisoun

              Troians  ynowe;  and  if  your  willes  be,

              My  child  with  oon  may  have  redempcioun.

              Now  for  the  love  of  god  and  of  bountee,

              Oon  of  so  fele,  allas!  So  yeve  him  me.

              What  nede  were  it  this  preyere  for  to  werne,

              Sin  ye  shul  bothe  han  folk  and  toun  as  yerne?

               `On  peril  of  my  lyf,  I  shal  nat  lye,

              Appollo  hath  me  told  it  feithfully;

              I  have  eek  founde  it  be  astronomye,

              By  sort,  and  by  augurie  eek  trewely,

              And  dar  wel  seye,  the  tyme  is  faste  by,

              That  fyr  and  flaumbe  on  al  the  toun  shal  sprede;

              And  thus  shal  Troye  turne  to  asshen  dede.

               `For  certeyn,  Phebus  and  Neptunus  bothe,

              That  makeden  the  walles  of  the  toun,

              Ben  with  the  folk  of  Troye  alwey  so  wrothe,

              That  thei  wol  bringe  it  to  confusioun,

              Right  in  despyt  of  king  Lameadoun.

              Bycause  he  nolde  payen  hem  hir  hyre,

              The  toun  of  Troye  shal  ben  set  onfyre.'

               Telling  his  tale  alwey,  this  olde  greye,

              Humble  in  speche,  and  in  his  lokinge  eke,

              The  salte  teres  from  his  eyen  tweye

              Ful  faste  ronnen  doun  by  eyther  cheke.

              So  longe  he  gan  of  socour  hem  byseke

              That,  for  to  hele  him  of  his  sorwes  sore,

              They  yave  him  Antenor,  withoute  more.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 95



Top




Page No 98


But  who  was  glad  ynough  but  Calkas  tho?

              And  of  this  thing  ful  sone  his  nedes  leyde

              On  hem  that  sholden  for  the  tretis  go,

              And  hem  for  Antenor  ful  ofte  preyde

              To  bringen  hoom  king  Toas  and  Criseyde;

              And  whan  Pryam  his  savegarde  sente,

              Thembassadours  to  Troye  streyght  they  wente.

               The  cause  ytold  of  hir  cominge,  the  olde

              Pryam  the  king  ful  sone  in  general

              Let  hereupon  his  parlement  to  holde,

              Of  which  the  effect  rehersen  yow  I  shal.

              Thembassadours  ben  answered  for  fynal,

              Theschaunge  of  prisoners  and  al  this  nede

              Hem  lyketh  wel,  and  forth  in  they  procede.

               This  Troilus  was  present  in  the  place,

              Whan  axed  was  for  Antenor  Criseyde,

              For  which  ful  sone  chaungen  gan  his  face,

              As  he  that  with  tho  wordes  wel  neigh  deyde.

              But  nathelees,  he  no  word  to  it  seyde,

              Lest  men  sholde  his  affeccioun  espye;

              With  mannes  herte  he  gan  his  sorwes  drye.

               And  ful  of  anguissh  and  of  grisly  drede

              Abood  what  lordes  wolde  unto  it  seye;

              And  if  they  wolde  graunte,  as  god  forbede,

              Theschaunge  of  hir,  than  thoughte  he  thinges  tweye,

              First,  how  to  save  hir  honour,  and  what  weye

              He  mighte  best  theschaunge  of  hir  withstonde;

              Ful  faste  he  caste  how  al  this  mighte  stonde.

               Love  him  made  al  prest  to  doon  hir  byde,

              And  rather  dye  than  she  sholde  go;

              But  resoun  seyde  him,  on  that  other  syde,

              `Withoute  assent  of  hir  ne  do  not  so,

              Lest  for  thy  werk  she  wolde  be  thy  fo,

              And  seyn,  that  thorugh  thy  medling  is  yblowe

              Your  bother  love,  there  it  was  erst  unknowe.'

               For  which  he  gan  deliberen,  for  the  beste,

              That  though  the  lordes  wolde  that  she  wente,

              He  wolde  lat  hem  graunte  what  hem  leste,

              And  telle  his  lady  first  what  that  they  mente.

              And  whan  that  she  had  seyd  him  hir  entente,

              Therafter  wolde  he  werken  also  blyve,

              Though  al  the  world  ayein  it  wolde  stryve.

               Ector,  which  that  wel  the  Grekes  herde,

              For  Antenor  how  they  wolde  han  Criseyde,

              Gan  it  withstonde,  and  sobrely  answerde:  

              `Sires,  she  nis  no  prisoner,'  he  seyde;

              `I  noot  on  yow  who  that  this  charge  leyde,

              But,  on  my  part,  ye  may  eftsone  hem  telle,

              We  usen  here  no  wommen  for  to  selle.'

               The  noyse  of  peple  upstirte  thanne  at  ones,

              As  breme  as  blase  of  straw  yset  on  fyre;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 96



Top




Page No 99


For  infortune  it  wolde,  for  the  nones,

              They  sholden  hir  confusioun  desyre.

              `Ector,'  quod  they,  `what  goost  may  yow  enspyre

              This  womman  thus  to  shilde  and  doon  us  lese

              Daun  Antenor?    a  wrong  wey  now  ye  chese  

               `That  is  so  wys,  and  eek  so  bold  baroun,

              And  we  han  nede  to  folk,  as  men  may  see;

              He  is  eek  oon,  the  grettest  of  this  toun;

              O  Ector,  lat  tho  fantasyes  be!

              O  king  Priam,'  quod  they,  `thus  seggen  we,

              That  al  our  voys  is  to  forgon  Criseyde;'

              And  to  deliveren  Antenor  they  preyde.

               O  Iuvenal,  lord!  Trewe  is  thy  sentence,

              That  litel  witen  folk  what  is  to  yerne

              That  they  ne  finde  in  hir  desyr  offence;

              For  cloud  of  errour  let  hem  not  descerne

              What  best  is;  and  lo,  here  ensample  as  yerne.

              This  folk  desiren  now  deliveraunce

              Of  Antenor,  that  broughte  hem  to  mischaunce!

               For  he  was  after  traytour  to  the  toun

              Of  Troye;  allas!  They  quitte  him  out  to  rathe;

              O  nyce  world,  lo,  thy  discrecioun!

              Criseyde,  which  that  never  dide  hem  skathe,

              Shal  now  no  lenger  in  hir  blisse  bathe;

              But  Antenor,  he  shal  com  hoom  to  toune,

              And  she  shal  out;  thus  seyden  here  and  howne.

               For  which  delibered  was  by  parlement

              For  Antenor  to  yelden  out  Criseyde,

              And  it  pronounced  by  the  president,

              Altheigh  that  Ector  `nay'  ful  ofte  preyde.

              And  fynaly,  what  wight  that  it  withseyde,

              It  was  for  nought,  it  moste  been,  and  sholde;

              For  substaunce  of  the  parlement  it  wolde.

               Departed  out  of  parlement  echone,

              This  Troilus,  withoute  wordes  mo,

              Unto  his  chaumbre  spedde  him  faste  allone,

              Butif  it  were  a  man  of  his  or  two,

              The  whiche  he  bad  out  faste  for  to  go,

              Bycause  he  wolde  slepen,  as  he  seyde,

              And  hastely  upon  his  bed  him  leyde.

               And  as  in  winter  leves  been  biraft,

              Eche  after  other,  til  the  tree  be  bare,

              So  that  ther  nis  but  bark  and  braunche  ylaft,

              Lyth  Troilus,  biraft  of  ech  welfare,

              Ybounden  in  the  blake  bark  of  care,

              Disposed  wood  out  of  his  wit  to  breyde,

              So  sore  him  sat  the  chaunginge  of  Criseyde.

               He  rist  him  up,  and  every  dore  he  shette

              And  windowe  eek,  and  tho  this  sorweful  man

              Upon  his  beddes  syde  adoun  him  sette,

              Ful  lyk  a  deed  image  pale  and  wan;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 97



Top




Page No 100


And  in  his  brest  the  heped  wo  bigan

              Outbreste,  and  he  to  werken  in  this  wyse

              In  his  woodnesse,  as  I  shal  yow  devyse.

               Right  as  the  wilde  bole  biginneth  springe

              Now  here,  now  there,  ydarted  to  the  herte,

              And  of  his  deeth  roreth  in  compleyninge,

              Right  so  gan  he  aboute  the  chaumbre  sterte,

              Smyting  his  brest  ay  with  his  festes  smerte;

              His  heed  to  the  wal,  his  body  to  the  grounde

              Ful  ofte  he  swapte,  himselven  to  confounde.

               His  eyen  two,  for  pitee  of  his  herte,

              Out  stremeden  as  swifte  welles  tweye;

              The  heighe  sobbes  of  his  sorwes  smerte

              His  speche  him  refte,  unnethes  mighte  he  seye,

              `O  deeth,  allas!  Why  niltow  do  me  deye?

              Acursed  be  the  day  which  that  nature

              Shoop  me  to  ben  a  lyves  creature!'

               But  after,  whan  the  furie  and  the  rage

              Which  that  his  herte  twiste  and  faste  threste,

              By  lengthe  of  tyme  somwhat  gan  asswage,

              Upon  his  bed  he  leyde  him  doun  to  reste;

              But  tho  bigonne  his  teres  more  outbreste,

              That  wonder  is,  the  body  may  suffyse

              To  half  this  wo,  which  that  I  yow  devyse.

               Than  seyde  he  thus,  `Fortune!  Allas  the  whyle!

              What  have  I  doon,  what  have  I  thus  agilt?

              How  mightestow  for  reuthe  me  bigyle?

              Is  ther  no  grace,  and  shal  I  thus  be  spilt?

              Shal  thus  Criseyde  awey,  for  that  thou  wilt?

              Allas!  How  maystow  in  thyn  herte  finde

              To  been  to  me  thus  cruel  and  unkinde?

               `Have  I  thee  nought  honoured  al  my  lyve,

              As  thou  wel  wost,  above  the  goddes  alle?

              Why  wiltow  me  fro  Ioye  thus  depryve?

              O  Troilus,  what  may  men  now  thee  calle

              But  wrecche  of  wrecches,  out  of  honour  falle

              Into  miserie,  in  which  I  wol  biwayle

              Criseyde,  allas!  Til  that  the  breeth  me  fayle?

               `Allas,  Fortune!  If  that  my  lyf  in  Ioye

              Displesed  hadde  unto  thy  foule  envye,

              Why  ne  haddestow  my  fader,  king  of  Troye,

              Byraft  the  lyf,  or  doon  my  bretheren  dye,

              Or  slayn  myself,  that  thus  compleyne  and  crye,

              I,  combreworld,  that  may  of  nothing  serve,

              But  ever  dye,  and  never  fully  sterve?

               `If  that  Criseyde  allone  were  me  laft,

              Nought  roughte  I  whider  thou  woldest  me  stere;

              And  hir,  allas!  Than  hastow  me  biraft.

              But  evermore,  lo!  This  is  thy  manere,

              To  reve  a  wight  that  most  is  to  him  dere,

              To  preve  in  that  thy  gerful  violence.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 98



Top




Page No 101


Thus  am  I  lost,  ther  helpeth  no  defence!

               `O  verray  lord  of  love,  O  god,  allas!

              That  knowest  best  myn  herte  and  al  my  thought,

              What  shal  my  sorwful  lyf  don  in  this  cas

              If  I  forgo  that  I  so  dere  have  bought?

              Sin  ye  Cryseyde  and  me  han  fully  brought

              Into  your  grace,  and  bothe  our  hertes  seled,

              How  may  ye  suffre,  allas!  It  be  repeled?

               `What  I  may  doon,  I  shal,  whyl  I  may  dure

              On  lyve  in  torment  and  in  cruel  peyne,

              This  infortune  or  this  disaventure,

              Allone  as  I  was  born,  ywis,  compleyne;

              Ne  never  wil  I  seen  it  shyne  or  reyne;

              But  ende  I  wil,  as  Edippe,  in  derknesse

              My  sorwful  lyf,  and  dyen  in  distresse.

               `O  wery  goost,  that  errest  to  and  fro,

              Why  niltow  fleen  out  of  the  wofulleste

              Body,  that  ever  mighte  on  grounde  go?

              O  soule,  lurkinge  in  this  wo,  unneste,

              Flee  forth  out  of  myn  herte,  and  lat  it  breste,

              And  folwe  alwey  Criseyde,  thy  lady  dere;

              Thy  righte  place  is  now  no  lenger  here!

               `O  wofulle  eyen  two,  sin  your  disport

              Was  al  to  seen  Criseydes  eyen  brighte,

              What  shal  ye  doon  but,  for  my  discomfort,

              Stonden  for  nought,  and  wepen  out  your  sighte?

              Sin  she  is  queynt,  that  wont  was  yow  to  lighte,

              In  veyn  frothisforth  have  I  eyen  tweye

              Yformed,  sin  your  vertue  is  aweye.

               `O  my  Criseyde,  O  lady  sovereyne

              Of  thilke  woful  soule  that  thus  cryeth,

              Who  shal  now  yeven  comfort  to  the  peyne?

              Allas,  no  wight;  but  when  myn  herte  dyeth,

              My  spirit,  which  that  so  unto  yow  hyeth,

              Receyve  in  gree,  for  that  shal  ay  yow  serve;

              Forthy  no  fors  is,  though  the  body  sterve.

               `O  ye  loveres,  that  heighe  upon  the  wheel

              Ben  set  of  Fortune,  in  good  aventure,

              God  leve  that  ye  finde  ay  love  of  steel,

              And  longe  mot  your  lyf  in  Ioye  endure!

              But  whan  ye  comen  by  my  sepulture,

              Remembreth  that  your  felawe  resteth  there;

              For  I  lovede  eek,  though  I  unworthy  were.

               `O  olde,  unholsom,  and  mislyved  man,

              Calkas  I  mene,  allas!  What  eyleth  thee

              To  been  a  Greek,  sin  thou  art  born  Troian?

              O  Calkas,  which  that  wilt  my  bane  be,

              In  cursed  tyme  was  thou  born  for  me!

              As  wolde  blisful  Iove,  for  his  Ioye,

              That  I  thee  hadde,  where  I  wolde,  in  Troye!'

               A  thousand  sykes,  hottere  than  the  glede,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 99



Top




Page No 102


Out  of  his  brest  ech  after  other  wente,

              Medled  with  pleyntes  newe,  his  wo  to  fede,

              For  which  his  woful  teres  never  stente;

              And  shortly,  so  his  peynes  him  torente,

              And  wex  so  mat,  that  Ioye  nor  penaunce

              He  feleth  noon,  but  lyth  forth  in  a  traunce.

               Pandare,  which  that  in  the  parlement

              Hadde  herd  what  every  lord  and  burgeys  seyde,

              And  how  ful  graunted  was,  by  oon  assent,

              For  Antenor  to  yelden  so  Criseyde,

              Gan  wel  neigh  wood  out  of  his  wit  to  breyde,

              So  that,  for  wo,  he  niste  what  he  mente;

              But  in  a  rees  to  Troilus  he  wente.

               A  certeyn  knight,  that  for  the  tyme  kepte

              The  chaumbredore,  undide  it  him  anoon;

              And  Pandare,  that  ful  tendreliche  wepte,

              Into  the  derke  chaumbre,  as  stille  as  stoon,

              Toward  the  bed  gan  softely  to  goon,

              So  confus,  that  he  niste  what  to  seye;

              For  verray  wo  his  wit  was  neigh  aweye.

               And  with  his  chere  and  loking  al  totorn,

              For  sorwe  of  this,  and  with  his  armes  folden,

              He  stood  this  woful  Troilus  biforn,

              And  on  his  pitous  face  he  gan  biholden;

              But  lord,  so  often  gan  his  herte  colden,

              Seing  his  freend  in  wo,  whos  hevinesse

              His  herte  slow,  as  thoughte  him,  for  distresse.

               This  woful  wight,  this  Troilus,  that  felte

              His  freend  Pandare  ycomen  him  to  see,

              Gan  as  the  snow  ayein  the  sonne  melte,

              For  which  this  sorwful  Pandare,  of  pitee,

              Gan  for  to  wepe  as  tendreliche  as  he;

              And  specheles  thus  been  thise  ilke  tweye,

              That  neyther  mighte  o  word  for  sorwe  seye.

               But  at  the  laste  this  woful  Troilus,

              Ney  deed  for  smert,  gan  bresten  out  to  rore,

              And  with  a  sorwful  noyse  he  seyde  thus,

              Among  his  sobbes  and  his  sykes  sore,

              `Lo!  Pandare,  I  am  deed,  withouten  more.

              Hastow  nought  herd  at  parlement,'  he  seyde,

              `For  Antenor  how  lost  is  my  Criseyde?'

               This  Pandarus,  ful  deed  and  pale  of  hewe,

              Ful  pitously  answerde  and  seyde,  `Yis!

              As  wisly  were  it  fals  as  it  is  trewe,

              That  I  have  herd,  and  wot  al  how  it  is.

              O  mercy,  god,  who  wolde  have  trowed  this?

              Who  wolde  have  wend  that,  in  so  litel  a  throwe,

              Fortune  our  Ioye  wolde  han  overthrowe?

               `For  in  this  world  ther  is  no  creature,

              As  to  my  doom,  that  ever  saw  ruyne

              Straungere  than  this,  thorugh  cas  or  aventure.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 100



Top




Page No 103


But  who  may  al  eschewe,  or  al  devyne?

              Swich  is  this  world;  forthy  I  thus  defyne,

              Ne  trust  no  wight  to  finden  in  Fortune

              Ay  propretee;  hir  yeftes  been  comune.

               `But  tel  me  this,  why  thou  art  now  so  mad

              To  sorwen  thus?  Why  lystow  in  this  wyse,

              Sin  thy  desyr  al  holly  hastow  had,

              So  that,  by  right,  it  oughte  ynow  suffyse?

              But  I,  that  never  felte  in  my  servyse

              A  frendly  chere  or  loking  of  an  ye,

              Lat  me  thus  wepe  and  wayle,  til  I  dye.

               `And  over  al  this,  as  thou  wel  wost  thyselve,

              This  town  is  ful  of  ladies  al  aboute;

              And,  to  my  doom,  fairer  than  swiche  twelve

              As  ever  she  was,  shal  I  finde,  in  som  route,

              Ye,  oon  or  two,  withouten  any  doute.

              Forthy  be  glad,  myn  owene  dere  brother,

              If  she  be  lost,  we  shal  recovere  another.

               `What,  god  forbede  alwey  that  ech  plesaunce

              In  o  thing  were,  and  in  non  other  wight!

              If  oon  can  singe,  another  can  wel  daunce;

              If  this  be  goodly,  she  is  glad  and  light;

              And  this  is  fayr,  and  that  can  good  aright.

              Ech  for  his  vertu  holden  is  for  dere,

              Bothe  heroner  and  faucon  for  rivere.

               `And  eek,  as  writ  Zanzis,  that  was  ful  wys,

              "The  newe  love  out  chaceth  ofte  the  olde;"

              And  upon  newe  cas  lyth  newe  avys.

              Thenk  eek,  thyself  to  saven  artow  holde;

              Swich  fyr,  by  proces,  shal  of  kinde  colde.

              For  sin  it  is  but  casuel  plesaunce,

              Som  cas  shal  putte  it  out  of  remembraunce.

               `For  also  seur  as  day  cometh  after  night,

              The  newe  love,  labour  or  other  wo,

              Or  elles  selde  seinge  of  a  wight,

              Don  olde  affecciouns  alle  overgo.

              And,  for  thy  part,  thou  shalt  have  oon  of  tho

              To  abrigge  with  thy  bittre  peynes  smerte;

              Absence  of  hir  shal  dryve  hir  out  of  herte.'

               Thise  wordes  seyde  he  for  the  nones  alle,

              To  helpe  his  freend,  lest  he  for  sorwe  deyde.

              For  douteles,  to  doon  his  wo  to  falle,

              He  roughte  not  what  unthrift  that  he  seyde.

              But  Troilus,  that  neigh  for  sorwe  deyde,

              Tok  litel  hede  of  al  that  ever  he  mente;

              Oon  ere  it  herde,  at  the  other  out  it  wente:

               But  at  the  laste  answerde  and  seyde,  `Freend,

              This  lechecraft,  or  heled  thus  to  be,

              Were  wel  sitting,  if  that  I  were  a  feend,

              To  traysen  hir  that  trewe  is  unto  me!

              I  pray  god,  lat  this  consayl  never  ythee;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 101



Top




Page No 104


But  do  me  rather  sterve  anonright  here

              Er  I  thus  do  as  thou  me  woldest  lere.  

               `She  that  I  serve,  ywis,  what  so  thou  seye,

              To  whom  myn  herte  enhabit  is  by  right,

              Shal  han  me  holly  hires  til  that  I  deye.

              For,  Pandarus,  sin  I  have  trouthe  hir  hight,

              I  wol  not  been  untrewe  for  no  wight;

              But  as  hir  man  I  wol  ay  live  and  sterve,

              And  never  other  creature  serve.

               `And  ther  thou  seyst,  thou  shalt  as  faire  finde

              As  she,  lat  be,  make  no  comparisoun

              To  creature  yformed  here  by  kinde.

              O  leve  Pandare,  in  conclusioun,

              I  wol  not  be  of  thyn  opinioun,

              Touching  al  this;  for  whiche  I  thee  biseche,

              So  hold  thy  pees;  thou  sleest  me  with  thy  speche.

               `Thow  biddest  me  I  sholde  love  another

              Al  freshly  newe,  and  lat  Criseyde  go!

              It  lyth  not  in  my  power,  leve  brother.

              And  though  I  mighte,  I  wolde  not  do  so.

              But  canstow  pleyen  raket,  to  and  fro,

              Netle  in,  dokke  out,  now  this,  now  that,  Pandare?

              Now  foule  falle  hir,  for  thy  wo  that  care!

               `Thow  farest  eek  by  me,  thou  Pandarus,

              As  he,  that  whan  a  wight  is  wo  bigoon,

              He  cometh  to  him  a  pas,  and  seyth  right  thus,

              "Thenk  not  on  smert,  and  thou  shalt  fele  noon."

              Thou  most  me  first  transmuwen  in  a  stoon,

              And  reve  me  my  passiounes  alle,

              Er  thou  so  lightly  do  my  wo  to  falle.

               `The  deeth  may  wel  out  of  my  brest  departe

              The  lyf,  so  longe  may  this  sorwe  myne;

              But  fro  my  soule  shal  Criseydes  darte

              Out  nevermo;  but  doun  with  Proserpyne,

              Whan  I  am  deed,  I  wol  go  wone  in  pyne;

              And  ther  I  wol  eternaly  compleyne

              My  wo,  and  how  that  twinned  be  we  tweyne.

               `Thow  hast  here  maad  an  argument,  for  fyn,

              How  that  it  sholde  a  lasse  peyne  be

              Criseyde  to  forgoon,  for  she  was  myn,

              And  live  in  ese  and  in  felicitee.

              Why  gabbestow,  that  seydest  thus  to  me

              That  "him  is  wors  that  is  fro  wele  ythrowe,

              Than  he  hadde  erst  non  of  that  wele  yknowe?"

               `But  tel  me  now,  sin  that  thee  thinketh  so  light

              To  chaungen  so  in  love,  ay  to  and  fro,

              Why  hastow  not  don  bisily  thy  might

              To  chaungen  hir  that  doth  thee  al  thy  wo?

              Why  niltow  lete  hir  fro  thyn  herte  go?

              Why  niltow  love  another  lady  swete,

              That  may  thyn  herte  setten  in  quiete?


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 102



Top




Page No 105


`If  thou  hast  had  in  love  ay  yet  mischaunce,

              And  canst  it  not  out  of  thyn  herte  dryve,

              I,  that  livede  in  lust  and  in  plesaunce

              With  hir  as  muche  as  creature  onlyve,

              How  sholde  I  that  foryete,  and  that  so  blyve?

              O  where  hastow  ben  hid  so  longe  in  muwe,

              That  canst  so  wel  and  formely  arguwe?

               `Nay,  nay,  god  wot,  nought  worth  is  al  thy  reed,

              For  which,  for  what  that  ever  may  bifalle,

              Withouten  wordes  mo,  I  wol  be  deed.

              O  deeth,  that  endere  art  of  sorwes  alle,

              Com  now,  sin  I  so  ofte  after  thee  calle,

              For  sely  is  that  deeth,  soth  for  to  seyne,

              That,  ofte  ycleped,  cometh  and  endeth  peyne.

               `Wel  wot  I,  whyl  my  lyf  was  in  quiete,

              Er  thou  me  slowe,  I  wolde  have  yeven  hyre;

              But  now  thy  cominge  is  to  me  so  swete,

              That  in  this  world  I  nothing  so  desyre.

              O  deeth,  sin  with  this  sorwe  I  am  afyre,

              Thou  outher  do  me  anoon  yn  teres  drenche,

              Or  with  thy  colde  strook  myn  hete  quenche!

               `Sin  that  thou  sleest  so  fele  in  sondry  wyse

              Ayens  hir  wil,  unpreyed,  day  and  night,

              Do  me,  at  my  requeste,  this  servyse,

              Delivere  now  the  world,  so  dostow  right,

              Of  me,  that  am  the  wofulleste  wight

              That  ever  was;  for  tyme  is  that  I  sterve,

              Sin  in  this  world  of  right  nought  may  I  serve.'

               This  Troilus  in  teres  gan  distille,

              As  licour  out  of  alambyk  ful  faste;

              And  Pandarus  gan  holde  his  tunge  stille,

              And  to  the  ground  his  eyen  doun  he  caste.

              But  nathelees,  thus  thoughte  he  at  the  laste,

              `What,  parde,  rather  than  my  felawe  deye,

              Yet  shal  I  somwhat  more  unto  him  seye:'

               And  seyde,  `Freend,  sin  thou  hast  swich  distresse,

              And  sin  thee  list  myn  arguments  to  blame,

              Why  nilt  thyselven  helpen  doon  redresse,

              And  with  thy  manhod  letten  al  this  grame?

              Go  ravisshe  hir  ne  canstow  not  for  shame!

              And  outher  lat  hir  out  of  toune  fare,

              Or  hold  hir  stille,  and  leve  thy  nyce  fare.

               `Artow  in  Troye,  and  hast  non  hardiment

              To  take  a  womman  which  that  loveth  thee,

              And  wolde  hirselven  been  of  thyn  assent?

              Now  is  not  this  a  nyce  vanitee?

              Rys  up  anoon,  and  lat  this  weping  be,

              And  kyth  thou  art  a  man,  for  in  this  houre

              I  wil  be  deed,  or  she  shal  bleven  oure.'

               To  this  answerde  him  Troilus  ful  softe,

              And  seyde,  `Parde,  leve  brother  dere,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 103



Top




Page No 106


Al  this  have  I  myself  yet  thought  ful  ofte,

              And  more  thing  than  thou  devysest  here.

              But  why  this  thing  is  laft,  thou  shalt  wel  here;

              And  whan  thou  me  hast  yeve  an  audience,

              Therafter  mayst  thou  telle  al  thy  sentence.

               `First,  sin  thou  wost  this  toun  hath  al  this  werre

              For  ravisshing  of  wommen  so  by  might,

              It  sholde  not  be  suffred  me  to  erre,

              As  it  stant  now,  ne  doon  so  gret  unright.

              I  sholde  han  also  blame  of  every  wight,

              My  fadres  graunt  if  that  I  so  withstode,

              Sin  she  is  chaunged  for  the  tounes  goode.

               `I  have  eek  thought,  so  it  were  hir  assent,

              To  aske  hir  at  my  fader,  of  his  grace;

              Than  thenke  I,  this  were  hir  accusement,

              Sin  wel  I  woot  I  may  hir  not  purchace.

              For  sin  my  fader,  in  so  heigh  a  place

              As  parlement,  hath  hir  eschaunge  enseled,

              He  nil  for  me  his  lettre  be  repeled.

               `Yet  drede  I  most  hir  herte  to  pertourbe

              With  violence,  if  I  do  swich  a  game;

              For  if  I  wolde  it  openly  distourbe,

              It  moste  been  disclaundre  to  hir  name.

              And  me  were  lever  deed  than  hir  defame,

              As  nolde  god  butif  I  sholde  have

              Hir  honour  lever  than  my  lyf  to  save!

               `Thus  am  I  lost,  for  ought  that  I  can  see;

              For  certeyn  is,  sin  that  I  am  hir  knight,

              I  moste  hir  honour  levere  han  than  me

              In  every  cas,  as  lovere  oughte  of  right.

              Thus  am  I  with  desyr  and  reson  twight;

              Desyr  for  to  destourben  hir  me  redeth,

              And  reson  nil  not,  so  myn  herte  dredeth.'

               Thus  wepinge  that  he  coude  never  cesse,

              He  seyde,  `Allas!  How  shal  I,  wrecche,  fare?

              For  wel  fele  I  alwey  my  love  encresse,

              And  hope  is  lasse  and  lasse  alwey,  Pandare!

              Encressen  eek  the  causes  of  my  care;

              So  welawey,  why  nil  myn  herte  breste?

              For,  as  in  love,  ther  is  but  litel  reste.'

               Pandare  answerde,  `Freend,  thou  mayst,  for  me,

              Don  as  thee  list;  but  hadde  ich  it  so  hote,

              And  thyn  estat,  she  sholde  go  with  me;

              Though  al  this  toun  cryede  on  this  thing  by  note,

              I  nolde  sette  at  al  that  noyse  a  grote.

              For  when  men  han  wel  cryed,  than  wol  they  roune;

              A  wonder  last  but  nyne  night  never  in  toune.

               `Devyne  not  in  reson  ay  so  depe

              Ne  curteysly,  but  help  thyself  anoon;

              Bet  is  that  othere  than  thyselven  wepe,

              And  namely,  sin  ye  two  been  al  oon.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 104



Top




Page No 107


Rys  up,  for  by  myn  heed,  she  shal  not  goon;

              And  rather  be  in  blame  a  lyte  yfounde

              Than  sterve  here  as  a  gnat,  withoute  wounde.

               `It  is  no  shame  unto  yow,  ne  no  vyce

              Hir  to  withholden,  that  ye  loveth  most.

              Paraunter,  she  mighte  holden  thee  for  nyce

              To  lete  hir  go  thus  to  the  Grekes  ost.

              Thenk  eek  Fortune,  as  wel  thyselven  wost,

              Helpeth  hardy  man  to  his  enpryse,

              And  weyveth  wrecches,  for  hir  cowardyse.

               `And  though  thy  lady  wolde  a  litel  hir  greve,

              Thou  shalt  thy  pees  ful  wel  hereafter  make,

              But  as  for  me,  certayn,  I  can  not  leve

              That  she  wolde  it  as  now  for  yvel  take.

              Why  sholde  than  for  ferd  thyn  herte  quake?

              Thenk  eek  how  Paris  hath,  that  is  thy  brother,

              A  love;  and  why  shaltow  not  have  another?

               `And  Troilus,  o  thing  I  dar  thee  swere,

              That  if  Criseyde,  whiche  that  is  thy  leef,

              Now  loveth  thee  as  wel  as  thou  dost  here,

              God  helpe  me  so,  she  nil  nat  take  agreef,

              Though  thou  do  bote  anoon  in  this  mischeef.

              And  if  she  wilneth  fro  thee  for  to  passe,

              Thanne  is  she  fals;  so  love  hir  wel  the  lasse.

               `Forthy  tak  herte,  and  thenk,  right  as  a  knight,

              Thourgh  love  is  broken  alday  every  lawe.

              Kyth  now  sumwhat  thy  corage  and  thy  might,

              Have  mercy  on  thyself,  for  any  awe.

              Lat  not  this  wrecched  wo  thin  herte  gnawe,

              But  manly  set  the  world  on  sixe  and  sevene;

              And,  if  thou  deye  a  martir,  go  to  hevene.

               `I  wol  myself  be  with  thee  at  this  dede,

              Though  ich  and  al  my  kin,  upon  a  stounde,

              Shulle  in  a  strete  as  dogges  liggen  dede,

              Thourghgirt  with  many  a  wyd  and  blody  wounde.

              In  every  cas  I  wol  a  freend  be  founde.

              And  if  thee  list  here  sterven  as  a  wrecche,

              Adieu,  the  devel  spede  him  that  it  recche!'

               This  Troilus  gan  with  tho  wordes  quiken,

              And  seyde,  `Freend,  graunt  mercy,  ich  assente;

              But  certaynly  thou  mayst  not  me  so  priken,

              Ne  peyne  noon  ne  may  me  so  tormente,

              That,  for  no  cas,  it  is  not  myn  entente,

              At  shorte  wordes,  though  I  dyen  sholde,

              To  ravisshe  hir,  butif  hirself  it  wolde.'

               `Why,  so  mene  I,'  quod  Pandarus,  `al  this  day.

              But  tel  me  than,  hastow  hir  wil  assayed,

              That  sorwest  thus?'  And  he  answerde,  `Nay.'

              `Wherof  artow,'  quod  Pandare,  `than  amayed,

              That  nost  not  that  she  wol  ben  yvel  apayed

              To  ravisshe  hir,  sin  thou  hast  not  ben  there,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 105



Top




Page No 108


Butif  that  Iove  tolde  it  in  thyn  ere?

               `Forthy  rys  up,  as  nought  ne  were,  anoon,

              And  wash  thy  face,  and  to  the  king  thou  wende,

              Or  he  may  wondren  whider  thou  art  goon.

              Thou  most  with  wisdom  him  and  othere  blende;

              Or,  upon  cas,  he  may  after  thee  sende

              Er  thou  be  war;  and  shortly,  brother  dere,

              Be  glad,  and  lat  me  werke  in  this  matere.

               `For  I  shal  shape  it  so,  that  sikerly

              Thou  shalt  this  night  som  tyme,  in  som  manere,

              Com  speke  with  thy  lady  prevely,

              And  by  hir  wordes  eek,  and  by  hir  chere,

              Thou  shalt  ful  sone  aperceyve  and  wel  here

              Al  hir  entente,  and  in  this  cas  the  beste;

              And  fare  now  wel,  for  in  this  point  I  reste.'

               The  swifte  Fame,  whiche  that  false  thinges

              Egal  reporteth  lyk  the  thinges  trewe,

              Was  thorughout  Troye  yfled  with  preste  winges

              Fro  man  to  man,  and  made  this  tale  al  newe,

              How  Calkas  doughter,  with  hir  brighte  hewe,

              At  parlement,  withoute  wordes  more,

              Igraunted  was  in  chaunge  of  Antenore.

               The  whiche  tale  anoonright  as  Criseyde

              Had  herd,  she,  which  that  of  hir  fader  roughte,

              As  in  this  cas,  right  nought,  ne  whanne  he  deyde,

              Ful  bisily  to  Iuppiter  bisoughte

              Yeve  hem  mischaunce  that  this  tretis  broughte.

              But  shortly,  lest  thise  tales  sothe  were,

              She  dorste  at  no  wight  asken  it,  for  fere.

               As  she  that  hadde  hir  herte  and  al  hir  minde

              On  Troilus  yset  so  wonder  faste,

              That  al  this  world  ne  mighte  hir  love  unbinde,

              Ne  Troilus  out  of  hir  herte  caste;

              She  wol  ben  his,  whyl  that  hir  lyf  may  laste.

              And  thus  she  brenneth  bothe  in  love  and  drede,

              So  that  she  niste  what  was  best  to  rede.

               But  as  men  seen  in  toune,  and  al  aboute,

              That  wommen  usen  frendes  to  visyte,

              So  to  Criseyde  of  wommen  com  a  route

              For  pitous  Ioye,  and  wenden  hir  delyte;

              And  with  hir  tales,  dere  ynough  a  myte,

              These  wommen,  whiche  that  in  the  cite  dwelle,

              They  sette  hem  doun,  and  seyde  as  I  shal  telle.

               Quod  first  that  oon,  `I  am  glad,  trewely,

              Bycause  of  yow,  that  shal  your  fader  see.'

              Another  seyde,  `Ywis,  so  nam  not  I,

              For  al  to  litel  hath  she  with  us  be.'

              Quod  tho  the  thridde,  `I  hope,  ywis,  that  she

              Shal  bringen  us  the  pees  on  every  syde,

              That,  whan  she  gooth,  almighty  god  hir  gyde!'

               Tho  wordes  and  tho  wommanisshe  thinges,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 106



Top




Page No 109


She  herde  hem  right  as  though  she  thennes  were;

              For,  god  it  wot,  hir  herte  on  other  thing  is,

              Although  the  body  sat  among  hem  there.

              Hir  advertence  is  alwey  elleswhere;

              For  Troilus  ful  faste  hir  soule  soughte;

              Withouten  word,  alwey  on  him  she  thoughte.

               Thise  wommen,  that  thus  wenden  hir  to  plese,

              Aboute  nought  gonne  alle  hir  tales  spende;

              Swich  vanitee  ne  can  don  hir  non  ese,

              As  she  that,  al  this  mene  whyle.  brende

              Of  other  passioun  than  that  they  wende,

              So  that  she  felte  almost  hir  herte  deye

              For  wo,  and  wery  of  that  companye.

               For  which  no  lenger  mighte  she  restreyne

              Hir  teres,  so  they  gonnen  up  to  welle,

              That  yaven  signes  of  the  bitter  peyne

              In  whiche  hir  spirit  was,  and  moste  dwelle;

              Remembring  hir,  fro  heven  unto  which  helle

              She  fallen  was,  sith  she  forgoth  the  sighte

              Of  Troilus,  and  sorowfully  she  sighte.

               And  thilke  foles  sittinge  hir  aboute

              Wenden,  that  she  wepte  and  syked  sore

              Bycause  that  she  sholde  out  of  that  route

              Departe,  and  never  pleye  with  hem  more.

              And  they  that  hadde  yknowen  hir  of  yore

              Seye  hir  so  wepe,  and  thoughte  it  kindenesse,

              And  eche  of  hem  wepte  eek  for  hir  destresse;

               And  bisily  they  gonnen  hir  conforten

              Of  thing,  god  wot,  on  which  she  litel  thoughte;

              And  with  hir  tales  wenden  hir  disporten,

              And  to  be  glad  they  often  hir  bisoughte.

              But  swich  an  ese  therwith  they  hir  wroughte

              Right  as  a  man  is  esed  for  to  fele,

              For  ache  of  heed,  to  clawen  him  on  his  hele!

               But  after  al  this  nyce  vanitee

              They  took  hir  leve,  and  hoom  they  wenten  alle.

              Criseyde,  ful  of  sorweful  pitee,

              Into  hir  chaumbre  up  wente  out  of  the  halle,

              And  on  hir  bed  she  gan  for  deed  to  falle,

              In  purpos  never  thennes  for  to  ryse;

              And  thus  she  wroughte,  as  I  shal  yow  devyse.

               Hir  ounded  heer,  that  sonnish  was  of  hewe,

              She  rente,  and  eek  hir  fingres  longe  and  smale

              She  wrong  ful  ofte,  and  bad  god  on  hir  rewe,

              And  with  the  deeth  to  doon  bote  on  hir  bale.

              Hir  hewe,  whylom  bright,  that  tho  was  pale,

              Bar  witnes  of  hir  wo  and  hir  constreynte;

              And  thus  she  spak,  sobbinge,  in  hir  compleynte:

               `Alas!'  quod  she,  `out  of  this  regioun

              I,  woful  wrecche  and  infortuned  wight,

              And  born  in  corsed  constellacioun,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 107



Top




Page No 110


Mot  goon,  and  thus  departen  fro  my  knight;

              Wo  worth,  allas!  That  ilke  dayes  light

              On  which  I  saw  him  first  with  eyen  tweyne,

              That  causeth  me,  and  I  him,  al  this  peyne!'

               Therwith  the  teres  from  hir  eyen  two

              Doun  fille,  as  shour  in  Aperill  ful  swythe;

              Hir  whyte  brest  she  bet,  and  for  the  wo

              After  the  deeth  she  cryed  a  thousand  sythe,

              Sin  he  that  wont  hir  wo  was  for  to  lythe,

              She  mot  forgoon;  for  which  disaventure

              She  held  hirself  a  forlost  creature.

               She  seyde,  `How  shal  he  doon,  and  I  also?

              How  sholde  I  live,  if  that  I  from  him  twinne?

              O  dere  herte  eek,  that  I  love  so,

              Who  shal  that  sorwe  sleen  that  ye  ben  inne?

              O  Calkas,  fader,  thyn  be  al  this  sinne!

              O  moder  myn,  that  cleped  were  Argyve,

              Wo  worth  that  day  that  thou  me  bere  on  lyve!

               `To  what  fyn  sholde  I  live  and  sorwen  thus?

              How  sholde  a  fish  withoute  water  dure?

              What  is  Criseyde  worth,  from  Troilus?

              How  sholde  a  plaunte  or  lyves  creature

              Live,  withoute  his  kinde  noriture?

              For  which  ful  oft  a  byword  here  I  seye,

              That  "rotelees,  mot  grene  sone  deye."

               `I  shal  don  thus,  sin  neither  swerd  ne  darte

              Dar  I  non  handle,  for  the  crueltee,

              That  ilke  day  that  I  from  yow  departe,

              If  sorwe  of  that  nil  not  my  bane  be,

              Than  shal  no  mete  or  drinke  come  in  me

              Til  I  my  soule  out  of  my  breste  unshethe;

              And  thus  myselven  wol  I  do  to  dethe.

               `And,  Troilus,  my  clothes  everichoon

              Shul  blake  been,  in  tokeninge,  herte  swete,

              That  I  am  as  out  of  this  world  agoon,

              That  wont  was  yow  to  setten  in  quiete;

              And  of  myn  ordre,  ay  til  deeth  me  mete,

              The  observaunce  ever,  in  your  absence,

              Shal  sorwe  been,  compleynte,  and  abstinence.

               `Myn  herte  and  eek  the  woful  goost  therinne

              Biquethe  I,  with  your  spirit  to  compleyne

              Eternally,  for  they  shal  never  twinne.

              For  though  in  erthe  ytwinned  be  we  tweyne,

              Yet  in  the  feld  of  pitee,  out  of  peyne,

              That  hight  Elysos,  shul  we  been  yfere,

              As  Orpheus  and  Erudice,  his  fere.

               `Thus,  herte  myn,  for  Antenor,  allas!

              I  sone  shal  be  chaunged,  as  I  wene.

              But  how  shul  ye  don  in  this  sorwful  cas,

              How  shal  youre  tendre  herte  this  sustene?

              But  herte  myn,  foryet  this  sorwe  and  tene,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 108



Top




Page No 111


And  me  also;  for,  soothly  for  to  seye,

              So  ye  wel  fare,  I  recche  not  to  deye.'

               How  mighte  it  ever  yred  ben  or  ysonge,

              The  pleynte  that  she  made  in  hir  distresse?

              I  noot;  but,  as  for  me,  my  litel  tonge,

              If  I  discreven  wolde  hir  hevinesse,

              It  sholde  make  hir  sorwe  seme  lesse

              Than  that  it  was,  and  childishly  deface

              Hir  heigh  compleynte,  and  therfore  I  it  pace.

               Pandare,  which  that  sent  from  Troilus

              Was  to  Criseyde,  as  ye  han  herd  devyse,

              That  for  the  beste  it  was  accorded  thus,

              And  he  ful  glad  to  doon  him  that  servyse,

              Unto  Criseyde,  in  a  ful  secree  wyse,

              Theras  she  lay  in  torment  and  in  rage,

              Com  hir  to  telle  al  hoolly  his  message,

               And  fond  that  she  hirselven  gan  to  trete

              Ful  pitously;  for  with  hir  salte  teres

              Hir  brest,  hir  face,  ybathed  was  ful  wete;

              The  mighty  tresses  of  hir  sonnish  heres,

              Unbroyden,  hangen  al  aboute  hir  eres;

              Which  yaf  him  verray  signal  of  martyre

              Of  deeth,  which  that  hir  herte  gan  desyre.

               Whan  she  him  saw,  she  gan  for  sorwe  anoon

              Hir  tery  face  atwixe  hir  armes  hide,

              For  which  this  Pandare  is  so  wo  bigoon,

              That  in  the  hous  he  mighte  unnethe  abyde,

              As  he  that  pitee  felte  on  every  syde.

              For  if  Criseyde  hadde  erst  compleyned  sore,

              Tho  gan  she  pleyne  a  thousand  tymes  more.

               And  in  hir  aspre  pleynte  than  she  seyde,

              `Pandare  first  of  Ioyes  mo  than  two

              Was  cause  causinge  unto  me,  Criseyde,

              That  now  transmuwed  been  in  cruel  wo.

              Wher  shal  I  seye  to  yow  "wel  come"  or  no,

              That  alderfirst  me  broughte  into  servyse

              Of  love,  allas!  That  endeth  in  swich  wyse?

               `Endeth  than  love  in  wo?  Ye,  or  men  lyeth!

              And  alle  worldly  blisse,  as  thinketh  me.

              The  ende  of  blisse  ay  sorwe  it  occupyeth;

              And  whoso  troweth  not  that  it  so  be,

              Lat  him  upon  me,  woful  wrecche,  ysee,

              That  myself  hate,  and  ay  my  birthe  acorse,

              Felinge  alwey,  fro  wikke  I  go  to  worse.

               `Whoso  me  seeth,  he  seeth  sorwe  al  at  ones,

              Peyne,  torment,  pleynte,  wo,  distresse.

              Out  of  my  woful  body  harm  ther  noon  is,

              As  anguish,  langour,  cruel  bitternesse,

              Anoy,  smert,  drede,  fury,  and  eek  siknesse.

              I  trowe,  ywis,  from  hevene  teres  reyne,

              For  pitee  of  myn  aspre  and  cruel  peyne!        '


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 109



Top




Page No 112


`And  thou,  my  suster,  ful  of  discomfort,'

              Quod  Pandarus,  `what  thenkestow  to  do?

              Why  ne  hastow  to  thyselven  som  resport,

              Why  woltow  thus  thyselve,  allas,  fordo?

              Leef  al  this  werk  and  tak  now  hede  to

              That  I  shal  seyn,  and  herkne,  of  good  entente,

              This,  which  by  me  thy  Troilus  thee  sente.'

               Torned  hir  tho  Criseyde,  a  wo  makinge

              So  greet  that  it  a  deeth  was  for  to  see:  

              `Allas!'  quod  she,  `what  wordes  may  ye  bringe?

              What  wol  my  dere  herte  seyn  to  me,

              Which  that  I  drede  nevermo  to  see?

              Wol  he  have  pleynte  or  teres,  er  I  wende?

              I  have  ynowe,  if  he  therafter  sende!'

               She  was  right  swich  to  seen  in  hir  visage

              As  is  that  wight  that  men  on  bere  binde;

              Hir  face,  lyk  of  Paradys  the  image,

              Was  al  ychaunged  in  another  kinde.

              The  pleye,  the  laughtre  men  was  wont  to  finde

              On  hir,  and  eek  hir  Ioyes  everychone,

              Ben  fled,  and  thus  lyth  now  Criseyde  allone.

               Aboute  hir  eyen  two  a  purpre  ring

              Bitrent,  in  sothfast  tokninge  of  hir  peyne,

              That  to  biholde  it  was  a  dedly  thing,

              For  which  Pandare  mighte  not  restreyne

              The  teres  from  his  eyen  for  to  reyne.

              But  nathelees,  as  he  best  mighte,  he  seyde

              From  Troilus  thise  wordes  to  Criseyde.

               `Lo,  nece,  I  trowe  ye  han  herd  al  how

              The  king,  with  othere  lordes,  for  the  beste,

              Hath  mad  eschaunge  of  Antenor  and  yow,

              That  cause  is  of  this  sorwe  and  this  unreste.

              But  how  this  cas  doth  Troilus  moleste,

              That  may  non  erthely  mannes  tonge  seye;

              For  verray  wo  his  wit  is  al  aweye.

               `For  which  we  han  so  sorwed,  he  and  I,

              That  into  litel  bothe  it  hadde  us  slawe;

              But  thurgh  my  conseil  this  day,  fynally,

              He  somwhat  is  fro  weping  now  withdrawe.

              And  semeth  me  that  he  desyreth  fawe

              With  yow  to  been  al  night,  for  to  devyse

              Remede  in  this,  if  ther  were  any  wyse.

               `This,  short  and  pleyne,  theffect  of  my  message,

              As  ferforth  as  my  wit  can  comprehende.

              For  ye,  that  been  of  torment  in  swich  rage,

              May  to  no  long  prologe  as  now  entende;

              And  herupon  ye  may  answere  him  sende.

              And,  for  the  love  of  god,  my  nece  dere,

              So  leef  this  wo  er  Troilus  be  here.'

               `Gret  is  my  wo,'  quod  she,  and  sighte  sore,

              As  she  that  feleth  dedly  sharp  distresse;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 110



Top




Page No 113


`But  yet  to  me  his  sorwe  is  muchel  more,

              That  love  him  bet  than  he  himself,  I  gesse.

              Allas!  For  me  hath  he  swich  hevinesse?

              Can  he  for  me  so  pitously  compleyne?

              Ywis,  his  sorwe  doubleth  al  my  peyne.

               `Grevous  to  me,  god  wot,  is  for  to  twinne,'

              Quod  she,  `but  yet  it  hardere  is  to  me

              To  seen  that  sorwe  which  that  he  is  inne;

              For  wel  wot  I,  it  wol  my  bane  be;

              And  deye  I  wol  in  certayn,'  tho  quod  she;

              `But  bidde  him  come,  er  deeth,  that  thus  me  threteth,

              Dryve  out  that  goost  which  in  myn  herte  beteth.'

               Thise  wordes  seyd,  she  on  hir  armes  two

              Fil  gruf,  and  gan  to  wepe  pitously.

              Quod  Pandarus,  `Allas!  Why  do  ye  so,

              Syn  wel  ye  woot  the  tyme  is  faste  by,

              That  he  shal  come?  Arys  up  hastely,

              That  he  yow  nat  biwopen  thus  ne  finde,

              But  ye  wol  have  him  wood  out  of  his  minde!

               `For  wiste  he  that  ye  ferde  in  this  manere,

              He  wolde  himselve  slee;  and  if  I  wende

              To  han  this  fare,  he  sholde  not  come  here

              For  al  the  good  that  Pryam  may  despende.

              For  to  what  fyn  he  wolde  anoon  pretende,

              That  knowe  I  wel;  and  forthy  yet  I  seye,

              So  leef  this  sorwe,  or  platly  he  wol  deye.

               `And  shapeth  yow  his  sorwe  for  to  abregge,

              And  nought  encresse,  leve  nece  swete;

              Beth  rather  to  him  cause  of  flat  than  egge,

              And  with  som  wysdom  ye  his  sorwes  bete.

              What  helpeth  it  to  wepen  ful  a  strete,

              Or  though  ye  bothe  in  salte  teres  dreynte?

              Bet  is  a  tyme  of  cure  ay  than  of  pleynte.

               `I  mene  thus;  whan  I  him  hider  bringe,

              Sin  ye  ben  wyse,  and  bothe  of  oon  assent,

              So  shapeth  how  distourbe  your  goinge,

              Or  come  ayen,  sone  after  ye  be  went.

              Wommen  ben  wyse  in  short  avysement;

              And  lat  sen  how  your  wit  shal  now  avayle;

              And  what  that  I  may  helpe,  it  shal  not  fayle.'

               `Go,'  quod  Criseyde,  `and  uncle,  trewely,

              I  shal  don  al  my  might,  me  to  restreyne

              From  weping  in  his  sighte,  and  bisily,

              Him  for  to  glade,  I  shal  don  al  my  peyne,

              And  in  myn  herte  seken  every  veyne;

              If  to  this  soor  ther  may  be  founden  salve,

              It  shal  not  lakken,  certain,  on  myn  halve.'

               Goth  Pandarus,  and  Troilus  he  soughte,

              Til  in  a  temple  he  fond  him  allone,

              As  he  that  of  his  lyf  no  lenger  roughte;

              But  to  the  pitouse  goddes  everichone


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 111



Top




Page No 114


Ful  tendrely  he  preyde,  and  made  his  mone,

              To  doon  him  sone  out  of  this  world  to  pace;

              For  wel  he  thoughte  ther  was  non  other  grace.

               And  shortly,  al  the  sothe  for  to  seye,

              He  was  so  fallen  in  despeyr  that  day,

              That  outrely  he  shoop  him  for  to  deye.

              For  right  thus  was  his  argument  alwey:

              He  seyde,  he  nas  but  loren,  waylawey!

              `For  al  that  comth,  comth  by  necessitee;

              Thus  to  be  lorn,  it  is  my  destinee.

               `For  certaynly,  this  wot  I  wel,'  he  seyde,

              `That  forsight  of  divyne  purveyaunce

              Hath  seyn  alwey  me  to  forgon  Criseyde,

              Sin  god  seeth  every  thing,  out  of  doutaunce,

              And  hem  disponeth,  thourgh  his  ordenaunce,

              In  hir  merytes  sothly  for  to  be,

              As  they  shul  comen  by  predestinee.

               `But  nathelees,  allas!  Whom  shal  I  leve?

              For  ther  ben  grete  clerkes  many  oon,

              That  destinee  thorugh  argumentes  preve;

              And  som  men  seyn  that  nedely  ther  is  noon;

              But  that  free  chois  is  yeven  us  everichoon.

              O,  welaway!  So  sleye  arn  clerkes  olde,

              That  I  not  whos  opinion  I  may  holde.

               `For  som  men  seyn,  if  god  seth  al  biforn,

              Ne  god  may  not  deceyved  ben,  pardee,

              Than  moot  it  fallen,  though  men  hadde  it  sworn,

              That  purveyaunce  hath  seyn  bifore  to  be.

              Wherfor  I  seye,  that  from  eterne  if  he

              Hath  wist  biforn  our  thought  eek  as  our  dede,

              We  have  no  free  chois,  as  these  clerkes  rede.

               `For  other  thought  nor  other  dede  also

              Might  never  be,  but  swich  as  purveyaunce,

              Which  may  not  ben  deceyved  nevermo,

              Hath  feled  biforn,  withouten  ignoraunce.

              For  if  ther  mighte  been  a  variaunce

              To  wrythen  out  fro  goddes  purveyinge,

              Ther  nere  no  prescience  of  thing  cominge;

               `But  it  were  rather  an  opinioun

              Uncerteyn,  and  no  stedfast  forseinge;

              And  certes,  that  were  an  abusioun,

              That  god  shuld  han  no  parfit  cleer  witinge

              More  than  we  men  that  han  doutous  weninge.

              But  swich  an  errour  upon  god  to  gesse

              Were  fals  and  foul,  and  wikked  corsednesse.

               `Eek  this  is  an  opinioun  of  somme

              That  han  hir  top  ful  heighe  and  smothe  yshore;

              They  seyn  right  thus,  that  thing  is  not  to  come

              For  that  the  prescience  hath  seyn  bifore

              That  it  shal  come;  but  they  seyn  that  therfore

              That  it  shal  come,  therfore  the  purveyaunce


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 112



Top




Page No 115


Wot  it  biforn  withouten  ignoraunce;

               `And  in  this  manere  this  necessitee

              Retorneth  in  his  part  contrarie  agayn.

              For  needfully  bihoveth  it  not  to  be

              That  thilke  thinges  fallen  in  certayn

              That  ben  purveyed;  but  nedely,  as  they  seyn,

              Bihoveth  it  that  thinges,  whiche  that  falle,

              That  they  in  certayn  ben  purveyed  alle.

               `I  mene  as  though  I  laboured  me  in  this,

              To  enqueren  which  thing  cause  of  which  thing  be;

              As  whether  that  the  prescience  of  god  is

              The  certayn  cause  of  the  necessitee

              Of  thinges  that  to  comen  been,  pardee;

              Or  if  necessitee  of  thing  cominge

              Be  cause  certeyn  of  the  purveyinge.

               `But  now  ne  enforce  I  me  nat  in  shewinge

              How  the  ordre  of  causes  stant;  but  wel  wot  I,

              That  it  bihoveth  that  the  bifallinge

              Of  thinges  wist  biforen  certeynly

              Be  necessarie,  al  seme  it  not  therby

              That  prescience  put  falling  necessaire

              To  thing  to  come,  al  falle  it  foule  or  faire.

               `For  if  ther  sit  a  man  yond  on  a  see,

              Than  by  necessitee  bihoveth  it

              That,  certes,  thyn  opinioun  soth  be,

              That  wenest  or  coniectest  that  he  sit;

              And  fertherover  now  ayenward  yit,

              Lo,  right  so  it  is  of  the  part  contrarie,

              As  thus;    now  herkne,  for  I  wol  not  tarie  :

               `I  seye,  that  if  the  opinioun  of  thee

              Be  sooth,  for  that  he  sit,  than  seye  I  this,

              That  he  mot  sitten  by  necessitee;

              And  thus  necessitee  in  either  is.

              For  in  him  nede  of  sittinge  is,  ywis,

              And  in  thee  nede  of  sooth;  and  thus,  forsothe,

              Ther  moot  necessitee  ben  in  yow  bothe.

               `But  thou  mayst  seyn,  the  man  sit  not  therfore,

              That  thyn  opinioun  of  sitting  soth  is;

              But  rather,  for  the  man  sit  ther  bifore,

              Therfore  is  thyn  opinioun  sooth,  ywis.

              And  I  seye,  though  the  cause  of  sooth  of  this

              Comth  of  his  sitting,  yet  necessitee

              Is  entrechaunged,  bothe  in  him  and  thee.

               `Thus  on  this  same  wyse,  out  of  doutaunce,

              I  may  wel  maken,  as  it  semeth  me,

              My  resoninge  of  goddes  purveyaunce,

              And  of  the  thinges  that  to  comen  be;

              By  whiche  reson  men  may  wel  ysee,

              That  thilke  thinges  that  in  erthe  falle,

              That  by  necessitee  they  comen  alle.

               `For  although  that,  for  thing  shal  come,  ywis,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 113



Top




Page No 116


Therfore  is  it  purveyed,  certaynly,

              Nat  that  it  comth  for  it  purveyed  is:

              Yet  nathelees,  bihoveth  it  nedfully,

              That  thing  to  come  be  purveyed,  trewely;

              Or  elles,  thinges  that  purveyed  be,

              That  they  bityden  by  necessitee.

               `And  this  suffyseth  right  ynow,  certeyn,

              For  to  destroye  our  free  chois  every  del.  

              But  now  is  this  abusion,  to  seyn,

              That  fallinge  of  the  thinges  temporel

              Is  cause  of  goddes  prescience  eternel.

              Now  trewely,  that  is  a  fals  sentence,

              That  thing  to  come  sholde  cause  his  prescience.

               `What  mighte  I  wene,  and  I  hadde  swich  a  thought,

              But  that  god  purveyth  thing  that  is  to  come

              For  that  it  is  to  come,  and  elles  nought?

              So  mighte  I  wene  that  thinges  alle  and  some,

              That  whylom  been  bifalle  and  overcome,

              Ben  cause  of  thilke  sovereyn  purveyaunce,

              That  forwot  al  withouten  ignoraunce.

               `And  over  al  this,  yet  seye  I  more  herto,

              That  right  as  whan  I  woot  ther  is  a  thing,

              Ywis,  that  thing  mot  nedefully  be  so;

              Eek  right  so,  whan  I  woot  a  thing  coming,

              So  mot  it  come;  and  thus  the  bifalling

              Of  thinges  that  ben  wist  bifore  the  tyde,

              They  mowe  not  been  eschewed  on  no  syde.'

               Than  seyde  he  thus,  `Almighty  Iove  in  trone,

              That  wost  of  al  this  thing  the  soothfastnesse,

              Rewe  on  my  sorwe,  or  do  me  deye  sone,

              Or  bring  Criseyde  and  me  fro  this  distresse.'

              And  whyl  he  was  in  al  this  hevinesse,

              Disputinge  with  himself  in  this  matere,

              Com  Pandare  in,  and  seyde  as  ye  may  here.

               `O  mighty  god,'  quod  Pandarus,  `in  trone,

              Ey!  Who  seigh  ever  a  wys  man  faren  so?

              Why,  Troilus,  what  thenkestow  to  done?

              Hastow  swich  lust  to  been  thyn  owene  fo?

              What,  parde,  yet  is  not  Criseyde  ago!

              Why  list  thee  so  thyself  fordoon  for  drede,

              That  in  thyn  heed  thyn  eyen  semen  dede?

               `Hastow  not  lived  many  a  yeer  biforn

              Withouten  hir,  and  ferd  ful  wel  at  ese?

              Artow  for  hir  and  for  non  other  born?

              Hath  kinde  thee  wroughte  alonly  hir  to  plese?

              Lat  be,  and  thenk  right  thus  in  thy  disese.

              That,  in  the  dees  right  as  ther  fallen  chaunces,

              Right  so  in  love,  ther  come  and  goon  plesaunces.

               `And  yet  this  is  a  wonder  most  of  alle,

              Why  thou  thus  sorwest,  sin  thou  nost  not  yit,

              Touching  hir  goinge,  how  that  it  shal  falle,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 114



Top




Page No 117


Ne  if  she  can  hirself  distorben  it.

              Thou  hast  not  yet  assayed  al  hir  wit.

              A  man  may  al  by  tyme  his  nekke  bede

              Whan  it  shal  of,  and  sorwen  at  the  nede.

               `Forthy  take  hede  of  that  that  I  shal  seye;

              I  have  with  hir  yspoke  and  longe  ybe,

              So  as  accorded  was  bitwixe  us  tweye.

              And  evermor  me  thinketh  thus,  that  she

              Hath  somwhat  in  hir  hertes  prevetee,

              Wherwith  she  can,  if  I  shal  right  arede,

              Distorbe  al  this,  of  which  thou  art  in  drede.

               `For  which  my  counseil  is,  whan  it  is  night,

              Thou  to  hir  go,  and  make  of  this  an  ende;

              And  blisful  Iuno,  thourgh  hir  grete  mighte,

              Shal,  as  I  hope,  hir  grace  unto  us  sende.

              Myn  herte  seyth,  "Certeyn,  she  shal  not  wende;"

              And  forthy  put  thyn  herte  a  whyle  in  reste;

              And  hold  this  purpos,  for  it  is  the  beste.'

               This  Troilus  answerde,  and  sighte  sore,

              `Thou  seyst  right  wel,  and  I  wil  do  right  so;'

              And  what  him  liste,  he  seyde  unto  it  more.

              And  whan  that  it  was  tyme  for  to  go,

              Ful  prevely  himself,  withouten  mo,

              Unto  hir  com,  as  he  was  wont  to  done;

              And  how  they  wroughte,  I  shal  yow  telle  sone.

               Soth  is,  that  whan  they  gonne  first  to  mete,

              So  gan  the  peyne  hir  hertes  for  to  twiste,

              That  neither  of  hem  other  mighte  grete,

              But  hem  in  armes  toke  and  after  kiste.

              The  lasse  wofulle  of  hem  bothe  niste

              Wher  that  he  was,  ne  mighte  o  word  outbringe,

              As  I  seyde  erst,  for  wo  and  for  sobbinge.

               Tho  woful  teres  that  they  leten  falle

              As  bittre  weren,  out  of  teres  kinde,

              For  peyne,  as  is  ligne  aloes  or  galle.

              So  bittre  teres  weep  nought,  as  I  finde,

              The  woful  Myrra  through  the  bark  and  rinde.

              That  in  this  world  ther  nis  so  hard  an  herte,

              That  nolde  han  rewed  on  hir  peynes  smerte.

               But  whan  hir  woful  wery  gostes  tweyne

              Retorned  been  theras  hem  oughte  dwelle,

              And  that  somwhat  to  wayken  gan  the  peyne

              By  lengthe  of  pleynte,  and  ebben  gan  the  welle

              Of  hire  teres,  and  the  herte  unswelle,

              With  broken  voys,  al  hoors  forshright,  Criseyde

              To  Troilus  thise  ilke  wordes  seyde:

               `O  Iove,  I  deye,  and  mercy  I  beseche!

              Help,  Troilus!'  And  therwithal  hir  face

              Upon  his  brest  she  leyde,  and  loste  speche;

              Hir  woful  spirit  from  his  propre  place,

              Right  with  the  word,  alwey  up  poynt  to  pace.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 115



Top




Page No 118


And  thus  she  lyth  with  hewes  pale  and  grene,

              That  whylom  fresh  and  fairest  was  to  sene.

               This  Troilus,  that  on  hir  gan  biholde,

              Clepinge  hir  name,    and  she  lay  as  for  deed,

              Withoute  answere,  and  felte  hir  limes  colde,

              Hir  eyen  throwen  upward  to  hir  heed  ,

              This  sorwful  man  can  now  noon  other  reed,

              But  ofte  tyme  hir  colde  mouth  he  kiste;

              Wher  him  was  wo,  god  and  himself  it  wiste!

               He  rist  him  up,  and  long  streight  he  hir  leyde;

              For  signe  of  lyf,  for  ought  he  can  or  may,

              Can  he  noon  finde  in  nothing  on  Criseyde,

              For  which  his  song  ful  ofte  is  `weylaway!'

              But  whan  he  saugh  that  specheles  she  lay,

              With  sorwful  voys  and  herte  of  blisse  al  bare,

              He  seyde  how  she  was  fro  this  world  yfare!

               So  after  that  he  longe  hadde  hir  compleyned,

              His  hondes  wrong,  and  seyde  that  was  to  seye,

              And  with  his  teres  salte  hir  brest  bireyned,

              He  gan  tho  teris  wypen  of  ful  dreye,

              And  pitously  gan  for  the  soule  preye,

              And  seyde,  `O  lord,  that  set  art  in  thy  trone,

              Rewe  eek  on  me,  for  I  shal  folwe  hir  sone!'

               She  cold  was  and  withouten  sentement,

              For  aught  he  woot,  for  breeth  ne  felte  he  noon;

              And  this  was  him  a  preignant  argument

              That  she  was  forth  out  of  this  world  agoon;

              And  whan  he  seigh  ther  was  non  other  woon,

              He  gan  hir  limes  dresse  in  swich  manere

              As  men  don  hem  that  shul  be  leyd  on  bere.

               And  after  this,  with  sterne  and  cruel  herte,

              His  swerd  anoon  out  of  his  shethe  he  twighte,

              Himself  to  sleen,  how  sore  that  him  smerte,

              So  that  his  sowle  hir  sowle  folwen  mighte,

              Theras  the  doom  of  Mynos  wolde  it  dighte;

              Sin  love  and  cruel  Fortune  it  ne  wolde,

              That  in  this  world  he  lenger  liven  sholde.

               Thanne  seyde  he  thus,  fulfild  of  heigh  desdayn,

              `O  cruel  Iove,  and  thou,  Fortune  adverse,

              This  al  and  som,  that  falsly  have  ye  slayn

              Criseyde,  and  sin  ye  may  do  me  no  werse,

              Fy  on  your  might  and  werkes  so  diverse!

              Thus  cowardly  ye  shul  me  never  winne;

              Ther  shal  no  deeth  me  fro  my  lady  twinne.

               `For  I  this  world,  sin  ye  han  slayn  hir  thus,

              Wol  lete,  and  folowe  hir  spirit  lowe  or  hye;

              Shal  never  lover  seyn  that  Troilus

              Dar  not,  for  fere,  with  his  lady  dye;

              For  certeyn,  I  wol  bere  hir  companye.

              But  sin  ye  wol  not  suffre  us  liven  here,

              Yet  suffreth  that  our  soules  ben  yfere.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 116



Top




Page No 119


`And  thou,  citee,  whiche  that  I  leve  in  wo,

              And  thou,  Pryam,  and  bretheren  al  yfere,

              And  thou,  my  moder,  farwel!  For  I  go;

              And  Attropos,  make  redy  thou  my  bere!

              And  thou,  Criseyde,  o  swete  herte  dere,

              Receyve  now  my  spirit!'  wolde  he  seye,

              With  swerd  at  herte,  al  redy  for  to  deye

               But  as  god  wolde,  of  swough  therwith  she  abreyde,

              And  gan  to  syke,  and  `Troilus'  she  cryde;

              And  he  answerde,  `Lady  myn  Criseyde,

              Live  ye  yet?'  and  leet  his  swerd  doun  glyde.

              `Ye,  herte  myn,  that  thanked  be  Cupyde!'

              Quod  she,  and  therwithal  she  sore  sighte;

              And  he  bigan  to  glade  hir  as  he  mighte;

               Took  hir  in  armes  two,  and  kiste  hir  ofte,

              And  hir  to  glade  he  dide  al  his  entente;

              For  which  hir  goost,  that  flikered  ay  onlofte,

              Into  hir  woful  herte  ayein  it  wente.

              But  at  the  laste,  as  that  hir  eyen  glente

              Asyde,  anoon  she  gan  his  swerd  aspye,

              As  it  lay  bare,  and  gan  for  fere  crye,

               And  asked  him,  why  he  it  hadde  outdrawe?

              And  Troilus  anoon  the  cause  hir  tolde,

              And  how  himself  therwith  he  wolde  have  slawe.

              For  which  Criseyde  upon  him  gan  biholde,

              And  gan  him  in  hir  armes  faste  folde,

              And  seyde,  `O  mercy,  god,  lo,  which  a  dede!

              Allas!  How  neigh  we  were  bothe  dede!

               `Thanne  if  I  ne  hadde  spoken,  as  grace  was,

              Ye  wolde  han  slayn  yourself  anoon?'  quod  she.

              `Ye,  douteless;'  and  she  answerde,  `Allas!

              For,  by  that  ilke  lord  that  made  me,

              I  nolde  a  forlong  wey  onlyve  han  be,

              After  your  deeth,  to  han  been  crouned  quene

              Of  al  the  lond  the  sonne  on  shyneth  shene.

               `But  with  this  selve  swerd,  which  that  here  is,

              Myselve  I  wolde  han  slayn!'    quod  she  tho;

              `But  ho,  for  we  han  right  ynow  of  this,

              And  late  us  ryse  and  streight  to  bedde  go

              And  there  lat  ys  speken  of  oure  wo.

              For,  by  the  morter  which  that  I  see  brenne,

              Knowe  I  ful  wel  that  day  is  not  fer  henne.'

               Whan  they  were  in  hir  bedde,  in  armes  folde,

              Nought  was  it  lyk  tho  nightes  herebiforn;

              For  pitously  ech  other  gan  biholde,

              As  they  that  hadden  al  hir  blisse  ylorn,

              Biwaylinge  ay  the  day  that  they  were  born.

              Til  at  the  last  this  sorwful  wight  Criseyde

              To  Troilus  these  ilke  wordes  seyde:  

               `Lo,  herte  myn,  wel  wot  ye  this,'  quod  she,

              `That  if  a  wight  alwey  his  wo  compleyne,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 117



Top




Page No 120


And  seketh  nought  how  holpen  for  to  be,

              It  nis  but  folye  and  encrees  of  peyne;

              And  sin  that  here  assembled  be  we  tweyne

              To  finde  bote  of  wo  that  we  ben  inne,

              It  were  al  tyme  sone  to  biginne.

               `I  am  a  womman,  as  ful  wel  ye  woot,

              And  as  I  am  avysed  sodeynly,

              So  wol  I  telle  yow,  whyl  it  is  hoot.

              Me  thinketh  thus,  that  nouther  ye  nor  I

              Oughte  half  this  wo  to  make  skilfully.

              For  there  is  art  ynow  for  to  redresse

              That  yet  is  mis,  and  sleen  this  hevinesse.

               `Sooth  is,  the  wo,  the  whiche  that  we  ben  inne,

              For  ought  I  woot,  for  nothing  elles  is

              But  for  the  cause  that  we  sholden  twinne.

              Considered  al,  ther  nis  nomore  amis.

              But  what  is  thanne  a  remede  unto  this,

              But  that  we  shape  us  sone  for  to  mete?

              This  al  and  som,  my  dere  herte  swete.

               `Now  that  I  shal  wel  bringen  it  aboute

              To  come  ayein,  sone  after  that  I  go,

              Therof  am  I  no  maner  thing  in  doute.

              For  dredeles,  withinne  a  wouke  or  two,

              I  shal  ben  here;  and,  that  it  may  be  so

              By  alle  right,  and  in  a  wordes  fewe,

              I  shal  yow  wel  an  heep  of  weyes  shewe.

               `For  which  I  wol  not  make  long  sermoun,

              For  tyme  ylost  may  not  recovered  be;

              But  I  wol  gon  to  my  conclusioun,

              And  to  the  beste,  in  ought  that  I  can  see.

              And,  for  the  love  of  god,  foryeve  it  me

              If  I  speke  ought  ayein  your  hertes  reste;

              For  trewely,  I  speke  it  for  the  beste;

               `Makinge  alwey  a  protestacioun,

              That  now  these  wordes,  whiche  that  I  shal  seye,

              Nis  but  to  shewe  yow  my  mocioun,

              To  finde  unto  our  helpe  the  beste  weye;

              And  taketh  it  non  other  wyse,  I  preye.

              For  in  effect  whatso  ye  me  comaunde,

              That  wol  I  doon,  for  that  is  no  demaunde.

               `Now  herkneth  this,  ye  han  wel  understonde,

              My  goinge  graunted  is  by  parlement

              So  ferforth,  that  it  may  not  be  withstonde

              For  al  this  world,  as  by  my  Iugement.

              And  sin  ther  helpeth  noon  avysement

              To  letten  it,  lat  it  passe  out  of  minde;

              And  lat  us  shape  a  bettre  wey  to  finde.

               `The  sothe  is,  that  the  twinninge  of  us  tweyne

              Wol  us  disese  and  cruelliche  anoye.

              But  him  bihoveth  somtyme  han  a  peyne,

              That  serveth  love,  if  that  he  wol  have  Ioye.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 118



Top




Page No 121


And  sin  I  shal  no  ferthere  out  of  Troye

              Than  I  may  ryde  ayein  on  half  a  morwe,

              It  oughte  lesse  causen  us  to  sorwe.

               `So  as  I  shal  not  so  ben  hid  in  muwe,

              That  day  by  day,  myn  owene  herte  dere,

              Sin  wel  ye  woot  that  it  is  now  a  trewe,

              Ye  shal  ful  wel  al  myn  estat  yhere.

              And  er  that  truwe  is  doon,  I  shal  ben  here,

              And  thanne  have  ye  bothe  Antenor  ywonne

              And  me  also;  beth  glad  now,  if  ye  conne;

               `And  thenk  right  thus,  "Criseyde  is  now  agoon,

              But  what!  She  shal  come  hastely  ayeyn;"

              And  whanne,  allas?  By  god,  lo,  right  anoon,

              Er  dayes  ten,  this  dar  I  saufly  seyn.

              And  thanne  at  erste  shul  we  been  so  fayn,

              So  as  we  shulle  togederes  ever  dwelle,

              That  al  this  world  ne  mighte  our  blisse  telle.

               `I  see  that  ofte,  theras  we  ben  now,

              That  for  the  beste,  our  counseil  for  to  hyde,

              Ye  speke  not  with  me,  nor  I  with  yow

              In  fourtenight;  ne  see  yow  go  ne  ryde.

              May  ye  not  ten  dayes  thanne  abyde,

              For  myn  honour,  in  swich  an  aventure?

              Ywis,  ye  mowen  elles  lite  endure!

               `Ye  knowe  eek  how  that  al  my  kin  is  here,

              Butif  that  onliche  it  my  fader  be;

              And  eek  myn  othere  thinges  alle  yfere,

              And  nameliche,  my  dere  herte,  ye,

              Whom  that  I  nolde  leven  for  to  see

              For  al  this  world,  as  wyd  as  it  hath  space;

              Or  elles,  see  ich  never  Ioves  face!

               `Why  trowe  ye  my  fader  in  this  wyse

              Coveiteth  so  to  see  me,  but  for  drede

              Lest  in  this  toun  that  folkes  me  dispyse

              Bycause  of  him,  for  his  unhappy  dede?

              What  woot  my  fader  what  lyf  that  I  lede?

              For  if  he  wiste  in  Troye  how  wel  I  fare,

              Us  neded  for  my  wending  nought  to  care.

               `Ye  seen  that  every  day  eek,  more  and  more,

              Men  trete  of  pees;  and  it  supposed  is,

              That  men  the  quene  Eleyne  shal  restore,

              And  Grekes  us  restore  that  is  mis.

              So  though  ther  nere  comfort  noon  but  this,

              That  men  purposen  pees  on  every  syde,

              Ye  may  the  bettre  at  ese  of  herte  abyde.

               `For  if  that  it  be  pees,  myn  herte  dere,

              The  nature  of  the  pees  mot  nedes  dryve

              That  men  moste  entrecomunen  yfere,

              And  to  and  fro  eek  ryde  and  gon  as  blyve

              Alday  as  thikke  as  been  flen  from  an  hyve;

              And  every  wight  han  libertee  to  bleve


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 119



Top




Page No 122


Whereas  him  list  the  bet,  withouten  leve.

               `And  though  so  be  that  pees  ther  may  be  noon,

              Yet  hider,  though  ther  never  pees  ne  were,

              I  moste  come;  for  whider  sholde  I  goon,

              Or  how  mischaunce  sholde  I  dwelle  there

              Among  tho  men  of  armes  ever  in  fere?

              For  which,  as  wisly  god  my  soule  rede,

              I  can  not  seen  wherof  ye  sholden  drede.

               `Have  here  another  wey,  if  it  so  be

              That  al  this  thing  ne  may  yow  not  suffyse.

              My  fader,  as  ye  knowen  wel,  pardee,

              Is  old,  and  elde  is  ful  of  coveityse,

              And  I  right  now  have  founden  al  the  gyse,

              Withoute  net,  wherwith  I  shal  him  hente;

              And  herkeneth  how,  if  that  ye  wole  assente.

               `Lo,  Troilus,  men  seyn  that  hard  it  is

              The  wolf  ful,  and  the  wether  hool  to  have;

              This  is  to  seyn,  that  men  ful  ofte,  ywis,

              Mot  spenden  part,  the  remenant  for  to  save.

              For  ay  with  gold  men  may  the  herte  grave

              Of  him  that  set  is  upon  coveityse;

              And  how  I  mene,  I  shal  it  yow  devyse.

               `The  moeble  which  that  I  have  in  this  toun

              Unto  my  fader  shal  I  take,  and  seye,

              That  right  for  trust  and  for  savacioun

              It  sent  is  from  a  freend  of  his  or  tweye,

              The  whiche  freendes  ferventliche  him  preye

              To  senden  after  more,  and  that  in  hye,

              Whyl  that  this  toun  stant  thus  in  Iupartye.

               `And  that  shal  been  an  huge  quantitee,

              Thus  shal  I  seyn,  but,  lest  it  folk  aspyde,

              This  may  be  sent  by  no  wight  but  by  me;

              I  shal  eek  shewen  him,  if  pees  bityde,

              What  frendes  that  ich  have  on  every  syde

              Toward  the  court,  to  doon  the  wrathe  pace

              Of  Priamus,  and  doon  him  stonde  in  grace.

               `So  what  for  o  thing  and  for  other,  swete,

              I  shal  him  so  enchaunten  with  my  sawes,

              That  right  in  hevene  his  sowle  is,  shal  he  mete!

              For  al  Appollo,  or  his  clerkes  lawes,

              Or  calculinge  avayleth  nought  three  hawes;

              Desyr  of  gold  shal  so  his  sowle  blende,

              That,  as  me  lyst,  I  shal  wel  make  an  ende.

               `And  if  he  wolde  ought  by  his  sort  it  preve

              If  that  I  lye,  in  certayn  I  shal  fonde

              Distorben  him,  and  plukke  him  by  the  sleve,

              Makinge  his  sort,  and  beren  him  on  honde,

              He  hath  not  wel  the  goddes  understonde.

              For  goddes  speken  in  amphibologyes,

              And,  for  o  sooth  they  tellen  twenty  lyes.

               `Eek  drede  fond  first  goddes,  I  suppose,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 120



Top




Page No 123


Thus  shal  I  seyn,  and  that  his  cowarde  herte

              Made  him  amis  the  goddes  text  to  glose,

              Whan  he  for  ferde  out  of  his  Delphos  sterte.

              And  but  I  make  him  sone  to  converte,

              And  doon  my  reed  withinne  a  day  or  tweye,

              I  wol  to  yow  oblige  me  to  deye.'

               And  treweliche,  as  writen  wel  I  finde,

              That  al  this  thing  was  seyd  of  good  entente;

              And  that  hir  herte  trewe  was  and  kinde

              Towardes  him,  and  spak  right  as  she  mente,

              And  that  she  starf  for  wo  neigh,  whan  she  wente,

              And  was  in  purpos  ever  to  be  trewe;

              Thus  writen  they  that  of  hir  werkes  knewe.

               This  Troilus,  with  herte  and  eres  spradde,

              Herde  al  this  thing  devysen  to  and  fro;

              And  verraylich  him  semed  that  he  hadde

              The  selve  wit;  but  yet  to  lete  hir  go

              His  herte  misforyaf  him  evermo.

              But  fynally,  he  gan  his  herte  wreste

              To  trusten  hir,  and  took  it  for  the  beste.

               For  which  the  grete  furie  of  his  penaunce

              Was  queynt  with  hope,  and  therwith  hem  bitwene

              Bigan  for  Ioye  the  amorouse  daunce.

              And  as  the  briddes,  whan  the  sonne  is  shene,

              Delyten  in  hir  song  in  leves  grene,

              Right  so  the  wordes  that  they  spake  yfere

              Delyted  hem,  and  made  hir  hertes  clere.

               But  natheles,  the  wending  of  Criseyde,

              For  al  this  world,  may  nought  out  of  his  minde;

              For  which  ful  ofte  he  pitously  hir  preyde,

              That  of  hir  heste  he  might  hir  trewe  finde,

              And  seyde  hire,  `Certes,  if  ye  be  unkinde,

              And  but  ye  come  at  day  set  into  Troye,

              Ne  shal  I  never  have  hele,  honour,  ne  Ioye.

               `For  also  sooth  as  sonne  uprist  on  morwe,

              And,  god!  So  wisly  thou  me,  woful  wrecche,

              To  reste  bringe  out  of  this  cruel  sorwe,

              I  wol  myselven  slee  if  that  ye  drecche.

              But  of  my  deeth  though  litel  be  to  recche,

              Yet,  er  that  ye  me  cause  so  to  smerte,

              Dwel  rather  here,  myn  owene  swete  herte!

               `For  trewely,  myn  owene  lady  dere,

              Tho  sleightes  yet  that  I  have  herd  yow  stere

              Ful  shaply  been  to  failen  alle  yfere.

              For  thus  men  seyn,  "That  oon  thenketh  the  bere,

              But  al  another  thenketh  his  ledere."

              Your  sire  is  wys,  and  seyd  is,  out  of  drede,

              "Men  may  the  wyse  atrenne,  and  not  atrede."

               `It  is  ful  hard  to  halten  unespyed

              Bifore  a  crepul,  for  he  can  the  craft;

              Your  fader  is  in  sleighte  as  Argus  yed;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 121



Top




Page No 124


For  al  be  that  his  moeble  is  him  biraft,

              His  olde  sleighte  is  yet  so  with  him  laft,

              Ye  shal  not  blende  him  for  your  womanhede,

              Ne  feyne  aright,  and  that  is  al  my  drede.

               `I  noot  if  pees  shal  evermo  bityde;

              But,  pees  or  no,  for  ernest  ne  for  game,

              I  woot,  sin  Calkas  on  the  Grekis  syde

              Hath  ones  been,  and  lost  so  foule  his  name,

              He  dar  no  more  come  here  ayein  for  shame;

              For  which  that  weye,  for  ought  I  can  espye,

              To  trusten  on,  nis  but  a  fantasye.

               `Ye  shal  eek  seen,  your  fader  shal  yow  glose

              To  been  a  wyf,  and  as  he  can  wel  preche,

              He  shal  som  Grek  so  preyse  and  wel  alose,

              That  ravisshen  he  shal  yow  with  his  speche,

              Or  do  yow  doon  by  force  as  he  shal  teche.

              And  Troilus,  of  whom  ye  nil  han  routhe,

              Shal  causeles  so  sterven  in  his  trouthe!

               `And  over  al  this,  your  fader  shal  despyse

              Us  alle,  and  seyn  this  citee  nis  but  lorn;

              And  that  thassege  never  shal  aryse,

              Forwhy  the  Grekes  han  it  alle  sworn

              Til  we  be  slayn,  and  doun  our  walles  torn.

              And  thus  he  shal  yow  with  his  wordes  fere,

              That  ay  drede  I,  that  ye  wol  bleve  there.

               `Ye  shul  eek  seen  so  many  a  lusty  knight

              Among  the  Grekes,  ful  of  worthinesse,

              And  eche  of  hem  with  herte,  wit,  and  might

              To  plesen  yow  don  al  his  besinesse,

              That  ye  shul  dullen  of  the  rudenesse

              Of  us  sely  Troianes,  butif  routhe

              Remorde  yow,  or  vertue  of  your  trouthe.

               `And  this  to  me  so  grevous  is  to  thinke,

              That  fro  my  brest  it  wol  my  soule  rende;

              Ne  dredeles,  in  me  ther  may  not  sinke

              A  good  opinioun,  if  that  ye  wende;

              Forwhy  your  faderes  sleighte  wol  us  shende.

              And  if  ye  goon,  as  I  have  told  yow  yore,

              So  thenk  I  nam  but  deed,  withoute  more.

               `For  which,  with  humble,  trewe,  and  pitous  herte,

              A  thousand  tymes  mercy  I  yow  preye;

              So  reweth  on  myn  aspre  peynes  smerte,

              And  doth  somwhat,  as  that  I  shal  yow  seye,

              And  lat  us  stele  away  bitwixe  us  tweye;

              And  thenk  that  folye  is,  whan  man  may  chese,

              For  accident  his  substaunce  ay  to  lese.

               `I  mene  this,  that  sin  we  mowe  er  day

              Wel  stele  away,  and  been  togider  so,

              What  wit  were  it  to  putten  in  assay,

              In  cas  ye  sholden  to  your  fader  go,

              If  that  ye  mighte  come  ayein  or  no?


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 122



Top




Page No 125


Thus  mene  I,  that  it  were  a  gret  folye

              To  putte  that  sikernesse  in  Iupertye.

               `And  vulgarly  to  speken  of  substaunce

              Of  tresour,  may  we  bothe  with  us  lede

              Ynough  to  live  in  honour  and  plesaunce,

              Til  into  tyme  that  we  shal  ben  dede;

              And  thus  we  may  eschewen  al  this  drede.

              For  everich  other  wey  ye  can  recorde,

              Myn  herte,  ywis,  may  not  therwith  acorde.

               `And  hardily,  ne  dredeth  no  poverte,

              For  I  have  kin  and  freendes  elleswhere

              That,  though  we  comen  in  oure  bare  sherte,

              Us  sholde  neither  lakke  gold  ne  gere,

              But  been  honured  whyl  we  dwelten  there.

              And  go  we  anoon,  for,  as  in  myn  entente,

              This  is  the  beste,  if  that  ye  wole  assente.'

               Criseyde,  with  a  syk,  right  in  this  wyse

              Answerde,  `Ywis,  my  dere  herte  trewe,

              We  may  wel  stele  away,  as  ye  devyse,

              And  finde  swich  unthrifty  weyes  newe;

              But  afterward,  ful  sore  it  wol  us  rewe.

              And  help  me  god  so  at  my  moste  nede

              As  causeles  ye  suffren  al  this  drede!

               `For  thilke  day  that  I  for  cherisshinge

              Or  drede  of  fader,  or  of  other  wight,

              Or  for  estat,  delyt,  or  for  weddinge,

              Be  fals  to  yow,  my  Troilus,  my  knight,

              Saturnes  doughter,  Iuno,  thorugh  hir  might,

              As  wood  as  Athamante  do  me  dwelle

              Eternaly  in  Stix,  the  put  of  helle!

               `And  this  on  every  god  celestial

              I  swere  it  yow;  and  eek  on  eche  goddesse,

              On  every  Nymphe  and  deite  infernal,

              On  Satiry  and  Fauny  more  and  lesse,

              That  halve  goddes  been  of  wildernesse;

              And  Attropos  my  threed  of  lyf  tobreste

              If  I  be  fals;  now  trowe  me  if  thow  leste!

               `And  thou,  Simoys,  that  as  an  arwe  clere

              Thorugh  Troye  rennest  ay  downward  to  the  see,

              Ber  witnesse  of  this  word  that  seyd  is  here,

              That  thilke  day  that  ich  untrewe  be

              To  Troilus,  myn  owene  herte  free,

              That  thou  retorne  bakwarde  to  thy  welle,

              And  I  with  body  and  soule  sinke  in  helle!

               `But  that  ye  speke,  awey  thus  for  to  go

              And  leten  alle  your  freendes,  god  forbede,

              For  any  womman,  that  ye  sholden  so,

              And  namely,  sin  Troye  hath  now  swich  nede

              Of  help;  and  eek  of  o  thing  taketh  hede,

              If  this  were  wist,  my  lif  laye  in  balaunce,

              And  your  honour;  god  shilde  us  fro  mischaunce!


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 123



Top




Page No 126


`And  if  so  be  that  pees  herafter  take,

              As  alday  happeth,  after  anger,  game,

              Why,  lord!  The  sorwe  and  wo  ye  wolden  make,

              That  ye  ne  dorste  come  ayein  for  shame!

              And  er  that  ye  Iuparten  so  your  name,

              Beth  nought  to  hasty  in  this  hote  fare;

              For  hasty  man  ne  wanteth  never  care.

               `What  trowe  ye  the  peple  eek  al  aboute

              Wolde  of  it  seye?  It  is  ful  light  to  arede.

              They  wolden  seye,  and  swere  it,  out  of  doute,

              That  love  ne  droof  yow  nought  to  doon  this  dede,

              But  lust  voluptuous  and  coward  drede.

              Thus  were  al  lost,  ywis,  myn  herte  dere,

              Your  honour,  which  that  now  shyneth  so  clere.

               `And  also  thenketh  on  myn  honestee,

              That  floureth  yet,  how  foule  I  sholde  it  shende,

              And  with  what  filthe  it  spotted  sholde  be,

              If  in  this  forme  I  sholde  with  yow  wende.

              Ne  though  I  livede  unto  the  worldes  ende,

              My  name  sholde  I  never  ayeinward  winne;

              Thus  were  I  lost,  and  that  were  routhe  and  sinne.

               `And  forthy  slee  with  reson  al  this  hete;

              Men  seyn,  "The  suffraunt  overcometh,"  pardee;

              Eek  "Whoso  wol  han  leef,  he  lief  mot  lete;"

              Thus  maketh  vertue  of  necessitee

              By  pacience,  and  thenk  that  lord  is  he

              Of  fortune  ay,  that  nought  wol  of  hir  recche;

              And  she  ne  daunteth  no  wight  but  a  wrecche.

               `And  trusteth  this,  that  certes,  herte  swete,

              Er  Phebus  suster,  Lucina  the  shene,

              The  Leoun  passe  out  of  this  Ariete,

              I  wol  ben  here,  withouten  any  wene.

              I  mene,  as  helpe  me  Iuno,  hevenes  quene,

              The  tenthe  day,  butif  that  deeth  me  assayle,

              I  wol  yow  seen  withouten  any  fayle.'

               `And  now,  so  this  be  sooth,'  quod  Troilus,

              `I  shal  wel  suffre  unto  the  tenthe  day,

              Sin  that  I  see  that  nede  it  moot  be  thus.

              But,  for  the  love  of  god,  if  it  be  may,

              So  lat  us  stele  prively  away;

              For  ever  in  oon,  as  for  to  live  in  reste,

              Myn  herte  seyth  that  it  wol  been  the  beste.'

               `O  mercy,  god,  what  lyf  is  this?'  quod  she;

              `Allas,  ye  slee  me  thus  for  verray  tene!

              I  see  wel  now  that  ye  mistrusten  me;

              For  by  your  wordes  it  is  wel  ysene.

              Now,  for  the  love  of  Cynthia  the  shene,

              Mistrust  me  not  thus  causeles,  for  routhe;

              Sin  to  be  trewe  I  have  yow  plight  my  trouthe.

               `And  thenketh  wel,  that  som  tyme  it  is  wit

              To  spende  a  tyme,  a  tyme  for  to  winne;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 124



Top




Page No 127


Ne,  pardee,  lorn  am  I  nought  fro  yow  yit,

              Though  that  we  been  a  day  or  two  atwinne.

              Dryf  out  the  fantasyes  yow  withinne;

              And  trusteth  me,  and  leveth  eek  your  sorwe,

              Or  here  my  trouthe,  I  wol  not  live  til  morwe.

               `For  if  ye  wiste  how  sore  it  doth  me  smerte,

              Ye  wolde  cesse  of  this;  for  god,  thou  wost,

              The  pure  spirit  wepeth  in  myn  herte,

              To  see  yow  wepen  that  I  love  most,

              And  that  I  moot  gon  to  the  Grekes  ost.

              Ye,  nere  it  that  I  wiste  remedye

              To  come  ayein,  right  here  I  wolde  dye!

               `But  certes,  I  am  not  so  nyce  a  wight

              That  I  ne  can  imaginen  a  wey

              To  come  ayein  that  day  that  I  have  hight.

              For  who  may  holde  thing  that  wol  away?

              My  fader  nought,  for  al  his  queynte  pley.

              And  by  my  thrift,  my  wending  out  of  Troye

              Another  day  shal  torne  us  alle  to  Ioye.

               `Forthy,  with  al  myn  herte  I  yow  beseke,

              If  that  yow  list  don  ought  for  my  preyere,

              And  for  the  love  which  that  I  love  yow  eke,

              That  er  that  I  departe  fro  yow  here,

              That  of  so  good  a  comfort  and  a  chere

              I  may  you  seen,  that  ye  may  bringe  at  reste

              Myn  herte,  which  that  is  at  point  to  breste.

               `And  over  al  this  I  pray  yow,'  quod  she  tho,

              `Myn  owene  hertes  soothfast  suffisaunce,

              Sin  I  am  thyn  al  hool,  withouten  mo,

              That  whyl  that  I  am  absent,  no  plesaunce

              Of  othere  do  me  fro  your  remembraunce.

              For  I  am  ever  agast,  forwhy  men  rede,

              That  "love  is  thing  ay  ful  of  bisy  drede."

               `For  in  this  world  ther  liveth  lady  noon,

              If  that  ye  were  untrewe,  as  god  defende!

              That  so  bitraysed  were  or  wo  bigoon

              As  I,  that  alle  trouthe  in  yow  entende.

              And  douteles,  if  that  ich  other  wende,

              I  nere  but  deed;  and  er  ye  cause  finde,

              For  goddes  love,  so  beth  me  not  unkinde.'

               To  this  answerde  Troilus  and  seyde,

              `Now  god,  to  whom  ther  nis  no  cause  ywrye,

              Me  glade,  as  wis  I  never  unto  Criseyde,

              Sin  thilke  day  I  saw  hir  first  with  ye,

              Was  fals,  ne  never  shal  til  that  I  dye.

              At  shorte  wordes,  wel  ye  may  me  leve;

              I  can  no  more,  it  shal  be  founde  at  preve.'

               `Graunt  mercy,  goode  myn,  ywis,'  quod  she,

              `And  blisful  Venus  lat  me  never  sterve

              Er  I  may  stonde  of  plesaunce  in  degree

              To  quyte  him  wel,  that  so  wel  can  deserve;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 125



Top




Page No 128


And  whyl  that  god  my  wit  wol  me  conserve,

              I  shal  so  doon,  so  trewe  I  have  yow  founde,

              That  ay  honour  to  meward  shal  rebounde.

               `For  trusteth  wel,  that  your  estat  royal

              Ne  veyn  delyt,  nor  only  worthinesse

              Of  yow  in  werre,  or  torney  marcial,

              Ne  pompe,  array,  nobley,  or  eek  richesse,

              Ne  made  me  to  rewe  on  your  distresse;

              But  moral  vertue,  grounded  upon  trouthe,

              That  was  the  cause  I  first  hadde  on  yow  routhe!

               `Eek  gentil  herte  and  manhod  that  ye  hadde,

              And  that  ye  hadde,  as  me  thoughte,  in  despyt

              Every  thing  that  souned  into  badde,

              As  rudenesse  and  poeplish  appetyt;

              And  that  your  reson  brydled  your  delyt,

              This  made,  aboven  every  creature,

              That  I  was  your,  and  shal,  whyl  I  may  dure.

               `And  this  may  lengthe  of  yeres  not  fordo,

              Ne  remuable  fortune  deface;

              But  Iuppiter,  that  of  his  might  may  do

              The  sorwful  to  be  glad,  so  yeve  us  grace,

              Er  nightes  ten,  to  meten  in  this  place,

              So  that  it  may  your  herte  and  myn  suffyse;

              And  fareth  now  wel,  for  tyme  is  that  ye  ryse.'

               And  after  that  they  longe  ypleyned  hadde,

              And  ofte  ykist,  and  streite  in  armes  folde,

              The  day  gan  ryse,  and  Troilus  him  cladde,

              And  rewfulliche  his  lady  gan  biholde,

              As  he  that  felte  dethes  cares  colde,

              And  to  hir  grace  he  gan  him  recomaunde;

              Wher  him  was  wo,  this  holde  I  no  demaunde.

               For  mannes  heed  imaginen  ne  can,

              Ne  entendement  considere,  ne  tonge  telle

              The  cruel  peynes  of  this  sorwful  man,

              That  passen  every  torment  doun  in  helle.

              For  whan  he  saugh  that  she  ne  mighte  dwelle,

              Which  that  his  soule  out  of  his  herte  rente,

              Withouten  more,  out  of  the  chaumbre  he  wente.

Explicit  Liber  Quartus.

BOOK  V

Incipit  Liber  Quintus.

               Aprochen  gan  the  fatal  destinee

              That  Ioves  hath  in  disposicioun,

              And  to  yow,  angry  Parcas,  sustren  three,

              Committeth,  to  don  execucioun;

              For  which  Criseyde  moste  out  of  the  toun,

              And  Troilus  shal  dwelle  forth  in  pyne

              Til  Lachesis  his  threed  no  lenger  twyne.  


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 126



Top




Page No 129


The  goldentressed  Phebus  heighe  onlofte

              Thryes  hadde  alle  with  his  bemes  shene

              The  snowes  molte,  and  Zephirus  as  ofte

              Ybrought  ayein  the  tendre  leves  grene,

              Sin  that  the  sone  of  Ecuba  the  quene

              Bigan  to  love  hir  first,  for  whom  his  sorwe

              Was  al,  that  she  departe  sholde  amorwe.

               Ful  redy  was  at  pryme  Dyomede,

              Criseyde  unto  the  Grekes  ost  to  lede,

              For  sorwe  of  which  she  felt  hir  herte  blede,

              As  she  that  niste  what  was  best  to  rede.

              And  trewely,  as  men  in  bokes  rede,

              Men  wiste  never  womman  han  the  care,

              Ne  was  so  looth  out  of  a  toun  to  fare.

               This  Troilus,  withouten  reed  or  lore,

              As  man  that  hath  his  Ioyes  eek  forlore,

              Was  waytinge  on  his  lady  evermore

              As  she  that  was  the  soothfast  crop  and  more

              Of  al  his  lust,  or  Ioyes  heretofore.

              But  Troilus,  now  farewel  al  thy  Ioye,

              For  shaltow  never  seen  hir  eft  in  Troye!

               Soth  is,  that  whyl  he  bood  in  this  manere,

              He  gan  his  wo  ful  manly  for  to  hyde.

              That  wel  unnethe  it  seen  was  in  his  chere;

              But  at  the  yate  ther  she  sholde  oute  ryde

              With  certeyn  folk,  he  hoved  hir  tabyde,

              So  wo  bigoon,  al  wolde  he  nought  him  pleyne,

              That  on  his  hors  unnethe  he  sat  for  peyne.

               For  ire  he  quook,  so  gan  his  herte  gnawe,

              Whan  Diomede  on  horse  gan  him  dresse,

              And  seyde  unto  himself  this  ilke  sawe,

              `Allas,'  quod  he,  `thus  foul  a  wrecchednesse

              Why  suffre  ich  it,  why  nil  ich  it  redresse?

              Were  it  not  bet  at  ones  for  to  dye

              Than  evermore  in  langour  thus  to  drye?

               `Why  nil  I  make  at  ones  riche  and  pore

              To  have  ynough  to  done,  er  that  she  go?

              Why  nil  I  bringe  al  Troye  upon  a  rore?

              Why  nil  I  sleen  this  Diomede  also?

              Why  nil  I  rather  with  a  man  or  two

              Stele  hir  away?  Why  wol  I  this  endure?

              Why  nil  I  helpen  to  myn  owene  cure?'

               But  why  he  nolde  doon  so  fel  a  dede,

              That  shal  I  seyn,  and  why  him  liste  it  spare;

              He  hadde  in  herte  alweyes  a  maner  drede,

              Lest  that  Criseyde,  in  rumour  of  this  fare,

              Sholde  han  ben  slayn;  lo,  this  was  al  his  care.

              And  ellis,  certeyn,  as  I  seyde  yore,

              He  hadde  it  doon,  withouten  wordes  more.

               Criseyde,  whan  she  redy  was  to  ryde,

              Ful  sorwfully  she  sighte,  and  seyde  `Allas!'


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 127



Top




Page No 130


But  forth  she  moot,  for  ought  that  may  bityde,

              And  forth  she  rit  ful  sorwfully  a  pas.

              Ther  nis  non  other  remedie  in  this  cas.

              What  wonder  is  though  that  hir  sore  smerte,

              Whan  she  forgoth  hir  owene  swete  herte?

               This  Troilus,  in  wyse  of  curteisye,

              With  hauke  on  hond,  and  with  an  huge  route

              Of  knightes,  rood  and  dide  hir  companye,

              Passinge  al  the  valey  fer  withoute,

              And  ferther  wolde  han  riden,  out  of  doute,

              Ful  fayn,  and  wo  was  him  to  goon  so  sone;

              But  torne  he  moste,  and  it  was  eek  to  done.

               And  right  with  that  was  Antenor  ycome

              Out  of  the  Grekes  ost,  and  every  wight

              Was  of  it  glad,  and  seyde  he  was  welcome.

              And  Troilus,  al  nere  his  herte  light,

              He  peyned  him  with  al  his  fulle  might

              Him  to  withholde  of  wepinge  at  the  leste,

              And  Antenor  he  kiste,  and  made  feste.

               And  therwithal  he  moste  his  leve  take,

              And  caste  his  eye  upon  hir  pitously,

              And  neer  he  rood,  his  cause  for  to  make,

              To  take  hir  by  the  honde  al  sobrely.

              And  lord!  So  she  gan  wepen  tendrely!

              And  he  ful  softe  and  sleighly  gan  hir  seye,

              `Now  hold  your  day,  and  dooth  me  not  to  deye.'

               With  that  his  courser  torned  he  aboute

              With  face  pale,  and  unto  Diomede

              No  word  he  spak,  ne  noon  of  al  his  route;

              Of  which  the  sone  of  Tydeus  took  hede,

              As  he  that  coude  more  than  the  crede

              In  swich  a  craft,  and  by  the  reyne  hir  hente;

              And  Troilus  to  Troye  homwarde  he  wente.

               This  Diomede,  that  ladde  hir  by  the  brydel,

              Whan  that  he  saw  the  folk  of  Troye  aweye,

              Thoughte,  `Al  my  labour  shal  not  been  on  ydel,

              If  that  I  may,  for  somwhat  shal  I  seye,

              For  at  the  worste  it  may  yet  shorte  our  weye.

              I  have  herd  seyd,  eek  tymes  twyes  twelve,

              "He  is  a  fool  that  wol  foryete  himselve."'

               But  natheles  this  thoughte  he  wel  ynough,

              `That  certaynly  I  am  aboute  nought,

              If  that  I  speke  of  love,  or  make  it  tough;

              For  douteles,  if  she  have  in  hir  thought

              Him  that  I  gesse,  he  may  not  been  ybrought

              So  sone  awey;  but  I  shal  finde  a  mene,

              That  she  not  wite  as  yet  shal  what  I  mene.'

               This  Diomede,  as  he  that  coude  his  good,

              Whan  this  was  doon,  gan  fallen  forth  in  speche

              Of  this  and  that,  and  asked  why  she  stood

              In  swich  disese,  and  gan  hir  eek  biseche,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 128



Top




Page No 131


That  if  that  he  encrese  mighte  or  eche

              With  any  thing  hir  ese,  that  she  sholde

              Comaunde  it  him,  and  seyde  he  doon  it  wolde.

               For  trewely  he  swoor  hir,  as  a  knight,

              That  ther  nas  thing  with  whiche  he  mighte  hir  plese,

              That  he  nolde  doon  his  peyne  and  al  his  might

              To  doon  it,  for  to  doon  hir  herte  an  ese.

              And  preyede  hir,  she  wolde  hir  sorwe  apese,

              And  seyde,  `Ywis,  we  Grekes  con  have  Ioye

              To  honouren  yow,  as  wel  as  folk  of  Troye.'

               He  seyde  eek  thus,  `I  woot,  yow  thinketh  straunge,

              No  wonder  is,  for  it  is  to  yow  newe,

              Thaqueintaunce  of  these  Troianis  to  chaunge,

              For  folk  of  Grece,  that  ye  never  knewe.

              But  wolde  never  god  butif  as  trewe

              A  Greek  ye  shulde  among  us  alle  finde

              As  any  Troian  is,  and  eek  as  kinde.

               `And  by  the  cause  I  swoor  yow  right,  lo,  now,

              To  been  your  freend,  and  helply,  to  my  might,

              And  for  that  more  aqueintaunce  eek  of  yow

              Have  ich  had  than  another  straunger  wight,

              So  fro  this  forth,  I  pray  yow,  day  and  night,

              Comaundeth  me,  how  sore  that  me  smerte,

              To  doon  al  that  may  lyke  unto  your  herte;

               `And  that  ye  me  wolde  as  your  brother  trete,

              And  taketh  not  my  frendship  in  despyt;

              And  though  your  sorwes  be  for  thinges  grete,

              Noot  I  not  why,  but  out  of  more  respyt,

              Myn  herte  hath  for  to  amende  it  greet  delyt.

              And  if  I  may  your  harmes  not  redresse,

              I  am  right  sory  for  your  hevinesse,

               `And  though  ye  Troians  with  us  Grekes  wrothe

              Han  many  a  day  be,  alwey  yet,  pardee,

              O  god  of  love  in  sooth  we  serven  bothe.

              And,  for  the  love  of  god,  my  lady  free,

              Whom  so  ye  hate,  as  beth  not  wroth  with  me.

              For  trewely,  ther  can  no  wight  yow  serve,

              That  half  so  looth  your  wraththe  wolde  deserve.

               `And  nere  it  that  we  been  so  neigh  the  tente

              Of  Calkas,  which  that  seen  us  bothe  may,

              I  wolde  of  this  yow  telle  al  myn  entente;

              But  this  enseled  til  another  day.

              Yeve  me  your  hond,  I  am,  and  shal  ben  ay,

              God  help  me  so,  whyl  that  my  lyf  may  dure,

              Your  owene  aboven  every  creature.

               `Thus  seyde  I  never  er  now  to  womman  born;

              For  god  myn  herte  as  wisly  glade  so,

              I  lovede  never  womman  herebiforn

              As  paramours,  ne  never  shal  no  mo.

              And,  for  the  love  of  god,  beth  not  my  fo;

              Al  can  I  not  to  yow,  my  lady  dere,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 129



Top




Page No 132


Compleyne  aright,  for  I  am  yet  to  lere.

               `And  wondreth  not,  myn  owene  lady  bright,

              Though  that  I  speke  of  love  to  you  thus  blyve;

              For  I  have  herd  or  this  of  many  a  wight,

              Hath  loved  thing  he  never  saugh  his  lyve.

              Eek  I  am  not  of  power  for  to  stryve

              Ayens  the  god  of  love,  but  him  obeye

              I  wol  alwey,  and  mercy  I  yow  preye.

               `Ther  been  so  worthy  knightes  in  this  place,

              And  ye  so  fair,  that  everich  of  hem  alle

              Wol  peynen  him  to  stonden  in  your  grace.

              But  mighte  me  so  fair  a  grace  falle,

              That  ye  me  for  your  servaunt  wolde  calle,

              So  lowly  ne  so  trewely  you  serve

              Nil  noon  of  hem,  as  I  shal,  til  I  sterve.'

               Criseide  unto  that  purpos  lyte  answerde,

              As  she  that  was  with  sorwe  oppressed  so

              That,  in  effect,  she  nought  his  tales  herde,

              But  here  and  there,  now  here  a  word  or  two.

              Hir  thoughte  hir  sorwful  herte  brast  atwo.

              For  whan  she  gan  hir  fader  fer  aspye,

              Wel  neigh  doun  of  hir  hors  she  gan  to  sye.

               But  natheles  she  thonked  Diomede

              Of  al  his  travaile,  and  his  goode  chere,

              And  that  him  liste  his  friendship  hir  to  bede;

              And  she  accepteth  it  in  good  manere,

              And  wolde  do  fayn  that  is  him  leef  and  dere;

              And  trusten  him  she  wolde,  and  wel  she  mighte,

              As  seyde  she,  and  from  hir  hors  she  alighte.

               Hir  fader  hath  hir  in  his  armes  nome,

              And  tweynty  tyme  he  kiste  his  doughter  swete,

              And  seyde,  `O  dere  doughter  myn,  welcome!'

              She  seyde  eek,  she  was  fayn  with  him  to  mete,

              And  stood  forth  mewet,  milde,  and  mansuete.

              But  here  I  leve  hir  with  hir  fader  dwelle,

              And  forth  I  wol  of  Troilus  yow  telle.

               To  Troye  is  come  this  woful  Troilus,

              In  sorwe  aboven  alle  sorwes  smerte,

              With  felon  look,  and  face  dispitous.

              Tho  sodeinly  doun  from  his  hors  he  sterte,

              And  thorugh  his  paleys,  with  a  swollen  herte,

              To  chambre  he  wente;  of  nothing  took  he  hede,

              Ne  noon  to  him  dar  speke  a  word  for  drede.

               And  there  his  sorwes  that  he  spared  hadde

              He  yaf  an  issue  large,  and  `Deeth!'  he  cryde;

              And  in  his  throwes  frenetyk  and  madde

              He  cursed  Iove,  Appollo,  and  eek  Cupyde,

              He  cursed  Ceres,  Bacus,  and  Cipryde,

              His  burthe,  himself,  his  fate,  and  eek  nature,

              And,  save  his  lady,  every  creature.

               To  bedde  he  goth,  and  weyleth  there  and  torneth


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 130



Top




Page No 133


In  furie,  as  dooth  he,  Ixion  in  helle;

              And  in  this  wyse  he  neigh  til  day  soiorneth.

              But  tho  bigan  his  herte  a  lyte  unswelle

              Thorugh  teres  which  that  gonnen  up  to  welle;

              And  pitously  he  cryde  upon  Criseyde,

              And  to  himself  right  thus  he  spak,  and  seyde:  

               `Wher  is  myn  owene  lady  lief  and  dere,

              Wher  is  hir  whyte  brest,  wher  is  it,  where?

              Wher  ben  hir  armes  and  hir  eyen  clere,

              That  yesternight  this  tyme  with  me  were?

              Now  may  I  wepe  allone  many  a  tere,

              And  graspe  aboute  I  may,  but  in  this  place,

              Save  a  pilowe,  I  finde  nought  tenbrace.

               `How  shal  I  do?  Whan  shal  she  com  ayeyn?

              I  noot,  allas!  Why  leet  ich  hir  to  go?

              As  wolde  god,  ich  hadde  as  tho  be  sleyn!

              O  herte  myn,  Criseyde,  O  swete  fo!

              O  lady  myn,  that  I  love  and  no  mo!

              To  whom  for  evermo  myn  herte  I  dowe;

              See  how  I  deye,  ye  nil  me  not  rescowe!

               `Who  seeth  yow  now,  my  righte  lodesterre?

              Who  sit  right  now  or  stant  in  your  presence?

              Who  can  conforten  now  your  hertes  werre?

              Now  I  am  gon,  whom  yeve  ye  audience?

              Who  speketh  for  me  right  now  in  myn  absence?

              Allas,  no  wight;  and  that  is  al  my  care;

              For  wel  wot  I,  as  yvel  as  I  ye  fare.

               `How  sholde  I  thus  ten  dayes  ful  endure,

              Whan  I  the  firste  night  have  al  this  tene?

              How  shal  she  doon  eek,  sorwful  creature?

              For  tendernesse,  how  shal  she  this  sustene,

              Swich  wo  for  me?  O  pitous,  pale,  and  grene

              Shal  been  your  fresshe  wommanliche  face

              For  langour,  er  ye  torne  unto  this  place.'

               And  whan  he  fil  in  any  slomeringes,

              Anoon  biginne  he  sholde  for  to  grone,

              And  dremen  of  the  dredfulleste  thinges

              That  mighte  been;  as,  mete  he  were  allone

              In  place  horrible,  makinge  ay  his  mone,

              Or  meten  that  he  was  amonges  alle

              His  enemys,  and  in  hir  hondes  falle.

               And  therwithal  his  body  sholde  sterte,

              And  with  the  stert  al  sodeinliche  awake,

              And  swich  a  tremour  fele  aboute  his  herte,

              That  of  the  feer  his  body  sholde  quake;

              And  therewithal  he  sholde  a  noyse  make,

              And  seme  as  though  he  sholde  falle  depe

              From  heighe  alofte;  and  than  he  wolde  wepe,

               And  rewen  on  himself  so  pitously,

              That  wonder  was  to  here  his  fantasye.

              Another  tyme  he  sholde  mightily


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 131



Top




Page No 134


Conforte  himself,  and  seyn  it  was  folye,

              So  causeles  swich  drede  for  to  drye,

              And  eft  biginne  his  aspre  sorwes  newe,

              That  every  man  mighte  on  his  sorwes  rewe.

               Who  coude  telle  aright  or  ful  discryve

              His  wo,  his  pleynt,  his  langour,  and  his  pyne?

              Nought  al  the  men  that  han  or  been  onlyve.

              Thou,  redere,  mayst  thyself  ful  wel  devyne

              That  swich  a  wo  my  wit  can  not  defyne.

              On  ydel  for  to  wryte  it  sholde  I  swinke,

              Whan  that  my  wit  is  wery  it  to  thinke.

               On  hevene  yet  the  sterres  were  sene,

              Although  ful  pale  ywaxen  was  the  mone;

              And  whyten  gan  the  orisonte  shene

              Al  estward,  as  it  woned  is  for  to  done.

              And  Phebus  with  his  rosy  carte  sone

              Gan  after  that  to  dresse  him  up  to  fare,

              Whan  Troilus  hath  sent  after  Pandare.

               This  Pandare,  that  of  al  the  day  biforn

              Ne  mighte  han  comen  Troilus  to  see,

              Although  he  on  his  heed  it  hadde  ysworn,

              For  with  the  king  Pryam  alday  was  he,

              So  that  it  lay  not  in  his  libertee

              Nowher  to  gon,  but  on  the  morwe  he  wente

              To  Troilus,  whan  that  he  for  him  sente.

               For  in  his  herte  he  coude  wel  devyne,

              That  Troilus  al  night  for  sorwe  wook;

              And  that  he  wolde  telle  him  of  his  pyne,

              This  knew  he  wel  ynough,  withoute  book.

              For  which  to  chaumbre  streight  the  wey  he  took,

              And  Troilus  tho  sobreliche  he  grette,

              And  on  the  bed  ful  sone  he  gan  him  sette.

               `My  Pandarus,'  quod  Troilus,  `the  sorwe

              Which  that  I  drye,  I  may  not  longe  endure.

              I  trowe  I  shal  not  liven  til  tomorwe;

              For  whiche  I  wolde  alwey,  on  aventure,

              To  thee  devysen  of  my  sepulture

              The  forme,  and  of  my  moeble  thou  dispone

              Right  as  thee  semeth  best  is  for  to  done.

               `But  of  the  fyr  and  flaumbe  funeral

              In  whiche  my  body  brenne  shal  to  glede,

              And  of  the  feste  and  pleyes  palestral

              At  my  vigile,  I  prey  thee  tak  good  hede

              That  be  wel;  and  offre  Mars  my  stede,

              My  swerd,  myn  helm,  and,  leve  brother  dere,

              My  sheld  to  Pallas  yef,  that  shyneth  clere.

               `The  poudre  in  which  myn  herte  ybrend  shal  torne,

              That  preye  I  thee  thou  take  and  it  conserve

              In  a  vessel,  that  men  clepeth  an  urne,

              Of  gold,  and  to  my  lady  that  I  serve,

              For  love  of  whom  thus  pitously  I  sterve,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 132



Top




Page No 135


So  yeve  it  hir,  and  do  me  this  plesaunce,

              To  preye  hir  kepe  it  for  a  remembraunce.

               `For  wel  I  fele,  by  my  maladye,

              And  by  my  dremes  now  and  yore  ago,

              Al  certeinly,  that  I  mot  nedes  dye.

              The  owle  eek,  which  that  hight  Ascaphilo,

              Hath  after  me  shright  alle  thise  nightes  two.

              And,  god  Mercurie!  Of  me  now,  woful  wrecche,

              The  soule  gyde,  and,  whan  thee  list,  it  fecche!'

               Pandare  answerde,  and  seyde,  `Troilus,

              My  dere  freend,  as  I  have  told  thee  yore,

              That  it  is  folye  for  to  sorwen  thus,

              And  causeles,  for  whiche  I  can  nomore.

              But  whoso  wol  not  trowen  reed  ne  lore,

              I  can  not  seen  in  him  no  remedye,

              But  lete  him  worthen  with  his  fantasye.

               `But  Troilus,  I  pray  thee  tel  me  now,

              If  that  thou  trowe,  er  this,  that  any  wight

              Hath  loved  paramours  as  wel  as  thou?

              Ye,  god  wot,  and  fro  many  a  worthy  knight

              Hath  his  lady  goon  a  fourtenight,

              And  he  not  yet  made  halvendel  the  fare.

              What  nede  is  thee  to  maken  al  this  care?

               `Sin  day  by  day  thou  mayst  thyselven  see

              That  from  his  love,  or  elles  from  his  wyf,

              A  man  mot  twinnen  of  necessitee,

              Ye,  though  he  love  hir  as  his  owene  lyf;

              Yet  nil  he  with  himself  thus  maken  stryf.

              For  wel  thow  wost,  my  leve  brother  dere,

              That  alwey  freendes  may  nought  been  yfere.

               `How  doon  this  folk  that  seen  hir  loves  wedded

              By  freendes  might,  as  it  bitit  ful  ofte,

              And  seen  hem  in  hir  spouses  bed  ybedded?

              God  woot,  they  take  it  wysly,  faire  and  softe.

              Forwhy  good  hope  halt  up  hir  herte  onlofte,

              And  for  they  can  a  tyme  of  sorwe  endure;

              As  tyme  hem  hurt,  a  tyme  doth  hem  cure.

               `So  sholdestow  endure,  and  late  slyde

              The  tyme,  and  fonde  to  ben  glad  and  light.

              Ten  dayes  nis  so  longe  not  tabyde.

              And  sin  she  thee  to  comen  hath  bihight,

              She  nil  hir  hestes  breken  for  no  wight.

              For  dred  thee  not  that  she  nil  finden  weye

              To  come  ayein,  my  lyf  that  dorste  I  leye.

               `Thy  swevenes  eek  and  al  swich  fantasye

              Dryf  out,  and  lat  hem  faren  to  mischaunce;

              For  they  procede  of  thy  malencolye,

              That  doth  thee  fele  in  sleep  al  this  penaunce.

              A  straw  for  alle  swevenes  signifiaunce!

              God  helpe  me  so,  I  counte  hem  not  a  bene,

              Ther  woot  no  man  aright  what  dremes  mene.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 133



Top




Page No 136


`For  prestes  of  the  temple  tellen  this,

              That  dremes  been  the  revelaciouns

              Of  goddes,  and  as  wel  they  telle,  ywis,

              That  they  ben  infernals  illusiouns;

              And  leches  seyn,  that  of  complexiouns

              Proceden  they,  or  fast,  or  glotonye.

              Who  woot  in  sooth  thus  what  they  signifye?

               `Eek  othere  seyn  that  thorugh  impressiouns,

              As  if  a  wight  hath  faste  a  thing  in  minde,

              That  therof  cometh  swiche  avisiouns;

              And  othere  seyn,  as  they  in  bokes  finde,

              That,  after  tymes  of  the  yeer  by  kinde,

              Men  dreme,  and  that  theffect  goth  by  the  mone;

              But  leve  no  dreem,  for  it  is  nought  to  done.

               `Wel  worth  of  dremes  ay  thise  olde  wyves,

              And  treweliche  eek  augurie  of  thise  foules;

              For  fere  of  which  men  wenen  lese  her  lyves,

              As  ravenes  qualm,  or  shryking  of  thise  oules.

              To  trowen  on  it  bothe  fals  and  foul  is.

              Allas,  allas,  so  noble  a  creature

              As  is  a  man,  shal  drede  swich  ordure!

               `For  which  with  al  myn  herte  I  thee  beseche,

              Unto  thyself  that  al  this  thou  foryive;

              And  rys  up  now  withoute  more  speche,

              And  lat  us  caste  how  forth  may  best  be  drive

              This  tyme,  and  eek  how  freshly  we  may  live

              Whan  that  she  cometh,  the  which  shal  be  right  sone;

              God  help  me  so,  the  beste  is  thus  to  done.

               `Rys,  lat  us  speke  of  lusty  lyf  in  Troye

              That  we  han  lad,  and  forth  the  tyme  dryve;

              And  eek  of  tyme  cominge  us  reioye,

              That  bringen  shal  our  blisse  now  so  blyve;

              And  langour  of  these  twyes  dayes  fyve

              We  shal  therwith  so  foryete  or  oppresse,

              That  wel  unnethe  it  doon  shal  us  duresse.

               `This  toun  is  ful  of  lordes  al  aboute,

              And  trewes  lasten  al  this  mene  whyle.

              Go  we  pleye  us  in  som  lusty  route

              To  Sarpedon,  not  hennes  but  a  myle.

              And  thus  thou  shalt  the  tyme  wel  bigyle,

              And  dryve  it  forth  unto  that  blisful  morwe,

              That  thou  hir  see,  that  cause  is  of  thy  sorwe.

               `Now  rys,  my  dere  brother  Troilus;

              For  certes,  it  noon  honour  is  to  thee

              To  wepe,  and  in  thy  bedde  to  iouken  thus.

              For  trewely,  of  o  thing  trust  to  me,

              If  thou  thus  ligge  a  day,  or  two,  or  three,

              The  folk  wol  wene  that  thou,  for  cowardyse,

              Thee  feynest  syk,  and  that  thou  darst  not  ryse.'

               This  Troilus  answerde,  `O  brother  dere,

              This  knowen  folk  that  han  ysuffred  peyne,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 134



Top




Page No 137


That  though  he  wepe  and  make  sorwful  chere,

              That  feleth  harm  and  smert  in  every  veyne,

              No  wonder  is;  and  though  I  ever  pleyne,

              Or  alwey  wepe,  I  am  nothing  to  blame,

              Sin  I  have  lost  the  cause  of  al  my  game.

               `But  sin  of  fyne  force  I  moot  aryse,

              I  shal  aryse  as  sone  as  ever  I  may;

              And  god,  to  whom  myn  herte  I  sacrifyse,

              So  sende  us  hastely  the  tenthe  day!

              For  was  ther  never  fowl  so  fayn  of  May,

              As  I  shal  been,  whan  that  she  cometh  in  Troye,

              That  cause  is  of  my  torment  and  my  Ioye.

               `But  whider  is  thy  reed,'  quod  Troilus,

              `That  we  may  pleye  us  best  in  al  this  toun?'

              `Bi  god,  my  conseil  is,'  quod  Pandarus,

              `To  ryde  and  pleye  us  with  king  Sarpedoun.'

              So  longe  of  this  they  speken  up  and  doun,

              Til  Troilus  gan  at  the  laste  assente

              To  ryse,  and  forth  to  Sarpedoun  they  wente.

               This  Sarpedoun,  as  he  that  honourable

              Was  ever  his  lyve,  and  ful  of  heigh  prowesse,

              With  al  that  mighte  yserved  been  on  table,

              That  deyntee  was,  al  coste  it  greet  richesse,

              He  fedde  hem  day  by  day,  that  swich  noblesse,

              As  seyden  bothe  the  moste  and  eek  the  leste,

              Was  never  er  that  day  wist  at  any  feste.

               Nor  in  this  world  ther  is  non  instrument

              Delicious,  through  wind,  or  touche,  of  corde,

              As  fer  as  any  wight  hath  ever  ywent,

              That  tonge  telle  or  herte  may  recorde,

              That  at  that  feste  it  nas  wel  herd  acorde;

              Ne  of  ladies  eek  so  fayr  a  companye

              On  daunce,  er  tho,  was  never  yseyn  with  ye.

               But  what  avayleth  this  to  Troilus,

              That  for  his  sorwe  nothing  of  it  roughte?

              For  ever  in  oon  his  herte  pietous

              Ful  bisily  Criseyde  his  lady  soughte.

              On  hir  was  ever  al  that  his  herte  thoughte,

              Now  this,  now  that,  so  faste  imagininge,

              That  glade,  ywis,  can  him  no  festeyinge.

               These  ladies  eek  that  at  this  feste  been,

              Sin  that  he  saw  his  lady  was  aweye,

              It  was  his  sorwe  upon  hem  for  to  seen,

              Or  for  to  here  on  instrumentz  so  pleye.

              For  she,  that  of  his  herte  berth  the  keye,

              Was  absent,  lo,  this  was  his  fantasye,

              That  no  wight  sholde  make  melodye.

               Nor  ther  nas  houre  in  al  the  day  or  night,

              Whan  he  was  theras  no  wight  mighte  him  here,

              That  he  ne  seyde,  `O  lufsom  lady  bright,

              How  have  ye  faren,  sin  that  ye  were  here?


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 135



Top




Page No 138


Welcome,  ywis,  myn  owene  lady  dere.'

              But  welaway,  al  this  nas  but  a  mase;

              Fortune  his  howve  entended  bet  to  glase.

               The  lettres  eek,  that  she  of  olde  tyme

              Hadde  him  ysent,  he  wolde  allone  rede,

              An  hundred  sythe,  atwixen  noon  and  pryme;

              Refiguringe  hir  shap,  hir  womanhede,

              Withinne  his  herte,  and  every  word  and  dede

              That  passed  was,  and  thus  he  droof  to  an  ende

              The  ferthe  day,  and  seyde,  he  wolde  wende.

               And  seyde,  `Leve  brother  Pandarus,

              Intendestow  that  we  shal  here  bleve

              Til  Sarpedoun  wol  forth  congeyen  us?

              Yet  were  it  fairer  that  we  toke  our  leve.

              For  goddes  love,  lat  us  now  sone  at  eve

              Our  leve  take,  and  homward  lat  us  torne;

              For  trewely,  I  nil  not  thus  soiourne.'

               Pandare  answerde,  `Be  we  comen  hider

              To  fecchen  fyr,  and  rennen  hoom  ayeyn?

              God  helpe  me  so,  I  can  not  tellen  whider

              We  mighten  goon,  if  I  shal  soothly  seyn,

              Ther  any  wight  is  of  us  more  fayn

              Than  Sarpedoun;  and  if  we  hennes  hye

              Thus  sodeinly,  I  holde  it  vilanye.

               `Sin  that  we  seyden  that  we  wolde  bleve

              With  him  a  wouke;  and  now,  thus  sodeinly,

              The  ferthe  day  to  take  of  him  oure  leve,

              He  wolde  wondren  on  it,  trewely!

              Lat  us  holde  forth  our  purpos  fermely;

              And  sin  that  ye  bihighten  him  to  byde,

              Hold  forward  now,  and  after  lat  us  ryde.'

               Thus  Pandarus,  with  alle  peyne  and  wo,

              Made  him  to  dwelle;  and  at  the  woukes  ende,

              Of  Sarpedoun  they  toke  hir  leve  tho,

              And  on  hir  wey  they  spedden  hem  to  wende.

              Quod  Troilus,  `Now  god  me  grace  sende,

              That  I  may  finden,  at  myn  homcominge,

              Criseyde  comen!'  And  therwith  gan  he  singe.

               `Ye,  haselwode!'  thoughte  this  Pandare,

              And  to  himself  ful  softely  he  seyde,

              `God  woot,  refreyden  may  this  hote  fare,

              Er  Calkas  sende  Troilus  Criseyde!'

              But  natheles,  he  Iaped  thus,  and  seyde,

              And  swor,  ywis,  his  herte  him  wel  bihighte,

              She  wolde  come  as  sone  as  ever  she  mighte.

               Whan  they  unto  the  paleys  were  ycomen

              Of  Troilus,  they  doun  of  hors  alighte,

              And  to  the  chambre  hir  wey  than  han  they  nomen.

              And  into  tyme  that  it  gan  to  nighte,

              They  spaken  of  Crysede  the  brighte.

              And  after  this,  whan  that  hem  bothe  leste,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 136



Top




Page No 139


They  spedde  hem  fro  the  soper  unto  reste.

               On  morwe,  as  sone  as  day  bigan  to  clere,

              This  Troilus  gan  of  his  sleep  tabrayde,

              And  to  Pandare,  his  owene  brother  dere,

              `For  love  of  god,'  ful  pitously  he  seyde,

              `As  go  we  seen  the  paleys  of  Criseyde;

              For  sin  we  yet  may  have  namore  feste,

              So  lat  us  seen  hir  paleys  at  the  leste.'

               And  therwithal,  his  meyne  for  to  blende,

              A  cause  he  fond  in  toune  for  to  go,

              And  to  Criseydes  hous  they  gonnen  wende.

              But  lord!  This  sely  Troilus  was  wo!

              Him  thoughte  his  sorweful  herte  braste  atwo.

              For  whan  he  saugh  hir  dores  sperred  alle,

              Wel  neigh  for  sorwe  adoun  he  gan  to  falle.

               Therwith,  whan  he  was  war  and  gan  biholde

              How  shet  was  every  windowe  of  the  place,

              As  frost,  him  thoughte,  his  herte  gan  to  colde;

              For  which  with  chaunged  deedlich  pale  face,

              Withouten  word,  he  forth  bigan  to  pace;

              And,  as  god  wolde,  he  gan  so  faste  ryde,

              That  no  wight  of  his  contenance  aspyde.

               Than  seyde  he  thus;  `O  paleys  desolat,

              O  hous,  of  houses  whylom  best  yhight,

              O  paleys  empty  and  disconsolat,

              O  thou  lanterne,  of  which  queynt  is  the  light,

              O  paleys,  whylom  day,  that  now  art  night,

              Wel  oughtestow  to  falle,  and  I  to  dye,

              Sin  she  is  went  that  wont  was  us  to  gye!

               `O  paleys,  whylom  croune  of  houses  alle,

              Enlumined  with  sonne  of  alle  blisse!

              O  ring,  fro  which  the  ruby  is  outfalle,

              O  cause  of  wo,  that  cause  hast  been  of  lisse!

              Yet,  sin  I  may  no  bet,  fayn  wolde  I  kisse

              Thy  colde  dores,  dorste  I  for  this  route;

              And  farewel  shryne,  of  which  the  seynt  is  oute!'

               Therwith  he  caste  on  Pandarus  his  ye

              With  chaunged  face,  and  pitous  to  biholde;

              And  whan  he  mighte  his  tyme  aright  aspye,

              Ay  as  he  rood,  to  Pandarus  he  tolde

              His  newe  sorwe,  and  eek  his  Ioyes  olde,

              So  pitously  and  with  so  dede  an  hewe,

              That  every  wight  mighte  on  his  sorwe  rewe.

               Fro  thennesforth  he  rydeth  up  and  doun,

              And  every  thing  com  him  to  remembraunce

              As  he  rood  forbi  places  of  the  toun

              In  whiche  he  whylom  hadde  al  his  plesaunce.

              `Lo,  yond  saugh  I  myn  owene  lady  daunce;

              And  in  that  temple,  with  hir  eyen  clere,

              Me  coughte  first  my  righte  lady  dere.

               `And  yonder  have  I  herd  ful  lustily


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 137



Top




Page No 140


My  dere  herte  laugh,  and  yonder  pleye

              Saugh  I  hir  ones  eek  ful  blisfully.

              And  yonder  ones  to  me  gan  she  seye,

              "Now  goode  swete,  love  me  wel,  I  preye."

              And  yond  so  goodly  gan  she  me  biholde,

              That  to  the  deeth  myn  herte  is  to  hir  holde.

               `And  at  that  corner,  in  the  yonder  hous,

              Herde  I  myn  alderlevest  lady  dere

              So  wommanly,  with  voys  melodious,

              Singen  so  wel,  so  goodly,  and  so  clere,

              That  in  my  soule  yet  me  thinketh  I  here

              The  blisful  soun;  and,  in  that  yonder  place,

              My  lady  first  me  took  unto  hir  grace.'

               Thanne  thoughte  he  thus,  `O  blisful  lord  Cupyde,

              Whanne  I  the  proces  have  in  my  memorie,

              How  thou  me  hast  wereyed  on  every  syde,

              Men  might  a  book  make  of  it,  lyk  a  storie.

              What  nede  is  thee  to  seke  on  me  victorie,

              Sin  I  am  thyn,  and  hoolly  at  thy  wille?

              What  Ioye  hastow  thyn  owene  folk  to  spille?

               `Wel  hastow,  lord,  ywroke  on  me  thyn  ire,

              Thou  mighty  god,  and  dredful  for  to  greve!

              Now  mercy,  lord,  thou  wost  wel  I  desire

              Thy  grace  most,  of  alle  lustes  leve,

              And  live  and  deye  I  wol  in  thy  bileve,

              For  which  I  naxe  in  guerdon  but  a  bone,

              That  thou  Criseyde  ayein  me  sende  sone.

               `Distreyne  hir  herte  as  faste  to  retorne

              As  thou  dost  myn  to  longen  hir  to  see;

              Than  woot  I  wel,  that  she  nil  nought  soiorne.

              Now,  blisful  lord,  so  cruel  thou  ne  be

              Unto  the  blood  of  Troye,  I  preye  thee,

              As  Iuno  was  unto  the  blood  Thebane,

              For  which  the  folk  of  Thebes  caughte  hir  bane.'

               And  after  this  he  to  the  yates  wente

              Theras  Criseyde  outrood  a  ful  good  paas,

              And  up  and  doun  ther  made  he  many  a  wente,

              And  to  himself  ful  ofte  he  seyde  `Allas!

              From  hennes  rood  my  blisse  and  my  solas!

              As  wolde  blisful  god  now,  for  his  Ioye,

              I  mighte  hir  seen  ayein  come  into  Troye!

               `And  to  the  yonder  hille  I  gan  hir  gyde,

              Allas!  And  there  I  took  of  hir  my  leve!

              And  yond  I  saugh  hir  to  hir  fader  ryde,

              For  sorwe  of  which  myn  herte  shal  tocleve.

              And  hider  hoom  I  com  whan  it  was  eve;

              And  here  I  dwelle  outcast  from  alle  Ioye,

              And  shal,  til  I  may  seen  hir  eft  in  Troye.'

               And  of  himself  imagened  he  ofte

              To  ben  defet,  and  pale,  and  waxen  lesse

              Than  he  was  wont,  and  that  men  seyden  softe,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 138



Top




Page No 141


`What  may  it  be?  Who  can  the  sothe  gesse

              Why  Troilus  hath  al  this  hevinesse?'

              And  al  this  nas  but  his  malencolye,

              That  he  hadde  of  himself  swich  fantasye.

               Another  tyme  imaginen  he  wolde

              That  every  wight  that  wente  by  the  weye

              Had  of  him  routhe,  and  that  they  seyen  sholde,

              `I  am  right  sory  Troilus  wole  deye.'

              And  thus  he  droof  a  day  yet  forth  or  tweye.

              As  ye  have  herd,  swich  lyf  right  gan  he  lede,

              As  he  that  stood  bitwixen  hope  and  drede.

               For  which  him  lyked  in  his  songes  shewe

              Thencheson  of  his  wo,  as  he  best  mighte,

              And  made  a  song  of  wordes  but  a  fewe,

              Somwhat  his  woful  herte  for  to  lighte.

              And  whan  he  was  from  every  mannes  sighte,

              With  softe  voys  he,  of  his  lady  dere,

              That  was  absent,  gan  singe  as  ye  may  here.

               `O  sterre,  of  which  I  lost  have  al  the  light,

              With  herte  soor  wel  oughte  I  to  bewayle,

              That  ever  derk  in  torment,  night  by  night,

              Toward  my  deeth  with  wind  in  stere  I  sayle;

              For  which  the  tenthe  night  if  that  I  fayle

              The  gyding  of  thy  bemes  brighte  an  houre,

              My  ship  and  me  Caribdis  wole  devoure.'

               This  song  whan  he  thus  songen  hadde,  sone

              He  fil  ayein  into  his  sykes  olde;

              And  every  night,  as  was  his  wone  to  done,

              He  stood  the  brighte  mone  to  beholde,

              And  al  his  sorwe  he  to  the  mone  tolde;

              And  seyde,  `Ywis,  whan  thou  art  horned  newe,

              I  shal  be  glad,  if  al  the  world  be  trewe!

               `I  saugh  thyn  hornes  olde  eek  by  the  morwe,

              Whan  hennes  rood  my  righte  lady  dere,

              That  cause  is  of  my  torment  and  my  sorwe;

              For  whiche,  O  brighte  Lucina  the  clere,

              For  love  of  god,  ren  faste  aboute  thy  spere!

              For  whan  thyn  hornes  newe  ginne  springe,

              Than  shal  she  come,  that  may  my  blisse  bringe!'

               The  day  is  more,  and  lenger  every  night,

              Than  they  be  wont  to  be,  him  thoughte  tho;

              And  that  the  sonne  wente  his  course  unright

              By  lenger  wey  than  it  was  wont  to  go;

              And  seyde,  `Ywis,  me  dredeth  evermo,

              The  sonnes  sone,  Pheton,  be  onlyve,

              And  that  his  fadres  cart  amis  he  dryve.'

               Upon  the  walles  faste  eek  wolde  he  walke,

              And  on  the  Grekes  ost  he  wolde  see,

              And  to  himself  right  thus  he  wolde  talke,

              `Lo,  yonder  is  myn  owene  lady  free,

              Or  elles  yonder,  ther  tho  tentes  be!


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 139



Top




Page No 142


And  thennes  comth  this  eyr,  that  is  so  sote,

              That  in  my  soule  I  fele  it  doth  me  bote.

               `And  hardely  this  wind,  that  more  and  more

              Thus  stoundemele  encreseth  in  my  face,

              Is  of  my  ladyes  depe  sykes  sore.

              I  preve  it  thus,  for  in  non  othere  place

              Of  al  this  toun,  save  onliche  in  this  space,

              Fele  I  no  wind  that  souneth  so  lyk  peyne;

              It  seyth,  "Allas!  Why  twinned  be  we  tweyne?"'

               This  longe  tyme  he  dryveth  forth  right  thus,

              Til  fully  passed  was  the  nynthe  night;

              And  ay  bisyde  him  was  this  Pandarus,

              That  bisily  dide  alle  his  fulle  might

              Him  to  comforte,  and  make  his  herte  light;

              Yevinge  him  hope  alwey,  the  tenthe  morwe

              That  she  shal  come,  and  stinten  al  his  sorwe.

               Upon  that  other  syde  eek  was  Criseyde,

              With  wommen  fewe,  among  the  Grekes  stronge;

              For  which  ful  ofte  a  day  `Allas,'  she  seyde,

              `That  I  was  born!  Wel  may  myn  herte  longe

              After  my  deeth;  for  now  live  I  to  longe!

              Allas!  And  I  ne  may  it  not  amende;

              For  now  is  wors  than  ever  yet  I  wende.

               `My  fader  nil  for  nothing  do  me  grace

              To  goon  ayein,  for  nought  I  can  him  queme;

              And  if  so  be  that  I  my  terme  passe,

              My  Troilus  shal  in  his  herte  deme

              That  I  am  fals,  and  so  it  may  wel  seme.

              Thus  shal  I  have  unthank  on  every  syde;

              That  I  was  born,  so  weylaway  the  tyde!

               `And  if  that  I  me  putte  in  Iupartye,

              To  stele  awey  by  nighte,  and  it  bifalle

              That  I  be  caught,  I  shal  be  holde  a  spye;

              Or  elles,  lo,  this  drede  I  most  of  alle,

              If  in  the  hondes  of  som  wrecche  I  falle,

              I  am  but  lost,  al  be  myn  herte  trewe;

              Now  mighty  god,  thou  on  my  sorwe  rewe!'

               Ful  pale  ywaxen  was  hir  brighte  face,

              Hir  limes  lene,  as  she  that  al  the  day

              Stood  whan  she  dorste,  and  loked  on  the  place

              Ther  she  was  born,  and  ther  she  dwelt  hadde  ay.

              And  al  the  night  wepinge,  allas!  she  lay.

              And  thus  despeired,  out  of  alle  cure,

              She  ladde  hir  lyf,  this  woful  creature.

               Ful  ofte  a  day  she  sighte  eek  for  destresse,

              And  in  hirself  she  wente  ay  portrayinge

              Of  Troilus  the  grete  worthinesse,

              And  alle  his  goodly  wordes  recordinge

              Sin  first  that  day  hir  love  bigan  to  springe.

              And  thus  she  sette  hir  woful  herte  afyre

              Through  remembraunce  of  that  she  gan  desyre.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 140



Top




Page No 143


In  al  this  world  ther  nis  so  cruel  herte

              That  hir  hadde  herd  compleynen  in  hir  sorwe,

              That  nolde  han  wopen  for  hir  peynes  smerte,

              So  tendrely  she  weep,  bothe  eve  and  morwe.

              Hir  nedede  no  teres  for  to  borwe.

              And  this  was  yet  the  worste  of  al  hir  peyne,

              Ther  was  no  wight  to  whom  she  dorste  hir  pleyne.

               Ful  rewfully  she  loked  upon  Troye,

              Biheld  the  toures  heighe  and  eek  the  halles;

              `Allas!'  quod  she,  `The  plesaunce  and  the  Ioye

              The  whiche  that  now  al  torned  into  galle  is,

              Have  I  had  ofte  withinne  yonder  walles!

              O  Troilus,  what  dostow  now,'  she  seyde;

              `Lord!  Whether  yet  thou  thenke  upon  Criseyde?

               `Allas!  I  ne  hadde  trowed  on  your  lore,

              And  went  with  yow,  as  ye  me  radde  er  this!

              Thanne  hadde  I  now  not  syked  half  so  sore.

              Who  mighte  han  seyd,  that  I  had  doon  amis

              To  stele  awey  with  swich  on  as  he  is?

              But  al  to  late  cometh  the  letuarie,

              Whan  men  the  cors  unto  the  grave  carie.

               `To  late  is  now  to  speke  of  this  matere;

              Prudence,  allas!  Oon  of  thyn  eyen  three

              Me  lakked  alwey,  er  that  I  come  here;

              On  tyme  ypassed,  wel  remembred  me;

              And  present  tyme  eek  coude  I  wel  ysee.

              But  futur  tyme,  er  I  was  in  the  snare,

              Coude  I  not  seen;  that  causeth  now  my  care.

               `But  natheles,  bityde  what  bityde,

              I  shal  tomorwe  at  night,  by  est  or  weste,

              Out  of  this  ost  stele  on  som  maner  syde,

              And  go  with  Troilus  wheras  him  leste.

              This  purpos  wol  I  holde,  and  this  is  beste.

              No  fors  of  wikked  tonges  Ianglerye,

              For  ever  on  love  han  wrecches  had  envye.

               `For  whoso  wole  of  every  word  take  hede,

              Or  rewlen  him  by  every  wightes  wit,

              Ne  shal  he  never  thryven,  out  of  drede.

              For  that  that  som  men  blamen  ever  yit,

              Lo,  other  maner  folk  commenden  it.

              And  as  for  me,  for  al  swich  variaunce,

              Felicitee  clepe  I  my  suffisaunce.

               `For  which,  withouten  any  wordes  mo,

              To  Troye  I  wol,  as  for  conclusioun.'

              But  god  it  wot,  er  fully  monthes  two,

              She  was  ful  fer  fro  that  entencioun.

              For  bothe  Troilus  and  Troye  toun

              Shal  knotteles  throughout  hir  herte  slyde;

              For  she  wol  take  a  purpos  for  tabyde.

               This  Diomede,  of  whom  yow  telle  I  gan,

              Goth  now,  withinne  himself  ay  arguinge


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 141



Top




Page No 144


With  al  the  sleighte  and  al  that  ever  he  can,

              How  he  may  best,  with  shortest  taryinge,

              Into  his  net  Criseydes  herte  bringe.

              To  this  entente  he  coude  never  fyne;

              To  fisshen  hir,  he  leyde  out  hook  and  lyne.

               But  natheles,  wel  in  his  herte  he  thoughte,

              That  she  nas  nat  withoute  a  love  in  Troye,

              For  never,  sithen  he  hir  thennes  broughte,

              Ne  coude  he  seen  her  laughe  or  make  Ioye.

              He  nist  how  best  hir  herte  for  tacoye.

              `But  for  to  assaye,'  he  seyde,  `it  nought  ne  greveth;

              For  he  that  nought  nassayeth,  nought  nacheveth.'

               Yet  seide  he  to  himself  upon  a  night,

              `Now  am  I  not  a  fool,  that  woot  wel  how

              Hir  wo  for  love  is  of  another  wight,

              And  hereupon  to  goon  assaye  hir  now?

              I  may  wel  wite,  it  nil  not  been  my  prow.

              For  wyse  folk  in  bokes  it  expresse,

              "Men  shal  not  wowe  a  wight  in  hevinesse."

               `But  whoso  mighte  winnen  swich  a  flour

              From  him,  for  whom  she  morneth  night  and  day,

              He  mighte  seyn,  he  were  a  conquerour.'

              And  right  anoon,  as  he  that  bold  was  ay,

              Thoughte  in  his  herte,  `Happe  how  happe  may,

              Al  sholde  I  deye,  I  wole  hir  herte  seche;

              I  shal  no  more  lesen  but  my  speche.'

               This  Diomede,  as  bokes  us  declare,

              Was  in  his  nedes  prest  and  corageous;

              With  sterne  voys  and  mighty  limes  square,

              Hardy,  testif,  strong,  and  chevalrous

              Of  dedes,  lyk  his  fader  Tideus.

              And  som  men  seyn,  he  was  of  tunge  large;

              And  heir  he  was  of  Calidoine  and  Arge.

               Criseyde  mene  was  of  hir  stature,

              Therto  of  shap,  of  face,  and  eek  of  chere,

              Ther  mighte  been  no  fairer  creature.

              And  ofte  tyme  this  was  hir  manere,

              To  gon  ytressed  with  hir  heres  clere

              Doun  by  hir  coler  at  hir  bak  bihinde,

              Which  with  a  threde  of  gold  she  wolde  binde.

               And,  save  hir  browes  ioyneden  yfere,

              Ther  nas  no  lak,  in  ought  I  can  espyen;

              But  for  to  speken  of  hir  eyen  clere,

              Lo,  trewely,  they  writen  that  hir  syen,

              That  Paradys  stood  formed  in  hir  yen.

              And  with  hir  riche  beautee  evermore

              Strof  love  in  hir,  ay  which  of  hem  was  more.

               She  sobre  was,  eek  simple,  and  wys  withal,

              The  beste  ynorisshed  eek  that  mighte  be,

              And  goodly  of  hir  speche  in  general,

              Charitable,  estatliche,  lusty,  and  free;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 142



Top




Page No 145


Ne  nevermo  ne  lakkede  hir  pitee;

              Tendreherted,  slydinge  of  corage;

              But  trewely,  I  can  not  telle  hir  age.

               And  Troilus  wel  waxen  was  in  highte,

              And  complet  formed  by  proporcioun

              So  wel,  that  kinde  it  not  amenden  mighte;

              Yong,  fresshe,  strong,  and  hardy  as  lyoun;

              Trewe  as  steel  in  ech  condicioun;

              On  of  the  beste  enteched  creature,

              That  is,  or  shal,  whyl  that  the  world  may  dure.

               And  certainly  in  storie  it  is  yfounde,

              That  Troilus  was  never  unto  no  wight,

              As  in  his  tyme,  in  no  degree  secounde

              In  durring  don  that  longeth  to  a  knight.

              Al  mighte  a  geaunt  passen  him  of  might,

              His  herte  ay  with  the  firste  and  with  the  beste

              Stood  paregal,  to  durre  don  that  him  leste.

               But  for  to  tellen  forth  of  Diomede:  

              It  fil  that  after,  on  the  tenthe  day,

              Sin  that  Criseyde  out  of  the  citee  yede,

              This  Diomede,  as  fresshe  as  braunche  in  May,

              Com  to  the  tente  theras  Calkas  lay,

              And  feyned  him  with  Calkas  han  to  done;

              But  what  he  mente,  I  shal  yow  telle  sone.

               Criseyde,  at  shorte  wordes  for  to  telle,

              Welcomed  him,  and  doun  by  hir  him  sette;

              And  he  was  ethe  ynough  to  maken  dwelle.

              And  after  this,  withouten  longe  lette,

              The  spyces  and  the  wyn  men  forth  hem  fette;

              And  forth  they  speke  of  this  and  that  yfere,

              As  freendes  doon,  of  which  som  shal  ye  here.

               He  gan  first  fallen  of  the  werre  in  speche

              Bitwixe  hem  and  the  folk  of  Troye  toun;

              And  of  thassege  he  gan  hir  eek  byseche,

              To  telle  him  what  was  hir  opinioun.

              Fro  that  demaunde  he  so  descendeth  doun

              To  asken  hir,  if  that  hir  straunge  thoughte

              The  Grekes  gyse,  and  werkes  that  they  wroughte?

               And  why  hir  fader  tarieth  so  longe

              To  wedden  hir  unto  som  worthy  wight?

              Criseyde,  that  was  in  hir  peynes  stronge

              For  love  of  Troilus,  hir  owene  knight,

              As  ferforth  as  she  conning  hadde  or  might,

              Answerde  him  tho;  but,  as  of  his  entente,

              It  semed  not  she  wiste  what  he  mente.

               But  natheles,  this  ilke  Diomede

              Gan  in  himself  assure,  and  thus  he  seyde,

              `If  ich  aright  have  taken  of  yow  hede,

              Me  thinketh  thus,  O  lady  myn,  Criseyde,

              That  sin  I  first  hond  on  your  brydel  leyde,

              Whan  ye  out  come  of  Troye  by  the  morwe,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 143



Top




Page No 146


Ne  coude  I  never  seen  yow  but  in  sorwe.

               `Can  I  not  seyn  what  may  the  cause  be

              Butif  for  love  of  som  Troyan  it  were,

              The  which  right  sore  wolde  athinken  me

              That  ye,  for  any  wight  that  dwelleth  there,

              Sholden  spille  a  quarter  of  a  tere,

              Or  pitously  yourselven  so  bigyle;

              For  dredelees,  it  is  nought  worth  the  whyle.

               `The  folk  of  Troye,  as  who  seyth,  alle  and  some

              In  preson  been,  as  ye  yourselven  see;

              Nor  thennes  shal  not  oon  onlyve  come

              For  al  the  gold  bitwixen  sonne  and  see.

              Trusteth  wel,  and  understondeth  me.

              Ther  shal  not  oon  to  mercy  goon  onlyve,

              Al  were  he  lord  of  worldes  twyes  fyve!

               `Swich  wreche  on  hem,  for  fecching  of  Eleyne,

              Ther  shal  be  take,  er  that  we  hennes  wende,

              That  Manes,  which  that  goddes  ben  of  peyne,

              Shal  been  agast  that  Grekes  wol  hem  shende.

              And  men  shul  drede,  unto  the  worldes  ende,

              From  hennesforth  to  ravisshe  any  quene,

              So  cruel  shal  our  wreche  on  hem  be  sene.

               `And  butif  Calkas  lede  us  with  ambages,

              That  is  to  seyn,  with  double  wordes  slye,

              Swich  as  men  clepe  a  "word  with  two  visages,"

              Ye  shal  wel  knowen  that  I  nought  ne  lye,

              And  al  this  thing  right  seen  it  with  your  ye,

              And  that  anoon;  ye  nil  not  trowe  how  sone;

              Now  taketh  heed,  for  it  is  for  to  done.

               `What  wene  ye  your  wyse  fader  wolde

              Han  yeven  Antenor  for  yow  anoon,

              If  he  ne  wiste  that  the  citee  sholde

              Destroyed  been?  Why,  nay,  so  mote  I  goon!

              He  knew  ful  wel  ther  shal  not  scapen  oon

              That  Troyan  is;  and  for  the  grete  fere,

              He  dorste  not,  ye  dwelte  lenger  there.

               `What  wole  ye  more,  lufsom  lady  dere?

              Lat  Troye  and  Troyan  fro  your  herte  pace!

              Dryf  out  that  bittre  hope,  and  make  good  chere,

              And  clepe  ayein  the  beautee  of  your  face,

              That  ye  with  salte  teres  so  deface.

              For  Troye  is  brought  in  swich  a  Iupartye,

              That,  it  to  save,  is  now  no  remedye.

               `And  thenketh  wel,  ye  shal  in  Grekes  finde,

              A  more  parfit  love,  er  it  be  night,

              Than  any  Troian  is,  and  more  kinde,

              And  bet  to  serven  yow  wol  doon  his  might.

              And  if  ye  vouche  sauf,  my  lady  bright,

              I  wol  ben  he  to  serven  yow  myselve,

              Yee,  lever  than  he  lord  of  Greces  twelve!'

               And  with  that  word  he  gan  to  waxen  reed,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 144



Top




Page No 147


And  in  his  speche  a  litel  wight  he  quook,

              And  caste  asyde  a  litel  wight  his  heed,

              And  stinte  a  whyle;  and  afterward  awook,

              And  sobreliche  on  hir  he  threw  his  look,

              And  seyde,  `I  am,  al  be  it  yow  no  Ioye,

              As  gentil  man  as  any  wight  in  Troye.

               `For  if  my  fader  Tydeus,'  he  seyde,

              `Ylived  hadde,  I  hadde  been,  er  this,

              Of  Calidoine  and  Arge  a  king,  Criseyde!

              And  so  hope  I  that  I  shal  yet,  ywis.

              But  he  was  slayn,  allas!  The  more  harm  is,

              Unhappily  at  Thebes  al  to  rathe,

              Polymites  and  many  a  man  to  scathe.

               `But  herte  myn,  sin  that  I  am  your  man,

              And  been  the  ferste  of  whom  I  seche  grace,

              To  serven  you  as  hertely  as  I  can,

              And  ever  shal,  whyl  I  to  live  have  space,

              So,  er  that  I  departe  out  of  this  place,

              Ye  wol  me  graunte,  that  I  may  tomorwe,

              At  bettre  leyser,  telle  yow  my  sorwe.'

               What  shold  I  telle  his  wordes  that  he  seyde?

              He  spak  ynow,  for  o  day  at  the  meste;

              It  preveth  wel,  he  spak  so  that  Criseyde

              Graunted,  on  the  morwe,  at  his  requeste,

              For  to  speken  with  him  at  the  leste,

              So  that  he  nolde  speke  of  swich  matere;

              And  thus  to  him  she  seyde,  as  ye  may  here:

               As  she  that  hadde  hir  herte  on  Troilus

              So  faste,  that  ther  may  it  noon  arace;

              And  straungely  she  spak,  and  seyde  thus;

              `O  Diomede,  I  love  that  ilke  place

              Ther  I  was  born;  and  Ioves,  for  his  grace,

              Delivere  it  sone  of  al  that  doth  it  care!

              God,  for  thy  might,  so  leve  it  wel  to  fare!

               `That  Grekes  wolde  hir  wraththe  on  Troye  wreke,

              If  that  they  mighte,  I  knowe  it  wel,  ywis.

              But  it  shal  not  bifallen  as  ye  speke;

              And  god  toforn,  and  ferther  over  this,

              I  wot  my  fader  wys  and  redy  is;

              And  that  he  me  hath  bought,  as  ye  me  tolde,

              So  dere,  I  am  the  more  unto  him  holde.

               `That  Grekes  been  of  heigh  condicioun,

              I  woot  eek  wel;  but  certein,  men  shal  finde

              As  worthy  folk  withinne  Troye  toun,

              As  conning,  and  as  parfit  and  as  kinde,

              As  been  bitwixen  Orcades  and  Inde.

              And  that  ye  coude  wel  your  lady  serve,

              I  trowe  eek  wel,  hir  thank  for  to  deserve.

               `But  as  to  speke  of  love,  ywis,'  she  seyde,

              `I  hadde  a  lord,  to  whom  I  wedded  was,

              The  whos  myn  herte  al  was,  til  that  he  deyde;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 145



Top




Page No 148


And  other  love,  as  helpe  me  now  Pallas,

              Ther  in  myn  herte  nis,  ne  nevere  was.

              And  that  ye  been  of  noble  and  heigh  kinrede,

              I  have  wel  herd  it  tellen,  out  of  drede.

               `And  that  doth  me  to  han  so  gret  a  wonder,

              That  ye  wol  scornen  any  womman  so.

              Eek,  god  wot,  love  and  I  be  fer  asonder!

              I  am  disposed  bet,  so  mote  I  go,

              Unto  my  deeth,  to  pleyne  and  maken  wo.

              What  I  shal  after  doon,  I  can  not  seye;

              But  trewely,  as  yet  me  list  not  pleye.

               `Myn  herte  is  now  in  tribulacioun,

              And  ye  in  armes  bisy,  day  by  day.

              Hereafter,  whan  ye  wonnen  han  the  toun,

              Paraunter,  thanne  so  it  happen  may,

              That  whan  I  see  that  I  never  er  say,

              Than  wole  I  werke  that  I  never  wroughte!

              This  word  to  yow  ynough  suffysen  oughte.

               `Tomorwe  eek  wol  I  speken  with  yow  fayn,

              So  that  ye  touchen  nought  of  this  matere.

              And  whan  yow  list,  ye  may  come  here  ayeyn;

              And,  er  ye  gon,  thus  muche  I  seye  yow  here;

              As  help  me  Pallas  with  hir  heres  clere,

              If  that  I  sholde  of  any  Greek  han  routhe,

              It  sholde  be  yourselven,  by  my  trouthe!

               `I  sey  not  therfore  that  I  wol  yow  love,

              Ne  I  sey  not  nay,  but  in  conclusioun,

              I  mene  wel,  by  god  that  sit  above:'  

              And  therwithal  she  caste  hir  eyen  doun,

              And  gan  to  syke,  and  seyde,  `O  Troye  toun,

              Yet  bidde  I  god,  in  quiete  and  in  reste

              I  may  yow  seen,  or  do  myn  herte  breste.'

               But  in  effect,  and  shortly  for  to  seye,

              This  Diomede  al  freshly  newe  ayeyn

              Gan  pressen  on,  and  faste  hir  mercy  preye;

              And  after  this,  the  sothe  for  to  seyn,

              Hir  glove  he  took,  of  which  he  was  ful  fayn.

              And  fynally,  whan  it  was  waxen  eve,

              And  al  was  wel,  he  roos  and  took  his  leve.

               The  brighte  Venus  folwede  and  ay  taughte

              The  wey,  ther  brode  Phebus  doun  alighte;

              And  Cynthea  hir  charhors  overraughte

              To  whirle  out  of  the  Lyon,  if  she  mighte;

              And  Signifer  his  candelse  shewed  brighte,

              Whan  that  Criseyde  unto  hir  bedde  wente

              Inwith  hir  fadres  faire  brighte  tente.

               Retorning  in  hir  soule  ay  up  and  doun

              The  wordes  of  this  sodein  Diomede,

              His  greet  estat,  and  peril  of  the  toun,

              And  that  she  was  allone  and  hadde  nede

              Of  freendes  help;  and  thus  bigan  to  brede


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 146



Top




Page No 149


The  cause  why,  the  sothe  for  to  telle,

              That  she  tok  fully  purpos  for  to  dwelle.

               The  morwe  com,  and  goostly  for  to  speke,

              This  Diomede  is  come  unto  Criseyde,

              And  shortly,  lest  that  ye  my  tale  breke,

              So  wel  he  for  himselve  spak  and  seyde,

              That  alle  hir  sykes  sore  adoun  he  leyde.

              And  fynally,  the  sothe  for  to  seyne,

              He  refte  hir  of  the  grete  of  al  hir  peyne.

               And  after  this  the  story  telleth  us,

              That  she  him  yaf  the  faire  baye  stede,

              The  which  he  ones  wan  of  Troilus;

              And  eek  a  broche    and  that  was  litel  nede  

              That  Troilus  was,  she  yaf  this  Diomede.

              And  eek,  the  bet  from  sorwe  him  to  releve,

              She  made  him  were  a  pencel  of  hir  sleve.

               I  finde  eek  in  stories  elleswhere,

              Whan  through  the  body  hurt  was  Diomede

              Of  Troilus,  tho  weep  she  many  a  tere,

              Whan  that  she  saugh  his  wyde  woundes  blede;

              And  that  she  took  to  kepen  him  good  hede,

              And  for  to  hele  him  of  his  sorwes  smerte.

              Men  seyn,  I  not,  that  she  yaf  him  hir  herte.

               But  trewely,  the  story  telleth  us,

              Ther  made  never  womman  more  wo

              Than  she,  whan  that  she  falsed  Troilus.

              She  seyde,  `Allas!  For  now  is  clene  ago

              My  name  of  trouthe  in  love,  for  evermo!

              For  I  have  falsed  oon,  the  gentileste

              That  ever  was,  and  oon  the  worthieste!

               `Allas,  of  me,  unto  the  worldes  ende,

              Shal  neither  been  ywriten  nor  ysonge

              No  good  word,  for  thise  bokes  wol  me  shende.

              O,  rolled  shal  I  been  on  many  a  tonge;

              Throughout  the  world  my  belle  shal  be  ronge;

              And  wommen  most  wol  hate  me  of  alle.

              Allas,  that  swich  a  cas  me  sholde  falle!

               `They  wol  seyn,  in  as  muche  as  in  me  is,

              I  have  hem  don  dishonour,  weylawey!

              Al  be  I  not  the  first  that  dide  amis,

              What  helpeth  that  to  do  my  blame  awey?

              But  sin  I  see  there  is  no  bettre  way,

              And  that  to  late  is  now  for  me  to  rewe,

              To  Diomede  algate  I  wol  be  trewe.

               `But  Troilus,  sin  I  no  better  may,

              And  sin  that  thus  departen  ye  and  I,

              Yet  preye  I  god,  so  yeve  yow  right  good  day

              As  for  the  gentileste,  trewely,

              That  ever  I  say,  to  serven  feithfully,

              And  best  can  ay  his  lady  honour  kepe:'  

              And  with  that  word  she  brast  anon  to  wepe.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 147



Top




Page No 150


`And  certes  yow  ne  haten  shal  I  never,

              And  freendes  love,  that  shal  ye  han  of  me,

              And  my  good  word,  al  mighte  I  liven  ever.

              And,  trewely,  I  wolde  sory  be

              For  to  seen  yow  in  adversitee.

              And  giltelees,  I  woot  wel,  I  yow  leve;

              But  al  shal  passe;  and  thus  take  I  my  leve.'

               But  trewely,  how  longe  it  was  bitwene,

              That  she  forsook  him  for  this  Diomede,

              Ther  is  non  auctor  telleth  it,  I  wene.

              Take  every  man  now  to  his  bokes  hede;

              He  shal  no  terme  finden,  out  of  drede.

              For  though  that  he  bigan  to  wowe  hir  sone,

              Er  he  hir  wan,  yet  was  ther  more  to  done.

               Ne  me  ne  list  this  sely  womman  chyde

              Ferther  than  the  story  wol  devyse.

              Hir  name,  allas!  Is  publisshed  so  wyde,

              That  for  hir  gilt  it  oughte  ynoe  suffyse.

              And  if  I  mighte  excuse  hir  any  wyse,

              For  she  so  sory  was  for  hir  untrouthe,

              Ywis,  I  wolde  excuse  hir  yet  for  routhe.

               This  Troilus,  as  I  biforn  have  told,

              Thus  dryveth  forth,  as  wel  as  he  hath  might.

              But  often  was  his  herte  hoot  and  cold,

              And  namely,  that  ilke  nynthe  night,

              Which  on  the  morwe  she  hadde  him  byhight

              To  come  ayein:  god  wot,  ful  litel  reste

              Hadde  he  that  night;  nothing  to  slepe  him  leste.

               The  laurercrouned  Phebus,  with  his  hete,

              Gan,  in  his  course  ay  upward  as  he  wente,

              To  warmen  of  the  est  see  the  wawes  wete,

              And  Nisus  doughter  song  with  fresh  entente,

              Whan  Troilus  his  Pandare  after  sente;

              And  on  the  walles  of  the  toun  they  pleyde,

              To  loke  if  they  can  seen  ought  of  Criseyde.

               Til  it  was  noon,  they  stoden  for  to  see

              Who  that  ther  come;  and  every  maner  wight,

              That  cam  fro  fer,  they  seyden  it  was  she,

              Til  that  they  coude  knowen  him  aright.

              Now  was  his  herte  dul,  now  was  it  light;

              And  thus  byiaped  stonden  for  to  stare

              Aboute  nought,  this  Troilus  and  Pandare.

               To  Pandarus  this  Troilus  tho  seyde,

              `For  ought  I  wot,  bifor  noon,  sikerly,

              Into  this  toun  ne  comth  nought  here  Criseyde.

              She  hath  ynow  to  done,  hardily,

              To  winnen  from  hir  fader,  so  trowe  I;

              Hir  olde  fader  wol  yet  make  hir  dyne

              Er  that  she  go;  god  yeve  his  herte  pyne!'

               Pandare  answerde,  `It  may  wel  be,  certeyn;

              And  forthy  lat  us  dyne,  I  thee  biseche;


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 148



Top




Page No 151


And  after  noon  than  maystw  thou  come  ayeyn.'

              And  hoom  they  go,  withoute  more  speche;

              And  comen  ayein,  but  longe  may  they  seche

              Er  that  they  finde  that  they  after  cape;

              Fortune  hem  bothe  thenketh  for  to  Iape.

               Quod  Troilus,  `I  see  wel  now,  that  she

              Is  taried  with  hir  olde  fader  so,

              That  er  she  come,  it  wole  neigh  even  be.

              Com  forth,  I  wol  unto  the  yate  go.

              Thise  portours  been  unkonninge  evermo;

              And  I  wol  doon  hem  holden  up  the  yate

              As  nought  ne  were,  although  she  come  late.'

               The  day  goth  faste,  and  after  that  comth  eve,

              And  yet  com  nought  to  Troilus  Criseyde.

              He  loketh  forth  by  hegge,  by  tree,  by  greve,

              And  fer  his  heed  over  the  wal  he  leyde.

              And  at  the  laste  he  torned  him,  and  seyde.

              `By  god,  I  woot  hir  mening  now,  Pandare!

              Almost,  ywis,  al  newe  was  my  care.

               `Now  douteles,  this  lady  can  hir  good;

              I  woot,  she  meneth  ryden  prively.

              I  comende  hir  wysdom,  by  myn  hood!

              She  wol  not  maken  peple  nycely

              Gaure  on  hir,  whan  she  comth;  but  softely

              By  nighte  into  the  toun  she  thenketh  ryde.

              And,  dere  brother,  thenk  not  longe  to  abyde.

               `We  han  nought  elles  for  to  don,  ywis.

              And  Pandarus,  now  woltow  trowen  me?

              Have  here  my  trouthe,  I  see  hir!  Yond  she  is.

              Heve  up  thyn  eyen,  man!  Maystow  not  see?'

              Pandare  answerde,  `Nay,  so  mote  I  thee!

              Al  wrong,  by  god;  what  seystow,  man,  wher  art?

              That  I  see  yond  nis  but  a  farecart.'

               `Allas,  thou  seist  right  sooth,'  quod  Troilus;

              `But,  hardely,  it  is  not  al  for  nought

              That  in  myn  herte  I  now  reioyse  thus.

              It  is  ayein  som  good  I  have  a  thought.

              Noot  I  not  how,  but  sin  that  I  was  wrought,

              Ne  felte  I  swich  a  confort,  dar  I  seye;

              She  comth  tonight,  my  lyf,  that  dorste  I  leye!'

               Pandare  answerde,  `It  may  be  wel,  ynough';

              And  held  with  him  of  al  that  ever  he  seyde;

              But  in  his  herte  he  thoughte,  and  softe  lough,

              And  to  himself  ful  sobrely  he  seyde:

              `From  haselwode,  ther  Ioly  Robin  pleyde,

              Shal  come  al  that  thou  abydest  here;

              Ye,  farewel  al  the  snow  of  ferne  yere!'

               The  wardein  of  the  yates  gan  to  calle

              The  folk  which  that  withoute  the  yates  were,

              And  bad  hem  dryven  in  hir  bestes  alle,

              Or  al  the  night  they  moste  bleven  there.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 149



Top




Page No 152


And  fer  within  the  night,  with  many  a  tere,

              This  Troilus  gan  hoomward  for  to  ryde;

              For  wel  he  seeth  it  helpeth  nought  tabyde.

               But  natheles,  he  gladded  him  in  this;

              He  thoughte  he  misacounted  hadde  his  day,

              And  seyde,  `I  understonde  have  al  amis.

              For  thilke  night  I  last  Criseyde  say,

              She  seyde,  "I  shal  ben  here,  if  that  I  may,

              Er  that  the  mone,  O  dere  herte  swete!

              The  Lyon  passe,  out  of  this  Ariete."

               `For  which  she  may  yet  holde  al  hir  biheste.'

              And  on  the  morwe  unto  the  yate  he  wente,

              And  up  and  down,  by  west  and  eek  by  este,

              Upon  the  walles  made  he  many  a  wente.

              But  al  for  nought;  his  hope  alwey  him  blente;

              For  which  at  night,  in  sorwe  and  sykes  sore,

              He  wente  him  hoom,  withouten  any  more.

               This  hope  al  clene  out  of  his  herte  fledde,

              He  nath  wheron  now  lenger  for  to  honge;

              But  for  the  peyne  him  thoughte  his  herte  bledde,

              So  were  his  throwes  sharpe  and  wonder  stronge.

              For  when  he  saugh  that  she  abood  so  longe,

              He  niste  what  he  iuggen  of  it  mighte,

              Sin  she  hath  broken  that  she  him  bihighte.

               The  thridde,  ferthe,  fifte,  sixte  day

              After  tho  dayes  ten,  of  which  I  tolde,

              Bitwixen  hope  and  drede  his  herte  lay,

              Yet  somwhat  trustinge  on  hir  hestes  olde.

              But  whan  he  saugh  she  nolde  hir  terme  holde,

              He  can  now  seen  non  other  remedye,

              But  for  to  shape  him  sone  for  to  dye.

               Therwith  the  wikked  spirit,  god  us  blesse,

              Which  that  men  clepeth  wode  Ialousye,

              Gan  in  him  crepe,  in  al  this  hevinesse;

              For  which,  bycause  he  wolde  sone  dye,

              He  ne  eet  ne  dronk,  for  his  malencolye,

              And  eek  from  every  companye  he  fledde;

              This  was  the  lyf  that  al  the  tyme  he  ledde.

               He  so  defet  was,  that  no  maner  man

              Unneth  mighte  him  knowe  ther  he  wente;

              So  was  he  lene,  and  therto  pale  and  wan,

              And  feble,  that  he  walketh  by  potente;

              And  with  his  ire  he  thus  himselven  shente.

              But  whoso  axed  him  wherof  him  smerte,

              He  seyde,  his  harm  was  al  aboute  his  herte.

               Pryam  ful  ofte,  and  eek  his  moder  dere,

              His  bretheren  and  his  sustren  gonne  him  freyne

              Why  he  so  sorwful  was  in  al  his  chere,

              And  what  thing  was  the  cause  of  al  his  peyne?

              But  al  for  nought;  he  nolde  his  cause  pleyne,

              But  seyde,  he  felte  a  grevous  maladye


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 150



Top




Page No 153


Aboute  his  herte,  and  fayn  he  wolde  dye.

               So  on  a  day  he  leyde  him  doun  to  slepe,

              And  so  bifel  that  in  his  sleep  him  thoughte,

              That  in  a  forest  faste  he  welk  to  wepe

              For  love  of  hir  that  him  these  peynes  wroughte;

              And  up  and  doun  as  he  the  forest  soughte,

              He  mette  he  saugh  a  boor  with  tuskes  grete,

              That  sleep  ayein  the  brighte  sonnes  hete.

               And  by  this  boor,  faste  in  his  armes  folde,

              Lay  kissing  ay  his  lady  bright  Criseyde:

              For  sorwe  of  which,  whan  he  it  gan  biholde,

              And  for  despyt,  out  of  his  slepe  he  breyde,

              And  loude  he  cryde  on  Pandarus,  and  seyde,

              `O  Pandarus,  now  knowe  I  crop  and  rote!

              I  nam  but  deed;  ther  nis  non  other  bote!

               `My  lady  bright  Criseyde  hath  me  bitrayed,

              In  whom  I  trusted  most  of  any  wight,

              She  elleswhere  hath  now  hir  herte  apayed;

              The  blisful  goddes,  through  hir  grete  might,

              Han  in  my  dreem  yshewed  it  ful  right.

              Thus  in  my  dreem  Criseyde  I  have  biholde'  

              And  al  this  thing  to  Pandarus  he  tolde.

               `O  my  Criseyde,  allas!  What  subtiltee.

              What  newe  lust,  what  beautee,  what  science,

              What  wratthe  of  iuste  cause  have  ye  to  me?

              What  gilt  of  me,  what  fel  experience

              Hath  fro  me  raft,  allas!  Thyn  advertence?

              O  trust,  O  feyth,  O  depe  aseuraunce,

              Who  hath  me  reft  Criseyde,  al  my  plesaunce?

               `Allas!  Why  leet  I  you  from  hennes  go,

              For  which  wel  neigh  out  of  my  wit  I  breyde?

              Who  shal  now  trowe  on  any  othes  mo?

              God  wot  I  wende,  O  lady  bright,  Criseyde,

              That  every  word  was  gospel  that  ye  seyde!

              But  who  may  bet  bigylen,  yf  him  liste,

              Than  he  on  whom  men  weneth  best  to  triste?

               `What  shal  I  doon,  my  Pandarus,  allas!

              I  fele  now  so  sharpe  a  newe  peyne,

              Sin  that  ther  is  no  remedie  in  this  cas,

              That  bet  were  it  I  with  myn  hondes  tweyne

              Myselven  slow,  than  alwey  thus  to  pleyne.

              For  through  my  deeth  my  wo  sholde  han  an  ende,

              Ther  every  day  with  lyf  myself  I  shende.'

               Pandare  answerde  and  seyde,  `Allas  the  whyle

              That  I  was  born;  have  I  not  seyd  er  this,

              That  dremes  many  a  maner  man  bigyle?

              And  why?  For  folk  expounden  hem  amis.

              How  darstow  seyn  that  fals  thy  lady  is,

              For  any  dreem,  right  for  thyn  owene  drede?

              Lat  be  this  thought,  thou  canst  no  dremes  rede.

               `Paraunter,  ther  thou  dremest  of  this  boor,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 151



Top




Page No 154


It  may  so  be  that  it  may  signifye

              Hir  fader,  which  that  old  is  and  eek  hoor,

              Ayein  the  sonne  lyth,  on  poynt  to  dye,

              And  she  for  sorwe  ginneth  wepe  and  crye,

              And  kisseth  him,  ther  he  lyth  on  the  grounde;

              Thus  shuldestow  thy  dreem  aright  expounde.'

               `How  mighte  I  thanne  do?'  quod  Troilus,

              `To  knowe  of  this,  ye,  were  it  never  so  lyte?'

              `Now  seystow  wysly,'  quod  this  Pandarus,

              `My  reed  is  this,  sin  thou  canst  wel  endyte,

              That  hastely  a  lettre  thou  hir  wryte,

              Thorugh  which  thou  shalt  wel  bringen  it  aboute,

              To  knowe  a  sooth  of  that  thou  art  in  doute.

               `And  see  now  why;  for  this  I  dar  wel  seyn,

              That  if  so  is  that  she  untrewe  be,

              I  can  not  trowe  that  she  wol  wryte  ayeyn.

              And  if  she  wryte,  thou  shalt  ful  sone  see,

              As  whether  she  hath  any  libertee

              To  come  ayein,  or  ellis  in  som  clause,

              If  she  be  let,  she  wol  assigne  a  cause.

               `Thou  hast  not  writen  hir  sin  that  she  wente,

              Nor  she  to  thee,  and  this  I  dorste  leye,

              Ther  may  swich  cause  been  in  hir  entente,

              That  hardely  thou  wolt  thyselven  seye,

              That  hir  abood  the  beste  is  for  yow  tweye.

              Now  wryte  hir  thanne,  and  thou  shalt  fele  sone

              A  sothe  of  al;  ther  is  no  more  to  done.'

               Acorded  been  to  this  conclusioun,

              And  that  anoon,  these  ilke  lordes  two;

              And  hastely  sit  Troilus  adoun,

              And  rolleth  in  his  herte  to  and  fro,

              How  he  may  best  discryven  hir  his  wo.

              And  to  Criseyde,  his  owene  lady  dere,

              He  wroot  right  thus,  and  seyde  as  ye  may  here.

               `Right  fresshe  flour,  whos  I  have  been  and  shal,

              Withouten  part  of  elleswhere  servyse,

              With  herte,  body,  lyf,  lust,  thought,  and  al;

              I,  woful  wight,  in  every  humble  wyse

              That  tonge  telle  or  herte  may  devyse,

              As  ofte  as  matere  occupyeth  place,

              Me  recomaunde  unto  your  noble  grace.

               `Lyketh  it  yow  to  witen,  swete  herte,

              As  ye  wel  knowe  how  longe  tyme  agoon

              That  ye  me  lefte  in  aspre  peynes  smerte,

              Whan  that  ye  wente,  of  which  yet  bote  noon

              Have  I  non  had,  but  ever  wers  bigoon

              Fro  day  to  day  am  I,  and  so  mot  dwelle,

              While  it  yow  list,  of  wele  and  wo  my  welle.

               `For  which  to  yow,  with  dredful  herte  trewe,

              I  wryte,  as  he  that  sorwe  dryfth  to  wryte,

              My  wo,  that  every  houre  encreseth  newe,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 152



Top




Page No 155


Compleyninge  as  I  dar  or  can  endyte.

              And  that  defaced  is,  that  may  ye  wyte

              The  teres,  which  that  fro  myn  eyen  reyne,

              That  wolde  speke,  if  that  they  coude,  and  pleyne.

               `Yow  first  biseche  I,  that  your  eyen  clere

              To  look  on  this  defouled  ye  not  holde;

              And  over  al  this,  that  ye,  my  lady  dere,

              Wol  vouchesauf  this  lettre  to  biholde.

              And  by  the  cause  eek  of  my  cares  colde,

              That  sleeth  my  wit,  if  ought  amis  me  asterte,

              Foryeve  it  me,  myn  owene  swete  herte.

               `If  any  servant  dorste  or  oughte  of  right

              Upon  his  lady  pitously  compleyne,

              Than  wene  I,  that  ich  oughte  be  that  wight,

              Considered  this,  that  ye  these  monthes  tweyne

              Han  taried,  ther  ye  seyden,  sooth  to  seyne,

              But  dayes  ten  ye  nolde  in  ost  soiourne,

              But  in  two  monthes  yet  ye  not  retourne.

               `But  forasmuche  as  me  mot  nedes  lyke

              Al  that  yow  list,  I  dar  not  pleyne  more,

              But  humbely  with  sorwful  sykes  syke;

              Yow  wryte  ich  myn  unresty  sorwes  sore,

              Fro  day  to  day  desyring  evermore

              To  knowen  fully,  if  your  wil  it  were,

              How  ye  han  ferd  and  doon,  whyl  ye  be  there.

               `The  whos  welfare  and  hele  eek  god  encresse

              In  honour  swich,  that  upward  in  degree

              It  growe  alwey,  so  that  it  never  cesse;

              Right  as  your  herte  ay  can,  my  lady  free,

              Devyse,  I  prey  to  god  so  mote  it  be.

              And  graunte  it  that  ye  sone  upon  me  rewe

              As  wisly  as  in  al  I  am  yow  trewe.

               `And  if  yow  lyketh  knowen  of  the  fare

              Of  me,  whos  wo  ther  may  no  wight  discryve,

              I  can  no  more  but,  cheste  of  every  care,

              At  wrytinge  of  this  lettre  I  was  onlyve,

              Al  redy  out  my  woful  gost  to  dryve;

              Which  I  delaye,  and  holde  him  yet  in  honde,

              Upon  the  sight  of  matere  of  your  sonde.

               `Myn  eyen  two,  in  veyn  with  which  I  see,

              Of  sorweful  teres  salte  arn  waxen  welles;

              My  song,  in  pleynte  of  myn  adversitee;

              My  good,  in  harm;  myn  ese  eek  waxen  helle  is.

              My  Ioye,  in  wo;  I  can  sey  yow  nought  elles,

              But  turned  is,  for  which  my  lyf  I  warie,

              Everich  Ioye  or  ese  in  his  contrarie.

               `Which  with  your  cominge  hoom  ayein  to  Troye

              Ye  may  redresse,  and,  more  a  thousand  sythe

              Than  ever  ich  hadde,  encressen  in  me  Ioye.

              For  was  ther  never  herte  yet  so  blythe

              To  han  his  lyf,  as  I  shal  been  as  swythe


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 153



Top




Page No 156


As  I  yow  see;  and,  though  no  maner  routhe

              Commeve  yow,  yet  thinketh  on  your  trouthe.

               `And  if  so  be  my  gilt  hath  deeth  deserved,

              Or  if  yow  list  no  more  upon  me  see,

              In  guerdon  yet  of  that  I  have  you  served,

              Biseche  I  yow,  myn  hertes  lady  free,

              That  hereupon  ye  wolden  wryte  me,

              For  love  of  god,  my  righte  lodesterre,

              Ther  deeth  may  make  an  ende  of  al  my  werre.

               `If  other  cause  aught  doth  yow  for  to  dwelle,

              That  with  your  lettre  ye  me  recomforte;

              For  though  to  me  your  absence  is  an  helle,

              With  pacience  I  wol  my  wo  comporte,

              And  with  your  lettre  of  hope  I  wol  desporte.

              Now  wryteth,  swete,  and  lat  me  thus  not  pleyne;

              With  hope,  or  deeth,  delivereth  me  fro  peyne.

               `Ywis,  myn  owene  dere  herte  trewe,

              I  woot  that,  whan  ye  next  upon  me  see,

              So  lost  have  I  myn  hele  and  eek  myn  hewe,

              Criseyde  shal  nought  conne  knowe  me!

              Ywis,  myn  hertes  day,  my  lady  free,

              So  thursteth  ay  myn  herte  to  biholde

              Your  beautee,  that  my  lyf  unnethe  I  holde.

               `I  sey  no  more,  al  have  I  for  to  seye

              To  you  wel  more  than  I  telle  may;

              But  whether  that  ye  do  me  live  or  deye,

              Yet  pray  I  god,  so  yeve  yow  right  good  day.

              And  fareth  wel,  goodly  fayre  fresshe  may,

              As  ye  that  lyf  or  deeth  me  may  comaunde;

              And  to  your  trouthe  ay  I  me  recomaunde

               `With  hele  swich  that,  but  ye  yeven  me

              The  same  hele,  I  shal  noon  hele  have.

              In  you  lyth,  whan  yow  liste  that  it  so  be,

              The  day  in  which  me  clothen  shal  my  grave.

              In  yow  my  lyf,  in  yow  might  for  to  save

              Me  from  disese  of  alle  peynes  smerte;

              And  fare  now  wel,  myn  owene  swete  herte!

                                                                                Le  vostre  T.'

               This  lettre  forth  was  sent  unto  Criseyde,

              Of  which  hir  answere  in  effect  was  this;

              Ful  pitously  she  wroot  ayein,  and  seyde,

              That  also  sone  as  that  she  might,  ywis,

              She  wolde  come,  and  mende  al  that  was  mis.

              And  fynally  she  wroot  and  seyde  him  thanne,

              She  wolde  come,  ye,  but  she  niste  whenne.

               But  in  hir  lettre  made  she  swich  festes,

              That  wonder  was,  and  swereth  she  loveth  him  best,

              Of  which  he  fond  but  botmelees  bihestes.

              But  Troilus,  thou  mayst  now,  est  or  west,

              Pype  in  an  ivy  leef,  if  that  thee  lest;

              Thus  gooth  the  world;  god  shilde  us  fro  mischaunce,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 154



Top




Page No 157


And  every  wight  that  meneth  trouthe  avaunce!

               Encresen  gan  the  wo  fro  day  to  night

              Of  Troilus,  for  taryinge  of  Criseyde;

              And  lessen  gan  his  hope  and  eek  his  might,

              For  which  al  doun  he  in  his  bed  him  leyde;

              He  ne  eet,  ne  dronk,  ne  sleep,  ne  word  he  seyde,

              Imagininge  ay  that  she  was  unkinde;

              For  which  wel  neigh  he  wex  out  of  his  minde.

               This  dreem,  of  which  I  told  have  eek  biforn,

              May  never  come  out  of  his  remembraunce;

              He  thoughte  ay  wel  he  hadde  his  lady  lorn,

              And  that  Ioves,  of  his  purveyaunce,

              Him  shewed  hadde  in  sleep  the  signifiaunce

              Of  hir  untrouthe  and  his  disaventure,

              And  that  the  boor  was  shewed  him  in  figure.

               For  which  he  for  Sibille  his  suster  sente,

              That  called  was  Cassandre  eek  al  aboute;

              And  al  his  dreem  he  tolde  hir  er  he  stente,

              And  hir  bisoughte  assoilen  him  the  doute

              Of  the  stronge  boor,  with  tuskes  stoute;

              And  fynally,  withinne  a  litel  stounde,

              Cassandre  him  gan  right  thus  his  dreem  expounde.

               She  gan  first  smyle,  and  seyde,  `O  brother  dere,

              If  thou  a  sooth  of  this  desyrest  knowe,

              Thou  most  a  fewe  of  olde  stories  here,

              To  purpos,  how  that  fortune  overthrowe

              Hath  lordes  olde;  through  which,  withinne  a  throwe,

              Thou  wel  this  boor  shalt  knowe,  and  of  what  kinde

              He  comen  is,  as  men  in  bokes  finde.

               `Diane,  which  that  wrooth  was  and  in  ire

              For  Grekes  nolde  doon  hir  sacrifyse,

              Ne  encens  upon  hir  auter  sette  afyre,

              She,  for  that  Grekes  gonne  hir  so  dispyse,

              Wrak  hir  in  a  wonder  cruel  wyse.

              For  with  a  boor  as  greet  as  oxe  in  stalle

              She  made  up  frete  hir  corn  and  vynes  alle.

               `To  slee  this  boor  was  al  the  contree  reysed,

              Amonges  which  ther  com,  this  boor  to  see,

              A  mayde,  oon  of  this  world  the  best  ypreysed;

              And  Meleagre,  lord  of  that  contree,

              He  lovede  so  this  fresshe  mayden  free

              That  with  his  manhod,  er  he  wolde  stente,

              This  boor  he  slow,  and  hir  the  heed  he  sente;

               `Of  which,  as  olde  bokes  tellen  us,

              Ther  roos  a  contek  and  a  greet  envye;

              And  of  this  lord  descended  Tydeus

              By  ligne,  or  elles  olde  bokes  lye;

              But  how  this  Meleagre  gan  to  dye

              Thorugh  his  moder,  wol  I  yow  not  telle,

              For  al  to  long  it  were  for  to  dwelle.'

                     [Argument  of  the        Books  of  Statius'  "Thebais"]


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 155



Top




Page No 158


Associat  profugum  Tideo  primus  Polimitem;

                    Tidea  legatum  docet  insidiasque  secundus;

                    Tercius  Hemoniden  canit  et  vates  latitantes;

                    Quartus  habet  reges  ineuntes  prelia  septem;

                    Mox  furie  Lenne  quinto  narratur  et  anguis;

                    Archimori  bustum  sexto  ludique  leguntur;

                    Dat  Graios  Thebes  et  vatem  septimus  vmbria;

                    Octauo  cecidit  Tideus,  spes,  vita  Pelasgia;

                    Ypomedon  nono  moritur  cum  Parthonopeo;

                    Fulmine  percussus,  decimo  Capaneus  superatur;

                    Vndecimo  sese  perimunt  per  vulnera  fratres;

                    Argiuam  flentem  narrat  duodenus  et  igneum.  

               She  tolde  eek  how  Tydeus,  er  she  stente,

              Unto  the  stronge  citee  of  Thebes,

              To  cleyme  kingdom  of  the  citee,  wente,

              For  his  felawe,  daun  Polymites,

              Of  which  the  brother,  daun  Ethyocles,

              Ful  wrongfully  of  Thebes  held  the  strengthe;

              This  tolde  she  by  proces,  al  by  lengthe.

               She  tolde  eek  how  Hemonides  asterte,

              Whan  Tydeus  slough  fifty  knightes  stoute.

              She  tolde  eek  al  the  prophesyes  by  herte,

              And  how  that  sevene  kinges,  with  hir  route,

              Bisegeden  the  citee  al  aboute;

              And  of  the  holy  serpent,  and  the  welle,

              And  of  the  furies,  al  she  gan  him  telle.

               Of  Archimoris  buryinge  and  the  pleyes,

              And  how  Amphiorax  fil  through  the  grounde,

              How  Tydeus  was  slayn,  lord  of  Argeyes,

              And  how  Ypomedoun  in  litel  stounde

              Was  dreynt,  and  deed  Parthonope  of  wounde;

              And  also  how  Cappaneus  the  proude

              With  thonderdint  was  slayn,  that  cryde  loude.

               She  gan  eek  telle  him  how  that  either  brother,

              Ethyocles  and  Polimyte  also,

              At  a  scarmyche,  eche  of  hem  slough  other,

              And  of  Argyves  wepinge  and  hir  wo;

              And  how  the  town  was  brent  she  tolde  eek  tho.

              And  so  descendeth  doun  from  gestes  olde

              To  Diomede,  and  thus  she  spak  and  tolde.

               `This  ilke  boor  bitokneth  Diomede,

              Tydeus  sone,  that  doun  descended  is

              Fro  Meleagre,  that  made  the  boor  to  blede.

              And  thy  lady,  wherso  she  be,  ywis,

              This  Diomede  hir  herte  hath,  and  she  his.

              Weep  if  thou  wolt,  or  leef;  for,  out  of  doute,

              This  Diomede  is  inne,  and  thou  art  oute.'

               `Thou  seyst  nat  sooth,'  quod  he,  `thou  sorceresse,

              With  al  thy  false  goost  of  prophesye!

              Thou  wenest  been  a  greet  devyneresse;

              Now  seestow  not  this  fool  of  fantasye


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 156



Top




Page No 159


Peyneth  hir  on  ladyes  for  to  lye?

              Awey!'  quod  he.  `Ther  Ioves  yeve  thee  sorwe!

              Thou  shalt  be  fals,  paraunter,  yet  tomorwe!

               `As  wel  thou  mightest  lyen  on  Alceste,

              That  was  of  creatures,  but  men  lye,

              That  ever  weren,  kindest  and  the  beste.

              For  whanne  hir  housbonde  was  in  Iupartye

              To  dye  himself,  butif  she  wolde  dye,

              She  chees  for  him  to  dye  and  go  to  helle,

              And  starf  anoon,  as  us  the  bokes  telle.'

               Cassandre  goth,  and  he  with  cruel  herte

              Foryat  his  wo,  for  angre  of  hir  speche;

              And  from  his  bed  al  sodeinly  he  sterte,

              As  though  al  hool  him  hadde  ymad  a  leche.

              And  day  by  day  he  gan  enquere  and  seche

              A  sooth  of  this,  with  al  his  fulle  cure;

              And  thus  he  dryeth  forth  his  aventure.

               Fortune,  whiche  that  permutacioun

              Of  thinges  hath,  as  it  is  hir  committed

              Through  purveyaunce  and  disposicioun

              Of  heighe  Iove,  as  regnes  shal  ben  flitted

              Fro  folk  in  folk,  or  whan  they  shal  ben  smitted,

              Gan  pulle  awey  the  fetheres  brighte  of  Troye

              Fro  day  to  day,  til  they  ben  bare  of  Ioye.

               Among  al  this,  the  fyn  of  the  parodie

              Of  Ector  gan  approchen  wonder  blyve;

              The  fate  wolde  his  soule  sholde  unbodie,

              And  shapen  hadde  a  mene  it  out  to  dryve;

              Ayeins  which  fate  him  helpeth  not  to  stryve;

              But  on  a  day  to  fighten  gan  he  wende,

              At  which,  allas!  He  coughte  his  lyves  ende.

               For  which  me  thinketh  every  maner  wight

              That  haunteth  armes  oughte  to  biwayle

              The  deeth  of  him  that  was  so  noble  a  knight;

              For  as  he  drough  a  king  by  thaventayle,

              Unwar  of  this,  Achilles  through  the  mayle

              And  through  the  body  gan  him  for  to  ryve;

              And  thus  this  worthy  knight  was  brought  of  lyve.

               For  whom,  as  olde  bokes  tellen  us,

              Was  mad  swich  wo,  that  tonge  it  may  not  telle;

              And  namely,  the  sorwe  of  Troilus,

              That  next  him  was  of  worthinesse  welle.

              And  in  this  wo  gan  Troilus  to  dwelle,

              That,  what  for  sorwe,  and  love,  and  for  unreste,

              Ful  ofte  a  day  he  bad  his  herte  breste.

               But  natheles,  though  he  gan  him  dispeyre,

              And  dradde  ay  that  his  lady  was  untrewe,

              Yet  ay  on  hir  his  herte  gan  repeyre.

              And  as  these  loveres  doon,  he  soughte  ay  newe

              To  gete  ayein  Criseyde,  bright  of  hewe.

              And  in  his  herte  he  wente  hir  excusinge,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 157



Top




Page No 160


That  Calkas  causede  al  hir  taryinge.

               And  ofte  tyme  he  was  in  purpos  grete

              Himselven  lyk  a  pilgrim  to  disgyse,

              To  seen  hir;  but  he  may  not  contrefete

              To  been  unknowen  of  folk  that  weren  wyse,

              Ne  finde  excuse  aright  that  may  suffyse,

              If  he  among  the  Grekes  knowen  were;

              For  which  he  weep  ful  ofte  many  a  tere.

               To  hir  he  wroot  yet  ofte  tyme  al  newe

              Ful  pitously,  he  lefte  it  nought  for  slouthe,

              Biseching  hir  that,  sin  that  he  was  trewe,

              She  wolde  come  ayein  and  holde  hir  trouthe.

              For  which  Criseyde  upon  a  day,  for  routhe,

              I  take  it  so,  touchinge  al  this  matere,

              Wrot  him  ayein,  and  seyde  as  ye  may  here.

               `Cupydes  sone,  ensample  of  goodlihede,

              O  swerd  of  knighthod,  sours  of  gentilesse!

              How  might  a  wight  in  torment  and  in  drede

              And  helelees,  yow  sende  as  yet  gladnesse?

              I  hertelees,  I  syke,  I  in  distresse;

              Sin  ye  with  me,  nor  I  with  yow  may  dele,

              Yow  neither  sende  ich  herte  may  nor  hele.

               `Your  lettres  ful,  the  papir  al  ypleynted,

              Conceyved  hath  myn  hertes  pietee;

              I  have  eek  seyn  with  teres  al  depeynted

              Your  lettre,  and  how  that  ye  requeren  me

              To  come  ayein,  which  yet  ne  may  not  be.

              But  why,  lest  that  this  lettre  founden  were,

              No  mencioun  ne  make  I  now,  for  fere.

               `Grevous  to  me,  god  woot,  is  your  unreste,

              Your  haste,  and  that,  the  goddes  ordenaunce,

              It  semeth  not  ye  take  it  for  the  beste.

              Nor  other  thing  nis  in  your  remembraunce,

              As  thinketh  me,  but  only  your  plesaunce.

              But  beth  not  wrooth,  and  that  I  yow  biseche;

              For  that  I  tarie,  is  al  for  wikked  speche.

               `For  I  have  herd  wel  more  than  I  wende,

              Touchinge  us  two,  how  thinges  han  ystonde;

              Which  I  shal  with  dissimulinge  amende.

              And  beth  nought  wrooth,  I  have  eek  understonde,

              How  ye  ne  doon  but  holden  me  in  honde.

              But  now  no  fors,  I  can  not  in  yow  gesse

              But  alle  trouthe  and  alle  gentilesse.

               `Comen  I  wol,  but  yet  in  swich  disioynte

              I  stonde  as  now,  that  what  yeer  or  what  day

              That  this  shal  be,  that  can  I  not  apoynte.

              But  in  effect,  I  prey  yow,  as  I  may,

              Of  your  good  word  and  of  your  frendship  ay.

              For  trewely,  whyl  that  my  lyf  may  dure,

              As  for  a  freend,  ye  may  in  me  assure.

               `Yet  preye  I  yow  on  yvel  ye  ne  take,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 158



Top




Page No 161


That  it  is  short  which  that  I  to  yow  wryte;

              I  dar  not,  ther  I  am,  wel  lettres  make,

              Ne  never  yet  ne  coude  I  wel  endyte.

              Eek  greet  effect  men  wryte  in  place  lite.

              Thentente  is  al,  and  nought  the  lettres  space;

              And  fareth  now  wel,  god  have  you  in  his  grace!

                                                                                La  vostre  C.'

               This  Troilus  this  lettre  thoughte  al  straunge,

              Whan  he  it  saugh,  and  sorwefully  he  sighte;

              Him  thoughte  it  lyk  a  kalendes  of  chaunge;

              But  fynally,  he  ful  ne  trowen  mighte

              That  she  ne  wolde  him  holden  that  she  highte;

              For  with  ful  yvel  wil  list  him  to  leve

              That  loveth  wel,  in  swich  cas,  though  him  greve.

               But  natheles,  men  seyn  that,  at  the  laste,

              For  any  thing,  men  shal  the  sothe  see;

              And  swich  a  cas  bitidde,  and  that  as  faste,

              That  Troilus  wel  understood  that  she

              Nas  not  so  kinde  as  that  hir  oughte  be.

              And  fynally,  he  woot  now,  out  of  doute,

              That  al  is  lost  that  he  hath  been  aboute.

               Stood  on  a  day  in  his  malencolye

              This  Troilus,  and  in  suspecioun

              Of  hir  for  whom  he  wende  for  to  dye.

              And  so  bifel,  that  throughout  Troye  toun,

              As  was  the  gyse,  ybore  was  up  and  doun

              A  maner  cotearmure,  as  seyth  the  storie,

              Biforn  Deiphebe,  in  signe  of  his  victorie,

               The  whiche  cote,  as  telleth  Lollius,

              Deiphebe  it  hadde  yrent  from  Diomede

              The  same  day;  and  whan  this  Troilus

              It  saugh,  he  gan  to  taken  of  it  hede,

              Avysing  of  the  lengthe  and  of  the  brede,

              And  al  the  werk;  but  as  he  gan  biholde,

              Ful  sodeinly  his  herte  gan  to  colde,

               As  he  that  on  the  coler  fond  withinne

              A  broche,  that  he  Criseyde  yaf  that  morwe

              That  she  from  Troye  moste  nedes  twinne,

              In  remembraunce  of  him  and  of  his  sorwe;

              And  she  him  leyde  ayein  hir  feyth  to  borwe

              To  kepe  it  ay;  but  now,  ful  wel  he  wiste,

              His  lady  nas  no  lenger  on  to  triste.

               He  gooth  him  hoom,  and  gan  ful  sone  sende

              For  Pandarus;  and  al  this  newe  chaunce,

              And  of  this  broche,  he  tolde  him  word  and  ende,

              Compleyninge  of  hir  hertes  variaunce,

              His  longe  love,  his  trouthe,  and  his  penaunce;

              And  after  deeth,  withouten  wordes  more,

              Ful  faste  he  cryde,  his  reste  him  to  restore.

               Than  spak  he  thus,  `O  lady  myn  Criseyde,

              Wher  is  your  feyth,  and  wher  is  your  biheste?


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 159



Top




Page No 162


Wher  is  your  love,  wher  is  your  trouthe,'  he  seyde;

              `Of  Diomede  have  ye  now  al  this  feste!

              Allas,  I  wolde  have  trowed  at  the  leste.

              That,  sin  ye  nolde  in  trouthe  to  me  stonde,

              That  ye  thus  nolde  han  holden  me  in  honde!

               `Who  shal  now  trowe  on  any  othes  mo?

              Allas,  I  never  wolde  han  wend,  er  this,

              That  ye,  Criseyde,  coude  han  chaunged  so;

              Ne,  but  I  hadde  agilt  and  doon  amis,

              So  cruel  wende  I  not  your  herte,  ywis,

              To  slee  me  thus;  allas,  your  name  of  trouthe

              Is  now  fordoon,  and  that  is  al  my  routhe.

               `Was  ther  non  other  broche  yow  liste  lete

              To  feffe  with  your  newe  love,'  quod  he,

              `But  thilke  broche  that  I,  with  teres  wete,

              Yow  yaf,  as  for  a  remembraunce  of  me?

              Non  other  cause,  allas,  ne  hadde  ye

              But  for  despyt,  and  eek  for  that  ye  mente

              Aloutrely  to  shewen  your  entente!

               `Through  which  I  see  that  clene  out  of  your  minde

              Ye  han  me  cast,  and  I  ne  can  nor  may,

              For  al  this  world,  within  myn  herte  finde

              To  unloven  yow  a  quarter  of  a  day!

              In  cursed  tyme  I  born  was,  weylaway!

              That  ye,  that  doon  me  al  this  wo  endure,

              Yet  love  I  best  of  any  creature.

               `Now  god,'  quod  he,  `me  sende  yet  the  grace

              That  I  may  meten  with  this  Diomede!

              And  trewely,  if  I  have  might  and  space,

              Yet  shal  I  make,  I  hope,  his  sydes  blede.

              O  god,'  quod  he,  `that  oughtest  taken  hede

              To  fortheren  trouthe,  and  wronges  to  punyce,

              Why  niltow  doon  a  vengeaunce  of  this  vyce?

               `O  Pandare,  that  in  dremes  for  to  triste

              Me  blamed  hast,  and  wont  art  oft  upbreyde,

              Now  maystow  see  thyselve,  if  that  thee  liste,

              How  trewe  is  now  thy  nece,  bright  Criseyde!

              In  sondry  formes,  god  it  woot,'  he  seyde,

              `The  goddes  shewen  bothe  Ioye  and  tene

              In  slepe,  and  by  my  dreme  it  is  now  sene.

               `And  certaynly,  withoute  more  speche,

              From  hennesforth,  as  ferforth  as  I  may,

              Myn  owene  deeth  in  armes  wol  I  seche;

              I  recche  not  how  sone  be  the  day!

              But  trewely,  Criseyde,  swete  may,

              Whom  I  have  ay  with  al  my  might  yserved,

              That  ye  thus  doon,  I  have  it  nought  deserved.'

               This  Pandarus,  that  alle  these  thinges  herde,

              And  wiste  wel  he  seyde  a  sooth  of  this,

              He  nought  a  word  ayein  to  him  answerde;

              For  sory  of  his  frendes  sorwe  he  is,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 160



Top




Page No 163


And  shamed,  for  his  nece  hath  doon  amis;

              And  stant,  astoned  of  these  causes  tweye,

              As  stille  as  stoon;  a  word  ne  coude  he  seye.

               But  at  the  laste  thus  he  spak,  and  seyde,

              `My  brother  dere,  I  may  thee  do  nomore.

              What  shulde  I  seyn?  I  hate,  ywis,  Criseyde!

              And,  god  wot,  I  wol  hate  hir  evermore!

              And  that  thou  me  bisoughtest  doon  of  yore,

              Havinge  unto  myn  honour  ne  my  reste

              Right  no  reward,  I  dide  al  that  thee  leste.

               `If  I  dide  ought  that  mighte  lyken  thee,

              It  is  me  leef;  and  of  this  treson  now,

              God  woot,  that  it  a  sorwe  is  unto  me!

              And  dredelees,  for  hertes  ese  of  yow,

              Right  fayn  wolde  I  amende  it,  wiste  I  how.

              And  fro  this  world,  almighty  god  I  preye,

              Delivere  hir  sone;  I  can  nomore  seye.'

               Gret  was  the  sorwe  and  pleynt  of  Troilus;

              But  forth  hir  cours  fortune  ay  gan  to  holde.

              Criseyde  loveth  the  sone  of  Tydeus,

              And  Troilus  mot  wepe  in  cares  colde.

              Swich  is  this  world;  whoso  it  can  biholde,

              In  eche  estat  is  litel  hertes  reste;

              God  leve  us  for  to  take  it  for  the  beste!

               In  many  cruel  batayle,  out  of  drede,

              Of  Troilus,  this  ilke  noble  knight,

              As  men  may  in  these  olde  bokes  rede,

              Was  sene  his  knighthod  and  his  grete  might.

              And  dredelees,  his  ire,  day  and  night,

              Ful  cruelly  the  Grekes  ay  aboughte;

              And  alwey  most  this  Diomede  he  soughte.

               And  ofte  tyme,  I  finde  that  they  mette

              With  blody  strokes  and  with  wordes  grete,

              Assayinge  how  hir  speres  weren  whette;

              And  god  it  woot,  with  many  a  cruel  hete

              Gan  Troilus  upon  his  helm  to  bete.

              But  natheles,  fortune  it  nought  ne  wolde,

              Of  others  hond  that  either  deyen  sholde.  

               And  if  I  hadde  ytaken  for  to  wryte

              The  armes  of  this  ilke  worthy  man,

              Than  wolde  I  of  his  batailles  endyte.

              But  for  that  I  to  wryte  first  bigan

              Of  his  love,  I  have  seyd  as  that  I  can.

              His  worthy  dedes,  whoso  list  hem  here,

              Reed  Dares,  he  can  telle  hem  alle  yfere.

               Bisechinge  every  lady  bright  of  hewe,

              And  every  gentil  womman,  what  she  be,

              That  al  be  that  Criseyde  was  untrewe,

              That  for  that  gilt  she  be  not  wrooth  with  me.

              Ye  may  hir  gilt  in  othere  bokes  see;

              And  gladlier  I  wole  wryten,  if  yow  leste,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 161



Top




Page No 164


Penolopees  trouthe  and  good  Alceste.

               Ne  I  sey  not  this  alonly  for  these  men,

              But  most  for  wommen  that  bitraysed  be

              Through  false  folk;  god  yeve  hem  sorwe,  amen!

              That  with  hir  grete  wit  and  subtiltee

              Bitrayse  yow!  And  this  commeveth  me

              To  speke,  and  in  effect  yow  alle  I  preye,

              Beth  war  of  men,  and  herkeneth  what  I  seye!  

               Go,  litel  book,  go  litel  myn  tragedie,

              Ther  god  thy  maker  yet,  er  that  he  dye,

              So  sende  might  to  make  in  som  comedie!

              But  litel  book,  no  making  thou  nenvye,

              But  subgit  be  to  alle  poesye;

              And  kis  the  steppes,  wheras  thou  seest  pace

              Virgile,  Ovyde,  Omer,  Lucan,  and  Stace.

               And  for  ther  is  so  greet  diversitee

              In  English  and  in  wryting  of  our  tonge,

              So  preye  I  god  that  noon  miswryte  thee,

              Ne  thee  mismetre  for  defaute  of  tonge.

              And  red  wherso  thou  be,  or  elles  songe,

              That  thou  be  understonde  I  god  beseche!

              But  yet  to  purpos  of  my  rather  speche.  

               The  wraththe,  as  I  began  yow  for  to  seye,

              Of  Troilus,  the  Grekes  boughten  dere;

              For  thousandes  his  hondes  maden  deye,

              As  he  that  was  withouten  any  pere,

              Save  Ector,  in  his  tyme,  as  I  can  here.

              But  weylawey,  save  only  goddes  wille,

              Dispitously  him  slough  the  fiers  Achille.

               And  whan  that  he  was  slayn  in  this  manere,

              His  lighte  goost  ful  blisfully  is  went

              Up  to  the  holownesse  of  the  seventh  spere,

              In  convers  letinge  every  element;

              And  ther  he  saugh,  with  ful  avysement,

              The  erratik  sterres,  herkeninge  armonye

              With  sownes  fulle  of  hevenish  melodye.

               And  doun  from  thennes  faste  he  gan  avyse

              This  litel  spot  of  erthe,  that  with  the  see

              Embraced  is,  and  fully  gan  despyse

              This  wrecched  world,  and  held  al  vanitee

              To  respect  of  the  pleyn  felicitee

              That  is  in  hevene  above;  and  at  the  laste,

              Ther  he  was  slayn,  his  loking  doun  he  caste;

               And  in  himself  he  lough  right  at  the  wo

              Of  hem  that  wepten  for  his  deeth  so  faste;

              And  dampned  al  our  werk  that  folweth  so

              The  blinde  lust,  the  which  that  may  not  laste,

              And  sholden  al  our  herte  on  hevene  caste.

              And  forth  he  wente,  shortly  for  to  telle,

              Ther  as  Mercurie  sorted  him  to  dwelle.  

               Swich  fyn  hath,  lo,  this  Troilus  for  love,


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 162



Top




Page No 165


Swich  fyn  hath  al  his  grete  worthinesse;

              Swich  fyn  hath  his  estat  real  above,

              Swich  fyn  his  lust,  swich  fyn  hath  his  noblesse;

              Swich  fyn  hath  false  worldes  brotelnesse.

              And  thus  bigan  his  lovinge  of  Criseyde,

              As  I  have  told,  and  in  this  wyse  he  deyde.

               O  yonge  fresshe  folkes,  he  or  she,

              In  which  that  love  up  groweth  with  your  age,

              Repeyreth  hoom  from  worldly  vanitee,

              And  of  your  herte  upcasteth  the  visage

              To  thilke  god  that  after  his  image

              Yow  made,  and  thinketh  al  nis  but  a  fayre

              This  world,  that  passeth  sone  as  floures  fayre.

               And  loveth  him,  the  which  that  right  for  love

              Upon  a  cros,  our  soules  for  to  beye,

              First  starf,  and  roos,  and  sit  in  hevene  above;

              For  he  nil  falsen  no  wight,  dar  I  seye,

              That  wol  his  herte  al  hoolly  on  him  leye.

              And  sin  he  best  to  love  is,  and  most  meke,

              What  nedeth  feyned  loves  for  to  seke?

               Lo  here,  of  Payens  corsed  olde  rytes,

              Lo  here,  what  alle  hir  goddes  may  availle;

              Lo  here,  these  wrecched  worldes  appetytes;

              Lo  here,  the  fyn  and  guerdon  for  travaille

              Of  Iove,  Appollo,  of  Mars,  of  swich  rascaille!

              Lo  here,  the  forme  of  olde  clerkes  speche

              In  poetrye,  if  ye  hir  bokes  seche.  

               O  moral  Gower,  this  book  I  directe

              To  thee,  and  to  the  philosophical  Strode,

              To  vouchen  sauf,  ther  nede  is,  to  corecte,

              Of  your  benignitees  and  zeles  gode.

              And  to  that  sothfast  Crist,  that  starf  on  rode,

              With  al  myn  herte  of  mercy  ever  I  preye;

              And  to  the  lord  right  thus  I  speke  and  seye:

               Thou  oon,  and  two,  and  three,  eterne  onlyve,

              That  regnest  ay  in  three  and  two  and  oon,

              Uncircumscript,  and  al  mayst  circumscryve,

              Us  from  visible  and  invisible  foon

              Defende;  and  to  thy  mercy,  everichoon,

              So  make  us,  Iesus,  for  thy  grace  digne,

              For  love  of  mayde  and  moder  thyn  benigne!  Amen.

Explicit  Liber  Troili  et  Criseydis.


Troilus and Criseyde

Troilus and Criseyde 163



Top





Bookmarks



1. Table of Contents, page = 3

2. Troilus and Criseyde, page = 4